Plasma per Dolors Marín Tuyà.

«Plasma», per Dolors Marín Tuyà.

Penedès Econòmic. Logotip.Penedès Econòmic. Abril del 2021. Pàgina 20.

Plasma.

Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació
Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Dolors Marin Tuyà.Plasma és el replegament radical i absolut de la realitat. Llavor radical, origen i fi replegat de tot. El Plasma conté tota essència, tota consciència i tota felicitat. És la realitat primera de la qual és fet tot, espiritual i material, abstracte i concret, profund i aparent. És la substància bàsica de tot allò que som. És la llavor original de tot desenvolupament mundà. El regnat de la subtilesa, basada en el silenci, en l’atenció, en la contemplació i experimentació afinades de la realitat.

En el Model Global de la realitat de Lluís Maria Xirinacs el Plasma és la causa i la fi què es desenrotlla de diferent manera segons el món des del qual es desplega:

1. Des del món físic, fa aparèixer un quantum d’Acció de llum. Tot l’univers físic és llum lliure, matèria microfísica, a l’entorn de microforats negres.

2. Del món psíquic, forma un quantum de Passió. L’entusiasme i la ira neixen d’un aparent i insignificant moviment vivencial que torba la nostra estabilitat i serenitat interior micropsíquica.

3. Del món ètic, fonamenta un quantum d’equilibri dinàmic o Àpeiron. L’acció compensada per la retroacció expressa una unitat elemental d’elasticitat objectiva microètica.

4. Del món místic, fonamenta un quantum akàixic, Akaixa, la confiança elemental enmig de la inseguretat general, de la realitat micromística.

5. Del món lògic, forma un quantum lògic, lliscament absurd elemental entre el sí d’una cosa i el seu no. Micrològica o Microdialèctica.

6. Del món estètic, apareix un quantum gloriós. La glòria elemental salta com en un camp magnètic entre els dos termes d’una metàfora.

7. Del món de les idees, en surt un primer principi, el perquè elemental. En cada pensament lúcid esclata el quantum d’un ah, sí! o era això!.

8. Del món mític, es genera el quantum de providència. Sempre i en cada moment hi ha una mare que no ens deixa caure. Tota llavor té un úter matern, soc feliç!.

Realitat sempre sorprenent per original i final. Segons l’origen. Segons la fi. Sense això, la resta, el gran desplegament és vanitat de vanitats i tot vanitat, mundanitat sense fonament. Tot neix de l’origen. Tot torna a l’origen. Tot viu de l’original.