Poemes

Moltes gràcies, Lluís Maria

Text llegit al funeral d’en Lluís M. Xirinacs a Santa Maria del Mar de Barcelona, el 16 d’agost de 2007 (juntament amb 5 intervencions més)

Com concloïa el Sermó de la Muntanya que ens acaben de llegir, feliç tu, Lluís Maria, perquè has estat calumniat, perseguit i empresonat pel teu coratge, pel fet de ser just.

Moltes gràcies, Lluís Maria, pel teu amor,
per fecundar l’ànima de tants de nosaltres;
confiem que sabrem donar bons i abundants fruits.

Moltes gràcies, Xiri, per les teves converses d’amic,
pels dinars amb tu, sempre sagrats,
pels teus somriures,
pel teu humor, acudits i “tintoreries” que sovint t’agradava dir,
per ser un geni, amb alguna espurna de geniüt,
per lloar sempre el bo i millor que veies en cadascú.

Moltes gràcies, mestre i amic, gran filòsof universal català,
per donar-nos, com una deu que sempre raja,
l’ample doll de la teva saviesa,
la teva clarividència i la teva vida, fins al darrer instant,
tot carregant la fredor de la creu catalana.

Moltes gràcies, Testimoni del nostre poble,
per assenyalar-nos un camí
cap a la llibertat i plenitud individual, col·lectiva, nacional, i universal,
fraternament amb la resta de pobles de la Terra;
tan de bo cada dia més colla ens comprometem a construir-lo
per a nosaltres i per a les futures generacions d’aquest país.
Sabem que aquest és l’únic tribut i homenatge que voldries.

Dolç repòs; que tinguis Llum i Pau Eternes.
T’estimem i ets viu en nosaltres.
VISCA!

Lluís Planes i Herrero

Poemes

Comments Off

Permalink

Poema de Pep Aparicio (Figures de l’aigua)

Poema dedicat a en Lluís M. Xirinacs pel poeta

Pep Aparicio Guadas

i publicat al llibre Figures de l’aigua

(de l’Editorial Denes).

El podeu descarregar aquí.

Poemes

Comments Off

Permalink

El jo comunitari (Lluís Busquets i Grabulosa)

El jo comunitari

(o el terror, la pau i el sagrat)

A Lluís M. Xirinacs

Pechai todas as portas
e que xa ninguén saia.
(Tanqueu totes les portes
i que ja no surti ningú).

Celso Emilio Ferreiro

 

Batzutan esan zaharrak erratzen dira.
(De vegades les velles dites s’equivoquen.)

Gabriel Aresti

 

Mantén l’alta cremor
del foc de llibertat.

Salvador Espriu

 

Perfer-me tot, i fer de la nit llum,
i esperit el cos tan ruïnós,
i portar la família al meu redós,
i arrossegar els germans enllà del fum!

Salvar el meu poble llosc de la ferum,
fer-m’hi comunitat, cos ufanós,
major d’edat, independent, zelós,
solidari, amorós, flairant perfum!

Un poble agermanat ben reeixit,
fet sardana i castell amb anxaneta
-a dalt sempre el més feble i més petit-,

tothom fent pinya sempre amb molta punya,
per ser d’Europa exemple i espoleta
i aconseguir el zenit de Catalunya!

 

Els ulls en la font” de

Lluís Busquets i Grabulosa

Poemes

Comments Off

Permalink

∞ En Lluís M. Xirinacs és viu…en nosaltres

Amics: Bon dia!
Tal vegada ja ho sabeu: EN LLUÍS M. XIRINACS I DAMIANS ÉS VIU … EN NOSALTRES. Cridem-ho als quatre vents.

Com diuen uns versos del poema HO SAP TOTHOM I ÉS PROFECIA de J.V. Foix:

Res no s’acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
DES D’ALACANT A LA PROVENÇA
QUI MOR NO MOR SI EL SON ÉS CLAR
Quan neix la Llum en el quintar.

Poemes

Comments Off

Permalink

Text i poema de la Maria Montserrat Xirinacs

Carmel de Valls – 15 d’agost del 2007

En Lluís Maria, el nostre germà, ha mort.
Era la seva hora, provocada o assumida de feia ja molt de temps.
És parla de suïcidi (?), no ens es lícit de judicar.
La seva vida, lliurada poc a poc, i viscuda amb tota intensitat durant 75 anys, el portà a no poder sobreviure si no era amb el fàrmac diari que el preservava d’un fulminant atur cardíac.

Sempre la moral ens ha instruït sobre la salut, i tots sabem que no és obligatori emprar mitjans extraordinaris per a conservar la vida: La UCI, la dependència contínua d’un medicament, etc, quan hom ha arribat a un extrem de gravetat.

S’ha de respectar la voluntat de la persona quan es troba en aquesta situació, i està encara en el seu ple coneixement.

Suïcidi – Eutanàsia passiva – entrega total i conscient al Creador, quan ja s’ha fet una tasca tant intensa per un ideal i havent-lo pogut transmetre ja a uns amics de l’ànima: (RANDA), capaços d’assumir la seva continuïtat amb apreci i competència, potser ens donaria la clau d’aquest fet que estem contemplant i que resta en un misteri que no arribem a comprendre. Algú ha parlat de profeta dels nostres temps. Molts ho hauríem de ser en aquest món, com deia el mateix Lluís Maria, però la fi de tots els que coneixem, sovint ha estat tràgic. En Lluís Maria ha volgut lliurar-se conscientment al seu Senyor, sense testimonis, silenciosament, al bell mig de la natura d’on va sortir. Ara rebem i respectem les seves despulles els que varem acompanyar-lo durant els 75
anys de resposta constant, generosa i fidel els requeriments del Transcendent, raó i terme de tota la seva existència.

En Lluís Maria no ens deixa, ens diu des de l’eternitat: Estimeu-vos, respecteu-vos, escolteu-vos i ajudeu-vos en la tasca de construir un món millor, un món pacífic i acollidor per a tothom. Intercedeix per que ho faci realitat Aquell que és l’únic Totpoderós.

LLUIS MARIA ET TINDREM SEMPRE AMB NOSALTRES, NO ET
DIEM ADÉU. GRÀCIES DE LA TEVA PRESÈNCIA!

Gna. Maria Montserrat Xirinacs Damians.

CONTEMPLANT EL TEU ROSTRE
6 d’agost del 2007

Els teus ulls closos,
       mirada endins,
darrer somriure a la natura…,
en el SILENCI
       emprens el vol
             sens testimonis,
si no és el vent, els pins,
                               l’ocell, la pols,
com qui s’adorm
                                 TOT SOL….!
Com n’és de bell el teu entorn,
                     prô, el TRASCENDENT…?
Ho és molt més: del PARE bo
                            L’esguard atent
                            sense retrets,
t’empeny LLIURAR-TE sense mesura!
                  PAU a dins del cor,
                  PAU on reposes ací a la terra.
Tot ha finit en aquest món,
                                   sense retorn!
JOIA A DESDIR, EN ELL, per sempre.
LA TEVA TASCA, EN ELS AMICS,
                                ARA COMENÇA…
Del més enllà
         estimat Lluís
                    SIGUES AQUÍ!
T’ho prega la teva germana Maria Montserrat, O.Carm

Poemes
Escrits (diversos autors)

Comments (0)

Permalink

El primer bosc (poema de Jordi Bilbeny)

L’últim bosc, l’últim cel, l’últim indret
del món, on l’home lliure es desvetllava
del vell parany de l’or, del vell poder
inútil del poder en servitud.

L’últim bosc, l’últim cel, l’últim batec
del cor. Com un gran arc que afina i tensa
els músculs invisibles de l’esperit
i fa més dens el pas en el camí.

L’últim bosc, l’últim cel, l’últim gran gest
alçat contra la por, contra l’orgull
dels cíclops eixorbats en caus de llum,
que amaguen els rellotges del futur.

L’últim bosc, l’últim cel, l’últim alè
que ara viu a dins meu com el primer
alè del primer bosc, del primer cel,
del primer home lliure que, en la mort,

dóna vida a la vida, cos al cos,
veu a totes les veus, sang a la sang.
I ens clava la certesa fulminant
que només som si som en llibertat!

Poemes

Comments (1)

Permalink