Imatges

Manifestacions de la Passió, per Dolors Marín Tuyà.

Manifestacions de la Passió, per Dolors Marín Tuyà.

Penedès Econòmic. Logotip.Penedès Econòmic. Octubre del 2020. Pàgina 22.

Manifestacions de la Passió.
Dolors Marín Tuyà.

Psicòloga i membre del Grup d’Investigació
Globàlium de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

Dolors Marin Tuyà.Dèiem que la força passional, un cop nascuda, no pot ser negada. Només pot ser guiada i administrada a fi de bé. Per això ens convé saber-ne, de la passió, aquest misteriós nucli de la micropsíquica subjectiva que l’Occident mundà oblida. A l’Orient conreen la serenitat per captar la passió naixent, mentre que nosaltres la tenim encoberta per la remor grollera de la nostra manera de viure occidental.

Els grans apassionaments són com les malalties (passió, patir, pacient, patologia), avisen amb prou antelació i mitjançant petits indicis o símptomes i amb un llenguatge quiet, suau, només audible per la persona aquietada i delicada però mai per l’esvalotada i atabalada.

Per conèixer les manifestacions passionals ens cal anar del símptoma passional a l’arrel passional. El Globàlium, el Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs, en classifica els conceptes fonamentals, amb tota mena de posicions intermèdies, que exagerats poden arribar a esdevenir malalties. Coneixem-les:

Del vessant pràctic en surt apassionament, hiperactivitat o passivitat, abúlia, peresa.

Del fenomènic, la de l’ara i aquí, en ve apetit consumista, malbaratament o rebuig consumista i avarícia.

Del subjecte, amor propi, enveja, autoestima, divisme o autoodi i menyspreu d’un mateix.

De l’origen, optimisme i temeritat o pessimisme i pusil·lanimitat.

De l’experiència, concentració o dispersió.

Del sentiment en ve amor i esperança o odi, temor, por i terror.

Del caos ens arriba esvalotament, atabalament o atordiment i distracció.

De l’art esteticisme, presumpció, netedat o vulgaritat, deixadesa, brutícia.

De l’atzar en surt admiració o decepció.

De la felicitat alegria, joia o tristor.

De la psíquica en ve afectuositat, de grat o desafecció, a desgrat.

De la turbulència ira, violència o per contra indiferència, tansemendonisme i passotisme.

De l’embriaguesa plaer, gust, concupiscència, luxúria, golafreria o dolor, patiment, sado-masso.

Del trànsit exaltació, supèrbia, senyoriu o depressió, humiliació, subjecció.

Amb molta calma podem aprendre a percebre els ínfims moviments alteradors, pertorbadors, commocionadors de les diferents manifestacions de la passió en el nostre interior més intern. I llavors serem nosaltres qui guiarem i gaudirem la passió. Nosaltres decidirem.

Imatges
Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink

La força de la passió, per Dolors Marín Tuyà.

La força de la passió, per Dolors Marín Tuyà.

Penedès Econòmic. Logotip.Penedès Econòmic. Setembre del 2020. Pàgina 10.

La força de la passió.
Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació
Globàlium de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

Dolors Marin Tuyà.La passió mou una enorme força que li arriba de la realitat concreta i pràctica. Està comprovat que quan sabem aprofitar aquesta increïble força, tot el difícil esdevé fàcil. Quan posem il·lusió, passió en allò que fem, obtenim gratuïtament l’energia suficient de la central de força pràctica per dur a terme allò que a cadascú dins de la totalitat de l’univers li convé. La passió és el nucli de la micropsíquica subjectiva en el Model Mental Global de la Realitat d’en Xirinacs.

Tres camins laterals i auxiliars flanquegen el camí ral de la força pràctica a la passió: Quan vius el moment present de cada experiència sents que t’acompanya la força necessària per portar a terme allò que et demana. Ni et distreus ni deixes passar l’ocasió. Si la desaprofites, ja no t’hi veuràs amb cor. I en culparàs Déu i el diable. Però la culpa serà tota teva. Les grans experiències, les grans gestes neixen amb tots els ingredients per a arribar a terme: llum, força i goig. No automatitzis la realització de la teva vida. El perfecte funcionari és natura morta. No dominis, matis ni esclavitzis la passió. La passió dona la força necessària. Cal fer-ho tot apassionadament, tot i que no només apassionadament, com voldrien els romàntics. La passió ve del caos, és cosmos alterat, és irascible: hi ha el turbulent o l’embriagador i el torbat o embriagat, tot plegat caòtic; perillós per a la gent (còsmica) d’ordre.

La raó teòrica occidental ens recomana dominar les passions i subjectar-les a la raó. Les veu invasores de la ment intel·lectiva i voluntària i les sotmet a disciplina. En realitat passions i raó són coses diferents i independents, però també estretament relacionades. Reprimir les passions és dolent i contraproduent per llur força devastadora, negades d’una banda acaben fent estralls en una altra. El bo i millor és contenir i administrar amb seny la formidable empenta que forneixen les passions, per obra de l’enteniment i de la voluntat. Cal obrir comportes quan amenaça la inundació. La força passional, un cop nascuda, no pot ser negada, només pot ser guiada a fi de bé. Com fa el pagès amb un cop d’aixada què distribueix el doll d’aigua pels diferents canals del seu hort.

Imatges
Escrits (diversos autors)

Comments Off

Permalink

Art, per Dolors Marín Tuyà.

Art.

Penedès Econòmic. Logotip.Penedès Econòmic. Juliol del 2020. Pàgina 4.

Art.
Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació
Globàlium de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

Dolors Marin Tuyà.Art és la vivència, transició i transformació d’un estat de consciència, en el Globàlium de Xirinacs. Si no hi ha transformació, la consciència s’adorm i es buida. Art és vida, inert significa sense vida i sense art. Les imitacions es fan amb tècnica, no són art.

L’art, la vida viva, transforma aquest món per fer gràcia. Tota mena de gràcia compta amb allò què agrupen les tres Gràcies filles de Zeus, Eufròsine (alegria, plaer, passió), Talia (festa, convit, comunitat) i Aglaia (bellesa, glòria).

Una obra artística és un objecte rar destinat només a agradar. No preguntis què és, només pregunta’t si t’agrada. Valen tots els estils, avantguardes, tots els continguts de la vida, tant de les belles arts (arquitectura, escultura, pintura, dansa, música, literatura, etc.), com de les altres arts més importants vitalment i menys considerades: medicina, invenció de ciència, pedagogia, demòtica, política, invenció de lleis, psicologia i consell espiritual, gastronomia, etc.

Per inventar ens cal inspiració metapsíquica i, si ens arriba, tot seguit podrem fer comprovacions i aplicacions científiques. La inspiració arriba per atzar, quan vol, mai no pot ser forçada, ens fa feliços i brolla si no la busquem. Realitzar l’obra demana voluntat, habilitat i tenacitat, tota l’agudesa i coneixement afinat de l’artista en el moment de la creació.

L’artista fa coses per ser feliç i per agradar els altres, no per la seva utilitat o profit. L’artista desfà veritats i les transforma en gust, agradabilitat, felicitat, gràcia i en emoció psíquica. Fa una mentida tot desfent una veritat, no per fer mal, ho fa per fer viure, emocionar, per fer feliç. Aquesta és l’essència de l’Art. Ara bé, per acceptar aquesta mentida al mateix nivell de la veritat objectiva cal una gran dosi d’intel·ligència i d’astúcia.

La gestació de l’obra d’art s’esdevé quan l’artista entra en trànsit, en estat extàtic, i espera ser posseït de franc per les muses de la inspiració, si a aquestes els dona la gana. L’execució artística es fa treballant i suant, amb el bon maneig de materials i condicionaments socials. La pressió inspiradora modifica els condicionaments exteriors i la pressió dels condicionaments exteriors modifica la inspiració. Aquesta tensió també és art.

Imatges
Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink

Agudesa, per Dolors Marín Tuyà.

Agudesa, per Dolors Marín Tuyà.

Penedès Econòmic. Logotip.Penedès Econòmic. Juny del 2020. Pàgina 8.

Agudesa.

Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació
Globàlium de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

Dolors Marin Tuyà.Agudesa és l’actitud i tractament adequats dels estats d’ànim. Perspicàcia dels sentits, acuïtat de la ment, penetració intel·lectual.

Subtilesa, finor, destresa, vivacitat. El subjecte fent objectes d’art. Aplicant l’art de crear i recrear, de fer i desfer mentalment l’obra d’art, el pas a l’acció i la seva realització.

Una obra d’art neix de la inspiració i d’una ressonància en l’esperit transcendent i fecund, d’un haver silenciat la sonància, el soroll que apareix en els sentits. I s’arriba al so de l’esperit, al so del geni. En si mateixa una obra física d’art, sigui escultura, escriptura, medecina o llei jurídica és realitat morta, inexpressiva sense el geni de l’artista que l’ha fet i també del geni del contemplador a qui va adreçada. El territori de l’art ve regit pel principi de contradicció: quan una cosa és, la seva contrària també. L’objecte en canvi ve regit pel principi identitari de no-contradicció: si una cosa és blanca no és negra.

L’agudesa en l’art depèn de l’artista. Mozart escrivia a raig tal com li fluïa la inspiració, no corregia ni rectificava. Beethoven escrivia la primera inspiració i començava un inacabable procés d’esmenes i esmenes de les esmenes que capgirava l’escrit inicial. A una potent inspiració hi afegia una sobreabundant voluntat, feina, agudesa, refinament, matisació, estructuració de relació amb la resta de realitats existents. Perejaume considera que cria, més que no pas crea, la seva obra d’art. Creu què hem de cuidar i mantenir, i mirar cap on ha d’anar el poquíssim i fi rajolí d’imaginació què hi ha.

Agudesa, una de les 80 categories del Model Major del Globàlium de Xirinacs, és saber veure la diferència allà on tothom hi veu identitat. En sentit mental és l’esperit afinat i discernidor portat a l’extrem individual i col·lectiu sigui en el Parlament interior individual, sigui en el Parlament polític artista de l’obra d’art de la societat. Materialitzar l’agudesa requereix la força interior de l’individu i de la comunitat. La unió real dels àtoms de l’acer fa el ganivet agut i tallant. La unió voluntària dels individus fa la Comunitat sobirana.

Imatges
Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink

Inspiració per Dolors Marín Tuyà.

«Inspiració», per Dolors Marín Tuyà.

Penedès Econòmic. Logotip.Penedès Econòmic. Maig del 2020. Pàgina 4.

Inspiració.
Dolors Marín Tuyà.

Psicòloga i membre del Grup d’Investigació
Globàlium de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

Dolors Marin Tuyà.La inspiració i la mediumnitat ens arriben quan estem en trànsit. Trànsit seria l’estat interior excitat del geni fecund i la suspensió dels sentits usuals durant una sessió mística, hipnòtica, espiritista o inspirada. És una de les 80 categories del Model Major del Globàlium de Xirinacs.

Un moment quotidià de trànsit el tenim quan entrem en son i sentim la sensació de felicitat per l’abandó dels problemes de la vida corrent. I quan ens despertem i ens queda la felicitat de la irrealitat abans d’assumir les càrregues diàries que ens esperen amenaçadores.

Ja som en el món extern però encara no ens n’hem acabat d’adonar. Entremig hi trobem tots els graus de consciència fenomènica, des del grau zero del son profund o la hipnosi passant per formes semiconscients atenuades i més superficials com la suggestió i l’autosuggestió.

Fer coses amb gràcia i art demana inspiració. Inspiració què trobem en trànsit en aquell punt culminant de la possessió transmutadora del tendre i sagrat món interior psíquic i místic. En replegament radical i absolut de la realitat què ens connecta amb la llavor original de tot posterior desenvolupament mundà. És pouant la inspiració que plenament enfocats i guiats per l’esperit de les muses fem coses que superen el nostre nivell tècnic o artesà.

Artistes i mèdiums espiritistes inspirats són posseïts per la força radical de la passió. Un inspirat no pot ser ni fred, ni mecànic o, pitjor, tècnic o robot. La inspiració sacseja de socarel. I és aquesta agitació interior la que excita, fa vibrar, i et torna radiant. El ver artista, quan està inspirat, és gloriós, enlluerna el nostre ànim, ens colpeix subjectivament. És un il·luminat il·luminador. És pura llum. Per obrir-se a la inspiració cal una mort estètica a si mateix, i una mena d’esperança estètica en què el dia de la visita inspiradora és a prop i no fallarà. Alguns artistes impacients i amb poca fe en ells mateixos han intentat forçar la visita inspiradora amb drogues que a la llarga els ha anat deteriorant la creativitat i la salut, tornant-se dependents i esclaus de llur pròpia producció. La part bona de tot plegat és que la nostra part artística només depèn de la fe en la inspiració i l’obediència a la inspiració quan ve.

Imatges
Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink

Busquem la plenitud. Dolors Marin Tuyà.

Busquem la plenitud.

El Punt Avui+. Logotip. 200×25px.El Punt Avui. Dilluns, 11 de maig del 2020.

Opinió. Tribuna. Punt de Vista.

 

Busquem la plenitud.
Dolors Marin Tuyà. Psicòloga.

«A Occident ens ensenyen moral i no l’esperit i a Orient ensenyen l’esperit i neguen el jo».

Dolors Marin Tuyà.Els processos iniciàtics, normalment, parteixen del territori profà de la ciència (estructures i matèria) per anar cap al territori sagrat situat en l’extrem oposat, el de la consciència (vivències i ànima). La iniciació en el nostre món occidental la fem a l’escola i a la universitat, a partir d’uns ensenyaments molt centrats a saber qüestions tècniques i intel·lectuals amb l’objectiu de fer coses i de tenir coses. Iniciació que exclou el món de l’esperit que no és ni mesurable, ni controlable ni jerarquitzable. Un món que comença amb mi i la meva ànima i que es fon en l’ànima de l’univers entremig de tot d’ànimes. Com l’aigua d’una gota que quan arriba a la mar no es perd però ja no té consciència de gota. El jo és la gota, no és l’aigua, l’aigua és l’esperit, l’ànima. S’ajunten totes les ànimes i fan l’ànima universal.

Jo soc lliure i responsable. Jo tinc la capacitat de decidir i la capacitat de respondre als meus actes lliurement. Sento el meu jo si em centro en mi i em desenganxo de les coses que faig o em passen. Darrere meu hi ha la meva ànima. Si cap enfora tinc el meu cos, cap endins en un món de misteri, místic i transcendent, que no veig, hi tinc la meva ànima.

La persona lliure és terrible, no se la pot agafar per enlloc. Xirinacs deia que a comissaria per poder anar al lavabo o poder fumar havies de confessar i firmar un paper. Estaves lligat. I que la persona ha d’estar disposada, si és un subjecte lliure, a pixar-se al damunt, no firmar i no sentir-se humiliat perquè si et sents humiliat ja estàs lligat! A Occident ens ensenyen moral i no l’esperit i a Orient ensenyen l’esperit i neguen el jo. El jo és importantíssim, és qui troba la seva ànima i la connecta amb tot l’esperit. Tot en aquest món té esperit: una taula, una casa, un arbre, un bosc, un poble… tenen esperit i el conjunt forma l’esperit universal, que seria l’ànima de l’univers.

Badar és com marxar una mica d’aquest món. A la persona que es queda badant el seu esperit se li ha anat una miqueta d’aquí. Els esperits s’imbriquen uns amb altres a diferència dels objectes, que no ho fan. Moltes vegades quan dic «he fet això» pot voler dir que l’esperit del meu pare m’ha insinuat que ho faci i m’ha animat a fer ho. Allò que diuen que quan els pares volen una cosa els fills la realitzen. Poden tardar una generació, per les dificultats, però el fill la realitza. Per què? Perquè l’esperit del pare és en el fill. Un pas més en el procés de maduració seria el de retorn del sagrat cap al profà, sovint oblidat o obstaculitzat per les tradicions esdevingudes centres de poder. Tornar per parlar alt i clar sobre l’esperit objectivat. Si bé, després, per implementar les profecies s’ha de ser competent i tenir compromís amb el més proper al que és profà.

Enllaç de l’article original en català:

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1786542-busquem-la-plenitud.html

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Parlar alt i clar. Dolors Marín Tuyà.

Parlar alt i clar.

Penedès Econòmic. Logotip.Penedès Econòmic. Abril del 2020.

Parlar alt i clar.
Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació
Globàlium de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

Dolors Marin Tuyà.Els profetes ens avisen del que pot passar, de què està passant, de què ha passat en la natura i en la societat. Parlen alt i clar. En termes filosòfics, el profètic ve del natural i espiritual. Cos, estructures, organismes, organització es generen des de l’esperit.

Si en la química observem constància i sostenibilitat en els objectes, no així en la societat. Hem intentat fer societats matriarcals, patriarcals, monarquies, repúbliques, cooperatives… i totes van caient. No s’aguanten, encara. És possible que fallin per què les construïm des de la part fenomènica de l’ara i aquí obviant el fonament transcendent i metafísic de tota creació orgànica en el món. Diu Xirinacs que quan ho aconseguim, la societat serà estable com ara ho és la química.

Les malalties vénen de coses superiors sense resoldre. La ciència oblida que els éssers fundats i els cossos naturals vénen de l’ànima universal, i no vénen de la ciència ni de la tècnica. Neixen com d’un tronc. Un arbre o una rosa neixen de natura, naixere, natus, national, nacional tot el que neix empès per l’esperit. De cara enfora, objectivament són el regal que ens fa l’ànima universal. I això és la profecia. Veure les coses tal com neixen, accionen o reaccionen d’acord amb l’esperit universal.

Els ecologistes són profetes, ens avisen que estem embrutant el planeta i ho fan en nom de l’ànima universal per exemple dels efectes de la contaminació d’un excés de ferralla. L’ecologia és una forma concreta de profecia.

Hi ha profetes de bons averanys i profetes de mals averanys. Els profetes fan una immensa por a l’Església i l’Estat. Han estat perseguits i morts. I per això molta gent s’estalvia de ser-ne per la por que la matin. En realitat un autèntic profeta no s’adona que n’és, actua com un somnàmbul portat per l’esperit. Ni ell s’adona del que predica, l’empeny l’ànima universal. Els nens són profetes mentre que no estan mentalment massa manipulats. Tots podem funcionar com un profeta pels altres. El drama és quan els pobles no tenen profetes o no els reconeix i ignora.

Quan l’esperit s’objectiva passa a objecte. No n’hi ha prou amb ser profeta, per portar a terme les profecies s’ha de ser competent i cal compromís amb el món.

Enllaç a l’article original en català:

https://penedeseconomic.com/opinio/dolors-marin-tuya/1431-parlar-alt-i-clar

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Batecs al vent: La Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs.

Batecs al vent: La Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs.

Ràdio Ciutat de Valls. Batecs al vent. Jordi Tudó i membres de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Per Jordi Tudó.

Jordi Tudó. Batecs al vent.Presentador: Jordi Tudó. Participants: Manuel Garcia, Àngels Baldó, Dolors Marín, Víctor Gil i Núria Roig, membres de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs. Programa: Batecs al vent, de Ràdio Ciutat, de Valls. Data de l’emissió: Dilluns, 2 de març del 2020. Durada: 58 minuts i 42 segons. Idioma: català.

La Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs, fa difusió de la biografia, obra i propostes de Lluís Maria Xirinacs. Col·laboració amb el Centre d’Estudis Joan Bardina, difusió del Globàlium, el model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs, conferències i cursos sobre el Model, grup d’Arxiu: Ordenació dels documents en paper. Iniciatives, participació i col·laboració en homenatges i conferències. Ens expliquen els treballs de recerca i investigació, així com les tasques de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Ens ho explica: Manuel García. President de la Fundació. Hi és des dels inicis. Imparteix cursos del Globàlium, el Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs. Àngels Baldó. Hi és també des de fa molts anys. Ha impartit cursos d’Història de la Filosofia a la mateixa Fundació. Actualment forma part també del Grup d’Arxiu. Duu els webs https://xirinacs.wordpress.com/ i https://www.lluismariaxirinacs.cat/wp/. Dolors Marín. Segueix els cursos del Globàlium. Ha escrit articles sobre el tema per a El Punt Avui i per al Penedès Econòmic. Víctor Gil. Fa poc temps que hi és però desenvolupa una gran tasca al Grup d’Arxiu. Segueix els cursos del Globàlium. Núria Roig. Des del 2000 és a la Fundació. Primer seguint els cursos del Globàlium. Actualment fent de Coordinadora de la Fundació.

https://www.ivoox.com/batecs-al-vent-2-3-2020-radio-ciutat-valls-audios-mp3_rf_49364197_1.html

Enllaç de la pàgina original de Ràdio Valls en català:

https://valls.radiociutat.com/2020/03/02/batecs-al-vent-la-fundacio-randa-lluis-maria-xirinacs/

Àudios
Imatges
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

El virus de la pobresa, per Brauli Tamarit Tamarit

El virus de la pobresa.

Gràfic descendent expremut.Lluís Maria Xirinacs ens recordava en vida seva que un país no pot tenir plenitud de drets i llibertats si és econòmicament pobre. Contràriament, un país pot dur a terme i respectar els drets i les llibertats del seu poble si gaudeix de prosperitat.

La disminució global dels drets i llibertats que s’està produint a nivell planetari respon a causes econòmiques perfectament identificables, començant pel fet que la generació pública de moneda en molts estats ha estat privatitzada i sotmesa a una devolució amb interès. Si per emetre públicament 100 unitats monetàries s’han de tornar, posem-ne 110, llavors cal saber que el deute difícilment es podrà saldar i que s’anirà incrementant cada cop més, atenent el caràcter acumulatiu dels interessos.

Un altre motiu de l’empobriment d’un país és el fet que la investigació científica i tecnològica tendeix a disminuir el treball administratiu assalariat. Ordinadors, màquines i robots substitueixen el treball de les persones, cada cop menys gent fa la feina de tots emprant més hores, i la resta de persones romanen a l’atur. Disminueixen, per tant, les rendes del treball.

L’evasió de divises cap a paradisos fiscals fa que els estats disminueixin també els seus ingressos en concepte d’impostos. Això incrementa l’endeutament dels estats, la qual cosa amenaça amb provocar la privatització dels serveis públics: pensions, sanitat, educació, etc., i la possible retallada de les rendes de les pensions i jubilacions.

Si disminueixen les rendes del treball i les rendes de les pensions, això genera una disminució del consum. Els empresaris veuen com els seus productes i serveis tenen menys sortida, i per tant es redueixen els seus beneficis. Al seu torn, han de retallar despeses, per exemple reduint la seva plantilla o els salaris dels seus treballadors.

La gran banca destina un 98% de mitjana de les seves inversions a productes de major rendibilitat com ara especulació de divises, petroli i derivats, tràfic d’armes, aliments i medicaments que poden fer mal, etc. Ho fa pressionada per una clientela que, en bona part, li exigeix una més gran rendibilitat en els seus capitals. Només el 2% d’aquests diners es destina a inversions en el comerç de proximitat, que es veu així poc recolzat.

L’ex-empleat bancari Jorge Aniceto Molinari ens recorda sovint que Lenin ja va vaticinar que el poder es desplaçaria cap als grans conglomerats empresarials, i que els marges de guany en tots els negocis anirien disminuint.

A aquests fenòmens econòmics s’hi sumen els problemes de tipus ecològic, de contaminació i pol·lució, d’agressions contra els ecosistemes com ara incendis i urbanitzacions d’espais naturals, una pagesia industrial que afecta la salut de persones, animals i vegetals, fabricació de productes amb obsolescència programada o difícilment reciclables i una manca de tractament de les deixalles. Les conseqüències ecològiques negatives d’una part important de l’activitat econòmica humana queden poc reflectides explícitament en els balanços comptables de les empreses, però afecten la salut de la Humanitat i de la Natura.

A conseqüència de tots aquests processos, hi ha diferents iniciatives que proposen solucions anant a l’arrel de cadascun d’aquests problemes per a fer una economia viable, dins d’un planeta que pugui perdurar ecològicament més enllà de les actuals generacions. Algunes propostes es poden aplicar directament a nivell individual o col·lectiu al marge de la participació dels governants. Altres han de ser aplicades per aquests i els pobles han de preservar mínimament els seus drets per a vetllar que es duguin a terme, perquè com deien els vells llibertaris: «El poder corromp i el poder absolut corromp absolutament».

Brauli Tamarit Tamarit.
Membre del Centre d’Estudis Joan Bardina i de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Diumenge, 15 de març del 2020.

Enllaç de l’article original dins del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina:

http://www.bardina.org/nw/escrits/brauli-tamarit-tamarit-el-virus-de-la-pobresa-cat.htm

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Confinament, per Dolors Marin Tuya.

Confinament.

Penedès Econòmic. Logotip.Penedès Econòmic. Febrer del 2020. Pàgina 16.

Confinament.

Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació
Globàlium de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

Dolors Marin Tuyà.Entrar en Confinament és entrar en un territori sorprenent, el de la transcendència lluny de món.

Confinament és una de les categories del Globàlium de Lluís Maria Xirinacs.

Significa amb fi, amb límits, amb fronteres, mentre que definir vol dir explicar, aclarir, revelar. Les fronteres d’un país el delimiten, sabem quin país és, quin territori encercla. Xirinacs pregunta als «progres» que defensen l’abolició de les fronteres i que volen que ciutats, nacions i cultures siguin obertes (Karl Popper) ¿com es pot obrir allò que no està tancat? Com es poden intercomunicar si cadascuna de les ciutats, nacions i cultures no disposa d’un nínxol ecològic propi, on es formi i es mantingui la seva especificitat? Quan parlem d’una cosa definida, parlem d’un tancament sobre ella mateixa per arribar a ésser allò que s’és i mantenir-s’hi. Com el fetus tancat en el ventre de la mare, la pluralitat de les nacions o de les cultures prové d’un tancament, no absolut, però inevitable i, en certa manera, sever. Un elefant no és un roure. Tots dos han recorregut processos dràsticament separats i aïllats, que s’excloïen l’un a l’altre.

En el vessant científic, una de les associacions del Confinament son els forats negres, aquell horitzó d’esdeveniments on cessen de funcionar totes les lleis físiques. Xirinacs hi afegeix totes les vel·leïtats psíquiques, totes les exigències ètiques i totes les seduccions místiques. Diu que l’angoixa respiratòria que fa fer el primer crit a l’infant en néixer és la sortida d’un petit forat blanc psíquic. La nit fosca de l’ànima és un forat negre místic. L’experiència de la mort és un forat negre ètic.

La dimensió objectiva del Confinament organitzador. Observeu la meravella del desenvolupament de la papallona en la crisàlide o del fetus en el ventre de la mare. Mai no es tracta d’una construcció mecànica, d’una juxtaposició de peces, sinó d’un sorprenent desplegament de quelcom que no era plegat prèviament. I la dimensió subjectiva del Confinament letàrgic. La letargia podria ser l’ocultació prudent en l’adversitat, el repòs regenerador del geni, l’espera confiada i optimista del vent favorable, la font dels somieigs creatius preparadors de les millors decisions de la vida.

Imatges
Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink