General

Un poble empresonat. Mataró.


Un poble empresonat. Mataró.

Actes per la LLIBERTAT dels presos polítics i perquè els exiliats puguin tornar.

Del 14 al 18 de març.

Dimecres 14: Hi assistirà la Núria Breu i Benach com a representant de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Enllaç al programa del 14 al 18:

https://mataro.assemblea.cat/2018/03/02/un-poble-empresonat-mataro/

Dimecres, 14 de març del 2018.

18h00’:

  • 18.00 Parlaments d’inauguració.
  • Lectura del manifest preparat pel la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.
  • Música en viu.
  • Primers presos: Ramón Cotarelo i Mireia Boya.
  • Cant dels ocells interpretat pel violoncel·lista Joan Palet.

18h45’:

  • Col·loqui.

21h15’:

  • Actuació dels Músics per la Llibertat (més de 50 músics i cantaires), que interpretaran el Cant de la Senyera, l’Estaca i Els Segadors.

Programa complet:

Mataró. Cartell un poble empresonat.

Agenda
Imatges
Enllaços
General

Comments (0)

Permalink

La desobediència no violenta de Xirinacs. Xerrada a La Sentiu de Sió.

La desobediència no violenta de Xirinacs. Xerrada a La Sentiu de Sió.

Xerrada i passi del documental «Xirinacs, de l’amnistia a la independència».

Divendres, 15 de desembre de 2017.
Sala Polivalent, 20 hores.
La Sentiu de Sió.

Lluís Maria Xirinacs va ser un lluitador antifranquista, senador independent i una de les veus més crítiques amb la transició espanyola. Va ser una persona honesta que va vèncer la temptació del suborn i va donar suport a totes les causes justes, sense excepció. Avui, més que mai, és oportú recuperar la seva obra.

L’acte consistirà en una xerrada, amb l’exposició de les accions no violentes que Lluís Maria Xirinacs dugué a terme al llarg de la seva vida, de les motivacions profundes que menen aquesta forma de lluita i del seu pensament.

Hi intervindran Dolors Marín, Brauli Tamarit i Núria Roig, en representació de la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs i del Centre d’Estudis Joan Bardina.

Es complementarà amb el passi del documental: «Xirinacs, de l’amnistia a la independència». 2001. (Duració: 30 minuts).

En aquest audiovisual, és el mateix Lluís Maria Xirinacs qui explica com va viure en primera persona l’anomenada «transició»; la seva plantada, conjuntament amb els Captaires de la Pau, davant la presó Model per l’amnistia dels presos polítics; la seva visió del moment i les conseqüències que es derivaren dels diversos posicionaments individuals i col·lectius. També s’hi reflecteix la Plantada a la plaça de Sant Jaume del 2000 per impulsar l’Assemblea dels Països Catalans.

Organitza:

CDR La Sentiu de Sió.

Col·labora:

Ajuntament de la Sentiu de Sió.

La desobediència no violenta de Xirinacs. Acte a La Sentiu de Sió. Cartell 400×562px.

Agenda
Imatges
General

Comments Off

Permalink

Objectiu mundial

Objectiu mundial.

El Punt Avui+. Logotip. 200×25px.El Punt Avui+. Diumenge, 15 d’octubre del 2017. 2h. Opinió. Tribuna.

Objectiu mundial.

Brauli Tamarit Tamarit.
Equip Matemàtica de la Història
.

«Si una cosa ens demostra la realitat de la història, un i altre cop, és que les estructures polítiques són canviants».

Nehru i Gandhi, artífexs de la independència de la Índia.Què us semblaria si tots els canvis de fronteres que es produïssin en el món es fessin voluntàriament de forma pacífica, per part dels pobles que hi participen, i sota el paraigua d’una estructura conjunta que englobi totes les nacions?

Lluís Maria Xirinacs ens va recordar, en un article publicat al rotatiu «Avui» titulat «Boomerang», com el 23 d’agost del 1978 es va aprovar, en la comissió constitucional del Senat, l’article 10 de la Constitució Espanyola, en què, en el seu apartat segon, es constitucionalitzen els tractats internacionals de Drets Humans. Xirinacs ens explica llavors com la UCD va donar el consentiment, d’aquesta manera, al dret de lliure determinació dels pobles reconegut en l’article primer del Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals, i del Pacte internacional de drets civils i polítics, aprovats a Nova York el 16 de desembre del 1966.

Aquests drets fonamentals han estat fruit de l’acció de persones de bona voluntat, entre elles moltes dones que veien com es mataven els homes en la Primera Guerra Mundial, però també de la reacció desencadenada en la Segona Guerra Mundial, contra uns imperialismes que aspiraven a la dominació universal. Una dominació universal que, segons ens demostra Alexandre Deulofeu, és una via impossible per unificar el món. La disgregació de l’URSS va ser relativament pacífica i no va finalitzar en un holocaust nuclear, entre altres raons perquè els responsables dels EUA ja disposaven del coneixement que aporta «La matemàtica de la història» d’aquest savi empordanès. Contràriament, la mateixa Unió Europea és el primer gran intent de confederació continental amb l’objectiu d’erradicar les guerres en el seu interior.

Si una cosa ens demostra la realitat de la història, un i altre cop, i Deulofeu n’és un gran portaveu, és que les estructures polítiques són canviants. A un ritme lent, en algunes zones el poder es fragmenta i en d’altres s’unifica. No hi ha cap imperi etern, de la mateixa manera que no hi ha cap civilització que sigui eterna. Molts d’aquests canvis s’han fet mitjançant guerres i a partir del segle XX, de la mà de genis com Gandhi, hem començat a assistir a canvis no violents. Per això Deulofeu, en el darrer capítol del seu primer llibre «Catalunya i l’Europa futura», afirma que, per assolir la culminació del procés polític planetari i arribar a la pau, cada nació, com la catalana, ha de tenir el seu estat, tots els estats de cadascuna de les nacions s’han de confederar dins de les seves respectives confederacions continentals, i totes aquestes confederacions continentals s’han de confederar, al seu torn, fins a assolir la Confederació Mundial.

Enllaç de l’article original en català:

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1259659-objectiu-mundial.html

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Poble i comunitat.

Poble i comunitat.

Penedès Econòmic. Logotip. 200×36px.Penedès Econòmic. Dimecres, 4 d’octubre del 2017.

Poble i comunitat.
Dolors Marín Tuyà. Consultora Especialista en Psicologia Clínica i Comunitària. Màster Investigació en Psicologia de la Salut.

Publicat el Dimecres, 4 d’octubre del 2017, 9h54′.

Dolors Marin Tuyà. 200×200px.Ara sí, Lluís Maria Xirinacs, ara sí podem dir que ens sentim, sabem, actuem i participem com un Poble. En reviure el sentit demòtic la política s’ha reorientat de cara al Poble al qual serveix i s’adreça. Demòtica, paraula que vas recuperar del seu desús, referida a tot allò referent al poble, públic, nacional i que havia quedat devorada entre la pressió política d’un Estat agegantat i la pressió privada d’una societat individualista i massificada. Ara ens toca recuperar l’ús de les paraules públic i nacional en sentit oposat al que és privat i que encara entenem com oficial, estatal i polític. I la paraula poble en lloc de societat civil o ciutadania.

Dius que Poble és l’àmbit nacional, popular o públic, tot allò del Comú, que actua en Comunió, de la Comunitat, que depèn del conjunt i no de l’Estat ni dels particulars. Que el Poble de veritat és profundament emocional, passional. Que l’emoció no és fanatisme, fenomen típic de les masses amorfes, sino que és desig, il·lusió, captivament per la vida conjunta, entusiasme i projecte vital de futur.

La Comunió ho comunica i unifica tot, és una realitat mixta d’informació i força amb una fluència de consciència i d’ànim. Actuem unitàriament per sota i més enllà de les animadversions i de les diferències inherents a tota col·lectivitat real. Prioritzem la cerca del consens, buscant l’acord de gent que estima i viu en un lligam de convivència.

La Comunitat o el Comú és un tot amb psiquisme col·lectiu. En comunitat neix el Subjecte col·lectiu. Genera consciència social i un esclat de creativitat i voluntat col·lectiva que beneficia la responsabilització de les decisions públiques i una major plenitud democràtica. En l’aplec de convivència fraternal i lliure, cada persona se sent, es reconeix i es valora com a subjecte indispensable per construir relacions personals respectuoses i solidàries fent passes conscients cap a un món més just.

La realitat humana engloba l’individu (ànima i vivències) i la societat (estructura i funcionament). L’individu té estructura (anatomia) i funcionament (fisiologia) i la societat té ànima (subjecte col·lectiu), i vivències (la història interior de cada comunitat).

Enllaç de l’article original en català:

https://penedeseconomic.com/dolors-marin/592-poble-i-comunitat

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Curs 2017-2018. Introducció al Globàlium, el Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs

Curs 2017-2018. Introducció al Globàlium, el Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs.

Presentacions: 23 i 30 d’octubre de 2017.

Podeu escollir un d’aquests dos dies per assistir a la presentació.

Inici del curs: Dilluns, 6 de novembre del 2017.

Sessió setmanal els dilluns de 18h30′ a 20h.

Novament ens trobem aquí, a la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs, per iniciar un nou curs del Globàlium, el Model filosòfic de Xirinacs.

Què venim a buscar en aquest curs?

Per què… ens podem preguntar: és útil la filosofia?

En què ens ajuda en la nostra vida?

Preguntes que ens podem fer i, de fet, ens fem els interessats en la filosofia.

L’estudi i l’interès per la filosofia no evita el patiment, però ens pot ajudar a suportar-lo i entendre’l millor. Hi ha patiments inevitables, per exemple terratrèmols, erupcions volcàniques, tifons, etc., encara que la ciència pot ajudar a prevenir-los i reduir els seus efectes. En d’altres casos és l’ésser humà qui els provoca directament: accidents de trànsit, malalties a causa d’unes pautes de comportament inadequades: tabaquisme, drogues, alcoholisme, mala alimentació, etc., però els pitjors de tots són els provocats per les guerres, sovint induïdes per interessos que poden ser econòmics, polítics, de poder, etc.

Tot això ens afecta directa o indirectament cada dia, generant un gran patiment i amb la vivència que podem fer poca cosa per evitar-ho.

Doncs bé, la filosofia ens ajuda a posar una certa distància davant tot aquest patiment i poder acceptar-ho i integrar-ho.

Estudiarem un Model filosòfic certament molt particular. Amb la pretensió de ser global, no total. Amb l’ajut d’un conjunt de conceptes, de categories meditades i seleccionades durant tota la vida per Lluís Maria Xirinacs.

«Un Model entre altres, sempre hipotètic i subjecte a autocrítica». «Model global i, per tant, no nomes científic ni només filosòfic en sentit estricte; també estètic, pràctic, metafísic, lògic, psicològic, social, econòmic, místic, etc., a la recerca d’una teoria i mètode de modelació global de la realitat.»

«El Model no és total, la realitat sí. Inclou la realitat en si, el concret pur: PRÀCTICA, autointuïció de la realitat, ontos.» I la ment en si, l’abstracte pur: TEORIA, capacitat reflexiva, simuladora i creativa de representacions, logos. Així com també la realitat mentalitzada de què és fet, entre molts d’altres, el nostre Model complet, ontos-logos (ontologia).

Recordem que un dels objectius del Model és el situar conceptes de la manera més precisa possible en la pissarra esfèrica i hiperesfèrica. Així situats, podrem entendre una altra de les apostes de Lluís Maria Xirinacs: quantificar la realitat, mesurar les distàncies entre conceptes per veure els diferents nivells de diferència, d’oposició i/o complementarietat. El que anomena «la domesticació del no».

Per exemple, quina és la distància entre les qualitats Objecte i Ciència. O entre Fenomen i Noümen?

«Tot filòsof pot ser un bon mecànic», afirmava Ramon Llull.

També pot ser un bon lògic; i un bon místic; i un bon estètic; i un bon pràctic.

I un bon metafísic; i tenir bons coneixements d’economia.

I ser un bon coneixedor de la Bíblia.

I un bon coneixedor del cos humà.

I un bon coneixedor de la física moderna.

I un bon coneixedor dels coneixements i de les tradicions de l’Orient.

Us invitem a conèixer tot això…

Serà una sessió setmanal els dilluns de 18h30‘ a 20h.

Hi haurà una presentació els dies 23 i 30 d’octubre i el curs començarà el 6 de novembre.

Lloc: Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Rambla de Badal, 121, 1r.
Barcelona.

Metro: Mercat Nou (Línia 1), Badal (Línia 5).Telèfon: 93-419.47.47.

Emails:
info@fundacioranda.org
i germanies.randa.xirinacs@gmail.com

Globàlium. Detall de les dues esferes del Model Major.

Agenda
Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

LEAD. Laboratori de Expressions Artístiques i Desenvolupament

L.E.A.D. Laboratori d’Expressions Artístiques i Desenvolupament.

Celobert. Edició Costa Brava Sud. Número 154. Pàgines 30-31.

L.E.A.D. Laboratori d’Expressions Artístiques i Desenvolupament.

A Lloret trobem una entitat que promociona la pràctica de les arts en tots els seus aspectes, i molt especialment les seves vessants integradores i terapèutiques, es tracte del Laboratori d’Expressions Artístiques i Desenvolupament que presideix i dirigeix l’artista Neus Dalmau.

Josep Altafulla, és periodista.

Neus, com es va crear l’entitat?–

Si, de fet va ser una creació a partir de converses amb Miquel Tàpies i amb Ferran Sintes, llavors directors de la Fundació Tàpies i de l’Escola Massana. També recordo especialment la conversa amb Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Miró. Totes aquestes persones em van encoratjar per muntar aquest arbre de tantes branques que es diu L.E.A.D.–

El nom, possiblement, pot sonar rocambolesc però veritablement les activitats que s’hi fan son tant variades com artísticament interessants i a l’abast de tothom. D’on sorgeix el nom?–

El nom va sorgir de l’anglès i és en el sentit d’anteposar, posar en preferència. Els termes laboratori i desenvolupament són ben intencionats. No creiem que es puguin desenvolupar bé les persones i els col·lectius sense tenir en conte les arts, la sensibilitat, la intuïció o la bellesa. El nom defineix un programa molt contundent.–

Ja que utilitzem el terme laboratori, s’investiga?–

Si, investiguem, sense por, sense vergonya i amb la consciència de que fer art, en un món on la massificació i la mecanització son la norma, és una forma de resistència.–

Defineixi arts de vessants integradores…–

Un dels grans inspiradors del LEAD és el pensador Lluís Maria Xirinacs i el seu poema La sardana universal. Aquest motiu conforma el dibuix base dels carnets dels socis, junt amb el vers de Jacint Verdaguer Totes les ones de la mar no poden rompre un gra d’arena. Els llenguatges artístics creen vincles profunds. Ens interessa la germanor. La estètica sense ètica no ens val.–

L’altre terme utilitzat es terapèutiques, perquè?–

Com tothom sap el nostre cervell està format per dos hemisferis. El món modern ens demana fer-ne servir només un, mentre l’altre, que és el que regeix l’art i la intuïció, està menystingut i es va fent petit. En quan l’alimentem amb la pràctica de les arts, automàticament el conjunt millora. I això és una llei per a tothom.–

Quines activitats variades son les que realitza l’entitat?–

Fent servir una imatge de Ramon Llull, som un arbre ple de branques. La branca de plàstica ofereix classes de aquarel·la, de gouache, de dibuix i de pintura a l’oli, a més d’exposicions. La branca d’història ofereix cursos d’història de l’art amb vídeos de totes les disciplines (música, poesia, pintura, arquitectura, dansa, cinema). La branca de música, que es bifurca en dos, la popular i la clàssica, ofereix tallers, concerts i ha creat moltes obres i tres formacions musicals. La branca de poesia… En cinc anys hem fet moltíssimes fruites!–

Aquestes fruites son els experiments del laboratori?–

L’art és joc, celebració i alegria. I també sentiment i passió, el laboratori de la vida. La tela en blanc és un mirall i també una finestra a l’infinit.–

Funcionen de forma assembleària oi?–

Infinitament assembleària (riure). Tal i com manen els estatuts de la Generalitat de Catalunya.–

Cursos, exposicions, recitals i projectes musicals, expliqui en que consisteix l’obra Cantata de Randa i el perquè és tan valorada…–

La Cantata de Randa va sorgir com un doble servei necessari, per una part donar a conèixer l’aspecte de Ramon Llull que més ens interessava, el del missatge de concòrdia entre les tres religions, la cristiana, la jueva i la musulmana, i per l’altre atiar la moral de victòria explicant els fets d’un temps en que el nostre país era molt potent. Amb aquest afany pedagògic vam treballar a l’unís, Salvador Brotons la música i jo el text. Els càtars, Jaume I, les Vespres Sicilianes, el setge de Girona i les mosques, l’obra de Llull… Ho vam explicar tot en la mida que ho permetia el format i amb una veu narradora, com un conte. La Cantata es va estrenar, amb un èxit apoteòsic, a Mallorca i al Palau de la Música de Barcelona, amb la Orquestra Simfònica de Balears i l’Orfeó Català. Estem molt contents perquè l’obra és una meravella i el missatge va arribar. Salvador també és soci del LEAD, i d’honor!–

Com està funcionant la creació de la coral Arts Nova Lloret?–

Ens fa molta il·lusió perquè l’hem començat des del no res i ja sona de meravella. Va ser a partir d’un projecte de Joan Casas, un músic que ha dirigit l’Orquestra del Liceu i a gent com Montserrat Caballé o Josep Carreras. És un privilegi tenir-lo al LEAD. Un altre soci d’honor!–

L’entitat es mulla, demana el si a la independència de Catalunya…–

En Assemblea general de caràcter extraordinari i per majoria absoluta, el LEAD va decidir entregar a l’Alcalde de Lloret de Mar una carta de suport al President de la Generalitat per la Consulta del 9N i el dret a decidir. Això ho van fer una infinitat d’associacions i ajuntaments de tot el país. Posicionament sobre el vot no en tenim, car tothom té dret a votar el que vulgui. A nivell personal el meu SI es majúscul i de colors.–

En canvi, demana el no al perllongament de l’autopista C-32 fins a Lloret…–

Ens agrada més els SI. Si al turisme sostenible i de natura (i al respecte dels boscos i la creació de rutes per anar a peu). Si al turisme de cultura (amb la cura absolutament necessària del gran modernisme del paratge sentimental de Sant Pere del Bosc). Si a les alternatives no lesives, que n’hi han i son respectuoses i econòmiques. Per a nosaltres el progrés és conservació, no destrucció. Em fa mal al cor imaginar un nus de la Trinitat davant de l’Àngel i les Alegries. El futur ha de ser natura i cultura, si no és així anem de cap a l’abisme, i en tenim probes.–

Amb o sense autopista o independència, quins son els projectes de l’entitat en el futur mes immediat?–

Amb Brotons tenim en vista diversos concerts i el CD de la Cantata de Randa. Amb els Cantaires de la Casa del Mar, el CD La Perla de Lloret. També el concert de presentació del Cor Ars Nova Lloret, que serà per Nadal al teatre, amb un repertori engrescador i acompanyament d’orquestra simfònica. De forma imminent presentarem els cursos de tècniques pictòriques i d’història de l’art, on esperem s’apuntin moltes persones amants de les arts.–

Cor Ars Nova Lloret.
Cor Ars Nova Lloret.

Classe de pintura.
Classe de pintura.

Roda de premsa al Palau de la Música amb motiu de la presentació del projecte del LEAD Cantata de Randa. D’esquerra a dreta: Joan Ollé, Director General del Palau de la Música; Mariona Carulla, Presidenta de la Fundació Palau de la Música - Orfeó Català; Salvador Brotons i Neus Dalmau autors de música i text.
Roda de premsa al Palau de la Música amb motiu de la presentació del projecte del LEAD Cantata de Randa. D’esquerra a dreta: Joan Ollé, Director General del Palau de la Música; Mariona Carulla, Presidenta de la Fundació Palau de la Música - Orfeó Català; Salvador Brotons i Neus Dalmau autors de música i text.

Enllaç per descarregar i/o veure la revista sencera en format «pdf»:
(Celobert_numero_154.pdf).

Imatges
Escrits (diversos autors)
Cançons
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Xè Aniversari: Xirinacs Viu!

Xè Aniversari: Xirinacs Viu!

Celobert. Edició Costa Brava Sud. Número 153. Pàgines 28-29.

Xè Aniversari: Xirinacs Viu!
Neus Dalmau i Corominas, artista i presidenta de LEAD.

Ara fa 10 anys em trobava a Ripoll visitant la família. Ho recordo com si fos ara: «Han trobat el cos d’en Xirinacs al Taga! S’ha suïcidat amb una pistola!». Em vaig quedar estabornida pels interrogants. Suïcidi? Pistola? Com pot fer això el pacífic, el cristià, el lluitador de la no-violència? Alguna cosa no acabava de quadrar. Amb el cor encongit vaig aconseguir conduir pel camí d’alta muntanya fins al peu del Taga. Transportada pel dolor, vaig cercar respostes als penyals, als núvols, als arbres. El silenci majestuós de les carenes i l’amor que sentia pel meu mestre em van il·luminar com un llamp i de sobte vaig intuir la veritat. Amb els ulls de l’ànima vaig veure com en aquell prat silent s’anava congriant una gentada, un gran aplec festiu i lluminós amb totes les persones que l’estimàvem i admiràvem, centenars de persones, milers! Perquè en Xirinacs va ser, a més d’un home savi, un estat mental. Al final de la dictadura dir Xirinacs era dir pau, dignitat i desobediència civil. I era un temps en què t’hi jugaves la vida.

Les accions arriscades i pacífiques posen l’opressor contra les cordes.

La lluita de Xirinacs per la defensa de les llibertats dels Països Catalans es va fer explícita entre els anys 1969 i 1975, l’any que va morir el dictador feixista. En aquest període va fer vuit vagues de fam per l’alliberament de tots els presos polítics, que eren multitud. L’any 1974 va ser detingut junt amb els 113 de l’Assemblea de Catalunya i el van empresonar durant dos anys a Carabanchel. A partir de la mort de Franco es va plantar, davant de la presó Model, dotze hores cada dia durant dos anys. Era allà. Sempre. Com la gota que fa forat a la roca. Malgrat les pallisses dels grisos ell seguia allà. Tenia esperit de servei i de sacrifici. Dels hàbits de capellà, que va penjar per ètica, li va quedar això i el deix de pastor, els joves rebels l’envoltàvem. Els anys 1975-76 i 77 va ser proposat pel Premi Nobel de la Pau i l’any 1977 es va convertir en el senador més votat de la nostre historia. Fidel, no es va asseure al seu escó de senador fins que no van deixar lliure el darrer pres polític. Allà dret, novament plantat, protestant, va fer una esmena a la totalitat a la Constitució i va denunciar que el Senat no servia per res. Com a Ramon Llull o a Jacint Verdaguer, el van titllar de boig. Ara, després de quaranta anys, tothom veu el que ell ja veia llavors.

Intel·ligència del saber i intel·ligència de l’estimar.

No és fàcil trobar tanta virtut i és que en Xirinacs era una persona d’una intel·ligència superdotada i, a més, era bo. Com Gandhi, ell també era una ànima gran, un mahatma. Inspirat pel pensament de Ramon Llull i pels avanços científics més recents com la física quàntica, va bastir el seu gran programa filosòfic, el Globàlium, un sistema general que engloba tots els sabers. També va establir les bases d’un sistema econòmic que supera el capitalisme i el comunisme. El seu immens llegat és divulgat amb cura per la Fundació Randa - Lluís Maria Xirinacs i pel Centre d’Estudis Joan Bardina. Encara enlluerna, el temps el posarà al lloc que mereix.

Atiar el braser de la força no-violenta d’un poble: el nostre.

Feia 10 anys que projectava el seu Bon Dia per a Morir. I va triar el lloc més mític i més bell, el bressol de Catalunya. I l’acte més noble, difícil d’entendre per pensaments petits. Exultant d’alegria, va donar la vida per nosaltres. Per més detalls, busqueu a Internet el documental que va emetre TV3 a Sense ficció: Xirinacs a contracorrent. El seu testament vital és recollit en un llibre, ara esgotat, l’impressionant Dietari Final: «Una nació esclava, com un individu esclau és una vergonya per la humanitat (…) Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau. Ella és una mica més lliure. Perquè jo sóc en vosaltres, amics» I la llavor més ben plantada va germinar, i els seus brots van ressuscitar la terra. Així sia!

lluis_maria_xirinacs_retrat_400×558px.jpg
Retrat d’en Xirinacs.

Neus Dalmau fent donació al Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, senyor Carles Mundó, de dos llibres de Xirinacs (Amnistia 77 i La Noviolència) en nom de la Fundació Randa - Lluis Maria Xirinacs i de tots els presos polítics de la dictadura franquista.
Neus Dalmau fent donació al Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, senyor Carles Mundó, de dos llibres de Xirinacs (
Amnistia 77 i La Noviolència) en nom de la Fundació Randa - Lluis Maria Xirinacs i de tots els presos polítics de la dictadura franquista.

Enllaç per descarregar i/o veure la revista sencera en format «pdf»:
(Celobert_numero_153-1.pdf).

Imatges
Escrits (diversos autors)
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Jocs finits i jocs infinits, per Carme Juncà

Jocs finits i jocs infinits, per Carme Juncà.

El Punt Avui+. Diumenge, 10 setembre del 2017, 2 hores. Opinió. Tribuna.

Jocs finits i jocs infinits.
Carme Juncà Campdepadrós
. Estudiant del Globàlium.

«Jugar a jocs infinits és crear amb cada decisió i les troballes van a la pròpia motxilla».

Carme Juncà Campdepadrós. Estudiant del Globàlium.En la línia de Llull, Xirinacs va dissenyar el Globàlium com una eina per pensar la realitat. Volia situar en un mateix model «des de Déu fins a una espardenya», deia. Les 26 categories del model menor i les 80 del major estan relacionades entre si i agrupades o bé sota el paraigües de la no-contradicció, on si una cosa és veritat, la seva contrària és falsa, o bé sota el de la sí-contradicció que empara aquells aspectes de la realitat on si una cosa és certa la contrària també ho és.

Llegint Xirinacs em va venir al cap un text de James P. Carse, exdirector d’estudis religiosos a la Universitat de Nova York, que distingeix dos tipus de situacions vitals que ell anomena jocs. Hi ha jocs finits i jocs infinits. En els primers les regles són clares i el terreny de joc, delimitat. Aquí trobaríem les categories que Xirinacs aixopluga sota el paraigües de la no-contradicció. Són situacions teatrals, previstes, que els jugadors, ja siguin individus o col·lectivitats, resolen seguint unes normes establertes i, segons com ho facin, seran els primers, els segons o els darrers. Qualsevol carrera, ofici, una empresa, la ciència, etc. és un joc finit que acaba donant un títol a qui juga. Els títols impliquen reconeixement, poder o glòria, estructuren la societat i ens la mostren estable i sòlida.

Però hi ha aspectes de la realitat com a mínim més interpretables. Són els jocs infinits, on cada individu o col·lectivitat juga a partir d’una exclusiva línia de sortida carregat amb un bagatge propi a l’esquena. Tothom està a punt per jugar. No hi ha regles i el terreny de joc és tan sols el proper pas a fer. Jugar a jocs infinits és crear amb cada decisió i les troballes i vivències van a parar a la pròpia motxilla i així el proper pas beu de l’experiència del pas precedent. Els jocs infinits tenen a veure amb el món de la sí-contradicció, que agrupa tots els aspectes relacionats amb la subjectivitat, el sentit, la vivència, l’art, la cultura, l’espiritualitat i d’altres. En aquests àmbits tot pot ser ell mateix i el contrari en equilibri dinàmic. Podem decidir que Dalí és genial o que no ho és, que és millor saber nedar o que no, que Al·là és Déu o que no ho és, que prendré drogues o que no les prendré. Tot pot ser vàlid i segons el que escollim escriurem la nostra història. El resultat és el solc en la mar del qual parlava Machado.

El principi de sí-contradicció és, per Xirinacs, revolucionari, ja que entendre i acceptar que la realitat no és unívoca amplia el marc de referència en el qual ens movem. Per Carse, la incertesa del proper pas ens agermana en el joc infinit de viure.

Enllaç de l’article original en català:

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1234796-jocs-finits-i-jocs-infinits.html

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Homenatge a Lluis Maria Xirinacs dins del acte de la vigilia del 11 de setembre del 2017 al Fossar de les Moreres

Homenatge a Lluís Maria Xirinacs dins de l’acte de la vigília de l’11 de setembre del 2017 al Fossar de les Moreres.

Actes de vigília de l’onze de setembre a Cardona i al Fossar de les Moreres en honor dels defensors de les llibertats i constitucions de Catalunya.

Dins de l’acte de la tarda, 20h30′, al Fossar de les Moreres:

Homenatge a Lluís Maria Xirinacs: la paraula.
Núria Roig, Màriam Serrà, Àngels Baldó i Antoni Aceves.

Programa sencer per descarregar i/o veure en format «PDF» (Programa_Diada_2017-09-10_11.pdf).

Agenda
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Xirinacs Viu! La Sardana Universal

Xirinacs Viu! La Sardana Universal.

Exposició de l’obra de Neus Dalmau sobre «La Sardana Universal» de Lluís Maria Xirinacs.

Del 7 de setembre al 7 d’octubre de 2017.

Inauguració: Dijous, 7 de setembre a les 20 hores 30 minuts.

Visita guiada per l’artista i per Joan Parés.

Lloc:

ADAC. Ateneu d’Acció Cultural.

Pujada de Sant Domènec, 2, principal.

Girona.

Amb la col·laboració de:

LEAD.
ADAC.
Fundació Randa Lluís M. Xirinacs.

Consulteu els horaris i dades completes al Cartell:

Xirinacs viu! La sardana universal. Exposició amb obra de Neus Dalmau a Girona.

Les accions arriscades i pacífiques posen a l’opressor contra les cordes.

La lluita de Xirinacs per la defensa de les llibertats dels Països Catalans es va fer explícita entre els anys 1969 i 1975, l’any que va morir el dictador feixista. En aquest període va fer vuit vagues de fam per l’alliberament de tots els presos polítics, que eren multitud. L’any 1974 va ser detingut junt amb els 113 de l’Assemblea de Catalunya i el van empresonar durant dos anys a Carabanchel. A partir de la mort de Franco es va plantar, davant de la presó Model, dotze hores cada dia durant dos anys. Era allà. Sempre. Com la gota que fa forat a la roca. Malgrat les pallisses dels grisos ell seguia allà. Tenia esperit de servei i de sacrifici. Dels hàbits de capellà, que va penjar per ètica, li va quedar això i el deix de pastor, els joves l’envoltàvem. Els anys 1975, 1976 i 1977 va ser proposat pel Premi Nobel de la Pau i l’any 1977 es va convertir en el senador independent més votat de la nostra història. Fidel, no es va asseure al seu escó de senador fins que no van deixar lliure el darrer pres polític. Allà dret, novament plantat, protestant, va fer denunciar que el Senat no servia per res. Com a Ramon Llull o a Jacint Verdaguer, el van titllar de boig. Ara, després de quaranta anys, tothom veu el que ell ja veia llavors.

Intel·ligència del saber & intel·ligència de l’estimar.

No és fàcil trobar tanta virtut i és que Xirinacs era una persona d’una intel·ligència superdotada i a més era bo. Com Gandhi, ell també era una ànima gran, un mahatma.

Inspirat pel pensament de Ramon Llull i pels avenços científics més recents com la física quàntica, va bastir el seu gran programa filosòfic, el Globàlium, un sistema general que engloba tots els sabers. També va establir les bases d’un sistema econòmic que supera el capitalisme i el comunisme. El seu immens llegat es divulgat amb cura per la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs i pel Centre d’Estudis Joan Bardina. Encara enlluerna, el temps el posarà al lloc que mereix.

Atiar el braser de la força no-violenta d’un poble: el nostre.

Feia 10 anys que projectava el seu Bon Dia per a Morir. I va triar el lloc més mític i més bell, el bressol de Catalunya. I l’acte més noble, difícil d’entendre pels poc agosarats. Exultant d’alegria, va donar la vida per nosaltres. Per més detalls, busqueu a Internet el documental que va emetre TV3 a Sense ficció: Xirinacs a contracorrent. El seu testament vital és recollit en un llibre, l’impressionant Dietari Final: «Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya per a la Humanitat (…) Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau. Ella és una mica més lliure. Perquè jo soc en vosaltres, amics». I la llavor més ben plantada va germinar, i els seus brots van ressuscitar la terra. Així sia!

Neus Dalmau i Corominas.
Fragment de l’article Xirinacs viu! Publicat a la revista Celobert l’agost de 2017.

Neus Dalmau i Corominas.

Neus Dalmau Coromines.Nascuda el 1960 a Barcelona i resident a Lloret de Mar, la pintora Neus Dalmau ret, amb aquesta exposició, homenatge al qui va ser el ser el seu mestre amb una sèrie d’obres que tenen com a punt de partida la gran plantada que va significar, ara fa deu anys, la mort d’en Xiri i la gran interpel·lació que va fer en el seu testament vital. Dalmau va estudiar pintura al fresc a l’Escola Massana, tècniques de veu amb Rafael Subirachs i filosofia amb Lluís Maria Xirinacs. Ha col·laborat amb artistes com Enric Casasses o Perejaume i va compartir, amb l’escultor Piculives, els seus darrers anys de vida. Imparteix classes de pintura i d’història de l’art i presideix l’associació cultural L.E.A.D. La seva darrera obra, Cantata de Randa, feta en col·laboració amb el compositor i director d’orquestra Salvador Brotons, es va estrenar el proppassat mes de gener al Palau de la Música Catalana, amb l’Orquestra Simfònica de Balears i l’Orfeó Català.

Agenda
Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink