General

Curs 2018-2019. Introducció al Globàlium, el Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs.

Curs 2018-2019. Introducció al Globàlium, el Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs.

Presentacions: Els dilluns 15 i 29 d’octubre de 2018 a les 18h30′.

(Podeu escollir un d’aquests dos dies per assistir a la presentació).

Lloc: Seu de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs. Rambla de Badal, 121, 1r. Telèfon: 934194747.

Adreces electròniques:

info@fundacioranda.org - germanies.randa.xirinacs@gmail.com

Properament us informarem de la data d’inici del curs que serà a principis de novembre. Les sessions són setmanals, els dilluns de 18h30′ a 20h.

Globalitzar és intentar conjuntar els diferents referents de la realitat. La meva inclinació a la globalitat em ve de molt petit. Al principi la conreava tot sol. Em produïa molts avantatges. Em rendia més el treball. Gaudia més. Treia millors notes a l’escola. Comprenia més bé els altres. Hi podia influir amb més encert. Tot se’m feia atractiu. Fascinava els companys i els adults. Talment un talismà o una vareta màgica en les meves mans, tot allò que tocava lluïa. Em considerava un superdotat.

En honor de la veritat crec que no sóc un superdotat. Crec que he tingut la sort, fruit combinat de circumstàncies favorables i d’un cert esforç meu d’aprofitar-les, de trobar l’inici d’un bon camí, un mètode en sentit molt ampli, encetat molts cents d’anys enrere. Potser els nostres dies són temps d’aprofundir-lo. Jo ho estic intentant. I és un mètode de síntesi global fàcilment transmissible als altres.

No penso que calgui ésser cap celebritat per capir-lo. Cadascú se’l pot adaptar a la seva pròpia situació, al seu propi nivell. Per a alguns prendrà formes molt complexes, per a d’altres, molt simples. Per a uns esdevindrà una maquineta, per a d’altres un calidoscopi o el teclat d’un piano mental on poder crear segons el propi esperit.

El nostre vol ser un atles universal d’ajuda per fer aquest viatge d’iniciació a la plena maduresa de la nostra manera catalana de veure les coses.

Lluís Maria Xirinacs.

Lluís Maria Xirinacs. Pensatiu mirant la hiperesfera del Globàlium.

Web: http://www.lluismariaxirinacs.cat/wp/

Model global: http://www.lluismariaxirinacs.cat/wp/index.php/model-global/

Model menor: http://www.lluismariaxirinacs.cat/wp/index.php/model-global/model-menor/

Model major: http://www.lluismariaxirinacs.cat/wp/index.php/model-global/model-major/

Fundacio Randa-Lluís M. Xirinacs. Logotip color 67 x 64 píxels.

Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Agenda
Imatges
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Conferència: Persona comunitària. Els únics protagonistes som nosaltres: El poble.

Conferència: Persona comunitària. Els únics protagonistes som nosaltres: El poble.

Ponent: Dolors Marín Tuyà.

Lloc: Cafè de l’Òpera.

La Rambla, 74, de Barcelona (Davant del Gran Teatre del Liceu).

Data: Dimarts, 9 d’octubre de 2018.

Hora: 20 hores.

Dolors Marín Tuyà, perfil biogràfic:

Dolors Marin Tuyà.

Va fer la carrera de Filosofia/secció de Psicologia (1977-1982). Va exercir en la Salut Pública 1984-2011 al Clínic i al Departament de Salut, com a psicoterapeuta fent protocols de teràpia individual, grupal i intervencions comunitàries. Formació de personal sanitari. Recerca. Publicacions. Dolors Marín va crear el primer centre a Espanya per l’atenció del tabaquisme (fumava el 70% de la gent a finals dels anys 70).

Activisme en Drets Humans. Membre del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) en el període fundacional 2011-2013. Va ser-ne la primera presidenta abril 2011-abril 2012 i editora del butlletí de l’ANC. Coordinadora de la sectorial de psicologia ANC 2015-2018. Promotora del Dret a la història des del 2010.

Actualment forma part del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Article «Persona comunitària», per Dolors Marín. El Punt Avui+, 22-7-2018:

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1435936-persona-comunitaria.html

En finalitzar la xerrada, Dolors Marín obrirà el debat, plantejant totes les opinions o interrogants que sorgeixin sobre el tema en qüestió.

Mòbil per confirmar assistència o per a qualsevol consulta: 654113551 (Montse Guàrdia).

Agraïm la labor de la psicòloga Montse Guàrdia, organitzadora d’aquest i altres esdeveniments.

Agenda
Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Conferència: «Globàlium, Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs».

Conferència: «Globàlium, Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs».

Ponents: Manuel Garcia i Sanz, i Joan Parés i Grahit.

Lluís Maria Xirinacs. Pensatiu mirant la hiperesfera del Globàlium.

Lloc: Cafè de l’Òpera.

La Rambla, 74, de Barcelona (Davant del Gran Teatre del Liceu).

https://goo.gl/maps/weoypFkUAoP2

Data: Dijous, 27 de setembre del 2018.
Hora: 20 hores.

Ponents:

En Manuel Garcia i Sanz és informàtic de professió, ara jubilat, membre de la Fundació Randa - Lluís Maria Xirinacs des dels inicis. Imparteix cursos del Model filosòfic de Lluís M. Xirinacs.

En Joan Parés i Grahit és llicenciat en medicina i homeòpata, ara jubilat. Forma part de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs des dels seus inicis. Imparteix cursos del Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs.

Presentació:

Si fem servir la paraula «imperi» tot seguit pensem en: l’Imperi persa, l’Imperi xinès, l’Imperi romà, l’Imperi anglès, l’Imperi espanyol, l’Imperi americà…

Si fem servir la paraula «filosofia» de seguida apareixen a la nostra ment els noms d’Aristòtil, Plató, Llull, Kant, Sartre, Nietzsche, Heidegger…

Si fem servir la paraula «literatura» ràpidament l’associem a noms com:

Homer, Dante, Cervantes, Shakespeare, Guimerà, Quim Monzó, Manuel de Pedrolo, Montserrat Roig, Mercè Rodoreda…

Si fem servir la paraula «música» la connectem de seguida amb: Haydn, Mozart, Bach, Beethoven, Brahms, Chopin, Txaikovski, Stravinsky, Prokofiev, Piazzolla, Els Beatles, Sau…

El primer imperi, el persa, va aparèixer fa uns 4.500 anys. Els primers filòsofs, fa uns 3.000 anys. Els primers escriptors, també fa uns 3.000 anys.

Els primers músics es perden en la nit del temps. Els més moderns ja fa uns 500 anys que ens acompanyen.

El que acabo de citar és la base de la cultura occidental. Aquests noms són morts‑vius. Morts físicament, vius espiritualment. Encara ens meravellen, ens emocionen, ens sorprenen. Què faríem sense ells?

No cal anar tan lluny per trobar altres noms notables. Un d’ells és Lluís Maria Xirinacs. Mort físicament el 2007, viu espiritualment entre nosaltres.

Globàlium. Les dues esferes del Model Major.

Avui només volem recordar el seu vessant filosòfic. Continuador de tots els filòsofs anteriors, estudiós de molts d’ells, continua la cadena històrica amb la seva aportació personal: un model filosòfic amb pretensió de global, on no hi resti marginada cap àrea de la realitat. Elaborat durant més de cinquanta anys i defensat a la Facultat de Filosofia amb la seva tesi doctoral.

Els seus alumnes i seguidors fa anys que el donem a conèixer a la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Ens agradaria que tu també fossis un descobridor d’aquest impressionant model filosòfic. És a les teves mans.

Manuel García Sanz.

Lluís Maria Xirinacs llegint un fulletó, recolzat en un arbre. 200×150px.Lluís Maria Xirinacs i Damians fou un polític pacifista, doctor en Filosofia, sacerdot i autor, activista social català. Destacà per la seva defensa dels drets humans amb mètodes de protesta no violents com les vagues de fam i, sobretot, la seva manifestació diària davant la presó Model de Barcelona durant un any i nou mesos per reclamar l’amnistia per als presos polítics. Fou candidat al premi Nobel de la pau l’any 1975.

Globalitzar és intentar conjuntar els diferents referents de la realitat. La meva inclinació a la globalitat em ve de molt petit. Al principi la conreava tot sol. Em produïa molts avantatges. Em rendia més el treball. Gaudia més. Treia millors notes a l’escola. Comprenia més bé els altres. Hi podia influir amb més encert. Tot se’m feia atractiu. Fascinava els companys i els adults. Talment un talismà o una vareta màgica en les meves mans, tot allò que tocava lluïa. Em considerava un superdotat.

En honor de la veritat crec que no sóc un superdotat. Crec que he tingut la sort, fruit combinat de circumstàncies favorables i d’un cert esforç meu d’aprofitar-les, de trobar l’inici d’un bon camí, un mètode en sentit molt ampli, encetat molts cents d’anys enrere. Potser els nostres dies són temps d’aprofundir-lo. Jo ho estic intentant. I és un mètode de síntesi global fàcilment transmissible als altres.

No penso que calgui ésser cap celebritat per capir-lo. Cadascú se’l pot adaptar a la seva pròpia situació, al seu propi nivell. Per a alguns prendrà formes molt complexes, per a d’altres, molt simples. Per a uns esdevindrà una maquineta, per a d’altres un calidoscopi o el teclat d’un piano mental on poder crear segons el propi esperit.

El nostre vol ser un atles universal d’ajuda per fer aquest viatge d’iniciació a la plena maduresa de la nostra manera catalana de veure les coses.

Lluís Maria Xirinacs.

En finalitzar la xerrada, Manuel Garcia i Sanz i Joan Parés i Grahit obriran el debat, plantejant totes les opinions o interrogants que sorgeixin sobre el tema en qüestió.

Cafè de l’Òpera. Façana. 200×200px.Cafè de l’Òpera.

Situat en el cèntric carrer La Rambla, 74, davant del Gran Teatre del Liceu a molt pocs carrers de Plaça Catalunya. És un local confortable, emblemàtic amb glamur i solera, on podrem tertuliar amb tranquil·litat, fer una conferència, i gaudir de qui ho desitgi d’una informal sopar, al centre de la ciutat. Teniu l’estació de metro «Liceu» de la Línia 3 verda, i infinitat de línies d’autobusos, i a plaça Catalunya els nocturns i totes les línies que van a «rodalies».

Millor ubicació impossible!

Us hi esperem!!!!

Mòbil per confirmar assistència o per a qualsevol consulta: 654113551.

Montse Guàrdia.

Per mes informació entreu en el següent enllaç:

http://montseguardia.blogspot.com/2018/09/conferencia-globalium-model-filosofic.html

Agenda
Escrits (diversos autors)
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
General

Comments Off

Permalink

Sant Cugat, 26-9-2018. Decidir la pròpia mort: Xirinacs, Sampedro…

Sant Cugat, 26-9-2018. Decidir la pròpia mort: Xirinacs, Sampedro…

 Xerrada: «Decidir la pròpia mort: Xirinacs, Sampedro…».

 Presentació a càrrec de Montse Grifa, sòcia del Club Muntanyenc i de DMD-CAT (Associació pel Dret a Morir Dignament).

 Intervenen: Isabel Alonso (presidenta de DMD-CAT) i Joan Parés (metge de capçalera de Lluís Maria Xirinacs).

 Gratuïta. Oberta al públic.

 No cal inscripció prèvia.

 Localització:

Club Muntanyenc de Sant Cugat del Vallés.
Carrer Sant Bartomeu, 11.
Sant Cugat del Vallés.

Data: Dimecres, 26 de setembre del 2018.

Hora: 19 hores.

Organitza:

DMD-CAT (Associació pel Dret a Morir Dignament).

Club Muntanyenc de Sant Cugat.

Enllaç de la informació original en català:

http://www.eutanasia.cat/index.php/ca/home-ca-es/que-fem/calendari-d-activitats/detalldelevent/279/-/decidir-la-propia-mort-xirinacs-sampedro

Sant Cugat, 26-9-2018. Decidir la pròpia mort: Xirinacs, Sampedro… Cartell. 400×566px. 72ppp.

Agenda
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

21 de abril a Vilafranca del Penedes

21 d’abril a Vilafranca del Penedès.

Jornada Lluís M. Xirinacs, filòsof i polític, a càrrec de la Fundació Randa.

Festival Vilapensa (17-22 d’abril del 2018).

Hi col·labora la Societat Catalana de Filosofia.

Enllaç amb tota la informació dels actes:

http://vilapensa.cat/

Dissabte 21 d’abril de 2018:

Lluís Maria Xirinacs i Damians fou un polític pacifista, doctor en Filosofia, sacerdot i autor, activista social català. Destacà per la seva defensa dels drets humans amb mètodes de protesta no violents com les vagues de fam i, sobretot, la seva manifestació diària davant la presó Model de Barcelona durant un any i nou mesos per reclamar l’amnistia per als presos polítics. L’any 1974, va rebre a Hèlsinki la medalla del 25è aniversari del Consell Mundial de la Pau, També va rebre, a Viena, la medalla de bronze de l’Associació Mundial de la Pau. Fou candidat al premi Nobel de la pau l’any 1975.

De 10 a 14 h, Centre Artístic del Penedès, l’Agrícol:

Jornada d’estudi.

De 10 a 10.30 h: rebuda i benvinguda

De 10 a 12 h: Explicació del Globàlium.

Ponents: Joan Parés i Àngels Baldó. Modera: Joan Cuscó.

De 12.30 a 14 h: Política i Demòtica. Xerrada i debat.

Ponents: Eva Franquero i Núria Roig. Modera: Joan Cuscó.

De 17 a 19 h, Casal Popular de Vilafranca:

Tertúlia i debat. Projecció del documental de «Xirinacs, a contracorrent».
Ponents: Carles Riera, Xavier Serra. Modera: Marcel Martínez.

Acte organitzat per Centre Artístic del Penedès L’Agrícol, Casal Popular de Vilafranca i la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

 Lluís Maria Xirinacs. Llegint un llibre, colzat en un arbre. 400×300px.

Agenda
Imatges
Enllaços
General

Comments (0)

Permalink

En Carles i la Mireia a Brusel-les sota la pluja.

En Carles i la Mireia a Brusel·les sota la pluja.

Brauli. Xirinacs aixoplugant a Carles Puigdemont i Mireia Boya a Brusel·les.

Imatges
Escrits (diversos autors)
General

Comments (0)

Permalink

Un poble empresonat. Mataró.


Un poble empresonat. Mataró.

Actes per la LLIBERTAT dels presos polítics i perquè els exiliats puguin tornar.

Del 14 al 18 de març.

Dimecres 14: Hi assistirà la Núria Breu i Benach com a representant de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Enllaç al programa del 14 al 18:

https://mataro.assemblea.cat/2018/03/02/un-poble-empresonat-mataro/

Dimecres, 14 de març del 2018.

18h00’:

  • 18.00 Parlaments d’inauguració.
  • Lectura del manifest preparat pel la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.
  • Música en viu.
  • Primers presos: Ramón Cotarelo i Mireia Boya.
  • Cant dels ocells interpretat pel violoncel·lista Joan Palet.

18h45’:

  • Col·loqui.

21h15’:

  • Actuació dels Músics per la Llibertat (més de 50 músics i cantaires), que interpretaran el Cant de la Senyera, l’Estaca i Els Segadors.

Programa complet:

Mataró. Cartell un poble empresonat.

Agenda
Imatges
Enllaços
General

Comments (0)

Permalink

La desobediència no violenta de Xirinacs. Xerrada a La Sentiu de Sió.

La desobediència no violenta de Xirinacs. Xerrada a La Sentiu de Sió.

Xerrada i passi del documental «Xirinacs, de l’amnistia a la independència».

Divendres, 15 de desembre de 2017.
Sala Polivalent, 20 hores.
La Sentiu de Sió.

Lluís Maria Xirinacs va ser un lluitador antifranquista, senador independent i una de les veus més crítiques amb la transició espanyola. Va ser una persona honesta que va vèncer la temptació del suborn i va donar suport a totes les causes justes, sense excepció. Avui, més que mai, és oportú recuperar la seva obra.

L’acte consistirà en una xerrada, amb l’exposició de les accions no violentes que Lluís Maria Xirinacs dugué a terme al llarg de la seva vida, de les motivacions profundes que menen aquesta forma de lluita i del seu pensament.

Hi intervindran Dolors Marín, Brauli Tamarit i Núria Roig, en representació de la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs i del Centre d’Estudis Joan Bardina.

Es complementarà amb el passi del documental: «Xirinacs, de l’amnistia a la independència». 2001. (Duració: 30 minuts).

En aquest audiovisual, és el mateix Lluís Maria Xirinacs qui explica com va viure en primera persona l’anomenada «transició»; la seva plantada, conjuntament amb els Captaires de la Pau, davant la presó Model per l’amnistia dels presos polítics; la seva visió del moment i les conseqüències que es derivaren dels diversos posicionaments individuals i col·lectius. També s’hi reflecteix la Plantada a la plaça de Sant Jaume del 2000 per impulsar l’Assemblea dels Països Catalans.

Organitza:

CDR La Sentiu de Sió.

Col·labora:

Ajuntament de la Sentiu de Sió.

La desobediència no violenta de Xirinacs. Acte a La Sentiu de Sió. Cartell 400×562px.

Agenda
Imatges
General

Comments Off

Permalink

Objectiu mundial

Objectiu mundial.

El Punt Avui+. Logotip. 200×25px.El Punt Avui+. Diumenge, 15 d’octubre del 2017. 2h. Opinió. Tribuna.

Objectiu mundial.

Brauli Tamarit Tamarit.
Equip Matemàtica de la Història
.

«Si una cosa ens demostra la realitat de la història, un i altre cop, és que les estructures polítiques són canviants».

Nehru i Gandhi, artífexs de la independència de la Índia.Què us semblaria si tots els canvis de fronteres que es produïssin en el món es fessin voluntàriament de forma pacífica, per part dels pobles que hi participen, i sota el paraigua d’una estructura conjunta que englobi totes les nacions?

Lluís Maria Xirinacs ens va recordar, en un article publicat al rotatiu «Avui» titulat «Boomerang», com el 23 d’agost del 1978 es va aprovar, en la comissió constitucional del Senat, l’article 10 de la Constitució Espanyola, en què, en el seu apartat segon, es constitucionalitzen els tractats internacionals de Drets Humans. Xirinacs ens explica llavors com la UCD va donar el consentiment, d’aquesta manera, al dret de lliure determinació dels pobles reconegut en l’article primer del Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals, i del Pacte internacional de drets civils i polítics, aprovats a Nova York el 16 de desembre del 1966.

Aquests drets fonamentals han estat fruit de l’acció de persones de bona voluntat, entre elles moltes dones que veien com es mataven els homes en la Primera Guerra Mundial, però també de la reacció desencadenada en la Segona Guerra Mundial, contra uns imperialismes que aspiraven a la dominació universal. Una dominació universal que, segons ens demostra Alexandre Deulofeu, és una via impossible per unificar el món. La disgregació de l’URSS va ser relativament pacífica i no va finalitzar en un holocaust nuclear, entre altres raons perquè els responsables dels EUA ja disposaven del coneixement que aporta «La matemàtica de la història» d’aquest savi empordanès. Contràriament, la mateixa Unió Europea és el primer gran intent de confederació continental amb l’objectiu d’erradicar les guerres en el seu interior.

Si una cosa ens demostra la realitat de la història, un i altre cop, i Deulofeu n’és un gran portaveu, és que les estructures polítiques són canviants. A un ritme lent, en algunes zones el poder es fragmenta i en d’altres s’unifica. No hi ha cap imperi etern, de la mateixa manera que no hi ha cap civilització que sigui eterna. Molts d’aquests canvis s’han fet mitjançant guerres i a partir del segle XX, de la mà de genis com Gandhi, hem començat a assistir a canvis no violents. Per això Deulofeu, en el darrer capítol del seu primer llibre «Catalunya i l’Europa futura», afirma que, per assolir la culminació del procés polític planetari i arribar a la pau, cada nació, com la catalana, ha de tenir el seu estat, tots els estats de cadascuna de les nacions s’han de confederar dins de les seves respectives confederacions continentals, i totes aquestes confederacions continentals s’han de confederar, al seu torn, fins a assolir la Confederació Mundial.

Enllaç de l’article original en català:

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1259659-objectiu-mundial.html

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Poble i comunitat.

Poble i comunitat.

Penedès Econòmic. Logotip. 200×36px.Penedès Econòmic. Dimecres, 4 d’octubre del 2017.

Poble i comunitat.
Dolors Marín Tuyà. Consultora Especialista en Psicologia Clínica i Comunitària. Màster Investigació en Psicologia de la Salut.

Publicat el Dimecres, 4 d’octubre del 2017, 9h54′.

Dolors Marin Tuyà. 200×200px.Ara sí, Lluís Maria Xirinacs, ara sí podem dir que ens sentim, sabem, actuem i participem com un Poble. En reviure el sentit demòtic la política s’ha reorientat de cara al Poble al qual serveix i s’adreça. Demòtica, paraula que vas recuperar del seu desús, referida a tot allò referent al poble, públic, nacional i que havia quedat devorada entre la pressió política d’un Estat agegantat i la pressió privada d’una societat individualista i massificada. Ara ens toca recuperar l’ús de les paraules públic i nacional en sentit oposat al que és privat i que encara entenem com oficial, estatal i polític. I la paraula poble en lloc de societat civil o ciutadania.

Dius que Poble és l’àmbit nacional, popular o públic, tot allò del Comú, que actua en Comunió, de la Comunitat, que depèn del conjunt i no de l’Estat ni dels particulars. Que el Poble de veritat és profundament emocional, passional. Que l’emoció no és fanatisme, fenomen típic de les masses amorfes, sino que és desig, il·lusió, captivament per la vida conjunta, entusiasme i projecte vital de futur.

La Comunió ho comunica i unifica tot, és una realitat mixta d’informació i força amb una fluència de consciència i d’ànim. Actuem unitàriament per sota i més enllà de les animadversions i de les diferències inherents a tota col·lectivitat real. Prioritzem la cerca del consens, buscant l’acord de gent que estima i viu en un lligam de convivència.

La Comunitat o el Comú és un tot amb psiquisme col·lectiu. En comunitat neix el Subjecte col·lectiu. Genera consciència social i un esclat de creativitat i voluntat col·lectiva que beneficia la responsabilització de les decisions públiques i una major plenitud democràtica. En l’aplec de convivència fraternal i lliure, cada persona se sent, es reconeix i es valora com a subjecte indispensable per construir relacions personals respectuoses i solidàries fent passes conscients cap a un món més just.

La realitat humana engloba l’individu (ànima i vivències) i la societat (estructura i funcionament). L’individu té estructura (anatomia) i funcionament (fisiologia) i la societat té ànima (subjecte col·lectiu), i vivències (la història interior de cada comunitat).

Enllaç de l’article original en català:

https://penedeseconomic.com/dolors-marin/592-poble-i-comunitat

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink