General

Batecs al vent: La Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs.

Batecs al vent: La Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs.

Ràdio Ciutat de Valls. Batecs al vent. Jordi Tudó i membres de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Per Jordi Tudó.

Jordi Tudó. Batecs al vent.Presentador: Jordi Tudó. Participants: Manuel Garcia, Àngels Baldó, Dolors Marín, Víctor Gil i Núria Roig, membres de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs. Programa: Batecs al vent, de Ràdio Ciutat, de Valls. Data de l’emissió: Dilluns, 2 de març del 2020. Durada: 58 minuts i 42 segons. Idioma: català.

La Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs, fa difusió de la biografia, obra i propostes de Lluís Maria Xirinacs. Col·laboració amb el Centre d’Estudis Joan Bardina, difusió del Globàlium, el model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs, conferències i cursos sobre el Model, grup d’Arxiu: Ordenació dels documents en paper. Iniciatives, participació i col·laboració en homenatges i conferències. Ens expliquen els treballs de recerca i investigació, així com les tasques de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Ens ho explica: Manuel García. President de la Fundació. Hi és des dels inicis. Imparteix cursos del Globàlium, el Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs. Àngels Baldó. Hi és també des de fa molts anys. Ha impartit cursos d’Història de la Filosofia a la mateixa Fundació. Actualment forma part també del Grup d’Arxiu. Duu els webs https://xirinacs.wordpress.com/ i https://www.lluismariaxirinacs.cat/wp/. Dolors Marín. Segueix els cursos del Globàlium. Ha escrit articles sobre el tema per a El Punt Avui i per al Penedès Econòmic. Víctor Gil. Fa poc temps que hi és però desenvolupa una gran tasca al Grup d’Arxiu. Segueix els cursos del Globàlium. Núria Roig. Des del 2000 és a la Fundació. Primer seguint els cursos del Globàlium. Actualment fent de Coordinadora de la Fundació.

https://www.ivoox.com/batecs-al-vent-2-3-2020-radio-ciutat-valls-audios-mp3_rf_49364197_1.html

Enllaç de la pàgina original de Ràdio Valls en català:

https://valls.radiociutat.com/2020/03/02/batecs-al-vent-la-fundacio-randa-lluis-maria-xirinacs/

Àudios
Imatges
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

El virus de la pobresa, per Brauli Tamarit Tamarit

El virus de la pobresa.

Gràfic descendent expremut.Lluís Maria Xirinacs ens recordava en vida seva que un país no pot tenir plenitud de drets i llibertats si és econòmicament pobre. Contràriament, un país pot dur a terme i respectar els drets i les llibertats del seu poble si gaudeix de prosperitat.

La disminució global dels drets i llibertats que s’està produint a nivell planetari respon a causes econòmiques perfectament identificables, començant pel fet que la generació pública de moneda en molts estats ha estat privatitzada i sotmesa a una devolució amb interès. Si per emetre públicament 100 unitats monetàries s’han de tornar, posem-ne 110, llavors cal saber que el deute difícilment es podrà saldar i que s’anirà incrementant cada cop més, atenent el caràcter acumulatiu dels interessos.

Un altre motiu de l’empobriment d’un país és el fet que la investigació científica i tecnològica tendeix a disminuir el treball administratiu assalariat. Ordinadors, màquines i robots substitueixen el treball de les persones, cada cop menys gent fa la feina de tots emprant més hores, i la resta de persones romanen a l’atur. Disminueixen, per tant, les rendes del treball.

L’evasió de divises cap a paradisos fiscals fa que els estats disminueixin també els seus ingressos en concepte d’impostos. Això incrementa l’endeutament dels estats, la qual cosa amenaça amb provocar la privatització dels serveis públics: pensions, sanitat, educació, etc., i la possible retallada de les rendes de les pensions i jubilacions.

Si disminueixen les rendes del treball i les rendes de les pensions, això genera una disminució del consum. Els empresaris veuen com els seus productes i serveis tenen menys sortida, i per tant es redueixen els seus beneficis. Al seu torn, han de retallar despeses, per exemple reduint la seva plantilla o els salaris dels seus treballadors.

La gran banca destina un 98% de mitjana de les seves inversions a productes de major rendibilitat com ara especulació de divises, petroli i derivats, tràfic d’armes, aliments i medicaments que poden fer mal, etc. Ho fa pressionada per una clientela que, en bona part, li exigeix una més gran rendibilitat en els seus capitals. Només el 2% d’aquests diners es destina a inversions en el comerç de proximitat, que es veu així poc recolzat.

L’ex-empleat bancari Jorge Aniceto Molinari ens recorda sovint que Lenin ja va vaticinar que el poder es desplaçaria cap als grans conglomerats empresarials, i que els marges de guany en tots els negocis anirien disminuint.

A aquests fenòmens econòmics s’hi sumen els problemes de tipus ecològic, de contaminació i pol·lució, d’agressions contra els ecosistemes com ara incendis i urbanitzacions d’espais naturals, una pagesia industrial que afecta la salut de persones, animals i vegetals, fabricació de productes amb obsolescència programada o difícilment reciclables i una manca de tractament de les deixalles. Les conseqüències ecològiques negatives d’una part important de l’activitat econòmica humana queden poc reflectides explícitament en els balanços comptables de les empreses, però afecten la salut de la Humanitat i de la Natura.

A conseqüència de tots aquests processos, hi ha diferents iniciatives que proposen solucions anant a l’arrel de cadascun d’aquests problemes per a fer una economia viable, dins d’un planeta que pugui perdurar ecològicament més enllà de les actuals generacions. Algunes propostes es poden aplicar directament a nivell individual o col·lectiu al marge de la participació dels governants. Altres han de ser aplicades per aquests i els pobles han de preservar mínimament els seus drets per a vetllar que es duguin a terme, perquè com deien els vells llibertaris: «El poder corromp i el poder absolut corromp absolutament».

Brauli Tamarit Tamarit.
Membre del Centre d’Estudis Joan Bardina i de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Diumenge, 15 de març del 2020.

Enllaç de l’article original dins del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina:

http://www.bardina.org/nw/escrits/brauli-tamarit-tamarit-el-virus-de-la-pobresa-cat.htm

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Confinament, per Dolors Marin Tuya.

Confinament.

Penedès Econòmic. Logotip.Penedès Econòmic. Febrer del 2020. Pàgina 16.

Confinament.

Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació
Globàlium de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

Dolors Marin Tuyà.Entrar en Confinament és entrar en un territori sorprenent, el de la transcendència lluny de món.

Confinament és una de les categories del Globàlium de Lluís Maria Xirinacs.

Significa amb fi, amb límits, amb fronteres, mentre que definir vol dir explicar, aclarir, revelar. Les fronteres d’un país el delimiten, sabem quin país és, quin territori encercla. Xirinacs pregunta als «progres» que defensen l’abolició de les fronteres i que volen que ciutats, nacions i cultures siguin obertes (Karl Popper) ¿com es pot obrir allò que no està tancat? Com es poden intercomunicar si cadascuna de les ciutats, nacions i cultures no disposa d’un nínxol ecològic propi, on es formi i es mantingui la seva especificitat? Quan parlem d’una cosa definida, parlem d’un tancament sobre ella mateixa per arribar a ésser allò que s’és i mantenir-s’hi. Com el fetus tancat en el ventre de la mare, la pluralitat de les nacions o de les cultures prové d’un tancament, no absolut, però inevitable i, en certa manera, sever. Un elefant no és un roure. Tots dos han recorregut processos dràsticament separats i aïllats, que s’excloïen l’un a l’altre.

En el vessant científic, una de les associacions del Confinament son els forats negres, aquell horitzó d’esdeveniments on cessen de funcionar totes les lleis físiques. Xirinacs hi afegeix totes les vel·leïtats psíquiques, totes les exigències ètiques i totes les seduccions místiques. Diu que l’angoixa respiratòria que fa fer el primer crit a l’infant en néixer és la sortida d’un petit forat blanc psíquic. La nit fosca de l’ànima és un forat negre místic. L’experiència de la mort és un forat negre ètic.

La dimensió objectiva del Confinament organitzador. Observeu la meravella del desenvolupament de la papallona en la crisàlide o del fetus en el ventre de la mare. Mai no es tracta d’una construcció mecànica, d’una juxtaposició de peces, sinó d’un sorprenent desplegament de quelcom que no era plegat prèviament. I la dimensió subjectiva del Confinament letàrgic. La letargia podria ser l’ocultació prudent en l’adversitat, el repòs regenerador del geni, l’espera confiada i optimista del vent favorable, la font dels somieigs creatius preparadors de les millors decisions de la vida.

Imatges
Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink

La nostra llarga tradicio de englobar per harmonitzar per Dolors Marin Tuya

La nostra llarga tradició d’englobar per harmonitzar, per Dolors Marín Tuyà.

Penedès Econòmic. Logotip. 200×36px.Penedès Econòmic. Gener del 2020. Pàgina 16.

La nostra llarga tradició d’englobar per harmonitzar.
Dolors Marín Tuyà.

Psicòloga i membre del Grup d’Investigació
Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Dolors Marin Tuyà.Ramon Llull escriu l’any 1305 el primer model global de la realitat: l’Ars Magna, un enginy o màquina de pensar amb entranyes matemàtiques, que tres segles i mig més tard Leibniz formalitzà en l’Ars combinatòria.

Francesc Pujols, a inicis del segle XX, reempren el titànic desig lul·lià i reivindica Ramon Llull com fundador de la ciència catalana, que és la ciència universal, assenyalant-li l’objecte, que és la realitat, i el mètode, que és la raó, i que per escriure-la i fer-la llegir va fundar la prosa catalana, alçant la nostra literatura fins als núvols i aconseguint que la llengua de Catalunya fos la primera de les modernes que parlés de la veritat. Pujols publica el 1918 Concepte general de la ciència catalana, on propugna que els catalans hem de refer el conjunt del saber esmicolat en parts excloents pel racionalisme il·lustrat dels segles anteriors.

I tenim l’Alexandre Deulofeu fent els 17 volums de La Matemàtica de la història, a Josep Ferrater i Mora, fent el Diccionari de filosofia on descriu el pensament filosòfic universal. I Santiago Pey i Estrany, fent el Diccionari de sinònims, idees afins i antònims, on conrea la síntesi ordenada del pensament sobre la realitat.

I arriba Lluís Maria Xirinacs que mira d’englobar-ho tot plegat en una geografia mental de la realitat, global però no total. No vol explicar-ho tot, només el més significatiu i determinant dels màxims aspectes de la realitat. Situa el món dels termes en una hiperesfera geomètrica. Acara l’exactitud gloriosa que permet l’idioma matemàtic d’una hiperesfera a l’idioma català que, al contrari, és d’una polisèmia desesperant. Fa un intent diabòlic ambiciós, fer una cosmometria general, trobant la distància d’uns conceptes bàsics dels altres, i l’anomena Globàlium.

Englobar implica tractar de tot una mica, aquella mica més significativa en el coneixement, la més determinant en l’acció. Mètode global és tasca harmonitzadora. Molts problemes i conflictes neixen de visions i actituds exclusivament personals o especialitzades que col·lideixen cegament entre elles. Només es resolen si aprenem a situar, sense negar, la nostra persona individual o col·lectiva en la globalitat: en interpretació i en interacció ajustades i afinades amb les dels altres.

Imatges
Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink

Conferencia Cultura de mort Joan Pares 27-2-2020

Conferència «Cultura de mort» Joan Parés. 27-2-2020.

Joan Parés i Grahit.
Joan Parés i Grahit.

Dijous, 27 de febrer a les 19h, a la seu de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs. Rambla de Badal, 121, 1r, de Barcelona.

  • ¿Quan diu la ciència que estem morts? Les experiències properes a la mort.

  • El que ens expliquen algunes religions orientals i occidentals sobre la mort. La reencarnació.

  • L’associació pel dret a morir dignament (DMD), el testament vital, l’eutanàsia, el suïcidi assistit i el suïcidi autònom.

  • El servei de pal·liatius a domicili (PADES).

  • Col·loqui.

Joan Parés Grahit és metge i terapeuta homeòpata. Fou secretari del dissenyador social Agustí Chalaux i metge personal d’Agustí Chalaux i de Lluís Maria Xirinacs. Ha impartit cursos sobre el Model filosòfic de coneixement de la realitat, «Globàlium», creat per Xirinacs.

Agenda
Imatges
General

Comments Off

Permalink

Agustí Chalaux: les seves propostes per a una Constitució llibertària, per Joan Parès. 21-11-2019

Joan Parés i Grahit.Dijous, 21 de novembre, de 19h a 20h30’, a la seu de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs. Rambla Badal, 121, 1r, de Barcelona.

«Agustí Chalaux: les seves propostes per a una Constitució llibertària». Conferència a càrrec de Joan Parés Grahit.

Joan Parés Grahit és metge i terapeuta homeòpata. Fou secretari del dissenyador social Agustí Chalaux i metge personal d’Agustí Chalaux i de Lluís Maria Xirinacs. Ha impartit cursos sobre el model filosòfic de coneixement de la realitat, «Globàlium», creat per Xirinacs.

Agenda
Imatges
General

Comments Off

Permalink

Presentació del curs d’introducció al Globàlium 2019-2020.

Presentació del curs d’introducció al Globàlium 2019-2020.

Presentació: Dilluns, 30 de setembre, a les 18 hores.

Lloc: Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Rambla de Badal, 121, 1r.

Barcelona.

A càrrec de Manuel García Sanz.

El mateix dia de la Presentació es concretaran el dies de la setmana i els horaris en els quals s’impartiran els cursos.

Professors: Manuel García i Joan Parés.

Adreça de correu electrònica de la coordinació:

germanies.randa.xirinacs@gmail.com

«…L’Estudi de Models Globals permet prendre consciència dels nostres patrons mentals, de cara al seu ús. Ajuda a millorar-los o substituir-los per altres de millors, més universals, útils i gratificants. Podríem considerar l’aprenentatge d’aquest estudi com una iniciació a la crítica constructiva. Això és possible si la ment, d’una forma conscient i ordenada, és capaç de veure i acceptar l’actitud amb què comprèn, integra i judica la realitat que l’envolta, sigui aquesta interna o externa.

Com a eina de cultura permet, de forma sintètica i ordenada, el reciclatge, l’actualització i interconnexió dels coneixements adquirits al llarg de la vida. És en aquest sentit que l’Estudi de Models Globals pot considerar-se com un instrument potencial de síntesi, d’anàlisi i d’arxiu de dades ordenat, accessible i acumulatiu.»

Lluís M. Xirinacs. Mentalitat i models globals (2001).

 Hiperesfera del Model Globàlium. Les dues esferes representatives de la hiperesfera.

http://www.lluismariaxirinacs.cat/

Enllaç a «Model Global»:

https://www.lluismariaxirinacs.cat/wp/index.php/model-global/

Model Menor:

https://www.lluismariaxirinacs.cat/wp/index.php/model-global/model-menor/

Model Major:

https://www.lluismariaxirinacs.cat/wp/index.php/model-global/model-major/

Per accedir i poder baixar els «Llibrets de les 80 categories» del Model Major, cliqueu el «botó» que ho indica i, a continuació, apareixeran els botons de cada categoria per poder baixar el llibret o llibrets que us interessin.

* Obra i propostes de Lluís Maria Xirinacs:

Web:

http://lluismariaxirinacs.cat/wp

Apartats: Vida, Cronologia, Obra, Política i demòtica, Model global (Model major i Model menor), Mística, Mèdia, Fotos, Dedicatòries, etc.

A l’apartat «Mèdia» hi ha un enllaç per poder accedir al Canal YouTube de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs:

Canal YouTube Fundació Randa - Lluís Maria Xirinacs

https://www.youtube.com/channel/UCMjWdmmkLEsnUSVcU8wGfJw

Blogs:

http://xirinacs.cat/

http://xirinacs.wordpress.com/

http://bardina.org/

Facebook:

Fundació Randa – LMX

https://ca-es.facebook.com/Fundació-Randa-Lluis-M-Xirinacs–496967750314523/

Facebook 2:

https://www.facebook.com/xirinacs/

Agenda
Imatges
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Sis nits de agost de Jordi Lara.

«Sis nits d’agost» de Jordi Lara.

Edicions de 1984. Col·lecció Mirmanda. 2019.

El sis d’agost de 2007 un home va sortir de Barcelona i va pujar a la muntanya per morir-hi sol. Aquell mateix dia complia setanta-cinc anys; es deia Lluís Maria Xirinacs i tenia una llarga trajectòria pública com a lluitador per les llibertats i filòsof pacifista. ¿Per què ho va fer? ¿Era un suïcidi o era una altra cosa?

Sis nits d’agost és la història d’aquella mort volguda, singular, misteriosa. La revelació de com va ser preparada escrupolosament i com va afectar tantes persones, i l’aventura d’un escriptor per esbrinar el sentit d’una acció com aquella. Una novel·la apassionant que ens convida a una reflexió moral i universal sobre allò que ens interroga a tots: la mort, la llibertat individual o el compromís col·lectiu.

Lectura breu:

El vespre del diumenge cinc d’agost del 2007, quan la senyora Remei va veure llum a la cuina del veí del tercer, no podia saber que l’home ja feia almenys dos dies que dejunava i tenia altra feina que fer-se el sopar. Ella era una septuagenària desvagada i observadora, més per avorriment que per tafaneria li endevinava el tragí domèstic pels llums del celobert; ell era un veí tan reservat que mai no necessitava re i la saludava amb la correcció justa quan ensopegaven en l’estretor de l’escala. Xirinacs ho preparava tot a consciència, i el més probable és que dediqués aquell vespre a acabar d’endreçar un piset de quaranta metres quadrats que era més una cel·la ben aprofitada que una llar (…).

Enllaç:

Sis nits d’agost. Edicions de 1984

Llibre Sis nits d’agost. Jordi Lara. Edicions de 1984. Col·lecció Mirmanda. Portada.

Imatges
Escrits (diversos autors)
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Compromís per l’aigua pública i democràtica.

Compromís per l’aigua pública i democràtica.

La Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs s’adhereix al «Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica».

Us animem a adherir-vos-hi:

https://aiguabcn.org/compromis/adherirse/

Enllaç a la web amb tota la informació:

http://www.aiguabcn.org/

Ens comprometem amb l’aigua pública i democràtica.

Imatges
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Cultura de pau, 2019.

Cultura de pau, 2019.

CUIMPB - Centre Ernest Lluch.

La finalitat del Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo Barcelona (CUIMPB) - Centre Ernest Lluch es la gestio del centre permanent de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) a Barcelona.

A mes de la UIMP, constitueixen el CUIMPB-Centre Ernest Lluch, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

CUIMPB - Centre Ernest Lluch.

La seu del CUIMPB-Centre Ernest Lluch és al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB, c/ Montalegre, 5). Aquest centre acull la majoria de les activitats acadèmiques i culturals que organitza la Universitat.

L’edifici, inaugurat el 1994, esta construït sobre els fonaments de l’antiga Casa de la Caritat, al barri del Raval, i actualment es un dels espais culturals més actius i innovadors de Barcelona.

Més informació:

Secretaria d’alumnes
Montalegre, 5
08001 Barcelona

Tel: 93-3017555
Fax: 93-4120055

cuimpb@cuimpb.cat
https://cuimpb.cat/ca/

Consorci Universitat Internacional Menendez Pelayo

Barcelona (CUIMPB)-Centre Ernest Lluch.

Escola «Pau i conflictes».

Curs II. La noviolència: història i estratègia

4, 5, 12, 13, 26, 27 març del 2019.

Direcció: Xavier Garí, Escola «Pau i Conflictes» CUIMPB-Centre Ernest Lluch, professor de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Internacional de Catalunya.

El curs es farà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

carrer Montalegre, 5. Barcelona (codi: 1902).

https://cuimpb.cat/ca/

La no violència és la força que sorgeix d’una mística determinada, que condueix a un mètode o estratègia definit i coherent, i que culmina aplicant la seva teoria i la seva estratègia per a la gestió pacífica i creativa dels conflictes, tot contribuint a unes condicions de vida més justes i igualitàries. Els seus orígens provenen de les religions antigues i continuen una trajectòria històrica poc difosa però extraordinària. Henry D. Thoreau o Léon Toltsoi són dos teòrics que la forneixen de contingut i pensament, si bé el Mahatma Gandhi i Martin Luther King li donen forma concreta en la primera i segona meitat del segle XX respectivament. Multitud d’institucions al món, entitats i centres d’estudi o recerca, així com d’experts mundials, han treballat a fons sobre aquesta teoria i estratègia alhora que ha canviat les estructures socials, polítiques i culturals que ha revolucionat pacíficament el món i que ha fet front a la violència sense la violència, de manera activa, ferma i alternativa. Aquest curs vol estudiar a fons què és, d’on ve i què aporta la No violència en la gestió creativa i pacífica dels conflictes, i com segueix ben viva en un món de violència que no afluixa.

Preus: General: 60€; Aturats: gratuït.

Universitaris i pensionistes: 30€.

Programa:

Dilluns, 4 de març. Sala Mirador del CCCB.

18.00-20.00h. Introducció a la No violència: definició, reptes i límits.

Xavier Garí.

Dimarts, 5 de març. Sala Mirador del CCCB.

18.00–20.00h. Educació per a la no violència.

Paco Cascón.

Dimarts, 12 de març. Aula 2 del CCCB.

18.00-20.00h. Visió de gènere de la no violència i moviments no violents de dones al món.

Cécile Barbeito.

Dimecres, 13 de març. Aula 2 del CCCB.

18.00-20.00h. La comunicació no violenta.

Cécile Barbeito.

Dimarts, 26 de març. Aula 2 del CCCB.

18.00-20.00h. Teoria política de la resistència no violenta (del s. XIX al s. XX).

Mario López Martínez.

Dimecres, 27 de març. Aula 2 del CCCB.

18.00–20.00h. El pensament de la noviolència en els seus líders.

Mario López Martínez.

Ponents:

Cécile Barbeito, investigadora i formadora en educació per a la pau.

Paco Cascón, expert en educació, conflictes i no violència. Seminari Permanent d’Educació per a la Pau, l’Associació Pro-Drets Humans.

Xavier Garí, professor de la Facultat d’Humanitats, UIC.

Mario López, historiador, investigador del Instituto de la Paz y los Conflictos - Universidad de Granada.


Cursos anteriors:

Curs I. Introducció a la cultura de pau.

Del 24 d’octubre al 28 de novembre 2018.

La Cultura de Pau està basada en els principis enunciats en la Carta de les Nacions Unides, així com en el preàmbul de la Constitució de la UNESCO, que se centra en el respecte als drets humans, la democràcia, la tolerància, la convivència, la promoció del desenvolupament, l’educació per a la pau, la gestió i transformació dels conflictes, la reducció de la violència i l’ús dels valors de la no violència per a restablir la pau i consolidar-la arreu. Aquest primer curs destaca els elements clau d’aquesta Cultura de Pau de la Declaració i Programa d’Acció de la UNESCO, i ofereix una síntesi prou elaborada del seu context històric i marc conceptual i teòric del que s’entén per pau, la seva oposició (la violència i les guerres) i la transició que la noviolència pot aconseguir fent evolucionar situacions de violència cap a contextos de pau.

Ponents:

Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau (FundiPau).

Xavier Garí, Escola «Pau i Conflictes» CUIMPB-Centre Ernest Lluch, professor de la UIC.

José María Royo, Escola de Cultura de Pau, UAB.

Antoni Soler, president de FundiPau.

José Sols, director de la Càtedra d’Ètica de l’IQS-URL.

Cultura de Pau, març del 2019. Triptic.

 

Agenda
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink