Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")

Actes a Gràcia i a El Bruc, març 2017

Actes a Gràcia i a El Bruc, març 2017.

 

* Dijous, 23 de març a les 19h30′.

 

Joan Parés, de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs, participarà en el debat:

 

«La llibertat al final de la vida».

 

Lloc: Seu d’Ajoblanco (Gràcia, prop de l’estació de metro Diagonal).

Carrer Santa Teresa, 3.

Barcelona.

 

Hi intervindran:

 

- Isabel Alonso Dávila, presidenta de l’Associació pel dret a morir dignament de Catalunya.

- Joan Parés Grahit, amic i metge de capçalera de Lluís Maria Xirinacs (Fundació Randa - Lluís M. Xiriancs).

- Marcos Ariel Hourman, primer metge condemnat per eutanàsia a l’Estat espanyol.

 

* Dissabte, 25 de març a les 19h a El Bruc (Anoia).

 

Lloc: Can Casas.

 

Dins de les jornades «El que queda del passat: del 1936 al 2017».

 

«El llegat de Lluís Maria Xirinacs, Política i demòtica».

 

- A càrrec de Montserrat Costa, amiga i deixebla.

- Dolors Marín, col·laboradora de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

- Núria Roig, coordinadora de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

 

Enllaç a l’escrit de Lluís Maria Xirinacs, «Política i demòtica»:

 

http://www.xirinacs.org/wp/wp-content/uploads/2011/07/02_-_lluis_maria_xirinacs_-_politica_i_demotica.pdf

Agenda
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Nova web: Qui és Lluís Maria Xirinacs?

Nova web: Qui és Lluís Maria Xirinacs?

La Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs ha creat una nova web:

http://www.lluismariaxirinacs.cat/wp/

No s’hi penjaran notícies, com en els blocs http://xirinacs.cat/wp i http://xirinacs.wordpress.com, sinó documents concrets de l’obra de Lluís Maria Xirinacs, les seves propostes i escrits importants.

Tothom qui ho desitgi podrà descarregar-los gratuïtament.

Novetat:

En aquests moments, febrer de 2017, el Grup d’Investigació Globàlium ha començat a penjar-hi els documents del Model major, elaborats per Xirinacs, un cop incorporades les aportacions de membres del Grup i d’altres col·laboradors, seguint les seves instruccions.

Podreu trobar-los a la pestanya Model global de la web.

En obrir-la, hi ha la Tesi i alguns documents més. A la dreta hi ha l’apartat Model menor amb el llibre d’aquesta primera part del Model, en format electrònic.

A sota, hi ha l’enllaç a l’apartat del Model major.

Documents: Pròleg, La hiperesfera, Guia de classificació de les categories i els 80 llibrets de cada una de les categories del Model. Alguns dels apartats de les categories s’han d’acabar de desplegar. A mesura que es completin, avisarem.

Hi falten encara per penjar els llibrets de les «Figures geomètriques» i molts més que, properament, estaran també a disposició de tothom.

A Inici, Vida i a Obra hi ha enllaços per accedir als llibres i documents concrets que s’hi citen.

A Mèdia hi ha l’enllaç per accedir a:

Canal YouTube de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs

A Política i demòtica hi ha els documents sobre l’Arbre de les Assemblees elaborats en el moment de la Plantada a la Plaça de Sant Jaume per iniciar l’Assemblea dels Països Catalans. També s’hi poden trobar altres articles d’interès al voltant del tema de la interacció entre política i demòtica (la força del poble).

A Crèdits hi ha les dades de la Fundació i altres enllaços.

També es pot accedir a un traductor a altres llengües.

En els propers mesos anirem anunciant les novetats que s’hi vagin incorporant.

Gràcies per tot.

Continuem.

Fundacio Randa-Lluís M. Xirinacs. Logotip color 67 x 64 píxels.
FUNDACIÓ RANDA - LLUÍS M. XIRINACS

Imatges
Vídeos
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Ateneu Barcelonès, 10 de gener de 2017. Amic i amat

Ateneu Barcelonès, 10 de gener de 2017. Amic i amat.

Intervenció d’Àngels Baldó de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs a la presentació del llibre:

AMIC I AMAT. Tres homes de Déu en diàleg: RAMON LLULL, Llibre d’Amic e Amat (1283) – JACINT VERDAGUER, Perles (1896) – LLUÍS M. XIRINACS, Darreres espurnes (2007).
Balasch Editor. 2016.

ATENEU BARCELONÈS, 10 de gener de 2017.

Ens convoquen avui els texts de tres grans catalans: el Doctor il·luminat, divulgador de ciència; Un sacerdot calumniat, símbol de la catalanitat i un Profeta dempeus, com olivera bíblica: tots ells teixeixen uns escrits poètics i místics, on sense dubte el darrer per cronologia, en Lluís Maria Xirinacs, entra en diàleg profund amb l’obra de l’autor medieval i el de la Renaixença, connectant el passat rememorat i congriant, al mateix temps les possibilitats del futur, que tot i ser incognoscible, es pot fer palès en l’acció present.

Darreres espurnes és un text manuscrit de Lluís Maria Xirinacs amb motiu del vot de lliurament total, voluntari i joiós, de la pròpia vida el dia del seu 75è aniversari, el 6 d’agost de 2007. La decisió estava presa. Així ens ho ha mostrat el seu amic i metge personal, Joan Parès, qui tenia constància des de 1999, dels detalls i circumstàncies de la seva ofrena, i és a ell en persona en qui Lluís Maria lliurà i confià els documents que avui es presenten.

Enllaç al text sencer:

Ateneu Barcelonès de Lluís Maria Xirinacs. 10 de gener del 2017. Àngels Baldó.

Poemes
Escrits (diversos autors)
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
General

Comments Off

Permalink

Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs - Vídeos

Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs - Vídeos.

Per mitjà d’aquests enllaços, podeu accedir a documentals, entrevistes, conferències, tertúlies, cursos, homenatges, etc.

Canal de YouTube de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs:

https://www.youtube.com/channel/UCMjWdmmkLEsnUSVcU8wGfJw/

Pàgina de Facebook de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs – Vídeos:

https://www.facebook.com/Fundaci%C3%B3-Randa-Llu%C3%ADs-M-Xirinacs-V%C3%ADdeos-1218559981544703/

Pàgina a Google+ de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs:

https://plus.google.com/115539806794917706062

El nostre col·laborador Miquel Chicano anirà afegint vídeos dels cursos que impartí Lluís Maria Xirinacs i altres documents audiovisuals.

 

Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs. Banner, 400×97px.

Imatges
Vídeos
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Lluís Maria Xirinacs. Curs d’Iniciació a la Física Quàntica, 28 de maig del 2005

Lluís Maria Xirinacs. Curs d’Iniciació a la Física Quàntica, 28 de maig del 2005.

Barcelona. Fundació Randa.
28 de maig de 2005.

Filmació:
David Roig, membre de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.


https://www.youtube.com/watch?v=x-vrlBrQPE4

La física quàntica, també anomenada mecànica quàntica, es va començar a conèixer el 1900.

Durant el segle XX, la seva influència en tots els ordres de la vida ha estat molt important. En el nostre segle XXI ho continuarà essent.

Lluís Maria Xirinacs, com a filòsof globalista, ha estat un gran estudiós del tema i l’ha incorporat al seu model.

En aquest DVD del curs que ens oferí el 28 de maig de 2005, podem veure com Lluís Maria Xirinacs ens demostra els seus coneixements sobre el tema, no com a físic sinó com a filòsof, per transmetre la gran importància que tenen com a provocadors d’un canvi de mentalitat i de visió de l’univers.

Manuel García (President de la Fundació Randa).

Una simulació del detector CMS del Gran Col·lisionador d’Hadrons, mostrant com es preveu que siguin les traces del bosó de Higgs.
Una simulació del detector
CMS del Gran Col·lisionador d’Hadrons, mostrant com es preveu que siguin les traces del bosó de Higgs.

Imatges
Vídeos
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Lluís Maria Xirinacs. Constitució paquet de esmenes

Lluís Maria Xirinacs. Constitució paquet d’esmenes.

Osorio. Dit gegant.Lluís Maria Xirinacs va ser escollit senador independent per la demarcació de Barcelona a les eleccions espanyoles del 1977. En el procés d’elaboració d’una nova constitució per l’Estat espanyol, va convertir el seu despatx de parlamentari en la seu d’un grup de treball per vehicular la creació d’un text constitucional que va reunir les diferents propostes que hi van arribar, tot combinant sistemàticament les reivindicacions del poble català, amb les dels pobles de la resta de l’estat, incloent l’estudi d’altres textos constitucionals.

La constitució de la Confederació Espanyola proposada al Senat per Lluís Maria Xirinacs fou rebutjada en el seu conjunt. A continuació, Xirinacs la va defendre tenaçment article per article, però totes les esmenes foren refusades, a excepció de la correcció d’una coma mal posada en un d’ells. En aquest llibre, il·lustrat en la portada per Cesc i a les pàgines interiors amb dibuixos d’Osorio, es mostra la proposta de Xirinacs comparada, article per article, amb la que va provenir del Congrés de Diputats.

Aquest document fou redactat abans que Xirinacs conegués l’Agustí Chalaux. Després, van crear el Centre d’Estudis Joan Bardina, associació que va constituir l’equip que va elaborar el Sistema General. En paraules del mateix Xirinacs, si hagués conegut abans en Chalaux, hagués tingut ocasió d’incorporar els elements essencials del Sistema General dins del seu projecte de constitució.

Enllaç al web del Centre d’Estudis Joan Bardina. Podreu accedir al document i descarregar-lo sencer:

http://bardina.org/constitucio/lluis-maria-xirinacs-constitucio-paquet-de-esmenes-cat.htm

Enllaç a la versió en castellà:

http://bardina.org/constitucion/lluis-maria-xirinacs-constitucion-paquete-de-enmiendas-es.htm

Constitució, paquet d’esmenes. Portada en català.

Imatges
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Pacifisme hipòcrita

Pacifisme hipòcrita.

Lluís Maria Xirinacs. Article publicat a l’Egin el 15 de febrer de 1978.

Publicat a llibertat.cat:

http://www.llibertat.cat/2016/05/pacifisme-hipocrita-35147

Ens trobem submergits en una societat profundament violenta. Tots som profundament violents. Junyits al carro de la violència, vulguis no vulguis, qui digui que és no violent a nivell polític i econòmic menteix descaradament o és un inconscient. La societat occidental, en la qual vivim, porta deu mil anys de tradició violenta.

Des de fa deu mil anys els pobles que avui habiten les nostres terres exerceixen sense parar aquell estrany costum: que un home oprimeixi un altre home i que el segon tracti d’alliberar-se del primer. Els vells orientals, que hi entenen més que nosaltres de no-violència, diuen que difícilment es deixarà d’oprimir l’home si abans no es deixa d’oprimir l’animal, el vegetal i el mineral. I no tan sols no hem deixat d’oprimir sinó que el dogma modern del desenrotllisme ha fet i està fent veritables barbaritats que es tradueixen en els desastres ecològics que tots coneixem. La venjança espontània dels rius i dels mars bruts, de la terra i de l’atmosfera pol·lucionades, de l’apujada dels preus de l’energia i dels aliments, la terrible venjança dels vessaments a les centrals nuclears, no són més que justificants d’una altra venjança espontània de la naturalesa contra l’explotació més irresponsable del poderós. Em refereixo a la violència dels oprimits per defensar-se i alliberar-se de l’opressió.

Existeix una idea equivocada, molt arrelada en el cervell dels explotadors. El famós psicoanalista Erik Erikson l’anomena «pseudoespècie». L’explotador es creu d’una espècie superior a la de l’explotat. Però, en realitat, es tracta d’una falsa espècie. Entre iguals tota acció produeix una reacció igual i contrària. L’explotador genera en l’explotat, com deia Marx, el seu antagònic. És el mateix explotador qui, sense voler però inexorablement, fabrica el seu propi enemic.

La violència, mal anomenada terrorista, és el resultat d’una violència prèvia que genera una absurda marginació del qui, a primera vista, sembla més dèbil o d’una espècie inferior. Després es veu que, quan per evitar les fuetades de l’oprimit, més se l’oprimeix i més se’l margina, també més s’enverina aquesta violència secundària de defensa i alliberament. Això serveix tant per al marginat sentimental, econòmic, polític, social o nacional. Ai del qui condemna com a «espècie inferior» un germà! Qui al cel escup a la cara li cau! La paret del frontó tan sols es limita a tornar la pilota segons la força i l’efecte amb què s’hagi empès en el viatge d’anada. Això no és ni tan sols venjança. La veritable llibertat és: «Fes el que vulguis… i atén-te a les conseqüències».

A la nova «democràcia espanyola», els vividors de sempre voldrien seguir explotant camperols, obrers, nens i ancians, nacions i pobles… com abans però amb paraulotes i gestos «campetxans», amb llibertats simbòliques, pintant de blanc el que abans era gris, etc. Ells han perfeccionat la primera violència, la violència ofensiva, que roba, per obra de pocs, les butxaques de tots amb la inflació, amb factures absurdes d’electricitat, que condemna a la ignorància en no invertir en escoles, que pren la feina amb l’evasió de capitals, que priva barris sencers d’asfaltat, de comunicacions o de desguassos, per mitjà de l’evasió d’impostos, que deté i apallissa i arrenca confessions per mitjà de tortura, que jutja i condemna sense proves concloents, que legisla inadequadament sota amenaça de grups de pressió militars o econòmics i que té prou diner per teixir-se un ample i bellíssim domàs per tapar tota aquesta immundícia amb usos i maneres democràtics, la via pacífica vers l’harmonia social.

Fa dos mil anys un no violent sublim ho digué: «Qui a espasa mata a espasa morirà». No serem els no violents els qui ajudem la no-violència opressora a escapolir-se de les conseqüències dels seus crims legals i de guant blanc. El que ells ara volen anomenar «terrorisme» abans ho anomenàvem el càstig de Déu que digué des del principi: No t’és lícit matar el teu germà. Sovint se’m diu a cau d’orella: «Xirinacs, no violent, ajuda’ns contra el terrorisme». Van llestos!

Sento, és cert, no disposar d’un exèrcit de veritables no violents, tan entrenats en el seu mètode com tot aquell que ja des de petit sap disparar amb una «pipa». De tenir-lo, acabaria amb els opressors i els oprimits i arribaríem al respecte de persones i pobles com Déu mana. Però els pobres no violents, en realitat, encara vivim a les catacumbes. I mentre creixem, cap poderós no ens podrà comprar al seu servei per convertir-nos en pacifistes candorosos. Nosaltres, en la guerra a mort entre opressors i oprimits, no som neutrals per ser contraris a la guerra, nosaltres estem a favor dels oprimits, es diguin marginats socials, es diguin palestins expulsats del seu país o anomenin-se euskalduns oprimits en el seu. Estem farts d’hipocresia.

Lluís Maria Xirinacs Damians.

Traducció del castellà al català: Núria Roig Esteve (Coordinadora de la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs).

Xirinacs entre manifestants. 400×310px.

Imatges
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Lluís Maria Xirinacs, sobre Rabindranath Tagore i dues conferències més

Lluís Maria Xirinacs. Sobre Rabindranath Tagore i dues conferències més.

Teniu a la vostra disposició tres vídeos més penjats a YouTube gràcies a l’Escola Finaly:

* Taller «Cultura i esperit». Lluís Maria Xirinacs. 02-10-1993.

Parla: Lluís Maria Xirinacs. Procedència del vídeo: Escola Finaly (http://finaly.org). Data d’emissió: 2 doctubre del 1993. Lloc: Barcelona. Durada: 2 hores, 53 minuts i 52 segons. Data de publicació: 25 de desembre del 2015. Idioma: català.

Enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=jMsMDtUFcfg

* El Poder. Lluís Maria Xirinacs. 03-11-1993.

Parla: Lluís Maria Xirinacs. Moderador: Oriol Albó i Corrons. Organització de l’acte: Ecoconcern-Innovació social. Procedència del vídeo: Escola Finaly (http://finaly.org). Data d’emissió: 3 de novembre del 1993. Lloc: Sabadell. Durada: 2 hores, 14 minuts i 39 segons. Data de publicació: 24 de desembre del 2015. Idioma: català.

Enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=p5frVXmP9vc

* Rabindranath Tagore. Lluís Maria Xirinacs. 11-05-1994.

Aquesta sessió de lectura i comentaris sobre la poesia de R. Tagore va comptar amb la presència d’Enric Aguilar.

Parla: Lluís Maria Xirinacs. Organització de l‘acte: Ecoconcern-Innovació social. Procedència del vídeo: Escola Finaly (http://finaly.org). Data d’emissió: 11 de maig del 1994. Lloc: Barcelona. Durada: 1 hora, 24 minuts i 49 segons. Data de publicació: 14 de desembre del 2015. Idioma: català.

Enllaç:

https://www.youtube.com/watch?v=66Cl6HBNzG0

 

Vídeos
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Al servei de aquest poble de Lluis Maria Xirinacs

Al servei daquest poble, de Lluís Maria Xirinacs.

Teniu a la vostra disposició els articles de Lluís Maria Xirinacs publicats al diari Avui quan era senador.

Gràcies a Brauli Tamarit els podeu trobar a bardina.org

Avui. Logotip històric. 100×26px.
Al servei d’aquest poble.

Lluís Maria Xirinacs.

Llegir

Lluís Maria Xirinacs. Fent campanya a Sabadell. 400×266px.
Campanya a Sabadell. Fotografia: Lluís Brunet.

Imatges
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Més vídeos a la vostra disposició, entrevistes, xerrades i debats

Més vídeos a la vostra disposició: entrevistes, xerrades i debats.

Lluís Maria Xirinacs, Agustí Chalaux, Joan Parés i altres: Entrevistes, xerrades i debats.

Darrerament l’Escola Finaly ha penjat a YouTube alguns vídeos de gran interès alguns dels quals ja us vàrem oferir en altres entrades de xirinacs.cat. Us n’oferim uns quants més:

1. «Desobediència i poder popular» amb Quim Arrufat, Gabriela Serra i Joan Parés (membre de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs i del Centre d’Estudis Joan Bardina). Aplec Xirinacs 2014, organitzat per la CUP de Sant Joan de les Abadesses:

Enllaç a Xirinacs, el documental:

http://www.llibertat.cat/xirinacs

Enllaç al vídeo sencer:

http://www.llibertat.cat/2014/08/-video-desobediencia-i-poder-popular-amb-quim-arrufat-27287

Fragment, amb Joan Parés. Enllaç a bardina.org:

http://bardina.org/videos/desobediencia-i-poder-popular-amb-joan-pares-aplec-xirinacs-2014-cat.htm

Filmació: David Roig Esteve, membre de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

2. Lluís Maria Xirinacs, entrevistat per Mònica Terribas. TV3. Després de la seva detenció i posterior alliberament el 2005:

http://bardina.org/videos/lluis-maria-xirinacs-entrevistat-per-monica-terribas-tv3-cat.htm

3. Dins el programa «batalletes» de la Radiotelevisió de Cardedeu es recorda l’entrevista feta per en Pep Vilà a Lluís Maria Xirinacs el 17 de febrer del 1984, al Casal de jubilats i associacions d’aquesta mateixa població:

http://bardina.org/videos/lluis-maria-xirinacs-radiotelevisio-de-cardedeu-cat.htm

4. Tercera Via. Sistema general a la mesura de l’home d’avui, per Joan Parés:

http://bardina.org/videos/tercera-via-sistema-general-a-la-mesura-del-home-de-avui-joan-pares-cat.htm

5. Lluís Maria Xirinacs. La Clave. «Corrupción». Antena3:

https://www.youtube.com/watch?v=ZkNXBPEzLIc

6. Lluís Maria Xirinacs. Los unos y los otros. El oficio de político. TVE1. Data d’emissió: 13-06-1994:

https://www.youtube.com/watch?v=eJveKUtv4wY

MÉS VÍDEOS:

Accediu a bardina.org: El bé comú segons Agustí Chalaux i altres.

Agraïm a l’Escola Finaly la labor realitzada.

Escrits (diversos autors)
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink