Escrits (diversos autors)

Xè Aniversari: Xirinacs Viu!

Xè Aniversari: Xirinacs Viu!

Celobert. Edició Costa Brava Sud. Número 153. Pàgines 28-29.

Xè Aniversari: Xirinacs Viu!
Neus Dalmau i Corominas, artista i presidenta de LEAD.

Ara fa 10 anys em trobava a Ripoll visitant la família. Ho recordo com si fos ara: «Han trobat el cos d’en Xirinacs al Taga! S’ha suïcidat amb una pistola!». Em vaig quedar estabornida pels interrogants. Suïcidi? Pistola? Com pot fer això el pacífic, el cristià, el lluitador de la no-violència? Alguna cosa no acabava de quadrar. Amb el cor encongit vaig aconseguir conduir pel camí d’alta muntanya fins al peu del Taga. Transportada pel dolor, vaig cercar respostes als penyals, als núvols, als arbres. El silenci majestuós de les carenes i l’amor que sentia pel meu mestre em van il·luminar com un llamp i de sobte vaig intuir la veritat. Amb els ulls de l’ànima vaig veure com en aquell prat silent s’anava congriant una gentada, un gran aplec festiu i lluminós amb totes les persones que l’estimàvem i admiràvem, centenars de persones, milers! Perquè en Xirinacs va ser, a més d’un home savi, un estat mental. Al final de la dictadura dir Xirinacs era dir pau, dignitat i desobediència civil. I era un temps en què t’hi jugaves la vida.

Les accions arriscades i pacífiques posen l’opressor contra les cordes.

La lluita de Xirinacs per la defensa de les llibertats dels Països Catalans es va fer explícita entre els anys 1969 i 1975, l’any que va morir el dictador feixista. En aquest període va fer vuit vagues de fam per l’alliberament de tots els presos polítics, que eren multitud. L’any 1974 va ser detingut junt amb els 113 de l’Assemblea de Catalunya i el van empresonar durant dos anys a Carabanchel. A partir de la mort de Franco es va plantar, davant de la presó Model, dotze hores cada dia durant dos anys. Era allà. Sempre. Com la gota que fa forat a la roca. Malgrat les pallisses dels grisos ell seguia allà. Tenia esperit de servei i de sacrifici. Dels hàbits de capellà, que va penjar per ètica, li va quedar això i el deix de pastor, els joves rebels l’envoltàvem. Els anys 1975-76 i 77 va ser proposat pel Premi Nobel de la Pau i l’any 1977 es va convertir en el senador més votat de la nostre historia. Fidel, no es va asseure al seu escó de senador fins que no van deixar lliure el darrer pres polític. Allà dret, novament plantat, protestant, va fer una esmena a la totalitat a la Constitució i va denunciar que el Senat no servia per res. Com a Ramon Llull o a Jacint Verdaguer, el van titllar de boig. Ara, després de quaranta anys, tothom veu el que ell ja veia llavors.

Intel·ligència del saber i intel·ligència de l’estimar.

No és fàcil trobar tanta virtut i és que en Xirinacs era una persona d’una intel·ligència superdotada i, a més, era bo. Com Gandhi, ell també era una ànima gran, un mahatma. Inspirat pel pensament de Ramon Llull i pels avanços científics més recents com la física quàntica, va bastir el seu gran programa filosòfic, el Globàlium, un sistema general que engloba tots els sabers. També va establir les bases d’un sistema econòmic que supera el capitalisme i el comunisme. El seu immens llegat és divulgat amb cura per la Fundació Randa - Lluís Maria Xirinacs i pel Centre d’Estudis Joan Bardina. Encara enlluerna, el temps el posarà al lloc que mereix.

Atiar el braser de la força no-violenta d’un poble: el nostre.

Feia 10 anys que projectava el seu Bon Dia per a Morir. I va triar el lloc més mític i més bell, el bressol de Catalunya. I l’acte més noble, difícil d’entendre per pensaments petits. Exultant d’alegria, va donar la vida per nosaltres. Per més detalls, busqueu a Internet el documental que va emetre TV3 a Sense ficció: Xirinacs a contracorrent. El seu testament vital és recollit en un llibre, ara esgotat, l’impressionant Dietari Final: «Una nació esclava, com un individu esclau és una vergonya per la humanitat (…) Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau. Ella és una mica més lliure. Perquè jo sóc en vosaltres, amics» I la llavor més ben plantada va germinar, i els seus brots van ressuscitar la terra. Així sia!

lluis_maria_xirinacs_retrat_400×558px.jpg
Retrat d’en Xirinacs.

Neus Dalmau fent donació al Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, senyor Carles Mundó, de dos llibres de Xirinacs (Amnistia 77 i La Noviolència) en nom de la Fundació Randa - Lluis Maria Xirinacs i de tots els presos polítics de la dictadura franquista.
Neus Dalmau fent donació al Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, senyor Carles Mundó, de dos llibres de Xirinacs (
Amnistia 77 i La Noviolència) en nom de la Fundació Randa - Lluis Maria Xirinacs i de tots els presos polítics de la dictadura franquista.

Enllaç per descarregar i/o veure la revista sencera en format «pdf»:
(Celobert_numero_153-1.pdf).

Imatges
Escrits (diversos autors)
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Jocs finits i jocs infinits, per Carme Juncà

Jocs finits i jocs infinits, per Carme Juncà.

El Punt Avui+. Diumenge, 10 setembre del 2017, 2 hores. Opinió. Tribuna.

Jocs finits i jocs infinits.
Carme Juncà Campdepadrós
. Estudiant del Globàlium.

«Jugar a jocs infinits és crear amb cada decisió i les troballes van a la pròpia motxilla».

Carme Juncà Campdepadrós. Estudiant del Globàlium.En la línia de Llull, Xirinacs va dissenyar el Globàlium com una eina per pensar la realitat. Volia situar en un mateix model «des de Déu fins a una espardenya», deia. Les 26 categories del model menor i les 80 del major estan relacionades entre si i agrupades o bé sota el paraigües de la no-contradicció, on si una cosa és veritat, la seva contrària és falsa, o bé sota el de la sí-contradicció que empara aquells aspectes de la realitat on si una cosa és certa la contrària també ho és.

Llegint Xirinacs em va venir al cap un text de James P. Carse, exdirector d’estudis religiosos a la Universitat de Nova York, que distingeix dos tipus de situacions vitals que ell anomena jocs. Hi ha jocs finits i jocs infinits. En els primers les regles són clares i el terreny de joc, delimitat. Aquí trobaríem les categories que Xirinacs aixopluga sota el paraigües de la no-contradicció. Són situacions teatrals, previstes, que els jugadors, ja siguin individus o col·lectivitats, resolen seguint unes normes establertes i, segons com ho facin, seran els primers, els segons o els darrers. Qualsevol carrera, ofici, una empresa, la ciència, etc. és un joc finit que acaba donant un títol a qui juga. Els títols impliquen reconeixement, poder o glòria, estructuren la societat i ens la mostren estable i sòlida.

Però hi ha aspectes de la realitat com a mínim més interpretables. Són els jocs infinits, on cada individu o col·lectivitat juga a partir d’una exclusiva línia de sortida carregat amb un bagatge propi a l’esquena. Tothom està a punt per jugar. No hi ha regles i el terreny de joc és tan sols el proper pas a fer. Jugar a jocs infinits és crear amb cada decisió i les troballes i vivències van a parar a la pròpia motxilla i així el proper pas beu de l’experiència del pas precedent. Els jocs infinits tenen a veure amb el món de la sí-contradicció, que agrupa tots els aspectes relacionats amb la subjectivitat, el sentit, la vivència, l’art, la cultura, l’espiritualitat i d’altres. En aquests àmbits tot pot ser ell mateix i el contrari en equilibri dinàmic. Podem decidir que Dalí és genial o que no ho és, que és millor saber nedar o que no, que Al·là és Déu o que no ho és, que prendré drogues o que no les prendré. Tot pot ser vàlid i segons el que escollim escriurem la nostra història. El resultat és el solc en la mar del qual parlava Machado.

El principi de sí-contradicció és, per Xirinacs, revolucionari, ja que entendre i acceptar que la realitat no és unívoca amplia el marc de referència en el qual ens movem. Per Carse, la incertesa del proper pas ens agermana en el joc infinit de viure.

Enllaç de l’article original en català:

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1234796-jocs-finits-i-jocs-infinits.html

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Homenatge a Lluis Maria Xirinacs dins del acte de la vigilia del 11 de setembre del 2017 al Fossar de les Moreres

Homenatge a Lluís Maria Xirinacs dins de l’acte de la vigília de l’11 de setembre del 2017 al Fossar de les Moreres.

Actes de vigília de l’onze de setembre a Cardona i al Fossar de les Moreres en honor dels defensors de les llibertats i constitucions de Catalunya.

Dins de l’acte de la tarda, 20h30′, al Fossar de les Moreres:

Homenatge a Lluís Maria Xirinacs: la paraula.
Núria Roig, Màriam Serrà, Àngels Baldó i Antoni Aceves.

Programa sencer per descarregar i/o veure en format «PDF» (Programa_Diada_2017-09-10_11.pdf).

Agenda
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Xirinacs Viu! La Sardana Universal

Xirinacs Viu! La Sardana Universal.

Exposició de l’obra de Neus Dalmau sobre «La Sardana Universal» de Lluís Maria Xirinacs.

Del 7 de setembre al 7 d’octubre de 2017.

Inauguració: Dijous, 7 de setembre a les 20 hores 30 minuts.

Visita guiada per l’artista i per Joan Parés.

Lloc:

ADAC. Ateneu d’Acció Cultural.

Pujada de Sant Domènec, 2, principal.

Girona.

Amb la col·laboració de:

LEAD.
ADAC.
Fundació Randa Lluís M. Xirinacs.

Consulteu els horaris i dades completes al Cartell:

Xirinacs viu! La sardana universal. Exposició amb obra de Neus Dalmau a Girona.

Les accions arriscades i pacífiques posen a l’opressor contra les cordes.

La lluita de Xirinacs per la defensa de les llibertats dels Països Catalans es va fer explícita entre els anys 1969 i 1975, l’any que va morir el dictador feixista. En aquest període va fer vuit vagues de fam per l’alliberament de tots els presos polítics, que eren multitud. L’any 1974 va ser detingut junt amb els 113 de l’Assemblea de Catalunya i el van empresonar durant dos anys a Carabanchel. A partir de la mort de Franco es va plantar, davant de la presó Model, dotze hores cada dia durant dos anys. Era allà. Sempre. Com la gota que fa forat a la roca. Malgrat les pallisses dels grisos ell seguia allà. Tenia esperit de servei i de sacrifici. Dels hàbits de capellà, que va penjar per ètica, li va quedar això i el deix de pastor, els joves l’envoltàvem. Els anys 1975, 1976 i 1977 va ser proposat pel Premi Nobel de la Pau i l’any 1977 es va convertir en el senador independent més votat de la nostra història. Fidel, no es va asseure al seu escó de senador fins que no van deixar lliure el darrer pres polític. Allà dret, novament plantat, protestant, va fer denunciar que el Senat no servia per res. Com a Ramon Llull o a Jacint Verdaguer, el van titllar de boig. Ara, després de quaranta anys, tothom veu el que ell ja veia llavors.

Intel·ligència del saber & intel·ligència de l’estimar.

No és fàcil trobar tanta virtut i és que Xirinacs era una persona d’una intel·ligència superdotada i a més era bo. Com Gandhi, ell també era una ànima gran, un mahatma.

Inspirat pel pensament de Ramon Llull i pels avenços científics més recents com la física quàntica, va bastir el seu gran programa filosòfic, el Globàlium, un sistema general que engloba tots els sabers. També va establir les bases d’un sistema econòmic que supera el capitalisme i el comunisme. El seu immens llegat es divulgat amb cura per la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs i pel Centre d’Estudis Joan Bardina. Encara enlluerna, el temps el posarà al lloc que mereix.

Atiar el braser de la força no-violenta d’un poble: el nostre.

Feia 10 anys que projectava el seu Bon Dia per a Morir. I va triar el lloc més mític i més bell, el bressol de Catalunya. I l’acte més noble, difícil d’entendre pels poc agosarats. Exultant d’alegria, va donar la vida per nosaltres. Per més detalls, busqueu a Internet el documental que va emetre TV3 a Sense ficció: Xirinacs a contracorrent. El seu testament vital és recollit en un llibre, l’impressionant Dietari Final: «Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya per a la Humanitat (…) Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau. Ella és una mica més lliure. Perquè jo soc en vosaltres, amics». I la llavor més ben plantada va germinar, i els seus brots van ressuscitar la terra. Així sia!

Neus Dalmau i Corominas.
Fragment de l’article Xirinacs viu! Publicat a la revista Celobert l’agost de 2017.

Neus Dalmau i Corominas.

Neus Dalmau Coromines.Nascuda el 1960 a Barcelona i resident a Lloret de Mar, la pintora Neus Dalmau ret, amb aquesta exposició, homenatge al qui va ser el ser el seu mestre amb una sèrie d’obres que tenen com a punt de partida la gran plantada que va significar, ara fa deu anys, la mort d’en Xiri i la gran interpel·lació que va fer en el seu testament vital. Dalmau va estudiar pintura al fresc a l’Escola Massana, tècniques de veu amb Rafael Subirachs i filosofia amb Lluís Maria Xirinacs. Ha col·laborat amb artistes com Enric Casasses o Perejaume i va compartir, amb l’escultor Piculives, els seus darrers anys de vida. Imparteix classes de pintura i d’història de l’art i presideix l’associació cultural L.E.A.D. La seva darrera obra, Cantata de Randa, feta en col·laboració amb el compositor i director d’orquestra Salvador Brotons, es va estrenar el proppassat mes de gener al Palau de la Música Catalana, amb l’Orquestra Simfònica de Balears i l’Orfeó Català.

Agenda
Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

A Lluís Maria Xirinacs, per Teresa Domènec i Bau

A Lluís Maria Xirinacs, per Teresa Domènec i Bau.

10 anys de la seva marxa. Marxa lliure, valenta, plenament pensada… «En ple ús de les meves facultats, marxo perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci…».

El seu Acte de Sobirania és un cop de puny a la mediocritat i a la covardia. És un acte tan lliure i potent que et flimbeja fins al darrer racó del teu cos. Però tal com vaig dir en el seu funeral, jo no parlaré del filòsof, ni del polític, ni de l’home compromès fins a la medul·la pel seu País. Jo no en sé prou.

Per a mi el Xiri fou un amic, un col·lega, algú capaç de posar-me en pau amb els meus morts; algú amb qui cada trobada era un repte. Amb ell, no s’hi valien mitges tintes, et posava a prova a cada moment de la mateixa manera en què s’hi posava ell.

D’aquesta manera, el viatge cap endins, obligant-te a mirar la pròpia ombra, era inevitable. Li dec molt, el País li deu molt… Però ell és en nosaltres: «…jo sóc en vosaltres, amics!». Li dec també haver-me apropat a la seva gent. D’ells deia: «Són d’una finura extraordinària, un regal tenir-los al final dels meus dies». I , així són. Des d’aquí vull fer un brindis per la gent de Randa que, dia a dia, treballen per acostar el llegat del Xiri a tot aquell que el vol conèixer.

També vull brindar amb la Pilar Campuzano i la Itziar Carranza; no m’imagino la meva vida sense la seva amistat. Amb elles i el Xiri hem passat dies aquí, a casa, tan indescriptibles com inoblidables. I… com no?

Un brindis per la Chari, present en moltes trobades. Ella va fer la paella dels meus 50. Tampoc no oblidarem la nit del 2 al 3 de juny del 2007. Una gran i potent festa, gairebé al llindar de la realitat. Prou. Feliç aniversari, Xiri! Teresa Domènec i Bau.

Escrit al seu Facebook amb motiu del 10è aniversari de l’anada de Lluís Maria Xirinacs a la muntanya. Agost-2007/Agost-2017.

Teresa Domènec. Trobada al voltant de la taula.

Teresa Domènec. Brindant amb Lluís Maria Xirinacs.

Teresa Domènec. Acompanyada.

Imatges
Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink

Per una sana memòria històrica. Dolors Marin Tuyà

Per una sana memòria històrica.

El 3 de Vuit.cat. Logotip.El 3 de vuit. Divendres, 4 d’agost del 2017. Penso que…

Per una sana memòria històrica.
Dolors Marín Tuyà. Psicòloga.

Dolors Marin Tuyà. 200×200px.Entenem el present a partir del record del passat. Perdre la memòria és desmemòria i fer-nos perdre elements determinants de la nostra memòria històrica, és una violència que vulnera els drets humans. Nogensmenys, la desmemoria acostuma a venir precedida pel patiment d’una situació traumàtica gravíssima, una ferida que no tanca. No poder treballar el trauma ni permetre aflorar la veritat significa indefensió davant la impunitat dels que imposen la seva memòria amb la màxima de «el passat no es toca». Comença amb tergiversació de la realitat, s’imposa el silenci, les víctimes no en parlen per a evitar patiments a les generacions següents. Si no es pot fer el dol de la situació traumàtica immediatament, s’inicia una cascada, on la primera generació no ho pot dir, la segona no ho pot anomenar ni sap de què li parlen; la tercera generació no pot ni pensar-ho i la quarta pateix patologies somàtiques. La psicòloga Anna Minyarro assenyala que hom no pot parlar-ne si no troba interlocutor vàlid, i que el fet que actualment es digui que les ferides són tancades i que val més no destapar fantasmes, vol dir que les ferides són obertes i que els fantasmes hi són.

Des de la salut mental, restaurar la memòria i la veritat històrica significa connectar, tallar el genocidi, que afecta la transmissió a les generacions silenciades amb un silenci que crida. Reconeix el mal tracte patit, restaura la dignitat i certifica la veracitat del que es pensaven que era anòmal. Mentre no reconeixem la veritat indispensable continuarem sent un país malalt. A Alemanya va ser la ciutadania molt mobilitzada qui va demanar «des-nazificar» la societat alemanya, tot començant un llarg i delicat procés. Nosaltres aquí, encara no ens hem «des-franquitzat». Ministres de Franco han tingut responsabilitats polítiques en la democràcia, cosa que hauria sigut inadmissible a Alemanya. Tenim feina rai.

És esperançador observar la rica ebullició actual i la creixent qualitat dels esforços que de ben segur confluiran, de nombrosos investigadors catalans actuals que fan per la recuperació d’una sana memòria històrica.

Imatges
Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink

Economia psíquica, per Dolors Marin Tuyà

Economia psíquica, per Dolors Marin Tuyà.

Penedès Econòmic. Logotip. 200×36px.Penedès Econòmic. Dimarts, 6 de juny del 2017.

Economia psíquica.
Publicat el dimarts, 6 de juny del 2017, 10h2′.

Dolors Marin Tuyà. 200×200px.La psíquica es pot definir com la vivència íntima i absolutament subjectiva dels afectes, imaginacions, fantasies, desitjos que ens van passant mentre vivim. És món conscient i inconscient, part del nostre món intern i invisible, on només hi manem nosaltres. És l’alè de vida, opera sempre, les 24 hores del dia. Durant el son, mentre dormim, regenerem l’energia psíquica d’arrel. El sistema psíquic –homologable a ment, psiquisme o aparell psíquic– tracta el conjunt de mecanismes funcionals i estructures que possibiliten i expliquen el nostre propi comportament en relació al nostre entorn així com els nostres processos afectius i intel·lectuals subjectius.

La psique és l’ànima, l’esperit, sensació, sentiment, coneixement, intuïció, l’intermediari, el nexe, és subjectiva, indeterminada i abstracta. Psíquica deriva del grec psykhé significa buf, respiració, alè. Per Homer, força vital, vida, i, encara després, l’ànima de l’ésser vivent, emocions, desigs, etc. Més tard, també significa la individualitat personal, la part immaterial i immortal del ser. La papallona de nit o falena la designa, a la psique.

Ens van ensenyar a administrar els nostres diners, coses, objectes i a enfocar la vida cap als afers exteriors de les experiències: a treballar, produir, acomplir i a consumir, a les sensacions i a les accions. D’altra banda, acomplir i fer la feina ens demana una plenitud psíquica que no sempre tenim en forma o que hem de procurar tenir en condicions. Ens arreglem, fem exercici, ens relacionem amb altres, i no sempre ens és suficient per a sufocar l’impacte de les pressions excessives del món exterior. Les crispacions i les excitacions artificials insanes van minvant les nostres reserves psíquiques i ens poden fer patir desànim, dificultats de concentració, insomni o depressió. El sobrecost psíquic passa factura, va a càrrec de la salut de la nostra papallona de nit.

Guanyarem forma psíquica aprenent a administrar els nostres afers interiors. A prestar atenció, entendre i anar resolent el nostre neguit, desig, conflictes. El conflicte connecta les nostres emocions amb l’esperit, i afecta el nostre estat d’ànim i com ens sentim. El fet d’ignorar, témer o defugir un conflicte i no fer per resoldre’l ens descapitalitza i empobreix fent que la tristesa, l’enuig o el desànim ocupin massa part del nostre moment i ens afecti en el nostre to vital. Aprendre a tenir-nos per mà, a saber calibrar i a saber sentir el nivell, la distribució i la despesa interior de la nostra forma psíquica, mentre seguim fent la nostra feina i vivint en el nostre món. A cada respiració, la papallona aleteja en la pau del cel blau.

Dolors Marin Tuyà.
Consultora Especialista en Psicologia Clínica i Comunitària. Màster d’Investigació en Psicologia de la Salut.

Enllaç de l’article original en català:

http://www.penedeseconomic.com/index.php/dolors-marin/428-economia-psiquica

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Caovisió, per Dolors Marin Tuyà

Caovisió, per Dolors Marin Tuyà.

El Punt Avui+. Logotip. 200×25px.El Punt Avui+. Diumenge, 28, de maig del 2017.

Punt de Vista. Tribuna.

Caovisió.
Dolors Marin Tuyà, Psicòloga.

«En la caovisió sublim hi trobem les arrels més profundes del profetisme».

Dolors Marin Tuyà. 200×200px.Caovisió o visió del caos seria la ment caòtica o confusa que pot ser destructiva quan fa perdre l’enteniment o bé pot ser fecunda, profunda i constructiva. La categoria caovisió va ser introduïda en el model major del Globàlium pel filòsof Lluís Maria Xirinacs. Culturalment, defugim les contradiccions i les discrepàncies, marginem les ments caòtiques, quan poden ser fecundes, creatives, innovadores. Tenim la caovisió en el fons de la nostra ment, en l’inconscient i en els nostres somnis. És pou de saviesa, idees mare, endevinació, ment bohèmia, soledat embadalida, encís, sort, fusió de les ments. Quantes persones qualificades de boges no recuperaríem si sabéssim apreciar la importància de l’estat magmàtic i turbulent de la ment, que ells reclamen, al costat de l’estat harmònic i precís, que nosaltres reclamem i que impedeix la gènesi de la creativitat fecunda i que esmorteïm i amaguem amb l’actual sobremedicació amb psicofàrmacs?

Tendim a refusar, reprimir i a no ser conscients de la caovisió, la follia en sentit positiu de suprema llibertat de pensament, i d’inspiració que permet superar zones bloquejades per natura, cultura o religió. Cal una mentalitat per anar més enllà de les convencions en transit feliç i encerts per crear un univers propi. És de la follia d’on surten les grans idees noves, principis, tant científiques com sàvies, la felicitat i el plaer.

Els canvis de paradigma de tot sistema, científic, jurídic, social, filosòfic o religiós, venen precedits d’una gestió confusa dins de mentalitats prou caòtiques i imprescindiblement gens convencionals, que han detectat el totum revolutum i les escletxes de millora de l’ordre establert. Mentrestant, la gent benpensant i pretesament objectiva rebutja tota raresa caòtica fins que en descobreix el significat i l’acaba acceptant per convenció i l’integra en la seva cosmovisió o visió i manera d’entendre del món.

En la caovisió sublim hi trobem les arrels més profundes del profetisme. Natura, divinitat i transcendència contrasten amb la pusil·lanimitat de l’ofegós dia a dia. L’amor universal fa enfollir la ment humana. Llull qualifica l’Amic de foll d’amor per l’Amat. Tota sorpresa ens sembla follia, quan mereix respecte, atenció i un lloc al costat del seny. Les coses més altes, més sublims, sovint es palesen en forma de raresa o de follia i només poden ser acceptades des del veïnatge amb la transcendència mental, amb la saviesa de molts que passen per rars i atacables i que l’encerten més del que pugui semblar. El canvi neix del cor del nostre món, hem de saber fer i desfer la nostra ment individual i col·lectiva, entre la caovisió de les rareses probables i la visió del món, enteniment del món amb unes necessàries noves convencions.

Enllaç de l’article original en català:

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1152889-caovisio.html

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Nota sobre les darreres publicacions relacionades amb Lluís Maria Xirinacs a Balasch Editor

Nota sobre les darreres publicacions relacionades amb Lluís Maria Xirinacs a Balasch Editor.

La Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs posa en coneixement públic les següents consideracions:

  • La Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs és la dipositària de l’obra de Lluís Maria Xirinacs, com així va deixar escrit al seu testament.

  • La missió de la Fundació és donar a conèixer i facilitar la transmissió del pensament i obra de Lluís Maria Xirinacs. Aquest llegat es fa públic a través de diversos canals de què es disposa a la xarxa d’internet: Web de la Fundació, blog del Grup d’investigació, web dedicada exclusivament a Lluís Maria, web del Centre d’Estudis Joan Bardina, YouTube,…

  • Tot el llegat de Lluís Maria Xirinacs es troba sota llicència Creative Commons en els termes següents: Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada CC BY-NC-ND. Aquesta llicència és la més restrictiva de les sis llicències estàndard, només permet la descàrrega de les obres i que es puguin compartir sempre que es reconegui l’autoria, però no poden ser modificades de cap manera ni ser utilitzades amb finalitat comercial.

  • La Fundació s’esforça per divulgar els materials llegats i posar-los a disposició de les persones interessades en conèixer o aprofundir sobre Lluís Maria Xirinacs. En tant que dipositària vetlla perquè la transmissió del llegat es mantingui intacte i sense modificacions, estilístiques o circumstancials.

  • Les darreres publicacions a càrrec de Balasch Editor, amb la supervisió del Sr. Lluís Busquets i Grabulosa, han posat en evidència una vulneració de les condicions exposades més amunt:

  • La Fundació no ha donat permís escrit a l’editor per a la publicació comercial de l’obra que apareix en les edicions de l’any 2017.

  • L’aparició d’obra inèdita, sense consentiment de la Fundació, és un fet especialment greu.

  • No s’ha consultat la Fundació en relació a la divulgació del model Globàlium i s’han constatat errors i distorsions en la redacció.

  • Darrera qüestió, però no per això de menor importància, s’han difamat persones, estimades per Lluís Maria, molt particularment dones, sense cap fonament documental.

Pels greuges que hem constatat ens veiem obligats a retirar la confiança al Sr. Lluís Busquets i Grabulosa i, no permetre, com explícitament se li ha advertit, la utilització comercial de l’obra de Lluís Maria Xirinacs.

Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.
Dimecres, 7 de juny del 2017.

Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink

La demòtica de Xirinacs per Dolors Marín Tuyà

La demòtica de Xirinacs. Dolors Marín Tuyà.

El Punt Avui. Logotip.El Punt Avui+. Diumenge, 2 d’abril del 2017.

Punt de Vista. Tribuna.

La demòtica de Xirinacs.
Dolors Marín Tuyà. Psicòloga.

Dolors Marin Tuyà.Demòtica –del grec demos, «el poble», «el comú»– és una paraula que Lluís Maria Xirinacs rehabilita per aplicar-la a la força, pensaments i accions del poble o del comú, després de més de dos segles en desús.

Xirinacs, home demòtic més que polític, va dedicar bona part de la seva vida a procurar que el poble català recuperés la seva consciència individual (l’ànima o força interior que es manifesta en sentiment, emoció, intuïció, inspiració i pot arribar a ser experiència mística) i la consciència col·lectiva o nacional (una energia que aflora) per fer una vida verament democràtica / govern del poble i per recuperar la seva dimensió comunitària.

La política i les ciutats estat aparegueren per conveniència econòmica o de defensa del poble. Les nacions pactaren, oficialment, una unió confederal entre elles i es dotaren d’un estat, una autoritat conjunta per damunt de la voluntat popular o demòtica, que abans no feia falta. La política va fagocitar la demòtica durant la Il·lustració quan s’imposa com a model social i educatiu el principi de no-contradicció: si una cosa és veritat la seva contrària és falsa. Un paradigma autoritari i piramidal que obliga tothom a pensar, sentir, i obrar obeint d’acord amb qui mana; i a eliminar l’oposició i les contradiccions. En conseqüència, s’estén l’antipolítica que fa patir el poble. Per restablir la demòtica, Xirinacs aposta per expandir el principi de sí-contradicció, on afirmar una cosa no comporta negar la contrària, perquè si l’accepta la complementa mentre que si la descarta, la pot combatre.

No us ha passat que teniu inquietuds socials, que intenteu participar constantment en els afers col·lectius del dia a dia, amb ànsies de millorar el present i el futur sense perdre de vista allò que volem preservar, i de no repetir errades… i que tot això no encaixa en la política representativa?

Descobrim que més que vocació de polítics, representativa de la voluntat popular, tenim vocació demòtica, de seguir empenyent, colze amb colze, des del barri, des de la pròpia localitat, des de la comarca, des de la nació… per esdevenir veritablement humans. Per assolir els objectius d’una vida digna per a nosaltres i col·laborar per fer possible aquesta dignitat per a tots els pobles del planeta.

La vocació política significa voluntat d’estar al servei del poble amb tot el que representa, mentre que enganxar-se a la poltrona seria l’antipolítica.

La interacció entre política i demòtica ha de ser constant. Els representants, de cada temps i lloc, no han de perdre de vista el poble i el poble ha de mantenir la força i empènyer més i més. Només així farem realitat la vera democràcia que per moments gaudim, però que gairebé sempre enyorem.

Enllaç de l’article original en català:

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1108061-la-demotica-de-xirinacs.html

Enllaç per veure i/o descarregar la pàgina original en català de la versió impresa en format «PDF».

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink