Escrits (diversos autors)

Economia psíquica, per Dolors Marin Tuyà

Economia psíquica, per Dolors Marin Tuyà.

Penedès Econòmic. Logotip. 200×36px.Penedès Econòmic. Dimarts, 6 de juny del 2017.

Economia psíquica.
Publicat el dimarts, 6 de juny del 2017, 10h2′.

Dolors Marin Tuyà. 200×200px.La psíquica es pot definir com la vivència íntima i absolutament subjectiva dels afectes, imaginacions, fantasies, desitjos que ens van passant mentre vivim. És món conscient i inconscient, part del nostre món intern i invisible, on només hi manem nosaltres. És l’alè de vida, opera sempre, les 24 hores del dia. Durant el son, mentre dormim, regenerem l’energia psíquica d’arrel. El sistema psíquic –homologable a ment, psiquisme o aparell psíquic– tracta el conjunt de mecanismes funcionals i estructures que possibiliten i expliquen el nostre propi comportament en relació al nostre entorn així com els nostres processos afectius i intel·lectuals subjectius.

La psique és l’ànima, l’esperit, sensació, sentiment, coneixement, intuïció, l’intermediari, el nexe, és subjectiva, indeterminada i abstracta. Psíquica deriva del grec psykhé significa buf, respiració, alè. Per Homer, força vital, vida, i, encara després, l’ànima de l’ésser vivent, emocions, desigs, etc. Més tard, també significa la individualitat personal, la part immaterial i immortal del ser. La papallona de nit o falena la designa, a la psique.

Ens van ensenyar a administrar els nostres diners, coses, objectes i a enfocar la vida cap als afers exteriors de les experiències: a treballar, produir, acomplir i a consumir, a les sensacions i a les accions. D’altra banda, acomplir i fer la feina ens demana una plenitud psíquica que no sempre tenim en forma o que hem de procurar tenir en condicions. Ens arreglem, fem exercici, ens relacionem amb altres, i no sempre ens és suficient per a sufocar l’impacte de les pressions excessives del món exterior. Les crispacions i les excitacions artificials insanes van minvant les nostres reserves psíquiques i ens poden fer patir desànim, dificultats de concentració, insomni o depressió. El sobrecost psíquic passa factura, va a càrrec de la salut de la nostra papallona de nit.

Guanyarem forma psíquica aprenent a administrar els nostres afers interiors. A prestar atenció, entendre i anar resolent el nostre neguit, desig, conflictes. El conflicte connecta les nostres emocions amb l’esperit, i afecta el nostre estat d’ànim i com ens sentim. El fet d’ignorar, témer o defugir un conflicte i no fer per resoldre’l ens descapitalitza i empobreix fent que la tristesa, l’enuig o el desànim ocupin massa part del nostre moment i ens afecti en el nostre to vital. Aprendre a tenir-nos per mà, a saber calibrar i a saber sentir el nivell, la distribució i la despesa interior de la nostra forma psíquica, mentre seguim fent la nostra feina i vivint en el nostre món. A cada respiració, la papallona aleteja en la pau del cel blau.

Dolors Marin Tuyà.
Consultora Especialista en Psicologia Clínica i Comunitària. Màster d’Investigació en Psicologia de la Salut.

Enllaç de l’article original en català:

http://www.penedeseconomic.com/index.php/dolors-marin/428-economia-psiquica

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Caovisió, per Dolors Marin Tuyà

Caovisió, per Dolors Marin Tuyà.

El Punt Avui+. Logotip. 200×25px.El Punt Avui+. Diumenge, 28, de maig del 2017.

Punt de Vista. Tribuna.

Caovisió.
Dolors Marin Tuyà, Psicòloga.

«En la caovisió sublim hi trobem les arrels més profundes del profetisme».

Dolors Marin Tuyà. 200×200px.Caovisió o visió del caos seria la ment caòtica o confusa que pot ser destructiva quan fa perdre l’enteniment o bé pot ser fecunda, profunda i constructiva. La categoria caovisió va ser introduïda en el model major del Globàlium pel filòsof Lluís Maria Xirinacs. Culturalment, defugim les contradiccions i les discrepàncies, marginem les ments caòtiques, quan poden ser fecundes, creatives, innovadores. Tenim la caovisió en el fons de la nostra ment, en l’inconscient i en els nostres somnis. És pou de saviesa, idees mare, endevinació, ment bohèmia, soledat embadalida, encís, sort, fusió de les ments. Quantes persones qualificades de boges no recuperaríem si sabéssim apreciar la importància de l’estat magmàtic i turbulent de la ment, que ells reclamen, al costat de l’estat harmònic i precís, que nosaltres reclamem i que impedeix la gènesi de la creativitat fecunda i que esmorteïm i amaguem amb l’actual sobremedicació amb psicofàrmacs?

Tendim a refusar, reprimir i a no ser conscients de la caovisió, la follia en sentit positiu de suprema llibertat de pensament, i d’inspiració que permet superar zones bloquejades per natura, cultura o religió. Cal una mentalitat per anar més enllà de les convencions en transit feliç i encerts per crear un univers propi. És de la follia d’on surten les grans idees noves, principis, tant científiques com sàvies, la felicitat i el plaer.

Els canvis de paradigma de tot sistema, científic, jurídic, social, filosòfic o religiós, venen precedits d’una gestió confusa dins de mentalitats prou caòtiques i imprescindiblement gens convencionals, que han detectat el totum revolutum i les escletxes de millora de l’ordre establert. Mentrestant, la gent benpensant i pretesament objectiva rebutja tota raresa caòtica fins que en descobreix el significat i l’acaba acceptant per convenció i l’integra en la seva cosmovisió o visió i manera d’entendre del món.

En la caovisió sublim hi trobem les arrels més profundes del profetisme. Natura, divinitat i transcendència contrasten amb la pusil·lanimitat de l’ofegós dia a dia. L’amor universal fa enfollir la ment humana. Llull qualifica l’Amic de foll d’amor per l’Amat. Tota sorpresa ens sembla follia, quan mereix respecte, atenció i un lloc al costat del seny. Les coses més altes, més sublims, sovint es palesen en forma de raresa o de follia i només poden ser acceptades des del veïnatge amb la transcendència mental, amb la saviesa de molts que passen per rars i atacables i que l’encerten més del que pugui semblar. El canvi neix del cor del nostre món, hem de saber fer i desfer la nostra ment individual i col·lectiva, entre la caovisió de les rareses probables i la visió del món, enteniment del món amb unes necessàries noves convencions.

Enllaç de l’article original en català:

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1152889-caovisio.html

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Nota sobre les darreres publicacions relacionades amb Lluís Maria Xirinacs a Balasch Editor

Nota sobre les darreres publicacions relacionades amb Lluís Maria Xirinacs a Balasch Editor.

La Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs posa en coneixement públic les següents consideracions:

  • La Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs és la dipositària de l’obra de Lluís Maria Xirinacs, com així va deixar escrit al seu testament.

  • La missió de la Fundació és donar a conèixer i facilitar la transmissió del pensament i obra de Lluís Maria Xirinacs. Aquest llegat es fa públic a través de diversos canals de què es disposa a la xarxa d’internet: Web de la Fundació, blog del Grup d’investigació, web dedicada exclusivament a Lluís Maria, web del Centre d’Estudis Joan Bardina, YouTube,…

  • Tot el llegat de Lluís Maria Xirinacs es troba sota llicència Creative Commons en els termes següents: Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada CC BY-NC-ND. Aquesta llicència és la més restrictiva de les sis llicències estàndard, només permet la descàrrega de les obres i que es puguin compartir sempre que es reconegui l’autoria, però no poden ser modificades de cap manera ni ser utilitzades amb finalitat comercial.

  • La Fundació s’esforça per divulgar els materials llegats i posar-los a disposició de les persones interessades en conèixer o aprofundir sobre Lluís Maria Xirinacs. En tant que dipositària vetlla perquè la transmissió del llegat es mantingui intacte i sense modificacions, estilístiques o circumstancials.

  • Les darreres publicacions a càrrec de Balasch Editor, amb la supervisió del Sr. Lluís Busquets i Grabulosa, han posat en evidència una vulneració de les condicions exposades més amunt:

  • La Fundació no ha donat permís escrit a l’editor per a la publicació comercial de l’obra que apareix en les edicions de l’any 2017.

  • L’aparició d’obra inèdita, sense consentiment de la Fundació, és un fet especialment greu.

  • No s’ha consultat la Fundació en relació a la divulgació del model Globàlium i s’han constatat errors i distorsions en la redacció.

  • Darrera qüestió, però no per això de menor importància, s’han difamat persones, estimades per Lluís Maria, molt particularment dones, sense cap fonament documental.

Pels greuges que hem constatat ens veiem obligats a retirar la confiança al Sr. Lluís Busquets i Grabulosa i, no permetre, com explícitament se li ha advertit, la utilització comercial de l’obra de Lluís Maria Xirinacs.

Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.
Dimecres, 7 de juny del 2017.

Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink

La demòtica de Xirinacs per Dolors Marín Tuyà

La demòtica de Xirinacs. Dolors Marín Tuyà.

El Punt Avui. Logotip.El Punt Avui+. Diumenge, 2 d’abril del 2017.

Punt de Vista. Tribuna.

La demòtica de Xirinacs.
Dolors Marín Tuyà. Psicòloga.

Dolors Marin Tuyà.Demòtica –del grec demos, «el poble», «el comú»– és una paraula que Lluís Maria Xirinacs rehabilita per aplicar-la a la força, pensaments i accions del poble o del comú, després de més de dos segles en desús.

Xirinacs, home demòtic més que polític, va dedicar bona part de la seva vida a procurar que el poble català recuperés la seva consciència individual (l’ànima o força interior que es manifesta en sentiment, emoció, intuïció, inspiració i pot arribar a ser experiència mística) i la consciència col·lectiva o nacional (una energia que aflora) per fer una vida verament democràtica / govern del poble i per recuperar la seva dimensió comunitària.

La política i les ciutats estat aparegueren per conveniència econòmica o de defensa del poble. Les nacions pactaren, oficialment, una unió confederal entre elles i es dotaren d’un estat, una autoritat conjunta per damunt de la voluntat popular o demòtica, que abans no feia falta. La política va fagocitar la demòtica durant la Il·lustració quan s’imposa com a model social i educatiu el principi de no-contradicció: si una cosa és veritat la seva contrària és falsa. Un paradigma autoritari i piramidal que obliga tothom a pensar, sentir, i obrar obeint d’acord amb qui mana; i a eliminar l’oposició i les contradiccions. En conseqüència, s’estén l’antipolítica que fa patir el poble. Per restablir la demòtica, Xirinacs aposta per expandir el principi de sí-contradicció, on afirmar una cosa no comporta negar la contrària, perquè si l’accepta la complementa mentre que si la descarta, la pot combatre.

No us ha passat que teniu inquietuds socials, que intenteu participar constantment en els afers col·lectius del dia a dia, amb ànsies de millorar el present i el futur sense perdre de vista allò que volem preservar, i de no repetir errades… i que tot això no encaixa en la política representativa?

Descobrim que més que vocació de polítics, representativa de la voluntat popular, tenim vocació demòtica, de seguir empenyent, colze amb colze, des del barri, des de la pròpia localitat, des de la comarca, des de la nació… per esdevenir veritablement humans. Per assolir els objectius d’una vida digna per a nosaltres i col·laborar per fer possible aquesta dignitat per a tots els pobles del planeta.

La vocació política significa voluntat d’estar al servei del poble amb tot el que representa, mentre que enganxar-se a la poltrona seria l’antipolítica.

La interacció entre política i demòtica ha de ser constant. Els representants, de cada temps i lloc, no han de perdre de vista el poble i el poble ha de mantenir la força i empènyer més i més. Només així farem realitat la vera democràcia que per moments gaudim, però que gairebé sempre enyorem.

Enllaç de l’article original en català:

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1108061-la-demotica-de-xirinacs.html

Enllaç per veure i/o descarregar la pàgina original en català de la versió impresa en format «PDF».

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Ateneu Barcelonès, 10 de gener de 2017. Amic i amat

Ateneu Barcelonès, 10 de gener de 2017. Amic i amat.

Intervenció d’Àngels Baldó de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs a la presentació del llibre:

AMIC I AMAT. Tres homes de Déu en diàleg: RAMON LLULL, Llibre d’Amic e Amat (1283) – JACINT VERDAGUER, Perles (1896) – LLUÍS M. XIRINACS, Darreres espurnes (2007).
Balasch Editor. 2016.

ATENEU BARCELONÈS, 10 de gener de 2017.

Ens convoquen avui els texts de tres grans catalans: el Doctor il·luminat, divulgador de ciència; Un sacerdot calumniat, símbol de la catalanitat i un Profeta dempeus, com olivera bíblica: tots ells teixeixen uns escrits poètics i místics, on sense dubte el darrer per cronologia, en Lluís Maria Xirinacs, entra en diàleg profund amb l’obra de l’autor medieval i el de la Renaixença, connectant el passat rememorat i congriant, al mateix temps les possibilitats del futur, que tot i ser incognoscible, es pot fer palès en l’acció present.

Darreres espurnes és un text manuscrit de Lluís Maria Xirinacs amb motiu del vot de lliurament total, voluntari i joiós, de la pròpia vida el dia del seu 75è aniversari, el 6 d’agost de 2007. La decisió estava presa. Així ens ho ha mostrat el seu amic i metge personal, Joan Parès, qui tenia constància des de 1999, dels detalls i circumstàncies de la seva ofrena, i és a ell en persona en qui Lluís Maria lliurà i confià els documents que avui es presenten.

Enllaç al text sencer:

Ateneu Barcelonès de Lluís Maria Xirinacs. 10 de gener del 2017. Àngels Baldó.

Poemes
Escrits (diversos autors)
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
General

Comments Off

Permalink

La FUNDACIÓ RANDA - LLUÍS M. XIRINACS és una de les entitats adherides a la Campanya CASA NOSTRA, CASA VOSTRA

La FUNDACIÓ RANDA - LLUÍS M. XIRINACS és una de les entitats adherides a la Campanya CASA NOSTRA, CASA VOSTRA.

Trobareu el Manifest en aquest enllaç:

http://casanostracasavostra.com

Casa nostra, casa vostra és una campanya que neix d’un gran grup de persones independents que treballen en el món de la comunicació i que, el passat 9 de maig, curiosament el dia d’Europa, vam coincidir als camps de refugiats de la frontera de Grècia amb Macedònia fent-hi projectes professionals o de voluntariat.

A la tornada, vam veure clar que havíem de denunciar el que hi havíem vist i que havíem de fer alguna cosa per canviar la situació de les persones refugiades i migrants. A poc a poc, vam anar sumant complicitats de moltes persones que volien donar resposta a l’anomenada «crisi migratòria» que viu la Mediterrània.

Quan vam notar que el projecte estava creixent, ens vam adonar de seguida que l’havíem de compartir i que l’havíem d’obrir a la participació de la societat civil i les entitats.

Ara, Casa nostra, casa vostra ja no és ningú en concret i és tothom alhora. Som un grup de persones independents i un conjunt d’entitats del país. Som cultura i som societat civil. Som arquitectes, periodistes, obrers, advocats, autònoms, persones a l’atur, intel·lectuals i estudiants. I compartim una profunda preocupació per la situació que viuen milers de persones migrants i desplaçades per força, dins i fora de la Unió Europea.

Volem acollir persones que fugen de les guerres, de la fam, de la persecució política, per motius d’orientació sexual o per les seves creences. Però també volem acollir aquelles persones que ja són aquí i segueixen tenint dificultats per desenvolupar una vida digna. A totes aquestes persones els volem dir: casa nostra és casa vostra.

Casa nostra, casa vostra. Logotip.

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Reportatge del acte: Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació

Reportatge de l’acte: Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació.

El passat 18 de novembre es presentà, a la seu del Districte Sants-Montjuïc, el llibre TEORIA LUL·LIANA DE LA COMUNICACIÓ de Josep-Lluís Navarro Lluch amb la presència de l’autor, l’editor de Voliana Edicions Jordi Solé, Manuel García President de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs i Agustí Rochet del Grup d’Investigació Globàlium de la mateixa Fundació.

Com que no vàrem disposar del temps necessari per a debatre en profunditat, tal i com el tema es mereix, més endavant farem un acte semblant per als qui no hi varen poder assistir i per als qui varen venir però trobaren a faltar el debat posterior. Us avisarem així que el tinguem organitzat.

Voliana Edicions. Informació:

http://www.voliana.cat/products/teoria-lul-liana-de-la-comunicacio

El llibre conté explicacions sobre el Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs, el Globàlium.

Teoria lul·liana de la comunicació és un primer volum dins del projecte l’Edifici de les Llengües de Navarro Lluch.

Us oferim un seguit de filmacions que Maribel Peralta va fer de l’acte (pel qui teniu Facebook):

https://www.facebook.com/joseplluis.navarrolluch/posts/10210054317465884?notif_t=video_processed&notif_id=1479725960362200

I també fotografies de l’Antoni Aceves:

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 01.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 02.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 03.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 04.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 05.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 06.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 07.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 08.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 09.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 10.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 11.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 12.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 13.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 14.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 15.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 16.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 17.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 18.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 19.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 20.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 21.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 22.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 23.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 24.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 25.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 26.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 27.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 28.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 29.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 30.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 31.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 32.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 33.

Tarjeta Teoria lul·liana de la comunicació.

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

18 de novembre de 2016. Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació

18 de novembre de 2016. Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació.

La Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs i Voliana Edicions us conviden a l’acte:

Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació.

Presentació de Teoria lul·liana de la comunicació de Josep-Lluís Navarro Lluch.

Divendres 18 de novembre a les 19h a la Seu del Districte Sants-Montjuïc (Carrer Creu Coberta, 104-106. Barcelona).

Josep-Lluís Navarro (autor), Jordi Solé (editor), Manuel García (president de la Fundació Randa), Agustí Rochet (Grup d’Investigació de la Fundació Randa).

He esmentat fa poc el Globàlium del gran Xirinacs (el Llull de la nostra època), i ara en caldria concretar una miqueta, tot avisant que el seu abast és tan enorme que serà impossible fer-li justícia en un paràgraf, per això us remet al seu llibre: Un model global de la realitat. Primera part: Model menor, Abadia, 2007. Segona edició electrònica i revisada el 2014, per l’Equip d’Investigació Globàlium i la Fundació Randa, accessible en Internet. En aquesta colossal aportació assistim al desplegament d’un model filosòfic o «model mental per copsar la realitat» que no sols emula l’Art lul·liana, sinó que en alguns aspectes fins i tot la millora i la supera…

Josep-Lluís Navarro. Teoria lul·liana de la comunicació. Pàgines 184 i 185.

Voliana Edicions. 2015.

Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. 18 de novembre del 2016.

Agenda
Imatges
Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink

Recuperem Xirinacs, per Dolors Marin Tuyà

Recuperem Xirinacs.

Dolors Marin Tuyà - Psicòloga. Mar Oberta.

«Tot en ell és una lliçó de llibertat i entrega».

La Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs i el grup d’investigació Globàlium preserva i difon el llegat, l’obra filosòfica i política de Lluís M. Xirinacs. Un home de pensament i d’acció, místic, filòsof, polític. Xirinacs, dotat d’unes facultats intel·lectuals privilegiades i nascut en un ambient familiar propici, des de ben aviat pogué dedicar bona part de la seva vida a la lectura, a l’estudi, a la investigació, al pensament. I esdevé un savi i un profeta, en el sentit etimològic de la paraula, va parlar alt i clar tota la seva vida. Ha estat considerat el Gandhi català.

Globàlium és el nom del model filosòfic que, amorosament, construí durant més de cinc dècades, que el dugué a fer la carrera de filosofia als 60 anys i a finalitzar-la amb la tesi doctoral qualificada cum laude. Del Globàlium se’n va publicar el llibre Un model global de la realitat. Model menor. L’ingent esforç de construcció del Globàlium aporta, als qui s’hi vulguin apropar, una eina per pensar la realitat des dels més diversos àmbits. El compromís polític el realitzà sempre sense claudicar. Després de la mort de Franco, durant gairebé dos anys, mentre demanava l’amnistia per als presos polítics davant la presó Model, dotze hores cada dia. En ser elegit senador independent la primera legislatura al Senat, quan es plantà dempeus demanant l’amnistia que encara no s’havia atorgat. Deia que primer s’havia de donar l’amnistia i després fer les primeres eleccions de la democràcia. Es va fer al contrari.

Va redactar una constitució alternativa a l’espanyola amb aportacions populars (Constitució, paquet d’esmenes). No n’hi van acceptar cap. Reflectí les seves vivències al Senat fent dos articles diaris: un a l’Avui dins de la secció anomenada Al servei d’aquest poble. L’altre a El Mundo Diario, amb la capçalera Diario de un senador.

En La traïció dels líders aplega les memòries de la seva participació en l’Assemblea de Catalunya i la lluita no violenta com les vagues de fam, les plantades… primer contra el franquisme i després per la consecució d’una veritable democràcia.

Finalitzada l’etapa del Senat i després de l’intent no reeixit d’anar al Congrés dels Diputats encapçalant la coalició independentista BEAN, deixà la tasca política i continuà la seva obra des de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs. Va escriure el document Tercera via, proposta d’una nova economia elaborada per Agustí Chalaux. Per iniciar una via demòtica (la força del poble) cap a l’Assemblea dels Països Catalans es plantà a la plaça de Sant Jaume, l’any 2000. Generà documents sobre l’Arbre de les assemblees per bastir un edifici comunitari de baix a dalt que culminés amb la plena independència del nostre poble. Fins la seva mort al pla de Can Pegot a Ogassa, tot en ell és una lliçó de llibertat i entrega.

Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Llull i Xirinacs. Article de Agustí Rochet: Poc de molt

Llull i Xirinacs. Article d’Agustí Rochet: Poc de molt.

Publicat el 18 de setembre de 2016 al suplement de l’ARA: Revisions de Ramon Llull.

Aquest esperit, amb visió holística i universal, és el que impregna el corrent filosòfic globalista, iniciat per Ramon Llull al segle XIII i que ha servit d’inspiració a pensadors i artistes durant més de mig mil·lenni.

Lluís Maria Xirinacs en una imatge d’arxiu fent una classe davant d’una esfera que representa el model Globàlium, el seu mètode per explicar la realitat. FUNDACIÓ RANDA i EL CAMÍ.

Les societats de diferents indrets del món reclamen un canvi. Un canvi de caràcter individual i lliure, en què es respectin la llibertat de l’altre, les persones, els pobles, les religions i les cosmovisions diferents. Valorant-ne precisament la singularitat i diferència, més que no pas la igualtat. Un canvi impulsat per una nova cultura de la pau, entesa com l’art per resoldre conflictes amb diàleg i consens.

Aquest esperit, amb visió holística i universal, és el que impregna el corrent filosòfic globalista, iniciat per Ramon Llull al segle XIII i que ha servit d’inspiració a pensadors i artistes durant més de mig mil·lenni. En la filosofia lul·liana, el saber, amb la màxima visió de conjunt, de globalitat, precedeix i guia la presa de decisions i l’actuació sobre qualsevol fet determinat.

Un saber que no pretén conèixer-ho tot, ja que el tot és massa gran, sinó identificar els nuclis més determinants de moltes parts de la realitat de diferents cultures i relacionar-les globalitzadament. Com diu l’aforisme: «Saber poc de molt». Aquest és el paradigma que inspira Ramon Llull a l’Edat Mitjana a concebre l’Ars generalis ultima i 700 anys més tard inspira Lluís Maria Xirinacs a fer el seu model global de la realitat, Globàlium.

A títol de comparació entre els dos models filosòfics podríem dir que l’evolució radica en el moment històric però també en el seu abast. Quan Llull predica la tolerància i la coexistència pacífica entre religions (judaisme, cristianisme i islam) ho fa des del model del saber cert, de l’art de trobar la veritat, una veritat dogmàtica i indubtable. En canvi, el model globalístic de Xirinacs arrodoneix una ontologia (ontos - logos, realitat-ment) més general, amb la qual Llull no va coexistir. Hi afegeix consideracions sobre l’art, la subjectivitat, la crítica filosòfica, la física quàntica, ciències contemporànies de la naturalesa, l’antropologia i la tecnologia, entre d’altres. I ho fa creant un model, el Globàlium, vàlid només en tant que explicatiu de la realitat, evitant el dogmatisme.

El model Globàlium ha esdevingut en l’actualitat un punt de mira a nivell internacional, a ser un dels models globals de la realitat contemporanis més complets i actualitzats. Xirinacs relaciona la física geomètrica amb la filosofia del llenguatge i representa la realitat en una hiperesfera de quatre dimensions. Un espai geomètric, innovador i revolucionari, en què qualsevol paraula (terme o concepte), té una extensió aureolar d’altres paraules veïnes de les quals depèn, formant part del tot conjunt, d’una xarxa constel·lativa global. Aquest probablement és el preludi de la creació d’un diccionari enciclopèdic universal, en el qual cada paraula té ben definida la seva posició respecte a totes les altres, amb distància i direcció fixades.

El model és, doncs, estrictament racional i coherent i, per tant, matematitzable i informatitzable, i obre així noves vies d’aplicació. Per posar un exemple pràctic en l’àmbit del coneixement, avui les grans companyies tecnològiques (Microsoft, Apple…) en l’intent de gestionar la multitud d’informació heterogènia d’internet ( big data ) es troben amb illes de coneixement amb poca relació amb altres àrees, que no es poden arribar a interpretar de forma global, només a través de núvols de conceptes i agrupacions de coneixements molt concrets. Per aquest motiu es fa necessària la utilització d’un model global, complementari, pensat de dalt (visió global) a baix (informació heterogènia). Tal com fa el prisma òptic, que rep la llum blanca heterogènia i la separa i classifica en els seus colors elementals segons l’arc de Sant Martí.

Avui som més a prop de la interacció de comunitats de diferents disciplines, que s’entenguin en un llenguatge comú (tot mantenint la riquesa del propi llenguatge de la disciplina), que faciliti així el pensament col·lectiu. Les persones que pertanyen a xarxes de coneixement especialitzades que van esdevenint globals complementen de manera molt enriquidora les seves competències individuals.

Aquest serà el repte de la societat del futur. Es fa necessària una mirada global que no es redueixi a les disciplines ni als seus camps. Els models parcials es limiten els uns amb els altres i cal corregir-los, si més no en les seves zones frontereres, considerant el món en la seva unitat diversa. És saludable la revisió continuada dels patrons amb els quals hem sigut educats i cartografiem la realitat, per renovar-los.

Qui escriu aquestes línies va estudiar el model Globàlium al costat de Lluís Maria Xirinacs en els últims 10 anys de vida del mestre, mort el 2007. La imatge pública de Xirinacs és una petita punta d’un iceberg immens. Amb accions concretes va donar un missatge sintètic i radical que no es pot arribar a entendre amb el filtre de part de les informacions que ens arriben. Com més s’aprofundeixi i es conegui la seva obra globalística, més bé s’entendran els fonaments savis de la seva acció.

De Xirinacs vam aprendre que cal esforçar-se perquè els teixits de col·lectius de la societat prenguin forma constel·lativa (democràtica), no jeràrquica (aristocràtica), desenvolupant una nova cultura de «membranes» inspirada en l’alta intel·ligència de l’evolució de l’àmbit biològic. Tant a les organitzacions professionals com en altres àmbits de la societat, si funcionem amb nivells jeràrquics és perquè encara no ens sabem organitzar d’una altra manera. Recomanava començar a nivell individual a fer l’esforç d’alterar-se (fer-se l’altre) sense alterar-se (deixar de ser ell mateix). Mirant sempre d’endevinar l’altre i des de la pràctica de l’amor (sentir el mateix).

Catalunya, com Llull i Xirinacs, ja és un vell i savi país, que ha après a caminar amb elegància. En aquest moment de canvis, un salt endavant és possible, sent impulsors de sistemes de participació orgànica i permanent, creatius i engrescadors, amb uns paràmetres innovadors, aplicables universalment. Lluís Maria Xirinacs va esmerçar molts esforços perquè aquest salt endavant es produís i ara veuria exultant aquest procés d’acció democràtica que està reclamant la mateixa societat.

Enllaç:

http://www.ara.cat/suplements/diumenge/Poc_0_1652834704.html

El 3 de novembre de 2016 al CCCB.
Montalegre, 5. Barcelona.

Dins de les activitats a l’entorn de l’exposició «La màquina de pensar. Ramon Llull i l’ars combinatoria».

Presentació de l’estat actual del model filosòfic «Globàlium», a càrrec d’Agustí Rochet.

Metaxarxes interdisciplinàries i globals. Una màquina de pensar col·lectiva:

http://www.cccb.org/ca/activitats/fitxa/metaxarxes-interdisciplinaries-i-globals-una-maquina-de-pensar-collectiva/224125

Model global toroidal.
Model global toroidal.

Agenda
Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink