Escrits (diversos autors)

A Lluís Maria Xirinacs, per Teresa Domènec i Bau

A Lluís Maria Xirinacs, per Teresa Domènec i Bau.

10 anys de la seva marxa. Marxa lliure, valenta, plenament pensada… «En ple ús de les meves facultats, marxo perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci…».

El seu Acte de Sobirania és un cop de puny a la mediocritat i a la covardia. És un acte tan lliure i potent que et flimbeja fins al darrer racó del teu cos. Però tal com vaig dir en el seu funeral, jo no parlaré del filòsof, ni del polític, ni de l’home compromès fins a la medul·la pel seu País. Jo no en sé prou.

Per a mi el Xiri fou un amic, un col·lega, algú capaç de posar-me en pau amb els meus morts; algú amb qui cada trobada era un repte. Amb ell, no s’hi valien mitges tintes, et posava a prova a cada moment de la mateixa manera en què s’hi posava ell.

D’aquesta manera, el viatge cap endins, obligant-te a mirar la pròpia ombra, era inevitable. Li dec molt, el País li deu molt… Però ell és en nosaltres: «…jo sóc en vosaltres, amics!». Li dec també haver-me apropat a la seva gent. D’ells deia: «Són d’una finura extraordinària, un regal tenir-los al final dels meus dies». I , així són. Des d’aquí vull fer un brindis per la gent de Randa que, dia a dia, treballen per acostar el llegat del Xiri a tot aquell que el vol conèixer.

També vull brindar amb la Pilar Campuzano i la Itziar Carranza; no m’imagino la meva vida sense la seva amistat. Amb elles i el Xiri hem passat dies aquí, a casa, tan indescriptibles com inoblidables. I… com no?

Un brindis per la Chari, present en moltes trobades. Ella va fer la paella dels meus 50. Tampoc no oblidarem la nit del 2 al 3 de juny del 2007. Una gran i potent festa, gairebé al llindar de la realitat. Prou. Feliç aniversari, Xiri! Teresa Domènec i Bau.

Escrit al seu Facebook amb motiu del 10è aniversari de l’anada de Lluís Maria Xirinacs a la muntanya. Agost-2007/Agost-2017.

Teresa Domènec. Trobada al voltant de la taula.

Teresa Domènec. Brindant amb Lluís Maria Xirinacs.

Teresa Domènec. Acompanyada.

Imatges
Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink

Per una sana memòria històrica. Dolors Marin Tuyà

Per una sana memòria històrica.

El 3 de Vuit.cat. Logotip.El 3 de vuit. Divendres, 4 d’agost del 2017. Penso que…

Per una sana memòria històrica.
Dolors Marín Tuyà. Psicòloga.

Dolors Marin Tuyà. 200×200px.Entenem el present a partir del record del passat. Perdre la memòria és desmemòria i fer-nos perdre elements determinants de la nostra memòria històrica, és una violència que vulnera els drets humans. Nogensmenys, la desmemoria acostuma a venir precedida pel patiment d’una situació traumàtica gravíssima, una ferida que no tanca. No poder treballar el trauma ni permetre aflorar la veritat significa indefensió davant la impunitat dels que imposen la seva memòria amb la màxima de «el passat no es toca». Comença amb tergiversació de la realitat, s’imposa el silenci, les víctimes no en parlen per a evitar patiments a les generacions següents. Si no es pot fer el dol de la situació traumàtica immediatament, s’inicia una cascada, on la primera generació no ho pot dir, la segona no ho pot anomenar ni sap de què li parlen; la tercera generació no pot ni pensar-ho i la quarta pateix patologies somàtiques. La psicòloga Anna Minyarro assenyala que hom no pot parlar-ne si no troba interlocutor vàlid, i que el fet que actualment es digui que les ferides són tancades i que val més no destapar fantasmes, vol dir que les ferides són obertes i que els fantasmes hi són.

Des de la salut mental, restaurar la memòria i la veritat històrica significa connectar, tallar el genocidi, que afecta la transmissió a les generacions silenciades amb un silenci que crida. Reconeix el mal tracte patit, restaura la dignitat i certifica la veracitat del que es pensaven que era anòmal. Mentre no reconeixem la veritat indispensable continuarem sent un país malalt. A Alemanya va ser la ciutadania molt mobilitzada qui va demanar «des-nazificar» la societat alemanya, tot començant un llarg i delicat procés. Nosaltres aquí, encara no ens hem «des-franquitzat». Ministres de Franco han tingut responsabilitats polítiques en la democràcia, cosa que hauria sigut inadmissible a Alemanya. Tenim feina rai.

És esperançador observar la rica ebullició actual i la creixent qualitat dels esforços que de ben segur confluiran, de nombrosos investigadors catalans actuals que fan per la recuperació d’una sana memòria històrica.

Imatges
Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink

Economia psíquica, per Dolors Marin Tuyà

Economia psíquica, per Dolors Marin Tuyà.

Penedès Econòmic. Logotip. 200×36px.Penedès Econòmic. Dimarts, 6 de juny del 2017.

Economia psíquica.
Publicat el dimarts, 6 de juny del 2017, 10h2′.

Dolors Marin Tuyà. 200×200px.La psíquica es pot definir com la vivència íntima i absolutament subjectiva dels afectes, imaginacions, fantasies, desitjos que ens van passant mentre vivim. És món conscient i inconscient, part del nostre món intern i invisible, on només hi manem nosaltres. És l’alè de vida, opera sempre, les 24 hores del dia. Durant el son, mentre dormim, regenerem l’energia psíquica d’arrel. El sistema psíquic –homologable a ment, psiquisme o aparell psíquic– tracta el conjunt de mecanismes funcionals i estructures que possibiliten i expliquen el nostre propi comportament en relació al nostre entorn així com els nostres processos afectius i intel·lectuals subjectius.

La psique és l’ànima, l’esperit, sensació, sentiment, coneixement, intuïció, l’intermediari, el nexe, és subjectiva, indeterminada i abstracta. Psíquica deriva del grec psykhé significa buf, respiració, alè. Per Homer, força vital, vida, i, encara després, l’ànima de l’ésser vivent, emocions, desigs, etc. Més tard, també significa la individualitat personal, la part immaterial i immortal del ser. La papallona de nit o falena la designa, a la psique.

Ens van ensenyar a administrar els nostres diners, coses, objectes i a enfocar la vida cap als afers exteriors de les experiències: a treballar, produir, acomplir i a consumir, a les sensacions i a les accions. D’altra banda, acomplir i fer la feina ens demana una plenitud psíquica que no sempre tenim en forma o que hem de procurar tenir en condicions. Ens arreglem, fem exercici, ens relacionem amb altres, i no sempre ens és suficient per a sufocar l’impacte de les pressions excessives del món exterior. Les crispacions i les excitacions artificials insanes van minvant les nostres reserves psíquiques i ens poden fer patir desànim, dificultats de concentració, insomni o depressió. El sobrecost psíquic passa factura, va a càrrec de la salut de la nostra papallona de nit.

Guanyarem forma psíquica aprenent a administrar els nostres afers interiors. A prestar atenció, entendre i anar resolent el nostre neguit, desig, conflictes. El conflicte connecta les nostres emocions amb l’esperit, i afecta el nostre estat d’ànim i com ens sentim. El fet d’ignorar, témer o defugir un conflicte i no fer per resoldre’l ens descapitalitza i empobreix fent que la tristesa, l’enuig o el desànim ocupin massa part del nostre moment i ens afecti en el nostre to vital. Aprendre a tenir-nos per mà, a saber calibrar i a saber sentir el nivell, la distribució i la despesa interior de la nostra forma psíquica, mentre seguim fent la nostra feina i vivint en el nostre món. A cada respiració, la papallona aleteja en la pau del cel blau.

Dolors Marin Tuyà.
Consultora Especialista en Psicologia Clínica i Comunitària. Màster d’Investigació en Psicologia de la Salut.

Enllaç de l’article original en català:

http://www.penedeseconomic.com/index.php/dolors-marin/428-economia-psiquica

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Caovisió, per Dolors Marin Tuyà

Caovisió, per Dolors Marin Tuyà.

El Punt Avui+. Logotip. 200×25px.El Punt Avui+. Diumenge, 28, de maig del 2017.

Punt de Vista. Tribuna.

Caovisió.
Dolors Marin Tuyà, Psicòloga.

«En la caovisió sublim hi trobem les arrels més profundes del profetisme».

Dolors Marin Tuyà. 200×200px.Caovisió o visió del caos seria la ment caòtica o confusa que pot ser destructiva quan fa perdre l’enteniment o bé pot ser fecunda, profunda i constructiva. La categoria caovisió va ser introduïda en el model major del Globàlium pel filòsof Lluís Maria Xirinacs. Culturalment, defugim les contradiccions i les discrepàncies, marginem les ments caòtiques, quan poden ser fecundes, creatives, innovadores. Tenim la caovisió en el fons de la nostra ment, en l’inconscient i en els nostres somnis. És pou de saviesa, idees mare, endevinació, ment bohèmia, soledat embadalida, encís, sort, fusió de les ments. Quantes persones qualificades de boges no recuperaríem si sabéssim apreciar la importància de l’estat magmàtic i turbulent de la ment, que ells reclamen, al costat de l’estat harmònic i precís, que nosaltres reclamem i que impedeix la gènesi de la creativitat fecunda i que esmorteïm i amaguem amb l’actual sobremedicació amb psicofàrmacs?

Tendim a refusar, reprimir i a no ser conscients de la caovisió, la follia en sentit positiu de suprema llibertat de pensament, i d’inspiració que permet superar zones bloquejades per natura, cultura o religió. Cal una mentalitat per anar més enllà de les convencions en transit feliç i encerts per crear un univers propi. És de la follia d’on surten les grans idees noves, principis, tant científiques com sàvies, la felicitat i el plaer.

Els canvis de paradigma de tot sistema, científic, jurídic, social, filosòfic o religiós, venen precedits d’una gestió confusa dins de mentalitats prou caòtiques i imprescindiblement gens convencionals, que han detectat el totum revolutum i les escletxes de millora de l’ordre establert. Mentrestant, la gent benpensant i pretesament objectiva rebutja tota raresa caòtica fins que en descobreix el significat i l’acaba acceptant per convenció i l’integra en la seva cosmovisió o visió i manera d’entendre del món.

En la caovisió sublim hi trobem les arrels més profundes del profetisme. Natura, divinitat i transcendència contrasten amb la pusil·lanimitat de l’ofegós dia a dia. L’amor universal fa enfollir la ment humana. Llull qualifica l’Amic de foll d’amor per l’Amat. Tota sorpresa ens sembla follia, quan mereix respecte, atenció i un lloc al costat del seny. Les coses més altes, més sublims, sovint es palesen en forma de raresa o de follia i només poden ser acceptades des del veïnatge amb la transcendència mental, amb la saviesa de molts que passen per rars i atacables i que l’encerten més del que pugui semblar. El canvi neix del cor del nostre món, hem de saber fer i desfer la nostra ment individual i col·lectiva, entre la caovisió de les rareses probables i la visió del món, enteniment del món amb unes necessàries noves convencions.

Enllaç de l’article original en català:

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1152889-caovisio.html

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Nota sobre les darreres publicacions relacionades amb Lluís Maria Xirinacs a Balasch Editor

Nota sobre les darreres publicacions relacionades amb Lluís Maria Xirinacs a Balasch Editor.

La Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs posa en coneixement públic les següents consideracions:

  • La Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs és la dipositària de l’obra de Lluís Maria Xirinacs, com així va deixar escrit al seu testament.

  • La missió de la Fundació és donar a conèixer i facilitar la transmissió del pensament i obra de Lluís Maria Xirinacs. Aquest llegat es fa públic a través de diversos canals de què es disposa a la xarxa d’internet: Web de la Fundació, blog del Grup d’investigació, web dedicada exclusivament a Lluís Maria, web del Centre d’Estudis Joan Bardina, YouTube,…

  • Tot el llegat de Lluís Maria Xirinacs es troba sota llicència Creative Commons en els termes següents: Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada CC BY-NC-ND. Aquesta llicència és la més restrictiva de les sis llicències estàndard, només permet la descàrrega de les obres i que es puguin compartir sempre que es reconegui l’autoria, però no poden ser modificades de cap manera ni ser utilitzades amb finalitat comercial.

  • La Fundació s’esforça per divulgar els materials llegats i posar-los a disposició de les persones interessades en conèixer o aprofundir sobre Lluís Maria Xirinacs. En tant que dipositària vetlla perquè la transmissió del llegat es mantingui intacte i sense modificacions, estilístiques o circumstancials.

  • Les darreres publicacions a càrrec de Balasch Editor, amb la supervisió del Sr. Lluís Busquets i Grabulosa, han posat en evidència una vulneració de les condicions exposades més amunt:

  • La Fundació no ha donat permís escrit a l’editor per a la publicació comercial de l’obra que apareix en les edicions de l’any 2017.

  • L’aparició d’obra inèdita, sense consentiment de la Fundació, és un fet especialment greu.

  • No s’ha consultat la Fundació en relació a la divulgació del model Globàlium i s’han constatat errors i distorsions en la redacció.

  • Darrera qüestió, però no per això de menor importància, s’han difamat persones, estimades per Lluís Maria, molt particularment dones, sense cap fonament documental.

Pels greuges que hem constatat ens veiem obligats a retirar la confiança al Sr. Lluís Busquets i Grabulosa i, no permetre, com explícitament se li ha advertit, la utilització comercial de l’obra de Lluís Maria Xirinacs.

Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.
Dimecres, 7 de juny del 2017.

Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink

La demòtica de Xirinacs per Dolors Marín Tuyà

La demòtica de Xirinacs. Dolors Marín Tuyà.

El Punt Avui. Logotip.El Punt Avui+. Diumenge, 2 d’abril del 2017.

Punt de Vista. Tribuna.

La demòtica de Xirinacs.
Dolors Marín Tuyà. Psicòloga.

Dolors Marin Tuyà.Demòtica –del grec demos, «el poble», «el comú»– és una paraula que Lluís Maria Xirinacs rehabilita per aplicar-la a la força, pensaments i accions del poble o del comú, després de més de dos segles en desús.

Xirinacs, home demòtic més que polític, va dedicar bona part de la seva vida a procurar que el poble català recuperés la seva consciència individual (l’ànima o força interior que es manifesta en sentiment, emoció, intuïció, inspiració i pot arribar a ser experiència mística) i la consciència col·lectiva o nacional (una energia que aflora) per fer una vida verament democràtica / govern del poble i per recuperar la seva dimensió comunitària.

La política i les ciutats estat aparegueren per conveniència econòmica o de defensa del poble. Les nacions pactaren, oficialment, una unió confederal entre elles i es dotaren d’un estat, una autoritat conjunta per damunt de la voluntat popular o demòtica, que abans no feia falta. La política va fagocitar la demòtica durant la Il·lustració quan s’imposa com a model social i educatiu el principi de no-contradicció: si una cosa és veritat la seva contrària és falsa. Un paradigma autoritari i piramidal que obliga tothom a pensar, sentir, i obrar obeint d’acord amb qui mana; i a eliminar l’oposició i les contradiccions. En conseqüència, s’estén l’antipolítica que fa patir el poble. Per restablir la demòtica, Xirinacs aposta per expandir el principi de sí-contradicció, on afirmar una cosa no comporta negar la contrària, perquè si l’accepta la complementa mentre que si la descarta, la pot combatre.

No us ha passat que teniu inquietuds socials, que intenteu participar constantment en els afers col·lectius del dia a dia, amb ànsies de millorar el present i el futur sense perdre de vista allò que volem preservar, i de no repetir errades… i que tot això no encaixa en la política representativa?

Descobrim que més que vocació de polítics, representativa de la voluntat popular, tenim vocació demòtica, de seguir empenyent, colze amb colze, des del barri, des de la pròpia localitat, des de la comarca, des de la nació… per esdevenir veritablement humans. Per assolir els objectius d’una vida digna per a nosaltres i col·laborar per fer possible aquesta dignitat per a tots els pobles del planeta.

La vocació política significa voluntat d’estar al servei del poble amb tot el que representa, mentre que enganxar-se a la poltrona seria l’antipolítica.

La interacció entre política i demòtica ha de ser constant. Els representants, de cada temps i lloc, no han de perdre de vista el poble i el poble ha de mantenir la força i empènyer més i més. Només així farem realitat la vera democràcia que per moments gaudim, però que gairebé sempre enyorem.

Enllaç de l’article original en català:

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1108061-la-demotica-de-xirinacs.html

Enllaç per veure i/o descarregar la pàgina original en català de la versió impresa en format «PDF».

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Ateneu Barcelonès, 10 de gener de 2017. Amic i amat

Ateneu Barcelonès, 10 de gener de 2017. Amic i amat.

Intervenció d’Àngels Baldó de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs a la presentació del llibre:

AMIC I AMAT. Tres homes de Déu en diàleg: RAMON LLULL, Llibre d’Amic e Amat (1283) – JACINT VERDAGUER, Perles (1896) – LLUÍS M. XIRINACS, Darreres espurnes (2007).
Balasch Editor. 2016.

ATENEU BARCELONÈS, 10 de gener de 2017.

Ens convoquen avui els texts de tres grans catalans: el Doctor il·luminat, divulgador de ciència; Un sacerdot calumniat, símbol de la catalanitat i un Profeta dempeus, com olivera bíblica: tots ells teixeixen uns escrits poètics i místics, on sense dubte el darrer per cronologia, en Lluís Maria Xirinacs, entra en diàleg profund amb l’obra de l’autor medieval i el de la Renaixença, connectant el passat rememorat i congriant, al mateix temps les possibilitats del futur, que tot i ser incognoscible, es pot fer palès en l’acció present.

Darreres espurnes és un text manuscrit de Lluís Maria Xirinacs amb motiu del vot de lliurament total, voluntari i joiós, de la pròpia vida el dia del seu 75è aniversari, el 6 d’agost de 2007. La decisió estava presa. Així ens ho ha mostrat el seu amic i metge personal, Joan Parès, qui tenia constància des de 1999, dels detalls i circumstàncies de la seva ofrena, i és a ell en persona en qui Lluís Maria lliurà i confià els documents que avui es presenten.

Enllaç al text sencer:

Ateneu Barcelonès de Lluís Maria Xirinacs. 10 de gener del 2017. Àngels Baldó.

Poemes
Escrits (diversos autors)
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
General

Comments Off

Permalink

La FUNDACIÓ RANDA - LLUÍS M. XIRINACS és una de les entitats adherides a la Campanya CASA NOSTRA, CASA VOSTRA

La FUNDACIÓ RANDA - LLUÍS M. XIRINACS és una de les entitats adherides a la Campanya CASA NOSTRA, CASA VOSTRA.

Trobareu el Manifest en aquest enllaç:

http://casanostracasavostra.com

Casa nostra, casa vostra és una campanya que neix d’un gran grup de persones independents que treballen en el món de la comunicació i que, el passat 9 de maig, curiosament el dia d’Europa, vam coincidir als camps de refugiats de la frontera de Grècia amb Macedònia fent-hi projectes professionals o de voluntariat.

A la tornada, vam veure clar que havíem de denunciar el que hi havíem vist i que havíem de fer alguna cosa per canviar la situació de les persones refugiades i migrants. A poc a poc, vam anar sumant complicitats de moltes persones que volien donar resposta a l’anomenada «crisi migratòria» que viu la Mediterrània.

Quan vam notar que el projecte estava creixent, ens vam adonar de seguida que l’havíem de compartir i que l’havíem d’obrir a la participació de la societat civil i les entitats.

Ara, Casa nostra, casa vostra ja no és ningú en concret i és tothom alhora. Som un grup de persones independents i un conjunt d’entitats del país. Som cultura i som societat civil. Som arquitectes, periodistes, obrers, advocats, autònoms, persones a l’atur, intel·lectuals i estudiants. I compartim una profunda preocupació per la situació que viuen milers de persones migrants i desplaçades per força, dins i fora de la Unió Europea.

Volem acollir persones que fugen de les guerres, de la fam, de la persecució política, per motius d’orientació sexual o per les seves creences. Però també volem acollir aquelles persones que ja són aquí i segueixen tenint dificultats per desenvolupar una vida digna. A totes aquestes persones els volem dir: casa nostra és casa vostra.

Casa nostra, casa vostra. Logotip.

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Reportatge del acte: Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació

Reportatge de l’acte: Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació.

El passat 18 de novembre es presentà, a la seu del Districte Sants-Montjuïc, el llibre TEORIA LUL·LIANA DE LA COMUNICACIÓ de Josep-Lluís Navarro Lluch amb la presència de l’autor, l’editor de Voliana Edicions Jordi Solé, Manuel García President de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs i Agustí Rochet del Grup d’Investigació Globàlium de la mateixa Fundació.

Com que no vàrem disposar del temps necessari per a debatre en profunditat, tal i com el tema es mereix, més endavant farem un acte semblant per als qui no hi varen poder assistir i per als qui varen venir però trobaren a faltar el debat posterior. Us avisarem així que el tinguem organitzat.

Voliana Edicions. Informació:

http://www.voliana.cat/products/teoria-lul-liana-de-la-comunicacio

El llibre conté explicacions sobre el Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs, el Globàlium.

Teoria lul·liana de la comunicació és un primer volum dins del projecte l’Edifici de les Llengües de Navarro Lluch.

Us oferim un seguit de filmacions que Maribel Peralta va fer de l’acte (pel qui teniu Facebook):

https://www.facebook.com/joseplluis.navarrolluch/posts/10210054317465884?notif_t=video_processed&notif_id=1479725960362200

I també fotografies de l’Antoni Aceves:

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 01.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 02.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 03.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 04.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 05.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 06.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 07.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 08.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 09.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 10.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 11.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 12.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 13.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 14.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 15.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 16.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 17.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 18.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 19.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 20.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 21.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 22.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 23.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 24.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 25.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 26.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 27.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 28.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 29.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 30.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 31.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 32.

Reportatge de l’acte Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. Foto 33.

Tarjeta Teoria lul·liana de la comunicació.

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

18 de novembre de 2016. Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació

18 de novembre de 2016. Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació.

La Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs i Voliana Edicions us conviden a l’acte:

Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació.

Presentació de Teoria lul·liana de la comunicació de Josep-Lluís Navarro Lluch.

Divendres 18 de novembre a les 19h a la Seu del Districte Sants-Montjuïc (Carrer Creu Coberta, 104-106. Barcelona).

Josep-Lluís Navarro (autor), Jordi Solé (editor), Manuel García (president de la Fundació Randa), Agustí Rochet (Grup d’Investigació de la Fundació Randa).

He esmentat fa poc el Globàlium del gran Xirinacs (el Llull de la nostra època), i ara en caldria concretar una miqueta, tot avisant que el seu abast és tan enorme que serà impossible fer-li justícia en un paràgraf, per això us remet al seu llibre: Un model global de la realitat. Primera part: Model menor, Abadia, 2007. Segona edició electrònica i revisada el 2014, per l’Equip d’Investigació Globàlium i la Fundació Randa, accessible en Internet. En aquesta colossal aportació assistim al desplegament d’un model filosòfic o «model mental per copsar la realitat» que no sols emula l’Art lul·liana, sinó que en alguns aspectes fins i tot la millora i la supera…

Josep-Lluís Navarro. Teoria lul·liana de la comunicació. Pàgines 184 i 185.

Voliana Edicions. 2015.

Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. 18 de novembre del 2016.

Agenda
Imatges
Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink