Escrits (diversos autors)

Busquem la plenitud. Dolors Marin Tuyà.

Busquem la plenitud.

El Punt Avui+. Logotip. 200×25px.El Punt Avui. Dilluns, 11 de maig del 2020.

Opinió. Tribuna. Punt de Vista.

 

Busquem la plenitud.
Dolors Marin Tuyà. Psicòloga.

«A Occident ens ensenyen moral i no l’esperit i a Orient ensenyen l’esperit i neguen el jo».

Dolors Marin Tuyà.Els processos iniciàtics, normalment, parteixen del territori profà de la ciència (estructures i matèria) per anar cap al territori sagrat situat en l’extrem oposat, el de la consciència (vivències i ànima). La iniciació en el nostre món occidental la fem a l’escola i a la universitat, a partir d’uns ensenyaments molt centrats a saber qüestions tècniques i intel·lectuals amb l’objectiu de fer coses i de tenir coses. Iniciació que exclou el món de l’esperit que no és ni mesurable, ni controlable ni jerarquitzable. Un món que comença amb mi i la meva ànima i que es fon en l’ànima de l’univers entremig de tot d’ànimes. Com l’aigua d’una gota que quan arriba a la mar no es perd però ja no té consciència de gota. El jo és la gota, no és l’aigua, l’aigua és l’esperit, l’ànima. S’ajunten totes les ànimes i fan l’ànima universal.

Jo soc lliure i responsable. Jo tinc la capacitat de decidir i la capacitat de respondre als meus actes lliurement. Sento el meu jo si em centro en mi i em desenganxo de les coses que faig o em passen. Darrere meu hi ha la meva ànima. Si cap enfora tinc el meu cos, cap endins en un món de misteri, místic i transcendent, que no veig, hi tinc la meva ànima.

La persona lliure és terrible, no se la pot agafar per enlloc. Xirinacs deia que a comissaria per poder anar al lavabo o poder fumar havies de confessar i firmar un paper. Estaves lligat. I que la persona ha d’estar disposada, si és un subjecte lliure, a pixar-se al damunt, no firmar i no sentir-se humiliat perquè si et sents humiliat ja estàs lligat! A Occident ens ensenyen moral i no l’esperit i a Orient ensenyen l’esperit i neguen el jo. El jo és importantíssim, és qui troba la seva ànima i la connecta amb tot l’esperit. Tot en aquest món té esperit: una taula, una casa, un arbre, un bosc, un poble… tenen esperit i el conjunt forma l’esperit universal, que seria l’ànima de l’univers.

Badar és com marxar una mica d’aquest món. A la persona que es queda badant el seu esperit se li ha anat una miqueta d’aquí. Els esperits s’imbriquen uns amb altres a diferència dels objectes, que no ho fan. Moltes vegades quan dic «he fet això» pot voler dir que l’esperit del meu pare m’ha insinuat que ho faci i m’ha animat a fer ho. Allò que diuen que quan els pares volen una cosa els fills la realitzen. Poden tardar una generació, per les dificultats, però el fill la realitza. Per què? Perquè l’esperit del pare és en el fill. Un pas més en el procés de maduració seria el de retorn del sagrat cap al profà, sovint oblidat o obstaculitzat per les tradicions esdevingudes centres de poder. Tornar per parlar alt i clar sobre l’esperit objectivat. Si bé, després, per implementar les profecies s’ha de ser competent i tenir compromís amb el més proper al que és profà.

Enllaç de l’article original en català:

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1786542-busquem-la-plenitud.html

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Parlar alt i clar. Dolors Marín Tuyà.

Parlar alt i clar.

Penedès Econòmic. Logotip.Penedès Econòmic. Abril del 2020.

Parlar alt i clar.
Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació
Globàlium de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

Dolors Marin Tuyà.Els profetes ens avisen del que pot passar, de què està passant, de què ha passat en la natura i en la societat. Parlen alt i clar. En termes filosòfics, el profètic ve del natural i espiritual. Cos, estructures, organismes, organització es generen des de l’esperit.

Si en la química observem constància i sostenibilitat en els objectes, no així en la societat. Hem intentat fer societats matriarcals, patriarcals, monarquies, repúbliques, cooperatives… i totes van caient. No s’aguanten, encara. És possible que fallin per què les construïm des de la part fenomènica de l’ara i aquí obviant el fonament transcendent i metafísic de tota creació orgànica en el món. Diu Xirinacs que quan ho aconseguim, la societat serà estable com ara ho és la química.

Les malalties vénen de coses superiors sense resoldre. La ciència oblida que els éssers fundats i els cossos naturals vénen de l’ànima universal, i no vénen de la ciència ni de la tècnica. Neixen com d’un tronc. Un arbre o una rosa neixen de natura, naixere, natus, national, nacional tot el que neix empès per l’esperit. De cara enfora, objectivament són el regal que ens fa l’ànima universal. I això és la profecia. Veure les coses tal com neixen, accionen o reaccionen d’acord amb l’esperit universal.

Els ecologistes són profetes, ens avisen que estem embrutant el planeta i ho fan en nom de l’ànima universal per exemple dels efectes de la contaminació d’un excés de ferralla. L’ecologia és una forma concreta de profecia.

Hi ha profetes de bons averanys i profetes de mals averanys. Els profetes fan una immensa por a l’Església i l’Estat. Han estat perseguits i morts. I per això molta gent s’estalvia de ser-ne per la por que la matin. En realitat un autèntic profeta no s’adona que n’és, actua com un somnàmbul portat per l’esperit. Ni ell s’adona del que predica, l’empeny l’ànima universal. Els nens són profetes mentre que no estan mentalment massa manipulats. Tots podem funcionar com un profeta pels altres. El drama és quan els pobles no tenen profetes o no els reconeix i ignora.

Quan l’esperit s’objectiva passa a objecte. No n’hi ha prou amb ser profeta, per portar a terme les profecies s’ha de ser competent i cal compromís amb el món.

Enllaç a l’article original en català:

https://penedeseconomic.com/opinio/dolors-marin-tuya/1431-parlar-alt-i-clar

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

El virus de la pobresa, per Brauli Tamarit Tamarit

El virus de la pobresa.

Gràfic descendent expremut.Lluís Maria Xirinacs ens recordava en vida seva que un país no pot tenir plenitud de drets i llibertats si és econòmicament pobre. Contràriament, un país pot dur a terme i respectar els drets i les llibertats del seu poble si gaudeix de prosperitat.

La disminució global dels drets i llibertats que s’està produint a nivell planetari respon a causes econòmiques perfectament identificables, començant pel fet que la generació pública de moneda en molts estats ha estat privatitzada i sotmesa a una devolució amb interès. Si per emetre públicament 100 unitats monetàries s’han de tornar, posem-ne 110, llavors cal saber que el deute difícilment es podrà saldar i que s’anirà incrementant cada cop més, atenent el caràcter acumulatiu dels interessos.

Un altre motiu de l’empobriment d’un país és el fet que la investigació científica i tecnològica tendeix a disminuir el treball administratiu assalariat. Ordinadors, màquines i robots substitueixen el treball de les persones, cada cop menys gent fa la feina de tots emprant més hores, i la resta de persones romanen a l’atur. Disminueixen, per tant, les rendes del treball.

L’evasió de divises cap a paradisos fiscals fa que els estats disminueixin també els seus ingressos en concepte d’impostos. Això incrementa l’endeutament dels estats, la qual cosa amenaça amb provocar la privatització dels serveis públics: pensions, sanitat, educació, etc., i la possible retallada de les rendes de les pensions i jubilacions.

Si disminueixen les rendes del treball i les rendes de les pensions, això genera una disminució del consum. Els empresaris veuen com els seus productes i serveis tenen menys sortida, i per tant es redueixen els seus beneficis. Al seu torn, han de retallar despeses, per exemple reduint la seva plantilla o els salaris dels seus treballadors.

La gran banca destina un 98% de mitjana de les seves inversions a productes de major rendibilitat com ara especulació de divises, petroli i derivats, tràfic d’armes, aliments i medicaments que poden fer mal, etc. Ho fa pressionada per una clientela que, en bona part, li exigeix una més gran rendibilitat en els seus capitals. Només el 2% d’aquests diners es destina a inversions en el comerç de proximitat, que es veu així poc recolzat.

L’ex-empleat bancari Jorge Aniceto Molinari ens recorda sovint que Lenin ja va vaticinar que el poder es desplaçaria cap als grans conglomerats empresarials, i que els marges de guany en tots els negocis anirien disminuint.

A aquests fenòmens econòmics s’hi sumen els problemes de tipus ecològic, de contaminació i pol·lució, d’agressions contra els ecosistemes com ara incendis i urbanitzacions d’espais naturals, una pagesia industrial que afecta la salut de persones, animals i vegetals, fabricació de productes amb obsolescència programada o difícilment reciclables i una manca de tractament de les deixalles. Les conseqüències ecològiques negatives d’una part important de l’activitat econòmica humana queden poc reflectides explícitament en els balanços comptables de les empreses, però afecten la salut de la Humanitat i de la Natura.

A conseqüència de tots aquests processos, hi ha diferents iniciatives que proposen solucions anant a l’arrel de cadascun d’aquests problemes per a fer una economia viable, dins d’un planeta que pugui perdurar ecològicament més enllà de les actuals generacions. Algunes propostes es poden aplicar directament a nivell individual o col·lectiu al marge de la participació dels governants. Altres han de ser aplicades per aquests i els pobles han de preservar mínimament els seus drets per a vetllar que es duguin a terme, perquè com deien els vells llibertaris: «El poder corromp i el poder absolut corromp absolutament».

Brauli Tamarit Tamarit.
Membre del Centre d’Estudis Joan Bardina i de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Diumenge, 15 de març del 2020.

Enllaç de l’article original dins del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina:

http://www.bardina.org/nw/escrits/brauli-tamarit-tamarit-el-virus-de-la-pobresa-cat.htm

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Confinament, per Dolors Marin Tuya.

Confinament.

Penedès Econòmic. Logotip.Penedès Econòmic. Febrer del 2020. Pàgina 16.

Confinament.

Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació
Globàlium de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

Dolors Marin Tuyà.Entrar en Confinament és entrar en un territori sorprenent, el de la transcendència lluny de món.

Confinament és una de les categories del Globàlium de Lluís Maria Xirinacs.

Significa amb fi, amb límits, amb fronteres, mentre que definir vol dir explicar, aclarir, revelar. Les fronteres d’un país el delimiten, sabem quin país és, quin territori encercla. Xirinacs pregunta als «progres» que defensen l’abolició de les fronteres i que volen que ciutats, nacions i cultures siguin obertes (Karl Popper) ¿com es pot obrir allò que no està tancat? Com es poden intercomunicar si cadascuna de les ciutats, nacions i cultures no disposa d’un nínxol ecològic propi, on es formi i es mantingui la seva especificitat? Quan parlem d’una cosa definida, parlem d’un tancament sobre ella mateixa per arribar a ésser allò que s’és i mantenir-s’hi. Com el fetus tancat en el ventre de la mare, la pluralitat de les nacions o de les cultures prové d’un tancament, no absolut, però inevitable i, en certa manera, sever. Un elefant no és un roure. Tots dos han recorregut processos dràsticament separats i aïllats, que s’excloïen l’un a l’altre.

En el vessant científic, una de les associacions del Confinament son els forats negres, aquell horitzó d’esdeveniments on cessen de funcionar totes les lleis físiques. Xirinacs hi afegeix totes les vel·leïtats psíquiques, totes les exigències ètiques i totes les seduccions místiques. Diu que l’angoixa respiratòria que fa fer el primer crit a l’infant en néixer és la sortida d’un petit forat blanc psíquic. La nit fosca de l’ànima és un forat negre místic. L’experiència de la mort és un forat negre ètic.

La dimensió objectiva del Confinament organitzador. Observeu la meravella del desenvolupament de la papallona en la crisàlide o del fetus en el ventre de la mare. Mai no es tracta d’una construcció mecànica, d’una juxtaposició de peces, sinó d’un sorprenent desplegament de quelcom que no era plegat prèviament. I la dimensió subjectiva del Confinament letàrgic. La letargia podria ser l’ocultació prudent en l’adversitat, el repòs regenerador del geni, l’espera confiada i optimista del vent favorable, la font dels somieigs creatius preparadors de les millors decisions de la vida.

Imatges
Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink

La nostra llarga tradicio de englobar per harmonitzar per Dolors Marin Tuya

La nostra llarga tradició d’englobar per harmonitzar, per Dolors Marín Tuyà.

Penedès Econòmic. Logotip. 200×36px.Penedès Econòmic. Gener del 2020. Pàgina 16.

La nostra llarga tradició d’englobar per harmonitzar.
Dolors Marín Tuyà.

Psicòloga i membre del Grup d’Investigació
Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Dolors Marin Tuyà.Ramon Llull escriu l’any 1305 el primer model global de la realitat: l’Ars Magna, un enginy o màquina de pensar amb entranyes matemàtiques, que tres segles i mig més tard Leibniz formalitzà en l’Ars combinatòria.

Francesc Pujols, a inicis del segle XX, reempren el titànic desig lul·lià i reivindica Ramon Llull com fundador de la ciència catalana, que és la ciència universal, assenyalant-li l’objecte, que és la realitat, i el mètode, que és la raó, i que per escriure-la i fer-la llegir va fundar la prosa catalana, alçant la nostra literatura fins als núvols i aconseguint que la llengua de Catalunya fos la primera de les modernes que parlés de la veritat. Pujols publica el 1918 Concepte general de la ciència catalana, on propugna que els catalans hem de refer el conjunt del saber esmicolat en parts excloents pel racionalisme il·lustrat dels segles anteriors.

I tenim l’Alexandre Deulofeu fent els 17 volums de La Matemàtica de la història, a Josep Ferrater i Mora, fent el Diccionari de filosofia on descriu el pensament filosòfic universal. I Santiago Pey i Estrany, fent el Diccionari de sinònims, idees afins i antònims, on conrea la síntesi ordenada del pensament sobre la realitat.

I arriba Lluís Maria Xirinacs que mira d’englobar-ho tot plegat en una geografia mental de la realitat, global però no total. No vol explicar-ho tot, només el més significatiu i determinant dels màxims aspectes de la realitat. Situa el món dels termes en una hiperesfera geomètrica. Acara l’exactitud gloriosa que permet l’idioma matemàtic d’una hiperesfera a l’idioma català que, al contrari, és d’una polisèmia desesperant. Fa un intent diabòlic ambiciós, fer una cosmometria general, trobant la distància d’uns conceptes bàsics dels altres, i l’anomena Globàlium.

Englobar implica tractar de tot una mica, aquella mica més significativa en el coneixement, la més determinant en l’acció. Mètode global és tasca harmonitzadora. Molts problemes i conflictes neixen de visions i actituds exclusivament personals o especialitzades que col·lideixen cegament entre elles. Només es resolen si aprenem a situar, sense negar, la nostra persona individual o col·lectiva en la globalitat: en interpretació i en interacció ajustades i afinades amb les dels altres.

Imatges
Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink

Sis nits de agost de Jordi Lara.

«Sis nits d’agost» de Jordi Lara.

Edicions de 1984. Col·lecció Mirmanda. 2019.

El sis d’agost de 2007 un home va sortir de Barcelona i va pujar a la muntanya per morir-hi sol. Aquell mateix dia complia setanta-cinc anys; es deia Lluís Maria Xirinacs i tenia una llarga trajectòria pública com a lluitador per les llibertats i filòsof pacifista. ¿Per què ho va fer? ¿Era un suïcidi o era una altra cosa?

Sis nits d’agost és la història d’aquella mort volguda, singular, misteriosa. La revelació de com va ser preparada escrupolosament i com va afectar tantes persones, i l’aventura d’un escriptor per esbrinar el sentit d’una acció com aquella. Una novel·la apassionant que ens convida a una reflexió moral i universal sobre allò que ens interroga a tots: la mort, la llibertat individual o el compromís col·lectiu.

Lectura breu:

El vespre del diumenge cinc d’agost del 2007, quan la senyora Remei va veure llum a la cuina del veí del tercer, no podia saber que l’home ja feia almenys dos dies que dejunava i tenia altra feina que fer-se el sopar. Ella era una septuagenària desvagada i observadora, més per avorriment que per tafaneria li endevinava el tragí domèstic pels llums del celobert; ell era un veí tan reservat que mai no necessitava re i la saludava amb la correcció justa quan ensopegaven en l’estretor de l’escala. Xirinacs ho preparava tot a consciència, i el més probable és que dediqués aquell vespre a acabar d’endreçar un piset de quaranta metres quadrats que era més una cel·la ben aprofitada que una llar (…).

Enllaç:

Sis nits d’agost. Edicions de 1984

Llibre Sis nits d’agost. Jordi Lara. Edicions de 1984. Col·lecció Mirmanda. Portada.

Imatges
Escrits (diversos autors)
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Cultura de pau, 2019.

Cultura de pau, 2019.

CUIMPB - Centre Ernest Lluch.

La finalitat del Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo Barcelona (CUIMPB) - Centre Ernest Lluch es la gestio del centre permanent de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) a Barcelona.

A mes de la UIMP, constitueixen el CUIMPB-Centre Ernest Lluch, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

CUIMPB - Centre Ernest Lluch.

La seu del CUIMPB-Centre Ernest Lluch és al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB, c/ Montalegre, 5). Aquest centre acull la majoria de les activitats acadèmiques i culturals que organitza la Universitat.

L’edifici, inaugurat el 1994, esta construït sobre els fonaments de l’antiga Casa de la Caritat, al barri del Raval, i actualment es un dels espais culturals més actius i innovadors de Barcelona.

Més informació:

Secretaria d’alumnes
Montalegre, 5
08001 Barcelona

Tel: 93-3017555
Fax: 93-4120055

cuimpb@cuimpb.cat
https://cuimpb.cat/ca/

Consorci Universitat Internacional Menendez Pelayo

Barcelona (CUIMPB)-Centre Ernest Lluch.

Escola «Pau i conflictes».

Curs II. La noviolència: història i estratègia

4, 5, 12, 13, 26, 27 març del 2019.

Direcció: Xavier Garí, Escola «Pau i Conflictes» CUIMPB-Centre Ernest Lluch, professor de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Internacional de Catalunya.

El curs es farà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

carrer Montalegre, 5. Barcelona (codi: 1902).

https://cuimpb.cat/ca/

La no violència és la força que sorgeix d’una mística determinada, que condueix a un mètode o estratègia definit i coherent, i que culmina aplicant la seva teoria i la seva estratègia per a la gestió pacífica i creativa dels conflictes, tot contribuint a unes condicions de vida més justes i igualitàries. Els seus orígens provenen de les religions antigues i continuen una trajectòria històrica poc difosa però extraordinària. Henry D. Thoreau o Léon Toltsoi són dos teòrics que la forneixen de contingut i pensament, si bé el Mahatma Gandhi i Martin Luther King li donen forma concreta en la primera i segona meitat del segle XX respectivament. Multitud d’institucions al món, entitats i centres d’estudi o recerca, així com d’experts mundials, han treballat a fons sobre aquesta teoria i estratègia alhora que ha canviat les estructures socials, polítiques i culturals que ha revolucionat pacíficament el món i que ha fet front a la violència sense la violència, de manera activa, ferma i alternativa. Aquest curs vol estudiar a fons què és, d’on ve i què aporta la No violència en la gestió creativa i pacífica dels conflictes, i com segueix ben viva en un món de violència que no afluixa.

Preus: General: 60€; Aturats: gratuït.

Universitaris i pensionistes: 30€.

Programa:

Dilluns, 4 de març. Sala Mirador del CCCB.

18.00-20.00h. Introducció a la No violència: definició, reptes i límits.

Xavier Garí.

Dimarts, 5 de març. Sala Mirador del CCCB.

18.00–20.00h. Educació per a la no violència.

Paco Cascón.

Dimarts, 12 de març. Aula 2 del CCCB.

18.00-20.00h. Visió de gènere de la no violència i moviments no violents de dones al món.

Cécile Barbeito.

Dimecres, 13 de març. Aula 2 del CCCB.

18.00-20.00h. La comunicació no violenta.

Cécile Barbeito.

Dimarts, 26 de març. Aula 2 del CCCB.

18.00-20.00h. Teoria política de la resistència no violenta (del s. XIX al s. XX).

Mario López Martínez.

Dimecres, 27 de març. Aula 2 del CCCB.

18.00–20.00h. El pensament de la noviolència en els seus líders.

Mario López Martínez.

Ponents:

Cécile Barbeito, investigadora i formadora en educació per a la pau.

Paco Cascón, expert en educació, conflictes i no violència. Seminari Permanent d’Educació per a la Pau, l’Associació Pro-Drets Humans.

Xavier Garí, professor de la Facultat d’Humanitats, UIC.

Mario López, historiador, investigador del Instituto de la Paz y los Conflictos - Universidad de Granada.


Cursos anteriors:

Curs I. Introducció a la cultura de pau.

Del 24 d’octubre al 28 de novembre 2018.

La Cultura de Pau està basada en els principis enunciats en la Carta de les Nacions Unides, així com en el preàmbul de la Constitució de la UNESCO, que se centra en el respecte als drets humans, la democràcia, la tolerància, la convivència, la promoció del desenvolupament, l’educació per a la pau, la gestió i transformació dels conflictes, la reducció de la violència i l’ús dels valors de la no violència per a restablir la pau i consolidar-la arreu. Aquest primer curs destaca els elements clau d’aquesta Cultura de Pau de la Declaració i Programa d’Acció de la UNESCO, i ofereix una síntesi prou elaborada del seu context històric i marc conceptual i teòric del que s’entén per pau, la seva oposició (la violència i les guerres) i la transició que la noviolència pot aconseguir fent evolucionar situacions de violència cap a contextos de pau.

Ponents:

Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau (FundiPau).

Xavier Garí, Escola «Pau i Conflictes» CUIMPB-Centre Ernest Lluch, professor de la UIC.

José María Royo, Escola de Cultura de Pau, UAB.

Antoni Soler, president de FundiPau.

José Sols, director de la Càtedra d’Ètica de l’IQS-URL.

Cultura de Pau, març del 2019. Triptic.

 

Agenda
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Trobades del 19 i el 26 de octubre. Presentació de llibres.

Trobades del 19 i el 26 doctubre. Presentació de llibres.

La Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs i la xarxa de la Revolució Integral us conviden a les trobades del 19 i 26 d’octubre.

Hora d’inici de les dues trobades: 18h.

Lloc : Seu del Districte Sants-Montjuïc.

C. Creu Coberta, 104-106. Barcelona.

  • Presentació de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

  • Presentació del llibre o llibres en concret.

  • Debat.

La Fundació Randa - Lluís M Xirinacs i persones de la xarxa de la Revolució Integral han organitzat dues trobades a Barcelona, el 19 i el 26 d’octubre, en les quals es presentarà la Fundació i els tres llibres següents:

Ética y revolución integral, amb quatre autors: Jesús Franco Sánchez, Félix Rodrigo Mora, Rafael Rodrigo Navarro i Ricard Vidal Miras (el 19 d’octubre).

El comú català. La història dels que no surten a la història, de David Algarra Bascón i Komun, de Pablo Sastre Forest, que tracta el mateix tema que l’anterior, al País Basc (el 26 d’octubre).

En ambdues trobades comptarem amb la participació dels autors i el dia 19 podrem comptar també amb la del prologuista del primer, el filòsof Heleno Saña, autor, entre d’altres, de Breve tratado de ética, El camino del bien, La Ideología del Éxito.

Divendres, 19 d’octubre a les 18h.

El primer llibre Ética y revolución integral apareix com a conseqüència de les insolubles i múltiples disfuncions de l’ordre estatal-capitalista actual, amb la convicció que només una transformació superadora pot lliurar-nos de l’atzucac humà i ambiental en què estem immersos. Proposar la transformació ètica de la societat, tant individualment com col·lectiva és una tasca previsiblement àrdua, ja que els camins fàcils no porten enlloc, i més si convenim en què l’ètica és menyspreada pels diversos poders, cosa que concorda amb la seva raó de ser: dominar. Lamentablement, aquesta qüestió troba escàs ressò entre la gent comuna.

Llibre: Ética y revolución integral. Portada.

Divendres, 26 d’octubre a les 18h.

El comú català. La història dels que no surten a la història, de David Algarra Bascón i Komun, de Pablo Sastre Forest, que tracta el mateix tema que l’anterior, al País Basc.

Llibre: El comú català. Portada.

Amb la finalitat que el camí a seguir sigui el més encertat possible, la història ens pot orientar. El problema és que la història l’escriuen els vencedors i per tant ens cal investigar de nou i reescriure-la, incloent-hi «La història dels que no surten a la història». I en això es basen aquests dos llibres, un pel que fa al nostre país i l’altre a Euskalerria, que segons el pròleg conté «…experiències actuals d’autogovern popular, com les de la ZAD, a la Bretanya francesa, i Rojava, al Kurdistan, que no busquen crear estructures d’Estat, repúbliques estatals ni res semblant, sinó crear comunitat real des de la vida quotidiana, sense prendre el poder i amb l’objectiu revolucionari de construir una societat en la qual es faciliti que tothom pugui actualitzar el seu potencial humà, en una sinergia entre el comú i la iniciativa individual.»

Llibre: Komun. Portada.

Us hi esperem!!!!

Agenda
Imatges
Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink

Conferència: Persona comunitària. Els únics protagonistes som nosaltres: El poble.

Conferència: Persona comunitària. Els únics protagonistes som nosaltres: El poble.

Ponent: Dolors Marín Tuyà.

Lloc: Cafè de l’Òpera.

La Rambla, 74, de Barcelona (Davant del Gran Teatre del Liceu).

Data: Dimarts, 9 d’octubre de 2018.

Hora: 20 hores.

Dolors Marín Tuyà, perfil biogràfic:

Dolors Marin Tuyà.

Va fer la carrera de Filosofia/secció de Psicologia (1977-1982). Va exercir en la Salut Pública 1984-2011 al Clínic i al Departament de Salut, com a psicoterapeuta fent protocols de teràpia individual, grupal i intervencions comunitàries. Formació de personal sanitari. Recerca. Publicacions. Dolors Marín va crear el primer centre a Espanya per l’atenció del tabaquisme (fumava el 70% de la gent a finals dels anys 70).

Activisme en Drets Humans. Membre del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) en el període fundacional 2011-2013. Va ser-ne la primera presidenta abril 2011-abril 2012 i editora del butlletí de l’ANC. Coordinadora de la sectorial de psicologia ANC 2015-2018. Promotora del Dret a la història des del 2010.

Actualment forma part del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Article «Persona comunitària», per Dolors Marín. El Punt Avui+, 22-7-2018:

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1435936-persona-comunitaria.html

En finalitzar la xerrada, Dolors Marín obrirà el debat, plantejant totes les opinions o interrogants que sorgeixin sobre el tema en qüestió.

Mòbil per confirmar assistència o per a qualsevol consulta: 654113551 (Montse Guàrdia).

Agraïm la labor de la psicòloga Montse Guàrdia, organitzadora d’aquest i altres esdeveniments.

Agenda
Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Conferència: «Globàlium, Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs».

Conferència: «Globàlium, Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs».

Ponents: Manuel Garcia i Sanz, i Joan Parés i Grahit.

Lluís Maria Xirinacs. Pensatiu mirant la hiperesfera del Globàlium.

Lloc: Cafè de l’Òpera.

La Rambla, 74, de Barcelona (Davant del Gran Teatre del Liceu).

https://goo.gl/maps/weoypFkUAoP2

Data: Dijous, 27 de setembre del 2018.
Hora: 20 hores.

Ponents:

En Manuel Garcia i Sanz és informàtic de professió, ara jubilat, membre de la Fundació Randa - Lluís Maria Xirinacs des dels inicis. Imparteix cursos del Model filosòfic de Lluís M. Xirinacs.

En Joan Parés i Grahit és llicenciat en medicina i homeòpata, ara jubilat. Forma part de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs des dels seus inicis. Imparteix cursos del Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs.

Presentació:

Si fem servir la paraula «imperi» tot seguit pensem en: l’Imperi persa, l’Imperi xinès, l’Imperi romà, l’Imperi anglès, l’Imperi espanyol, l’Imperi americà…

Si fem servir la paraula «filosofia» de seguida apareixen a la nostra ment els noms d’Aristòtil, Plató, Llull, Kant, Sartre, Nietzsche, Heidegger…

Si fem servir la paraula «literatura» ràpidament l’associem a noms com:

Homer, Dante, Cervantes, Shakespeare, Guimerà, Quim Monzó, Manuel de Pedrolo, Montserrat Roig, Mercè Rodoreda…

Si fem servir la paraula «música» la connectem de seguida amb: Haydn, Mozart, Bach, Beethoven, Brahms, Chopin, Txaikovski, Stravinsky, Prokofiev, Piazzolla, Els Beatles, Sau…

El primer imperi, el persa, va aparèixer fa uns 4.500 anys. Els primers filòsofs, fa uns 3.000 anys. Els primers escriptors, també fa uns 3.000 anys.

Els primers músics es perden en la nit del temps. Els més moderns ja fa uns 500 anys que ens acompanyen.

El que acabo de citar és la base de la cultura occidental. Aquests noms són morts‑vius. Morts físicament, vius espiritualment. Encara ens meravellen, ens emocionen, ens sorprenen. Què faríem sense ells?

No cal anar tan lluny per trobar altres noms notables. Un d’ells és Lluís Maria Xirinacs. Mort físicament el 2007, viu espiritualment entre nosaltres.

Globàlium. Les dues esferes del Model Major.

Avui només volem recordar el seu vessant filosòfic. Continuador de tots els filòsofs anteriors, estudiós de molts d’ells, continua la cadena històrica amb la seva aportació personal: un model filosòfic amb pretensió de global, on no hi resti marginada cap àrea de la realitat. Elaborat durant més de cinquanta anys i defensat a la Facultat de Filosofia amb la seva tesi doctoral.

Els seus alumnes i seguidors fa anys que el donem a conèixer a la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Ens agradaria que tu també fossis un descobridor d’aquest impressionant model filosòfic. És a les teves mans.

Manuel García Sanz.

Lluís Maria Xirinacs llegint un fulletó, recolzat en un arbre. 200×150px.Lluís Maria Xirinacs i Damians fou un polític pacifista, doctor en Filosofia, sacerdot i autor, activista social català. Destacà per la seva defensa dels drets humans amb mètodes de protesta no violents com les vagues de fam i, sobretot, la seva manifestació diària davant la presó Model de Barcelona durant un any i nou mesos per reclamar l’amnistia per als presos polítics. Fou candidat al premi Nobel de la pau l’any 1975.

Globalitzar és intentar conjuntar els diferents referents de la realitat. La meva inclinació a la globalitat em ve de molt petit. Al principi la conreava tot sol. Em produïa molts avantatges. Em rendia més el treball. Gaudia més. Treia millors notes a l’escola. Comprenia més bé els altres. Hi podia influir amb més encert. Tot se’m feia atractiu. Fascinava els companys i els adults. Talment un talismà o una vareta màgica en les meves mans, tot allò que tocava lluïa. Em considerava un superdotat.

En honor de la veritat crec que no sóc un superdotat. Crec que he tingut la sort, fruit combinat de circumstàncies favorables i d’un cert esforç meu d’aprofitar-les, de trobar l’inici d’un bon camí, un mètode en sentit molt ampli, encetat molts cents d’anys enrere. Potser els nostres dies són temps d’aprofundir-lo. Jo ho estic intentant. I és un mètode de síntesi global fàcilment transmissible als altres.

No penso que calgui ésser cap celebritat per capir-lo. Cadascú se’l pot adaptar a la seva pròpia situació, al seu propi nivell. Per a alguns prendrà formes molt complexes, per a d’altres, molt simples. Per a uns esdevindrà una maquineta, per a d’altres un calidoscopi o el teclat d’un piano mental on poder crear segons el propi esperit.

El nostre vol ser un atles universal d’ajuda per fer aquest viatge d’iniciació a la plena maduresa de la nostra manera catalana de veure les coses.

Lluís Maria Xirinacs.

En finalitzar la xerrada, Manuel Garcia i Sanz i Joan Parés i Grahit obriran el debat, plantejant totes les opinions o interrogants que sorgeixin sobre el tema en qüestió.

Cafè de l’Òpera. Façana. 200×200px.Cafè de l’Òpera.

Situat en el cèntric carrer La Rambla, 74, davant del Gran Teatre del Liceu a molt pocs carrers de Plaça Catalunya. És un local confortable, emblemàtic amb glamur i solera, on podrem tertuliar amb tranquil·litat, fer una conferència, i gaudir de qui ho desitgi d’una informal sopar, al centre de la ciutat. Teniu l’estació de metro «Liceu» de la Línia 3 verda, i infinitat de línies d’autobusos, i a plaça Catalunya els nocturns i totes les línies que van a «rodalies».

Millor ubicació impossible!

Us hi esperem!!!!

Mòbil per confirmar assistència o per a qualsevol consulta: 654113551.

Montse Guàrdia.

Per mes informació entreu en el següent enllaç:

http://montseguardia.blogspot.com/2018/09/conferencia-globalium-model-filosofic.html

Agenda
Escrits (diversos autors)
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
General

Comments Off

Permalink