Escrits (diversos autors)

Art, per Dolors Marín Tuyà.

Art.

Penedès Econòmic. Logotip.Penedès Econòmic. Juliol del 2020. Pàgina 4.

Art.
Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació
Globàlium de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

Dolors Marin Tuyà.Art és la vivència, transició i transformació d’un estat de consciència, en el Globàlium de Xirinacs. Si no hi ha transformació, la consciència s’adorm i es buida. Art és vida, inert significa sense vida i sense art. Les imitacions es fan amb tècnica, no són art.

L’art, la vida viva, transforma aquest món per fer gràcia. Tota mena de gràcia compta amb allò què agrupen les tres Gràcies filles de Zeus, Eufròsine (alegria, plaer, passió), Talia (festa, convit, comunitat) i Aglaia (bellesa, glòria).

Una obra artística és un objecte rar destinat només a agradar. No preguntis què és, només pregunta’t si t’agrada. Valen tots els estils, avantguardes, tots els continguts de la vida, tant de les belles arts (arquitectura, escultura, pintura, dansa, música, literatura, etc.), com de les altres arts més importants vitalment i menys considerades: medicina, invenció de ciència, pedagogia, demòtica, política, invenció de lleis, psicologia i consell espiritual, gastronomia, etc.

Per inventar ens cal inspiració metapsíquica i, si ens arriba, tot seguit podrem fer comprovacions i aplicacions científiques. La inspiració arriba per atzar, quan vol, mai no pot ser forçada, ens fa feliços i brolla si no la busquem. Realitzar l’obra demana voluntat, habilitat i tenacitat, tota l’agudesa i coneixement afinat de l’artista en el moment de la creació.

L’artista fa coses per ser feliç i per agradar els altres, no per la seva utilitat o profit. L’artista desfà veritats i les transforma en gust, agradabilitat, felicitat, gràcia i en emoció psíquica. Fa una mentida tot desfent una veritat, no per fer mal, ho fa per fer viure, emocionar, per fer feliç. Aquesta és l’essència de l’Art. Ara bé, per acceptar aquesta mentida al mateix nivell de la veritat objectiva cal una gran dosi d’intel·ligència i d’astúcia.

La gestació de l’obra d’art s’esdevé quan l’artista entra en trànsit, en estat extàtic, i espera ser posseït de franc per les muses de la inspiració, si a aquestes els dona la gana. L’execució artística es fa treballant i suant, amb el bon maneig de materials i condicionaments socials. La pressió inspiradora modifica els condicionaments exteriors i la pressió dels condicionaments exteriors modifica la inspiració. Aquesta tensió també és art.

Imatges
Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink

Agudesa, per Dolors Marín Tuyà.

Agudesa, per Dolors Marín Tuyà.

Penedès Econòmic. Logotip.Penedès Econòmic. Juny del 2020. Pàgina 8.

Agudesa.

Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació
Globàlium de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

Dolors Marin Tuyà.Agudesa és l’actitud i tractament adequats dels estats d’ànim. Perspicàcia dels sentits, acuïtat de la ment, penetració intel·lectual.

Subtilesa, finor, destresa, vivacitat. El subjecte fent objectes d’art. Aplicant l’art de crear i recrear, de fer i desfer mentalment l’obra d’art, el pas a l’acció i la seva realització.

Una obra d’art neix de la inspiració i d’una ressonància en l’esperit transcendent i fecund, d’un haver silenciat la sonància, el soroll que apareix en els sentits. I s’arriba al so de l’esperit, al so del geni. En si mateixa una obra física d’art, sigui escultura, escriptura, medecina o llei jurídica és realitat morta, inexpressiva sense el geni de l’artista que l’ha fet i també del geni del contemplador a qui va adreçada. El territori de l’art ve regit pel principi de contradicció: quan una cosa és, la seva contrària també. L’objecte en canvi ve regit pel principi identitari de no-contradicció: si una cosa és blanca no és negra.

L’agudesa en l’art depèn de l’artista. Mozart escrivia a raig tal com li fluïa la inspiració, no corregia ni rectificava. Beethoven escrivia la primera inspiració i començava un inacabable procés d’esmenes i esmenes de les esmenes que capgirava l’escrit inicial. A una potent inspiració hi afegia una sobreabundant voluntat, feina, agudesa, refinament, matisació, estructuració de relació amb la resta de realitats existents. Perejaume considera que cria, més que no pas crea, la seva obra d’art. Creu què hem de cuidar i mantenir, i mirar cap on ha d’anar el poquíssim i fi rajolí d’imaginació què hi ha.

Agudesa, una de les 80 categories del Model Major del Globàlium de Xirinacs, és saber veure la diferència allà on tothom hi veu identitat. En sentit mental és l’esperit afinat i discernidor portat a l’extrem individual i col·lectiu sigui en el Parlament interior individual, sigui en el Parlament polític artista de l’obra d’art de la societat. Materialitzar l’agudesa requereix la força interior de l’individu i de la comunitat. La unió real dels àtoms de l’acer fa el ganivet agut i tallant. La unió voluntària dels individus fa la Comunitat sobirana.

Imatges
Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink

Inspiració per Dolors Marín Tuyà.

«Inspiració», per Dolors Marín Tuyà.

Penedès Econòmic. Logotip.Penedès Econòmic. Maig del 2020. Pàgina 4.

Inspiració.
Dolors Marín Tuyà.

Psicòloga i membre del Grup d’Investigació
Globàlium de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

Dolors Marin Tuyà.La inspiració i la mediumnitat ens arriben quan estem en trànsit. Trànsit seria l’estat interior excitat del geni fecund i la suspensió dels sentits usuals durant una sessió mística, hipnòtica, espiritista o inspirada. És una de les 80 categories del Model Major del Globàlium de Xirinacs.

Un moment quotidià de trànsit el tenim quan entrem en son i sentim la sensació de felicitat per l’abandó dels problemes de la vida corrent. I quan ens despertem i ens queda la felicitat de la irrealitat abans d’assumir les càrregues diàries que ens esperen amenaçadores.

Ja som en el món extern però encara no ens n’hem acabat d’adonar. Entremig hi trobem tots els graus de consciència fenomènica, des del grau zero del son profund o la hipnosi passant per formes semiconscients atenuades i més superficials com la suggestió i l’autosuggestió.

Fer coses amb gràcia i art demana inspiració. Inspiració què trobem en trànsit en aquell punt culminant de la possessió transmutadora del tendre i sagrat món interior psíquic i místic. En replegament radical i absolut de la realitat què ens connecta amb la llavor original de tot posterior desenvolupament mundà. És pouant la inspiració que plenament enfocats i guiats per l’esperit de les muses fem coses que superen el nostre nivell tècnic o artesà.

Artistes i mèdiums espiritistes inspirats són posseïts per la força radical de la passió. Un inspirat no pot ser ni fred, ni mecànic o, pitjor, tècnic o robot. La inspiració sacseja de socarel. I és aquesta agitació interior la que excita, fa vibrar, i et torna radiant. El ver artista, quan està inspirat, és gloriós, enlluerna el nostre ànim, ens colpeix subjectivament. És un il·luminat il·luminador. És pura llum. Per obrir-se a la inspiració cal una mort estètica a si mateix, i una mena d’esperança estètica en què el dia de la visita inspiradora és a prop i no fallarà. Alguns artistes impacients i amb poca fe en ells mateixos han intentat forçar la visita inspiradora amb drogues que a la llarga els ha anat deteriorant la creativitat i la salut, tornant-se dependents i esclaus de llur pròpia producció. La part bona de tot plegat és que la nostra part artística només depèn de la fe en la inspiració i l’obediència a la inspiració quan ve.

Imatges
Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink

Busquem la plenitud. Dolors Marin Tuyà.

Busquem la plenitud.

El Punt Avui+. Logotip. 200×25px.El Punt Avui. Dilluns, 11 de maig del 2020.

Opinió. Tribuna. Punt de Vista.

 

Busquem la plenitud.
Dolors Marin Tuyà. Psicòloga.

«A Occident ens ensenyen moral i no l’esperit i a Orient ensenyen l’esperit i neguen el jo».

Dolors Marin Tuyà.Els processos iniciàtics, normalment, parteixen del territori profà de la ciència (estructures i matèria) per anar cap al territori sagrat situat en l’extrem oposat, el de la consciència (vivències i ànima). La iniciació en el nostre món occidental la fem a l’escola i a la universitat, a partir d’uns ensenyaments molt centrats a saber qüestions tècniques i intel·lectuals amb l’objectiu de fer coses i de tenir coses. Iniciació que exclou el món de l’esperit que no és ni mesurable, ni controlable ni jerarquitzable. Un món que comença amb mi i la meva ànima i que es fon en l’ànima de l’univers entremig de tot d’ànimes. Com l’aigua d’una gota que quan arriba a la mar no es perd però ja no té consciència de gota. El jo és la gota, no és l’aigua, l’aigua és l’esperit, l’ànima. S’ajunten totes les ànimes i fan l’ànima universal.

Jo soc lliure i responsable. Jo tinc la capacitat de decidir i la capacitat de respondre als meus actes lliurement. Sento el meu jo si em centro en mi i em desenganxo de les coses que faig o em passen. Darrere meu hi ha la meva ànima. Si cap enfora tinc el meu cos, cap endins en un món de misteri, místic i transcendent, que no veig, hi tinc la meva ànima.

La persona lliure és terrible, no se la pot agafar per enlloc. Xirinacs deia que a comissaria per poder anar al lavabo o poder fumar havies de confessar i firmar un paper. Estaves lligat. I que la persona ha d’estar disposada, si és un subjecte lliure, a pixar-se al damunt, no firmar i no sentir-se humiliat perquè si et sents humiliat ja estàs lligat! A Occident ens ensenyen moral i no l’esperit i a Orient ensenyen l’esperit i neguen el jo. El jo és importantíssim, és qui troba la seva ànima i la connecta amb tot l’esperit. Tot en aquest món té esperit: una taula, una casa, un arbre, un bosc, un poble… tenen esperit i el conjunt forma l’esperit universal, que seria l’ànima de l’univers.

Badar és com marxar una mica d’aquest món. A la persona que es queda badant el seu esperit se li ha anat una miqueta d’aquí. Els esperits s’imbriquen uns amb altres a diferència dels objectes, que no ho fan. Moltes vegades quan dic «he fet això» pot voler dir que l’esperit del meu pare m’ha insinuat que ho faci i m’ha animat a fer ho. Allò que diuen que quan els pares volen una cosa els fills la realitzen. Poden tardar una generació, per les dificultats, però el fill la realitza. Per què? Perquè l’esperit del pare és en el fill. Un pas més en el procés de maduració seria el de retorn del sagrat cap al profà, sovint oblidat o obstaculitzat per les tradicions esdevingudes centres de poder. Tornar per parlar alt i clar sobre l’esperit objectivat. Si bé, després, per implementar les profecies s’ha de ser competent i tenir compromís amb el més proper al que és profà.

Enllaç de l’article original en català:

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1786542-busquem-la-plenitud.html

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Parlar alt i clar. Dolors Marín Tuyà.

Parlar alt i clar.

Penedès Econòmic. Logotip.Penedès Econòmic. Abril del 2020.

Parlar alt i clar.
Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació
Globàlium de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

Dolors Marin Tuyà.Els profetes ens avisen del que pot passar, de què està passant, de què ha passat en la natura i en la societat. Parlen alt i clar. En termes filosòfics, el profètic ve del natural i espiritual. Cos, estructures, organismes, organització es generen des de l’esperit.

Si en la química observem constància i sostenibilitat en els objectes, no així en la societat. Hem intentat fer societats matriarcals, patriarcals, monarquies, repúbliques, cooperatives… i totes van caient. No s’aguanten, encara. És possible que fallin per què les construïm des de la part fenomènica de l’ara i aquí obviant el fonament transcendent i metafísic de tota creació orgànica en el món. Diu Xirinacs que quan ho aconseguim, la societat serà estable com ara ho és la química.

Les malalties vénen de coses superiors sense resoldre. La ciència oblida que els éssers fundats i els cossos naturals vénen de l’ànima universal, i no vénen de la ciència ni de la tècnica. Neixen com d’un tronc. Un arbre o una rosa neixen de natura, naixere, natus, national, nacional tot el que neix empès per l’esperit. De cara enfora, objectivament són el regal que ens fa l’ànima universal. I això és la profecia. Veure les coses tal com neixen, accionen o reaccionen d’acord amb l’esperit universal.

Els ecologistes són profetes, ens avisen que estem embrutant el planeta i ho fan en nom de l’ànima universal per exemple dels efectes de la contaminació d’un excés de ferralla. L’ecologia és una forma concreta de profecia.

Hi ha profetes de bons averanys i profetes de mals averanys. Els profetes fan una immensa por a l’Església i l’Estat. Han estat perseguits i morts. I per això molta gent s’estalvia de ser-ne per la por que la matin. En realitat un autèntic profeta no s’adona que n’és, actua com un somnàmbul portat per l’esperit. Ni ell s’adona del que predica, l’empeny l’ànima universal. Els nens són profetes mentre que no estan mentalment massa manipulats. Tots podem funcionar com un profeta pels altres. El drama és quan els pobles no tenen profetes o no els reconeix i ignora.

Quan l’esperit s’objectiva passa a objecte. No n’hi ha prou amb ser profeta, per portar a terme les profecies s’ha de ser competent i cal compromís amb el món.

Enllaç a l’article original en català:

https://penedeseconomic.com/opinio/dolors-marin-tuya/1431-parlar-alt-i-clar

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

El virus de la pobresa, per Brauli Tamarit Tamarit

El virus de la pobresa.

Gràfic descendent expremut.Lluís Maria Xirinacs ens recordava en vida seva que un país no pot tenir plenitud de drets i llibertats si és econòmicament pobre. Contràriament, un país pot dur a terme i respectar els drets i les llibertats del seu poble si gaudeix de prosperitat.

La disminució global dels drets i llibertats que s’està produint a nivell planetari respon a causes econòmiques perfectament identificables, començant pel fet que la generació pública de moneda en molts estats ha estat privatitzada i sotmesa a una devolució amb interès. Si per emetre públicament 100 unitats monetàries s’han de tornar, posem-ne 110, llavors cal saber que el deute difícilment es podrà saldar i que s’anirà incrementant cada cop més, atenent el caràcter acumulatiu dels interessos.

Un altre motiu de l’empobriment d’un país és el fet que la investigació científica i tecnològica tendeix a disminuir el treball administratiu assalariat. Ordinadors, màquines i robots substitueixen el treball de les persones, cada cop menys gent fa la feina de tots emprant més hores, i la resta de persones romanen a l’atur. Disminueixen, per tant, les rendes del treball.

L’evasió de divises cap a paradisos fiscals fa que els estats disminueixin també els seus ingressos en concepte d’impostos. Això incrementa l’endeutament dels estats, la qual cosa amenaça amb provocar la privatització dels serveis públics: pensions, sanitat, educació, etc., i la possible retallada de les rendes de les pensions i jubilacions.

Si disminueixen les rendes del treball i les rendes de les pensions, això genera una disminució del consum. Els empresaris veuen com els seus productes i serveis tenen menys sortida, i per tant es redueixen els seus beneficis. Al seu torn, han de retallar despeses, per exemple reduint la seva plantilla o els salaris dels seus treballadors.

La gran banca destina un 98% de mitjana de les seves inversions a productes de major rendibilitat com ara especulació de divises, petroli i derivats, tràfic d’armes, aliments i medicaments que poden fer mal, etc. Ho fa pressionada per una clientela que, en bona part, li exigeix una més gran rendibilitat en els seus capitals. Només el 2% d’aquests diners es destina a inversions en el comerç de proximitat, que es veu així poc recolzat.

L’ex-empleat bancari Jorge Aniceto Molinari ens recorda sovint que Lenin ja va vaticinar que el poder es desplaçaria cap als grans conglomerats empresarials, i que els marges de guany en tots els negocis anirien disminuint.

A aquests fenòmens econòmics s’hi sumen els problemes de tipus ecològic, de contaminació i pol·lució, d’agressions contra els ecosistemes com ara incendis i urbanitzacions d’espais naturals, una pagesia industrial que afecta la salut de persones, animals i vegetals, fabricació de productes amb obsolescència programada o difícilment reciclables i una manca de tractament de les deixalles. Les conseqüències ecològiques negatives d’una part important de l’activitat econòmica humana queden poc reflectides explícitament en els balanços comptables de les empreses, però afecten la salut de la Humanitat i de la Natura.

A conseqüència de tots aquests processos, hi ha diferents iniciatives que proposen solucions anant a l’arrel de cadascun d’aquests problemes per a fer una economia viable, dins d’un planeta que pugui perdurar ecològicament més enllà de les actuals generacions. Algunes propostes es poden aplicar directament a nivell individual o col·lectiu al marge de la participació dels governants. Altres han de ser aplicades per aquests i els pobles han de preservar mínimament els seus drets per a vetllar que es duguin a terme, perquè com deien els vells llibertaris: «El poder corromp i el poder absolut corromp absolutament».

Brauli Tamarit Tamarit.
Membre del Centre d’Estudis Joan Bardina i de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Diumenge, 15 de març del 2020.

Enllaç de l’article original dins del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina:

http://www.bardina.org/nw/escrits/brauli-tamarit-tamarit-el-virus-de-la-pobresa-cat.htm

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Confinament, per Dolors Marin Tuya.

Confinament.

Penedès Econòmic. Logotip.Penedès Econòmic. Febrer del 2020. Pàgina 16.

Confinament.

Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació
Globàlium de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

Dolors Marin Tuyà.Entrar en Confinament és entrar en un territori sorprenent, el de la transcendència lluny de món.

Confinament és una de les categories del Globàlium de Lluís Maria Xirinacs.

Significa amb fi, amb límits, amb fronteres, mentre que definir vol dir explicar, aclarir, revelar. Les fronteres d’un país el delimiten, sabem quin país és, quin territori encercla. Xirinacs pregunta als «progres» que defensen l’abolició de les fronteres i que volen que ciutats, nacions i cultures siguin obertes (Karl Popper) ¿com es pot obrir allò que no està tancat? Com es poden intercomunicar si cadascuna de les ciutats, nacions i cultures no disposa d’un nínxol ecològic propi, on es formi i es mantingui la seva especificitat? Quan parlem d’una cosa definida, parlem d’un tancament sobre ella mateixa per arribar a ésser allò que s’és i mantenir-s’hi. Com el fetus tancat en el ventre de la mare, la pluralitat de les nacions o de les cultures prové d’un tancament, no absolut, però inevitable i, en certa manera, sever. Un elefant no és un roure. Tots dos han recorregut processos dràsticament separats i aïllats, que s’excloïen l’un a l’altre.

En el vessant científic, una de les associacions del Confinament son els forats negres, aquell horitzó d’esdeveniments on cessen de funcionar totes les lleis físiques. Xirinacs hi afegeix totes les vel·leïtats psíquiques, totes les exigències ètiques i totes les seduccions místiques. Diu que l’angoixa respiratòria que fa fer el primer crit a l’infant en néixer és la sortida d’un petit forat blanc psíquic. La nit fosca de l’ànima és un forat negre místic. L’experiència de la mort és un forat negre ètic.

La dimensió objectiva del Confinament organitzador. Observeu la meravella del desenvolupament de la papallona en la crisàlide o del fetus en el ventre de la mare. Mai no es tracta d’una construcció mecànica, d’una juxtaposició de peces, sinó d’un sorprenent desplegament de quelcom que no era plegat prèviament. I la dimensió subjectiva del Confinament letàrgic. La letargia podria ser l’ocultació prudent en l’adversitat, el repòs regenerador del geni, l’espera confiada i optimista del vent favorable, la font dels somieigs creatius preparadors de les millors decisions de la vida.

Imatges
Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink

La nostra llarga tradicio de englobar per harmonitzar per Dolors Marin Tuya

La nostra llarga tradició d’englobar per harmonitzar, per Dolors Marín Tuyà.

Penedès Econòmic. Logotip. 200×36px.Penedès Econòmic. Gener del 2020. Pàgina 16.

La nostra llarga tradició d’englobar per harmonitzar.
Dolors Marín Tuyà.

Psicòloga i membre del Grup d’Investigació
Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Dolors Marin Tuyà.Ramon Llull escriu l’any 1305 el primer model global de la realitat: l’Ars Magna, un enginy o màquina de pensar amb entranyes matemàtiques, que tres segles i mig més tard Leibniz formalitzà en l’Ars combinatòria.

Francesc Pujols, a inicis del segle XX, reempren el titànic desig lul·lià i reivindica Ramon Llull com fundador de la ciència catalana, que és la ciència universal, assenyalant-li l’objecte, que és la realitat, i el mètode, que és la raó, i que per escriure-la i fer-la llegir va fundar la prosa catalana, alçant la nostra literatura fins als núvols i aconseguint que la llengua de Catalunya fos la primera de les modernes que parlés de la veritat. Pujols publica el 1918 Concepte general de la ciència catalana, on propugna que els catalans hem de refer el conjunt del saber esmicolat en parts excloents pel racionalisme il·lustrat dels segles anteriors.

I tenim l’Alexandre Deulofeu fent els 17 volums de La Matemàtica de la història, a Josep Ferrater i Mora, fent el Diccionari de filosofia on descriu el pensament filosòfic universal. I Santiago Pey i Estrany, fent el Diccionari de sinònims, idees afins i antònims, on conrea la síntesi ordenada del pensament sobre la realitat.

I arriba Lluís Maria Xirinacs que mira d’englobar-ho tot plegat en una geografia mental de la realitat, global però no total. No vol explicar-ho tot, només el més significatiu i determinant dels màxims aspectes de la realitat. Situa el món dels termes en una hiperesfera geomètrica. Acara l’exactitud gloriosa que permet l’idioma matemàtic d’una hiperesfera a l’idioma català que, al contrari, és d’una polisèmia desesperant. Fa un intent diabòlic ambiciós, fer una cosmometria general, trobant la distància d’uns conceptes bàsics dels altres, i l’anomena Globàlium.

Englobar implica tractar de tot una mica, aquella mica més significativa en el coneixement, la més determinant en l’acció. Mètode global és tasca harmonitzadora. Molts problemes i conflictes neixen de visions i actituds exclusivament personals o especialitzades que col·lideixen cegament entre elles. Només es resolen si aprenem a situar, sense negar, la nostra persona individual o col·lectiva en la globalitat: en interpretació i en interacció ajustades i afinades amb les dels altres.

Imatges
Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink

Sis nits de agost de Jordi Lara.

«Sis nits d’agost» de Jordi Lara.

Edicions de 1984. Col·lecció Mirmanda. 2019.

El sis d’agost de 2007 un home va sortir de Barcelona i va pujar a la muntanya per morir-hi sol. Aquell mateix dia complia setanta-cinc anys; es deia Lluís Maria Xirinacs i tenia una llarga trajectòria pública com a lluitador per les llibertats i filòsof pacifista. ¿Per què ho va fer? ¿Era un suïcidi o era una altra cosa?

Sis nits d’agost és la història d’aquella mort volguda, singular, misteriosa. La revelació de com va ser preparada escrupolosament i com va afectar tantes persones, i l’aventura d’un escriptor per esbrinar el sentit d’una acció com aquella. Una novel·la apassionant que ens convida a una reflexió moral i universal sobre allò que ens interroga a tots: la mort, la llibertat individual o el compromís col·lectiu.

Lectura breu:

El vespre del diumenge cinc d’agost del 2007, quan la senyora Remei va veure llum a la cuina del veí del tercer, no podia saber que l’home ja feia almenys dos dies que dejunava i tenia altra feina que fer-se el sopar. Ella era una septuagenària desvagada i observadora, més per avorriment que per tafaneria li endevinava el tragí domèstic pels llums del celobert; ell era un veí tan reservat que mai no necessitava re i la saludava amb la correcció justa quan ensopegaven en l’estretor de l’escala. Xirinacs ho preparava tot a consciència, i el més probable és que dediqués aquell vespre a acabar d’endreçar un piset de quaranta metres quadrats que era més una cel·la ben aprofitada que una llar (…).

Enllaç:

Sis nits d’agost. Edicions de 1984

Llibre Sis nits d’agost. Jordi Lara. Edicions de 1984. Col·lecció Mirmanda. Portada.

Imatges
Escrits (diversos autors)
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Cultura de pau, 2019.

Cultura de pau, 2019.

CUIMPB - Centre Ernest Lluch.

La finalitat del Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo Barcelona (CUIMPB) - Centre Ernest Lluch es la gestio del centre permanent de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) a Barcelona.

A mes de la UIMP, constitueixen el CUIMPB-Centre Ernest Lluch, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

CUIMPB - Centre Ernest Lluch.

La seu del CUIMPB-Centre Ernest Lluch és al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB, c/ Montalegre, 5). Aquest centre acull la majoria de les activitats acadèmiques i culturals que organitza la Universitat.

L’edifici, inaugurat el 1994, esta construït sobre els fonaments de l’antiga Casa de la Caritat, al barri del Raval, i actualment es un dels espais culturals més actius i innovadors de Barcelona.

Més informació:

Secretaria d’alumnes
Montalegre, 5
08001 Barcelona

Tel: 93-3017555
Fax: 93-4120055

cuimpb@cuimpb.cat
https://cuimpb.cat/ca/

Consorci Universitat Internacional Menendez Pelayo

Barcelona (CUIMPB)-Centre Ernest Lluch.

Escola «Pau i conflictes».

Curs II. La noviolència: història i estratègia

4, 5, 12, 13, 26, 27 març del 2019.

Direcció: Xavier Garí, Escola «Pau i Conflictes» CUIMPB-Centre Ernest Lluch, professor de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Internacional de Catalunya.

El curs es farà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

carrer Montalegre, 5. Barcelona (codi: 1902).

https://cuimpb.cat/ca/

La no violència és la força que sorgeix d’una mística determinada, que condueix a un mètode o estratègia definit i coherent, i que culmina aplicant la seva teoria i la seva estratègia per a la gestió pacífica i creativa dels conflictes, tot contribuint a unes condicions de vida més justes i igualitàries. Els seus orígens provenen de les religions antigues i continuen una trajectòria històrica poc difosa però extraordinària. Henry D. Thoreau o Léon Toltsoi són dos teòrics que la forneixen de contingut i pensament, si bé el Mahatma Gandhi i Martin Luther King li donen forma concreta en la primera i segona meitat del segle XX respectivament. Multitud d’institucions al món, entitats i centres d’estudi o recerca, així com d’experts mundials, han treballat a fons sobre aquesta teoria i estratègia alhora que ha canviat les estructures socials, polítiques i culturals que ha revolucionat pacíficament el món i que ha fet front a la violència sense la violència, de manera activa, ferma i alternativa. Aquest curs vol estudiar a fons què és, d’on ve i què aporta la No violència en la gestió creativa i pacífica dels conflictes, i com segueix ben viva en un món de violència que no afluixa.

Preus: General: 60€; Aturats: gratuït.

Universitaris i pensionistes: 30€.

Programa:

Dilluns, 4 de març. Sala Mirador del CCCB.

18.00-20.00h. Introducció a la No violència: definició, reptes i límits.

Xavier Garí.

Dimarts, 5 de març. Sala Mirador del CCCB.

18.00–20.00h. Educació per a la no violència.

Paco Cascón.

Dimarts, 12 de març. Aula 2 del CCCB.

18.00-20.00h. Visió de gènere de la no violència i moviments no violents de dones al món.

Cécile Barbeito.

Dimecres, 13 de març. Aula 2 del CCCB.

18.00-20.00h. La comunicació no violenta.

Cécile Barbeito.

Dimarts, 26 de març. Aula 2 del CCCB.

18.00-20.00h. Teoria política de la resistència no violenta (del s. XIX al s. XX).

Mario López Martínez.

Dimecres, 27 de març. Aula 2 del CCCB.

18.00–20.00h. El pensament de la noviolència en els seus líders.

Mario López Martínez.

Ponents:

Cécile Barbeito, investigadora i formadora en educació per a la pau.

Paco Cascón, expert en educació, conflictes i no violència. Seminari Permanent d’Educació per a la Pau, l’Associació Pro-Drets Humans.

Xavier Garí, professor de la Facultat d’Humanitats, UIC.

Mario López, historiador, investigador del Instituto de la Paz y los Conflictos - Universidad de Granada.


Cursos anteriors:

Curs I. Introducció a la cultura de pau.

Del 24 d’octubre al 28 de novembre 2018.

La Cultura de Pau està basada en els principis enunciats en la Carta de les Nacions Unides, així com en el preàmbul de la Constitució de la UNESCO, que se centra en el respecte als drets humans, la democràcia, la tolerància, la convivència, la promoció del desenvolupament, l’educació per a la pau, la gestió i transformació dels conflictes, la reducció de la violència i l’ús dels valors de la no violència per a restablir la pau i consolidar-la arreu. Aquest primer curs destaca els elements clau d’aquesta Cultura de Pau de la Declaració i Programa d’Acció de la UNESCO, i ofereix una síntesi prou elaborada del seu context històric i marc conceptual i teòric del que s’entén per pau, la seva oposició (la violència i les guerres) i la transició que la noviolència pot aconseguir fent evolucionar situacions de violència cap a contextos de pau.

Ponents:

Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau (FundiPau).

Xavier Garí, Escola «Pau i Conflictes» CUIMPB-Centre Ernest Lluch, professor de la UIC.

José María Royo, Escola de Cultura de Pau, UAB.

Antoni Soler, president de FundiPau.

José Sols, director de la Càtedra d’Ètica de l’IQS-URL.

Cultura de Pau, març del 2019. Triptic.

 

Agenda
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink