Enllaços

Xè Aniversari: Xirinacs Viu!

Xè Aniversari: Xirinacs Viu!

Celobert. Edició Costa Brava Sud. Número 153. Pàgines 28-29.

Xè Aniversari: Xirinacs Viu!
Neus Dalmau i Corominas, artista i presidenta de LEAD.

Ara fa 10 anys em trobava a Ripoll visitant la família. Ho recordo com si fos ara: «Han trobat el cos d’en Xirinacs al Taga! S’ha suïcidat amb una pistola!». Em vaig quedar estabornida pels interrogants. Suïcidi? Pistola? Com pot fer això el pacífic, el cristià, el lluitador de la no-violència? Alguna cosa no acabava de quadrar. Amb el cor encongit vaig aconseguir conduir pel camí d’alta muntanya fins al peu del Taga. Transportada pel dolor, vaig cercar respostes als penyals, als núvols, als arbres. El silenci majestuós de les carenes i l’amor que sentia pel meu mestre em van il·luminar com un llamp i de sobte vaig intuir la veritat. Amb els ulls de l’ànima vaig veure com en aquell prat silent s’anava congriant una gentada, un gran aplec festiu i lluminós amb totes les persones que l’estimàvem i admiràvem, centenars de persones, milers! Perquè en Xirinacs va ser, a més d’un home savi, un estat mental. Al final de la dictadura dir Xirinacs era dir pau, dignitat i desobediència civil. I era un temps en què t’hi jugaves la vida.

Les accions arriscades i pacífiques posen l’opressor contra les cordes.

La lluita de Xirinacs per la defensa de les llibertats dels Països Catalans es va fer explícita entre els anys 1969 i 1975, l’any que va morir el dictador feixista. En aquest període va fer vuit vagues de fam per l’alliberament de tots els presos polítics, que eren multitud. L’any 1974 va ser detingut junt amb els 113 de l’Assemblea de Catalunya i el van empresonar durant dos anys a Carabanchel. A partir de la mort de Franco es va plantar, davant de la presó Model, dotze hores cada dia durant dos anys. Era allà. Sempre. Com la gota que fa forat a la roca. Malgrat les pallisses dels grisos ell seguia allà. Tenia esperit de servei i de sacrifici. Dels hàbits de capellà, que va penjar per ètica, li va quedar això i el deix de pastor, els joves rebels l’envoltàvem. Els anys 1975-76 i 77 va ser proposat pel Premi Nobel de la Pau i l’any 1977 es va convertir en el senador més votat de la nostre historia. Fidel, no es va asseure al seu escó de senador fins que no van deixar lliure el darrer pres polític. Allà dret, novament plantat, protestant, va fer una esmena a la totalitat a la Constitució i va denunciar que el Senat no servia per res. Com a Ramon Llull o a Jacint Verdaguer, el van titllar de boig. Ara, després de quaranta anys, tothom veu el que ell ja veia llavors.

Intel·ligència del saber i intel·ligència de l’estimar.

No és fàcil trobar tanta virtut i és que en Xirinacs era una persona d’una intel·ligència superdotada i, a més, era bo. Com Gandhi, ell també era una ànima gran, un mahatma. Inspirat pel pensament de Ramon Llull i pels avanços científics més recents com la física quàntica, va bastir el seu gran programa filosòfic, el Globàlium, un sistema general que engloba tots els sabers. També va establir les bases d’un sistema econòmic que supera el capitalisme i el comunisme. El seu immens llegat és divulgat amb cura per la Fundació Randa - Lluís Maria Xirinacs i pel Centre d’Estudis Joan Bardina. Encara enlluerna, el temps el posarà al lloc que mereix.

Atiar el braser de la força no-violenta d’un poble: el nostre.

Feia 10 anys que projectava el seu Bon Dia per a Morir. I va triar el lloc més mític i més bell, el bressol de Catalunya. I l’acte més noble, difícil d’entendre per pensaments petits. Exultant d’alegria, va donar la vida per nosaltres. Per més detalls, busqueu a Internet el documental que va emetre TV3 a Sense ficció: Xirinacs a contracorrent. El seu testament vital és recollit en un llibre, ara esgotat, l’impressionant Dietari Final: «Una nació esclava, com un individu esclau és una vergonya per la humanitat (…) Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau. Ella és una mica més lliure. Perquè jo sóc en vosaltres, amics» I la llavor més ben plantada va germinar, i els seus brots van ressuscitar la terra. Així sia!

lluis_maria_xirinacs_retrat_400×558px.jpg
Retrat d’en Xirinacs.

Neus Dalmau fent donació al Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, senyor Carles Mundó, de dos llibres de Xirinacs (Amnistia 77 i La Noviolència) en nom de la Fundació Randa - Lluis Maria Xirinacs i de tots els presos polítics de la dictadura franquista.
Neus Dalmau fent donació al Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, senyor Carles Mundó, de dos llibres de Xirinacs (
Amnistia 77 i La Noviolència) en nom de la Fundació Randa - Lluis Maria Xirinacs i de tots els presos polítics de la dictadura franquista.

Enllaç per descarregar i/o veure la revista sencera en format «pdf»:
(Celobert_numero_153-1.pdf).

Imatges
Escrits (diversos autors)
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Jocs finits i jocs infinits, per Carme Juncà

Jocs finits i jocs infinits, per Carme Juncà.

El Punt Avui+. Diumenge, 10 setembre del 2017, 2 hores. Opinió. Tribuna.

Jocs finits i jocs infinits.
Carme Juncà Campdepadrós
. Estudiant del Globàlium.

«Jugar a jocs infinits és crear amb cada decisió i les troballes van a la pròpia motxilla».

Carme Juncà Campdepadrós. Estudiant del Globàlium.En la línia de Llull, Xirinacs va dissenyar el Globàlium com una eina per pensar la realitat. Volia situar en un mateix model «des de Déu fins a una espardenya», deia. Les 26 categories del model menor i les 80 del major estan relacionades entre si i agrupades o bé sota el paraigües de la no-contradicció, on si una cosa és veritat, la seva contrària és falsa, o bé sota el de la sí-contradicció que empara aquells aspectes de la realitat on si una cosa és certa la contrària també ho és.

Llegint Xirinacs em va venir al cap un text de James P. Carse, exdirector d’estudis religiosos a la Universitat de Nova York, que distingeix dos tipus de situacions vitals que ell anomena jocs. Hi ha jocs finits i jocs infinits. En els primers les regles són clares i el terreny de joc, delimitat. Aquí trobaríem les categories que Xirinacs aixopluga sota el paraigües de la no-contradicció. Són situacions teatrals, previstes, que els jugadors, ja siguin individus o col·lectivitats, resolen seguint unes normes establertes i, segons com ho facin, seran els primers, els segons o els darrers. Qualsevol carrera, ofici, una empresa, la ciència, etc. és un joc finit que acaba donant un títol a qui juga. Els títols impliquen reconeixement, poder o glòria, estructuren la societat i ens la mostren estable i sòlida.

Però hi ha aspectes de la realitat com a mínim més interpretables. Són els jocs infinits, on cada individu o col·lectivitat juga a partir d’una exclusiva línia de sortida carregat amb un bagatge propi a l’esquena. Tothom està a punt per jugar. No hi ha regles i el terreny de joc és tan sols el proper pas a fer. Jugar a jocs infinits és crear amb cada decisió i les troballes i vivències van a parar a la pròpia motxilla i així el proper pas beu de l’experiència del pas precedent. Els jocs infinits tenen a veure amb el món de la sí-contradicció, que agrupa tots els aspectes relacionats amb la subjectivitat, el sentit, la vivència, l’art, la cultura, l’espiritualitat i d’altres. En aquests àmbits tot pot ser ell mateix i el contrari en equilibri dinàmic. Podem decidir que Dalí és genial o que no ho és, que és millor saber nedar o que no, que Al·là és Déu o que no ho és, que prendré drogues o que no les prendré. Tot pot ser vàlid i segons el que escollim escriurem la nostra història. El resultat és el solc en la mar del qual parlava Machado.

El principi de sí-contradicció és, per Xirinacs, revolucionari, ja que entendre i acceptar que la realitat no és unívoca amplia el marc de referència en el qual ens movem. Per Carse, la incertesa del proper pas ens agermana en el joc infinit de viure.

Enllaç de l’article original en català:

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1234796-jocs-finits-i-jocs-infinits.html

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Homenatge a Lluis Maria Xirinacs dins del acte de la vigilia del 11 de setembre del 2017 al Fossar de les Moreres

Homenatge a Lluís Maria Xirinacs dins de l’acte de la vigília de l’11 de setembre del 2017 al Fossar de les Moreres.

Actes de vigília de l’onze de setembre a Cardona i al Fossar de les Moreres en honor dels defensors de les llibertats i constitucions de Catalunya.

Dins de l’acte de la tarda, 20h30′, al Fossar de les Moreres:

Homenatge a Lluís Maria Xirinacs: la paraula.
Núria Roig, Màriam Serrà, Àngels Baldó i Antoni Aceves.

Programa sencer per descarregar i/o veure en format «PDF» (Programa_Diada_2017-09-10_11.pdf).

Agenda
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Xirinacs Viu! La Sardana Universal

Xirinacs Viu! La Sardana Universal.

Exposició de l’obra de Neus Dalmau sobre «La Sardana Universal» de Lluís Maria Xirinacs.

Del 7 de setembre al 7 d’octubre de 2017.

Inauguració: Dijous, 7 de setembre a les 20 hores 30 minuts.

Visita guiada per l’artista i per Joan Parés.

Lloc:

ADAC. Ateneu d’Acció Cultural.

Pujada de Sant Domènec, 2, principal.

Girona.

Amb la col·laboració de:

LEAD.
ADAC.
Fundació Randa Lluís M. Xirinacs.

Consulteu els horaris i dades completes al Cartell:

Xirinacs viu! La sardana universal. Exposició amb obra de Neus Dalmau a Girona.

Les accions arriscades i pacífiques posen a l’opressor contra les cordes.

La lluita de Xirinacs per la defensa de les llibertats dels Països Catalans es va fer explícita entre els anys 1969 i 1975, l’any que va morir el dictador feixista. En aquest període va fer vuit vagues de fam per l’alliberament de tots els presos polítics, que eren multitud. L’any 1974 va ser detingut junt amb els 113 de l’Assemblea de Catalunya i el van empresonar durant dos anys a Carabanchel. A partir de la mort de Franco es va plantar, davant de la presó Model, dotze hores cada dia durant dos anys. Era allà. Sempre. Com la gota que fa forat a la roca. Malgrat les pallisses dels grisos ell seguia allà. Tenia esperit de servei i de sacrifici. Dels hàbits de capellà, que va penjar per ètica, li va quedar això i el deix de pastor, els joves l’envoltàvem. Els anys 1975, 1976 i 1977 va ser proposat pel Premi Nobel de la Pau i l’any 1977 es va convertir en el senador independent més votat de la nostra història. Fidel, no es va asseure al seu escó de senador fins que no van deixar lliure el darrer pres polític. Allà dret, novament plantat, protestant, va fer denunciar que el Senat no servia per res. Com a Ramon Llull o a Jacint Verdaguer, el van titllar de boig. Ara, després de quaranta anys, tothom veu el que ell ja veia llavors.

Intel·ligència del saber & intel·ligència de l’estimar.

No és fàcil trobar tanta virtut i és que Xirinacs era una persona d’una intel·ligència superdotada i a més era bo. Com Gandhi, ell també era una ànima gran, un mahatma.

Inspirat pel pensament de Ramon Llull i pels avenços científics més recents com la física quàntica, va bastir el seu gran programa filosòfic, el Globàlium, un sistema general que engloba tots els sabers. També va establir les bases d’un sistema econòmic que supera el capitalisme i el comunisme. El seu immens llegat es divulgat amb cura per la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs i pel Centre d’Estudis Joan Bardina. Encara enlluerna, el temps el posarà al lloc que mereix.

Atiar el braser de la força no-violenta d’un poble: el nostre.

Feia 10 anys que projectava el seu Bon Dia per a Morir. I va triar el lloc més mític i més bell, el bressol de Catalunya. I l’acte més noble, difícil d’entendre pels poc agosarats. Exultant d’alegria, va donar la vida per nosaltres. Per més detalls, busqueu a Internet el documental que va emetre TV3 a Sense ficció: Xirinacs a contracorrent. El seu testament vital és recollit en un llibre, l’impressionant Dietari Final: «Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya per a la Humanitat (…) Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau. Ella és una mica més lliure. Perquè jo soc en vosaltres, amics». I la llavor més ben plantada va germinar, i els seus brots van ressuscitar la terra. Així sia!

Neus Dalmau i Corominas.
Fragment de l’article Xirinacs viu! Publicat a la revista Celobert l’agost de 2017.

Neus Dalmau i Corominas.

Neus Dalmau Coromines.Nascuda el 1960 a Barcelona i resident a Lloret de Mar, la pintora Neus Dalmau ret, amb aquesta exposició, homenatge al qui va ser el ser el seu mestre amb una sèrie d’obres que tenen com a punt de partida la gran plantada que va significar, ara fa deu anys, la mort d’en Xiri i la gran interpel·lació que va fer en el seu testament vital. Dalmau va estudiar pintura al fresc a l’Escola Massana, tècniques de veu amb Rafael Subirachs i filosofia amb Lluís Maria Xirinacs. Ha col·laborat amb artistes com Enric Casasses o Perejaume i va compartir, amb l’escultor Piculives, els seus darrers anys de vida. Imparteix classes de pintura i d’història de l’art i presideix l’associació cultural L.E.A.D. La seva darrera obra, Cantata de Randa, feta en col·laboració amb el compositor i director d’orquestra Salvador Brotons, es va estrenar el proppassat mes de gener al Palau de la Música Catalana, amb l’Orquestra Simfònica de Balears i l’Orfeó Català.

Agenda
Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Dimarts 25 de juliol cinefòrum Xirinacs, de la amnistia a la independència

Dimarts, 25 de juliol: cinefòrum «Xirinacs, de l’amnistia a la independència».

Lloc: Seu de l’ANC. Sagrada Família.
Cartagena, 213. Barcelona.

20h30′: Sopar.
21h: Projecció i cinefòrum.

Introducció i xerrada: Jaume Rodri i Núria Roig.

Organitza: Sagrada Família per la Independència.

Notícia a Llibertat.cat:

https://www.llibertat.cat/2017/07/cineforum-xirinacs-de-l-amnistia-a-la-independencia-39367

Cinefòrum. Xirinacs, de l’amnistia a la independència. Dimarts, 25 de juliol del 2017.

Agenda
Imatges
Vídeos
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

X Aplec al Pla de Can Pegot, Ogassa, Ripollès

X Aplec al Pla de Can Pegot, Ogassa (Ripollès).

Sant Joan. Diada Nacional dels Països Catalans.

Homenatge a Lluís M. Xirinacs.

Dissabte, 24 de juny de 2017.

 

10è Aplec Pla de Can Pegot PPCC. 24-06-2017. Monòlit.

Programa:

A les 8: Sortida autocar des de Barcelona. Plaça de la Universitat (davant de la Universitat).

A les 11: Parada a Ogassa. Concentració amb els cotxes particulars per pujar en comitiva al Pla de Can Pegot.

Acte patriòtic:

. Ofrena floral al monòlit dedicat a Lluís Maria Xirinacs.

. Parlaments.

. Presentació: Núria Roig, coordinadora Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

. Textos de Lluís Maria Xirinacs. La Independència és el nostre nord.

. Flama del Canigó. Focs de Sant Joan. Commemoracions.

. Paraula, poesia, música, cants.

Organització:

Fundacio Randa-Lluís M. Xirinacs. Logotip color 67 x 64 píxels. Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs i Indrets del Record.

Ajuntament d’Ogassa. Escut. Amb el suport de l’Ajuntament d’Ogassa.

Opuscle d’obsequi amb textos de Commemoracions (Indrets del Record). Text recuperat gràcies al Centre d’Estudis Joan Bardina.

Dinar d’Aplec: dinar de motxilla.

Tarda: Visita cultural i històrica.

Organització d’autocar des de Barcelona: Indrets del Record.

 

Import autocar: 25€.

 

Inscripcions: Indrets del Record 93-317.84.68.

 

Acte de Sobirania:

LMXD – Acte de Sobirania. Agost 2007.

Enllaç per baixar el programa sencer: (2017. Programa Aplec de Sant Joan).

Agenda
Imatges
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

El dijous 8 de juny de 2017, la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell va rebre, al despatx de audiències, representants de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs

El dijous 8 de juny de 2017, la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell va rebre, al despatx d’audiències, representants de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Agraïts per la seva invitació, vàrem explicar-li amb detall les activitats que duem a terme pel que fa a la difusió de l’obra i els projectes de Lluís Maria Xirinacs en tots els seus vessants.

També vam donar-li informació sobre l’elaboració del documental Xirinacs, a contracorrent i de la xarxa que establim amb entitats i associacions.

Vam oferir-li un exemplar d’El valor humà de la pau i altres textos inèdits (ICIP - Angle editorial. 2012), còpies del documental abans citat per a ella i per a les Secretàries (models d’amabilitat i bona gestió); una còpia del que es realitzà l’any 2000: Xirinacs, de l’amnistia a la independència (gràcies a la Fundació Catalunya) i una altra del curs d’Iniciació a la física quàntica (2005).

Per completar la informació: fulls sobre les dades de la Fundació i l’accés als blogs http://xirinacs.cat/wp, http://xirinacs.wordpress.com, http://bardina.org i al web http://lluismariaxirinacs.cat/wp. Així com també del web dels amics de http://llibertat.cat.

Finalment vam donar-li les gràcies pel seu compromís com a Presidenta de l’ANC i, ara, com a Presidenta del Parlament tot comentant la sempre desitjable interacció entre demòtica i política.

Política i demòtica:

http://www.lluismariaxirinacs.cat/wp/index.php/pensament/

Visita de membres de la Fundació RANDA - Lluis M. Xirinacs a la Presidenta del Parlament de Catalunya, 8-6-2017.

La Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell amb els representants de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs: Àngels Baldó, Joan Parés, Montserrat Sànchez, Manuel García i Núria Roig.

Imatges
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Economia psíquica, per Dolors Marin Tuyà

Economia psíquica, per Dolors Marin Tuyà.

Penedès Econòmic. Logotip. 200×36px.Penedès Econòmic. Dimarts, 6 de juny del 2017.

Economia psíquica.
Publicat el dimarts, 6 de juny del 2017, 10h2′.

Dolors Marin Tuyà. 200×200px.La psíquica es pot definir com la vivència íntima i absolutament subjectiva dels afectes, imaginacions, fantasies, desitjos que ens van passant mentre vivim. És món conscient i inconscient, part del nostre món intern i invisible, on només hi manem nosaltres. És l’alè de vida, opera sempre, les 24 hores del dia. Durant el son, mentre dormim, regenerem l’energia psíquica d’arrel. El sistema psíquic –homologable a ment, psiquisme o aparell psíquic– tracta el conjunt de mecanismes funcionals i estructures que possibiliten i expliquen el nostre propi comportament en relació al nostre entorn així com els nostres processos afectius i intel·lectuals subjectius.

La psique és l’ànima, l’esperit, sensació, sentiment, coneixement, intuïció, l’intermediari, el nexe, és subjectiva, indeterminada i abstracta. Psíquica deriva del grec psykhé significa buf, respiració, alè. Per Homer, força vital, vida, i, encara després, l’ànima de l’ésser vivent, emocions, desigs, etc. Més tard, també significa la individualitat personal, la part immaterial i immortal del ser. La papallona de nit o falena la designa, a la psique.

Ens van ensenyar a administrar els nostres diners, coses, objectes i a enfocar la vida cap als afers exteriors de les experiències: a treballar, produir, acomplir i a consumir, a les sensacions i a les accions. D’altra banda, acomplir i fer la feina ens demana una plenitud psíquica que no sempre tenim en forma o que hem de procurar tenir en condicions. Ens arreglem, fem exercici, ens relacionem amb altres, i no sempre ens és suficient per a sufocar l’impacte de les pressions excessives del món exterior. Les crispacions i les excitacions artificials insanes van minvant les nostres reserves psíquiques i ens poden fer patir desànim, dificultats de concentració, insomni o depressió. El sobrecost psíquic passa factura, va a càrrec de la salut de la nostra papallona de nit.

Guanyarem forma psíquica aprenent a administrar els nostres afers interiors. A prestar atenció, entendre i anar resolent el nostre neguit, desig, conflictes. El conflicte connecta les nostres emocions amb l’esperit, i afecta el nostre estat d’ànim i com ens sentim. El fet d’ignorar, témer o defugir un conflicte i no fer per resoldre’l ens descapitalitza i empobreix fent que la tristesa, l’enuig o el desànim ocupin massa part del nostre moment i ens afecti en el nostre to vital. Aprendre a tenir-nos per mà, a saber calibrar i a saber sentir el nivell, la distribució i la despesa interior de la nostra forma psíquica, mentre seguim fent la nostra feina i vivint en el nostre món. A cada respiració, la papallona aleteja en la pau del cel blau.

Dolors Marin Tuyà.
Consultora Especialista en Psicologia Clínica i Comunitària. Màster d’Investigació en Psicologia de la Salut.

Enllaç de l’article original en català:

http://www.penedeseconomic.com/index.php/dolors-marin/428-economia-psiquica

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Caovisió, per Dolors Marin Tuyà

Caovisió, per Dolors Marin Tuyà.

El Punt Avui+. Logotip. 200×25px.El Punt Avui+. Diumenge, 28, de maig del 2017.

Punt de Vista. Tribuna.

Caovisió.
Dolors Marin Tuyà, Psicòloga.

«En la caovisió sublim hi trobem les arrels més profundes del profetisme».

Dolors Marin Tuyà. 200×200px.Caovisió o visió del caos seria la ment caòtica o confusa que pot ser destructiva quan fa perdre l’enteniment o bé pot ser fecunda, profunda i constructiva. La categoria caovisió va ser introduïda en el model major del Globàlium pel filòsof Lluís Maria Xirinacs. Culturalment, defugim les contradiccions i les discrepàncies, marginem les ments caòtiques, quan poden ser fecundes, creatives, innovadores. Tenim la caovisió en el fons de la nostra ment, en l’inconscient i en els nostres somnis. És pou de saviesa, idees mare, endevinació, ment bohèmia, soledat embadalida, encís, sort, fusió de les ments. Quantes persones qualificades de boges no recuperaríem si sabéssim apreciar la importància de l’estat magmàtic i turbulent de la ment, que ells reclamen, al costat de l’estat harmònic i precís, que nosaltres reclamem i que impedeix la gènesi de la creativitat fecunda i que esmorteïm i amaguem amb l’actual sobremedicació amb psicofàrmacs?

Tendim a refusar, reprimir i a no ser conscients de la caovisió, la follia en sentit positiu de suprema llibertat de pensament, i d’inspiració que permet superar zones bloquejades per natura, cultura o religió. Cal una mentalitat per anar més enllà de les convencions en transit feliç i encerts per crear un univers propi. És de la follia d’on surten les grans idees noves, principis, tant científiques com sàvies, la felicitat i el plaer.

Els canvis de paradigma de tot sistema, científic, jurídic, social, filosòfic o religiós, venen precedits d’una gestió confusa dins de mentalitats prou caòtiques i imprescindiblement gens convencionals, que han detectat el totum revolutum i les escletxes de millora de l’ordre establert. Mentrestant, la gent benpensant i pretesament objectiva rebutja tota raresa caòtica fins que en descobreix el significat i l’acaba acceptant per convenció i l’integra en la seva cosmovisió o visió i manera d’entendre del món.

En la caovisió sublim hi trobem les arrels més profundes del profetisme. Natura, divinitat i transcendència contrasten amb la pusil·lanimitat de l’ofegós dia a dia. L’amor universal fa enfollir la ment humana. Llull qualifica l’Amic de foll d’amor per l’Amat. Tota sorpresa ens sembla follia, quan mereix respecte, atenció i un lloc al costat del seny. Les coses més altes, més sublims, sovint es palesen en forma de raresa o de follia i només poden ser acceptades des del veïnatge amb la transcendència mental, amb la saviesa de molts que passen per rars i atacables i que l’encerten més del que pugui semblar. El canvi neix del cor del nostre món, hem de saber fer i desfer la nostra ment individual i col·lectiva, entre la caovisió de les rareses probables i la visió del món, enteniment del món amb unes necessàries noves convencions.

Enllaç de l’article original en català:

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1152889-caovisio.html

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Presentació i debat de la trilogia de Lluís Maria Xirinacs La traïció dels líders

Presentació i debat de la trilogia de Lluís Maria Xirinacs «La traïció dels líders».

Dimarts, 13 de juny a les 19.30 dins de les xerrades «La gota catalana».

Lloc: Cartagena, 230, 5è, 1a (tocant a carrer Mallorca), de Barcelona.

Presentació i debat de la trilogia de Lluís Maria Xirinacs: «La traïció dels líders»: primera part: «la sembra laboriosa» (1971-1976); segona: «una pedregada seca» (1976-1977); i tercera: «la collita perduda» (1977-1979, amb ampliacions el 1981 i el 1994).

Per Núria Roig i Roser Veciana
de la
Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs.
http://www.xirinacs.cat/wp/

Enllaç al document sencer dels tres volums de La traïció dels líders:

http://bardina.org/tliders/LMX_La_traicio_dels_liders_complet_r2.pdf

Lliçons de «Memòria Històrica» per un present i un futur lliures i millors.

Lluís Maria Xirinacs. La traïció dels líders 3. La collita perduda.

«Cal no impedir, com es fa sistemàticament, l’accés del poble a la informació, a les fonts dels diners públics, als centres de decisió. Aquesta és encara la infanteria imprescindible. I la teníem! I la podem tornar a tenir si sabem i volem omplir el fossat ferest obert entre el poble i els seus líders».

Agenda
Imatges
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink