Enllaços

Busquem la plenitud. Dolors Marin Tuyà.

Busquem la plenitud.

El Punt Avui+. Logotip. 200×25px.El Punt Avui. Dilluns, 11 de maig del 2020.

Opinió. Tribuna. Punt de Vista.

 

Busquem la plenitud.
Dolors Marin Tuyà. Psicòloga.

«A Occident ens ensenyen moral i no l’esperit i a Orient ensenyen l’esperit i neguen el jo».

Dolors Marin Tuyà.Els processos iniciàtics, normalment, parteixen del territori profà de la ciència (estructures i matèria) per anar cap al territori sagrat situat en l’extrem oposat, el de la consciència (vivències i ànima). La iniciació en el nostre món occidental la fem a l’escola i a la universitat, a partir d’uns ensenyaments molt centrats a saber qüestions tècniques i intel·lectuals amb l’objectiu de fer coses i de tenir coses. Iniciació que exclou el món de l’esperit que no és ni mesurable, ni controlable ni jerarquitzable. Un món que comença amb mi i la meva ànima i que es fon en l’ànima de l’univers entremig de tot d’ànimes. Com l’aigua d’una gota que quan arriba a la mar no es perd però ja no té consciència de gota. El jo és la gota, no és l’aigua, l’aigua és l’esperit, l’ànima. S’ajunten totes les ànimes i fan l’ànima universal.

Jo soc lliure i responsable. Jo tinc la capacitat de decidir i la capacitat de respondre als meus actes lliurement. Sento el meu jo si em centro en mi i em desenganxo de les coses que faig o em passen. Darrere meu hi ha la meva ànima. Si cap enfora tinc el meu cos, cap endins en un món de misteri, místic i transcendent, que no veig, hi tinc la meva ànima.

La persona lliure és terrible, no se la pot agafar per enlloc. Xirinacs deia que a comissaria per poder anar al lavabo o poder fumar havies de confessar i firmar un paper. Estaves lligat. I que la persona ha d’estar disposada, si és un subjecte lliure, a pixar-se al damunt, no firmar i no sentir-se humiliat perquè si et sents humiliat ja estàs lligat! A Occident ens ensenyen moral i no l’esperit i a Orient ensenyen l’esperit i neguen el jo. El jo és importantíssim, és qui troba la seva ànima i la connecta amb tot l’esperit. Tot en aquest món té esperit: una taula, una casa, un arbre, un bosc, un poble… tenen esperit i el conjunt forma l’esperit universal, que seria l’ànima de l’univers.

Badar és com marxar una mica d’aquest món. A la persona que es queda badant el seu esperit se li ha anat una miqueta d’aquí. Els esperits s’imbriquen uns amb altres a diferència dels objectes, que no ho fan. Moltes vegades quan dic «he fet això» pot voler dir que l’esperit del meu pare m’ha insinuat que ho faci i m’ha animat a fer ho. Allò que diuen que quan els pares volen una cosa els fills la realitzen. Poden tardar una generació, per les dificultats, però el fill la realitza. Per què? Perquè l’esperit del pare és en el fill. Un pas més en el procés de maduració seria el de retorn del sagrat cap al profà, sovint oblidat o obstaculitzat per les tradicions esdevingudes centres de poder. Tornar per parlar alt i clar sobre l’esperit objectivat. Si bé, després, per implementar les profecies s’ha de ser competent i tenir compromís amb el més proper al que és profà.

Enllaç de l’article original en català:

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1786542-busquem-la-plenitud.html

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Parlar alt i clar. Dolors Marín Tuyà.

Parlar alt i clar.

Penedès Econòmic. Logotip.Penedès Econòmic. Abril del 2020.

Parlar alt i clar.
Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació
Globàlium de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

Dolors Marin Tuyà.Els profetes ens avisen del que pot passar, de què està passant, de què ha passat en la natura i en la societat. Parlen alt i clar. En termes filosòfics, el profètic ve del natural i espiritual. Cos, estructures, organismes, organització es generen des de l’esperit.

Si en la química observem constància i sostenibilitat en els objectes, no així en la societat. Hem intentat fer societats matriarcals, patriarcals, monarquies, repúbliques, cooperatives… i totes van caient. No s’aguanten, encara. És possible que fallin per què les construïm des de la part fenomènica de l’ara i aquí obviant el fonament transcendent i metafísic de tota creació orgànica en el món. Diu Xirinacs que quan ho aconseguim, la societat serà estable com ara ho és la química.

Les malalties vénen de coses superiors sense resoldre. La ciència oblida que els éssers fundats i els cossos naturals vénen de l’ànima universal, i no vénen de la ciència ni de la tècnica. Neixen com d’un tronc. Un arbre o una rosa neixen de natura, naixere, natus, national, nacional tot el que neix empès per l’esperit. De cara enfora, objectivament són el regal que ens fa l’ànima universal. I això és la profecia. Veure les coses tal com neixen, accionen o reaccionen d’acord amb l’esperit universal.

Els ecologistes són profetes, ens avisen que estem embrutant el planeta i ho fan en nom de l’ànima universal per exemple dels efectes de la contaminació d’un excés de ferralla. L’ecologia és una forma concreta de profecia.

Hi ha profetes de bons averanys i profetes de mals averanys. Els profetes fan una immensa por a l’Església i l’Estat. Han estat perseguits i morts. I per això molta gent s’estalvia de ser-ne per la por que la matin. En realitat un autèntic profeta no s’adona que n’és, actua com un somnàmbul portat per l’esperit. Ni ell s’adona del que predica, l’empeny l’ànima universal. Els nens són profetes mentre que no estan mentalment massa manipulats. Tots podem funcionar com un profeta pels altres. El drama és quan els pobles no tenen profetes o no els reconeix i ignora.

Quan l’esperit s’objectiva passa a objecte. No n’hi ha prou amb ser profeta, per portar a terme les profecies s’ha de ser competent i cal compromís amb el món.

Enllaç a l’article original en català:

https://penedeseconomic.com/opinio/dolors-marin-tuya/1431-parlar-alt-i-clar

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Batecs al vent: La Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs.

Batecs al vent: La Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs.

Ràdio Ciutat de Valls. Batecs al vent. Jordi Tudó i membres de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Per Jordi Tudó.

Jordi Tudó. Batecs al vent.Presentador: Jordi Tudó. Participants: Manuel Garcia, Àngels Baldó, Dolors Marín, Víctor Gil i Núria Roig, membres de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs. Programa: Batecs al vent, de Ràdio Ciutat, de Valls. Data de l’emissió: Dilluns, 2 de març del 2020. Durada: 58 minuts i 42 segons. Idioma: català.

La Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs, fa difusió de la biografia, obra i propostes de Lluís Maria Xirinacs. Col·laboració amb el Centre d’Estudis Joan Bardina, difusió del Globàlium, el model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs, conferències i cursos sobre el Model, grup d’Arxiu: Ordenació dels documents en paper. Iniciatives, participació i col·laboració en homenatges i conferències. Ens expliquen els treballs de recerca i investigació, així com les tasques de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Ens ho explica: Manuel García. President de la Fundació. Hi és des dels inicis. Imparteix cursos del Globàlium, el Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs. Àngels Baldó. Hi és també des de fa molts anys. Ha impartit cursos d’Història de la Filosofia a la mateixa Fundació. Actualment forma part també del Grup d’Arxiu. Duu els webs https://xirinacs.wordpress.com/ i https://www.lluismariaxirinacs.cat/wp/. Dolors Marín. Segueix els cursos del Globàlium. Ha escrit articles sobre el tema per a El Punt Avui i per al Penedès Econòmic. Víctor Gil. Fa poc temps que hi és però desenvolupa una gran tasca al Grup d’Arxiu. Segueix els cursos del Globàlium. Núria Roig. Des del 2000 és a la Fundació. Primer seguint els cursos del Globàlium. Actualment fent de Coordinadora de la Fundació.

https://www.ivoox.com/batecs-al-vent-2-3-2020-radio-ciutat-valls-audios-mp3_rf_49364197_1.html

Enllaç de la pàgina original de Ràdio Valls en català:

https://valls.radiociutat.com/2020/03/02/batecs-al-vent-la-fundacio-randa-lluis-maria-xirinacs/

Àudios
Imatges
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

El virus de la pobresa, per Brauli Tamarit Tamarit

El virus de la pobresa.

Gràfic descendent expremut.Lluís Maria Xirinacs ens recordava en vida seva que un país no pot tenir plenitud de drets i llibertats si és econòmicament pobre. Contràriament, un país pot dur a terme i respectar els drets i les llibertats del seu poble si gaudeix de prosperitat.

La disminució global dels drets i llibertats que s’està produint a nivell planetari respon a causes econòmiques perfectament identificables, començant pel fet que la generació pública de moneda en molts estats ha estat privatitzada i sotmesa a una devolució amb interès. Si per emetre públicament 100 unitats monetàries s’han de tornar, posem-ne 110, llavors cal saber que el deute difícilment es podrà saldar i que s’anirà incrementant cada cop més, atenent el caràcter acumulatiu dels interessos.

Un altre motiu de l’empobriment d’un país és el fet que la investigació científica i tecnològica tendeix a disminuir el treball administratiu assalariat. Ordinadors, màquines i robots substitueixen el treball de les persones, cada cop menys gent fa la feina de tots emprant més hores, i la resta de persones romanen a l’atur. Disminueixen, per tant, les rendes del treball.

L’evasió de divises cap a paradisos fiscals fa que els estats disminueixin també els seus ingressos en concepte d’impostos. Això incrementa l’endeutament dels estats, la qual cosa amenaça amb provocar la privatització dels serveis públics: pensions, sanitat, educació, etc., i la possible retallada de les rendes de les pensions i jubilacions.

Si disminueixen les rendes del treball i les rendes de les pensions, això genera una disminució del consum. Els empresaris veuen com els seus productes i serveis tenen menys sortida, i per tant es redueixen els seus beneficis. Al seu torn, han de retallar despeses, per exemple reduint la seva plantilla o els salaris dels seus treballadors.

La gran banca destina un 98% de mitjana de les seves inversions a productes de major rendibilitat com ara especulació de divises, petroli i derivats, tràfic d’armes, aliments i medicaments que poden fer mal, etc. Ho fa pressionada per una clientela que, en bona part, li exigeix una més gran rendibilitat en els seus capitals. Només el 2% d’aquests diners es destina a inversions en el comerç de proximitat, que es veu així poc recolzat.

L’ex-empleat bancari Jorge Aniceto Molinari ens recorda sovint que Lenin ja va vaticinar que el poder es desplaçaria cap als grans conglomerats empresarials, i que els marges de guany en tots els negocis anirien disminuint.

A aquests fenòmens econòmics s’hi sumen els problemes de tipus ecològic, de contaminació i pol·lució, d’agressions contra els ecosistemes com ara incendis i urbanitzacions d’espais naturals, una pagesia industrial que afecta la salut de persones, animals i vegetals, fabricació de productes amb obsolescència programada o difícilment reciclables i una manca de tractament de les deixalles. Les conseqüències ecològiques negatives d’una part important de l’activitat econòmica humana queden poc reflectides explícitament en els balanços comptables de les empreses, però afecten la salut de la Humanitat i de la Natura.

A conseqüència de tots aquests processos, hi ha diferents iniciatives que proposen solucions anant a l’arrel de cadascun d’aquests problemes per a fer una economia viable, dins d’un planeta que pugui perdurar ecològicament més enllà de les actuals generacions. Algunes propostes es poden aplicar directament a nivell individual o col·lectiu al marge de la participació dels governants. Altres han de ser aplicades per aquests i els pobles han de preservar mínimament els seus drets per a vetllar que es duguin a terme, perquè com deien els vells llibertaris: «El poder corromp i el poder absolut corromp absolutament».

Brauli Tamarit Tamarit.
Membre del Centre d’Estudis Joan Bardina i de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Diumenge, 15 de març del 2020.

Enllaç de l’article original dins del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina:

http://www.bardina.org/nw/escrits/brauli-tamarit-tamarit-el-virus-de-la-pobresa-cat.htm

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Presentació del curs d’introducció al Globàlium 2019-2020.

Presentació del curs d’introducció al Globàlium 2019-2020.

Presentació: Dilluns, 30 de setembre, a les 18 hores.

Lloc: Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Rambla de Badal, 121, 1r.

Barcelona.

A càrrec de Manuel García Sanz.

El mateix dia de la Presentació es concretaran el dies de la setmana i els horaris en els quals s’impartiran els cursos.

Professors: Manuel García i Joan Parés.

Adreça de correu electrònica de la coordinació:

germanies.randa.xirinacs@gmail.com

«…L’Estudi de Models Globals permet prendre consciència dels nostres patrons mentals, de cara al seu ús. Ajuda a millorar-los o substituir-los per altres de millors, més universals, útils i gratificants. Podríem considerar l’aprenentatge d’aquest estudi com una iniciació a la crítica constructiva. Això és possible si la ment, d’una forma conscient i ordenada, és capaç de veure i acceptar l’actitud amb què comprèn, integra i judica la realitat que l’envolta, sigui aquesta interna o externa.

Com a eina de cultura permet, de forma sintètica i ordenada, el reciclatge, l’actualització i interconnexió dels coneixements adquirits al llarg de la vida. És en aquest sentit que l’Estudi de Models Globals pot considerar-se com un instrument potencial de síntesi, d’anàlisi i d’arxiu de dades ordenat, accessible i acumulatiu.»

Lluís M. Xirinacs. Mentalitat i models globals (2001).

 Hiperesfera del Model Globàlium. Les dues esferes representatives de la hiperesfera.

http://www.lluismariaxirinacs.cat/

Enllaç a «Model Global»:

https://www.lluismariaxirinacs.cat/wp/index.php/model-global/

Model Menor:

https://www.lluismariaxirinacs.cat/wp/index.php/model-global/model-menor/

Model Major:

https://www.lluismariaxirinacs.cat/wp/index.php/model-global/model-major/

Per accedir i poder baixar els «Llibrets de les 80 categories» del Model Major, cliqueu el «botó» que ho indica i, a continuació, apareixeran els botons de cada categoria per poder baixar el llibret o llibrets que us interessin.

* Obra i propostes de Lluís Maria Xirinacs:

Web:

http://lluismariaxirinacs.cat/wp

Apartats: Vida, Cronologia, Obra, Política i demòtica, Model global (Model major i Model menor), Mística, Mèdia, Fotos, Dedicatòries, etc.

A l’apartat «Mèdia» hi ha un enllaç per poder accedir al Canal YouTube de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs:

Canal YouTube Fundació Randa - Lluís Maria Xirinacs

https://www.youtube.com/channel/UCMjWdmmkLEsnUSVcU8wGfJw

Blogs:

http://xirinacs.cat/

http://xirinacs.wordpress.com/

http://bardina.org/

Facebook:

Fundació Randa – LMX

https://ca-es.facebook.com/Fundació-Randa-Lluis-M-Xirinacs–496967750314523/

Facebook 2:

https://www.facebook.com/xirinacs/

Agenda
Imatges
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Sis nits de agost de Jordi Lara.

«Sis nits d’agost» de Jordi Lara.

Edicions de 1984. Col·lecció Mirmanda. 2019.

El sis d’agost de 2007 un home va sortir de Barcelona i va pujar a la muntanya per morir-hi sol. Aquell mateix dia complia setanta-cinc anys; es deia Lluís Maria Xirinacs i tenia una llarga trajectòria pública com a lluitador per les llibertats i filòsof pacifista. ¿Per què ho va fer? ¿Era un suïcidi o era una altra cosa?

Sis nits d’agost és la història d’aquella mort volguda, singular, misteriosa. La revelació de com va ser preparada escrupolosament i com va afectar tantes persones, i l’aventura d’un escriptor per esbrinar el sentit d’una acció com aquella. Una novel·la apassionant que ens convida a una reflexió moral i universal sobre allò que ens interroga a tots: la mort, la llibertat individual o el compromís col·lectiu.

Lectura breu:

El vespre del diumenge cinc d’agost del 2007, quan la senyora Remei va veure llum a la cuina del veí del tercer, no podia saber que l’home ja feia almenys dos dies que dejunava i tenia altra feina que fer-se el sopar. Ella era una septuagenària desvagada i observadora, més per avorriment que per tafaneria li endevinava el tragí domèstic pels llums del celobert; ell era un veí tan reservat que mai no necessitava re i la saludava amb la correcció justa quan ensopegaven en l’estretor de l’escala. Xirinacs ho preparava tot a consciència, i el més probable és que dediqués aquell vespre a acabar d’endreçar un piset de quaranta metres quadrats que era més una cel·la ben aprofitada que una llar (…).

Enllaç:

Sis nits d’agost. Edicions de 1984

Llibre Sis nits d’agost. Jordi Lara. Edicions de 1984. Col·lecció Mirmanda. Portada.

Imatges
Escrits (diversos autors)
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Compromís per l’aigua pública i democràtica.

Compromís per l’aigua pública i democràtica.

La Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs s’adhereix al «Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica».

Us animem a adherir-vos-hi:

https://aiguabcn.org/compromis/adherirse/

Enllaç a la web amb tota la informació:

http://www.aiguabcn.org/

Ens comprometem amb l’aigua pública i democràtica.

Imatges
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Cultura de pau, 2019.

Cultura de pau, 2019.

CUIMPB - Centre Ernest Lluch.

La finalitat del Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo Barcelona (CUIMPB) - Centre Ernest Lluch es la gestio del centre permanent de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) a Barcelona.

A mes de la UIMP, constitueixen el CUIMPB-Centre Ernest Lluch, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

CUIMPB - Centre Ernest Lluch.

La seu del CUIMPB-Centre Ernest Lluch és al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB, c/ Montalegre, 5). Aquest centre acull la majoria de les activitats acadèmiques i culturals que organitza la Universitat.

L’edifici, inaugurat el 1994, esta construït sobre els fonaments de l’antiga Casa de la Caritat, al barri del Raval, i actualment es un dels espais culturals més actius i innovadors de Barcelona.

Més informació:

Secretaria d’alumnes
Montalegre, 5
08001 Barcelona

Tel: 93-3017555
Fax: 93-4120055

cuimpb@cuimpb.cat
https://cuimpb.cat/ca/

Consorci Universitat Internacional Menendez Pelayo

Barcelona (CUIMPB)-Centre Ernest Lluch.

Escola «Pau i conflictes».

Curs II. La noviolència: història i estratègia

4, 5, 12, 13, 26, 27 març del 2019.

Direcció: Xavier Garí, Escola «Pau i Conflictes» CUIMPB-Centre Ernest Lluch, professor de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Internacional de Catalunya.

El curs es farà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

carrer Montalegre, 5. Barcelona (codi: 1902).

https://cuimpb.cat/ca/

La no violència és la força que sorgeix d’una mística determinada, que condueix a un mètode o estratègia definit i coherent, i que culmina aplicant la seva teoria i la seva estratègia per a la gestió pacífica i creativa dels conflictes, tot contribuint a unes condicions de vida més justes i igualitàries. Els seus orígens provenen de les religions antigues i continuen una trajectòria històrica poc difosa però extraordinària. Henry D. Thoreau o Léon Toltsoi són dos teòrics que la forneixen de contingut i pensament, si bé el Mahatma Gandhi i Martin Luther King li donen forma concreta en la primera i segona meitat del segle XX respectivament. Multitud d’institucions al món, entitats i centres d’estudi o recerca, així com d’experts mundials, han treballat a fons sobre aquesta teoria i estratègia alhora que ha canviat les estructures socials, polítiques i culturals que ha revolucionat pacíficament el món i que ha fet front a la violència sense la violència, de manera activa, ferma i alternativa. Aquest curs vol estudiar a fons què és, d’on ve i què aporta la No violència en la gestió creativa i pacífica dels conflictes, i com segueix ben viva en un món de violència que no afluixa.

Preus: General: 60€; Aturats: gratuït.

Universitaris i pensionistes: 30€.

Programa:

Dilluns, 4 de març. Sala Mirador del CCCB.

18.00-20.00h. Introducció a la No violència: definició, reptes i límits.

Xavier Garí.

Dimarts, 5 de març. Sala Mirador del CCCB.

18.00–20.00h. Educació per a la no violència.

Paco Cascón.

Dimarts, 12 de març. Aula 2 del CCCB.

18.00-20.00h. Visió de gènere de la no violència i moviments no violents de dones al món.

Cécile Barbeito.

Dimecres, 13 de març. Aula 2 del CCCB.

18.00-20.00h. La comunicació no violenta.

Cécile Barbeito.

Dimarts, 26 de març. Aula 2 del CCCB.

18.00-20.00h. Teoria política de la resistència no violenta (del s. XIX al s. XX).

Mario López Martínez.

Dimecres, 27 de març. Aula 2 del CCCB.

18.00–20.00h. El pensament de la noviolència en els seus líders.

Mario López Martínez.

Ponents:

Cécile Barbeito, investigadora i formadora en educació per a la pau.

Paco Cascón, expert en educació, conflictes i no violència. Seminari Permanent d’Educació per a la Pau, l’Associació Pro-Drets Humans.

Xavier Garí, professor de la Facultat d’Humanitats, UIC.

Mario López, historiador, investigador del Instituto de la Paz y los Conflictos - Universidad de Granada.


Cursos anteriors:

Curs I. Introducció a la cultura de pau.

Del 24 d’octubre al 28 de novembre 2018.

La Cultura de Pau està basada en els principis enunciats en la Carta de les Nacions Unides, així com en el preàmbul de la Constitució de la UNESCO, que se centra en el respecte als drets humans, la democràcia, la tolerància, la convivència, la promoció del desenvolupament, l’educació per a la pau, la gestió i transformació dels conflictes, la reducció de la violència i l’ús dels valors de la no violència per a restablir la pau i consolidar-la arreu. Aquest primer curs destaca els elements clau d’aquesta Cultura de Pau de la Declaració i Programa d’Acció de la UNESCO, i ofereix una síntesi prou elaborada del seu context històric i marc conceptual i teòric del que s’entén per pau, la seva oposició (la violència i les guerres) i la transició que la noviolència pot aconseguir fent evolucionar situacions de violència cap a contextos de pau.

Ponents:

Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau (FundiPau).

Xavier Garí, Escola «Pau i Conflictes» CUIMPB-Centre Ernest Lluch, professor de la UIC.

José María Royo, Escola de Cultura de Pau, UAB.

Antoni Soler, president de FundiPau.

José Sols, director de la Càtedra d’Ètica de l’IQS-URL.

Cultura de Pau, març del 2019. Triptic.

 

Agenda
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Acte d’Òmnium Premià de Mar.

Acte d’Òmnium Premià de Mar.

Omnium Cultural. Logotip.Dijous, 13 de desembre a les 19h30’.

Òmnium Premià organitza un nou acte de suport a La Marató de TV3 d’enguany.

Lloc:

Centre Cívic de Premià de Mar.
Carrer Esperança, 19.

En primer lloc, l’especialista en oncologia Neus Soler i Abril farà una conferència sobre el càncer, malaltia a la qual va dedicada La Marató 2018.

Tot seguit, es projectarà el documental Xirinacs a contracorrent, que comentarem en acabar amb un membre de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs. Aquest documental ens permetrà conèixer què va suposar la vaga de fam d’aquest activista català pels Drets Humans.

En darrer lloc, farem el sorteig d’una panera cultural per recaptar fons per a la Marató.

* Us informem que enguany hem suspès el tradicional sopar per a la Marató de cada any, en solidaritat amb els presos polítics i exiliats, en especial, amb els que han iniciat la vaga de fam.

Òmnium Premià.

* Segurament, en lloc del documental citat, es projectarà «Xirinacs, de l’amnistia a la independència». Dependrà del temps disponible.

* Hi assistiran Àngels Baldó i Núria Roig de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Enllaç:

https://www.omnium.cat/ca/activitat/viii-festa-domnium-premia/

Agenda
Imatges
Vídeos
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

6-11-2018. Política i Demòtica al Cafè de la Òpera.

6-11-2018. «Política i Demòtica» al Cafè de l’Òpera.

Dimarts, 6 de novembre de 2018 a les 20h:

Lluís Maria Xirinacs. «Política i Demòtica».

A càrrec de Roser Veciana Olivé i Núria Roig Esteve.

I passi del documental:

«Xirinacs, de l’amnistia a la independència». Fundació Catalunya. 2001.

Lloc: Cafè de l’Òpera. La Rambla, 74. Barcelona (Davant del Gran Teatre del Liceu) a les 20h.

«…Els alemanys estan contínuament inventant paraules noves. Diuen que això afavoreix el pensament filosòfic. Els francesos no suporten la introducció de neologismes. Diuen que enterboleixen el llenguatge clar i distint. Potser els catalans podríem ocupar un terme mig i permetre’ns d’inventar-ne algun. Jo avui proposo la introducció d’un nou mot, que de fet ja existeix en els diccionaris, però al qual vull donar un significat més estricte. Ja sé que no tothom qui vol pot introduir, en el feix de costums que és un idioma, un nou mot amb èxit popular. Els costums varien molt lentament. Poso tres exemples de neologisme triomfant: «Superar-se», tal com s’usa popularment avui és d’origen hegelià, «acomplexar-se» és d’origen freudià i «alienació» d’origen marxià. Esdevenen vives les paraules noves si encerten a anomenar millor realitats vives mal anomenades.

La nova paraula és «demòtica», que no cal confondre amb «domòtica» o informatització de la llar, treta de la paraula llatina «domus». Ací, «demòtica» ve de «demos», paraula grega que significa poble. Tant el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans com el de l’Enciclopèdia catalana ens la defineixen com a adjectiu femení referent a cosa del poble, que pertany al poble, que és popular. Joan Coromines, amb la seva proverbial meticulositat ens explica que és paraula culta i tardana. El primer document conegut en el qual apareix és de 1868, amb el títol de «Diccionari Suplement de tots els diccionaris publicats fins ara de la Llengua Catalana», escrit per una Societat de Literats i revisat per A. Costa. L’editorial fou l’Espasa que ja era fundada per aquells temps.

¿Per què vull donar èmfasi a aquesta paraula? Perquè vindria a anomenar una realitat important que ha estat ocultada, marginada i reprimida durant més de dos segles i que cal urgentment rehabilitar. No és la primera vegada que en parlo. «Demòtica», si és allò referent al poble, es fa necessària en paral·lel a l’altra paraula que encapçala aquest article, la paraula «política», l’ús de la qual és plenament acceptat. Tothom sap que és un polític, fer política, una decisió política, economia política, la «classe» política.

Tant com avui dia n’és de desprestigiat el contingut, n’és de prestigiat l’ús sociolingüístic. En totes les societats occidentals, autoanomenades democràtiques, s’ha cavat un fossar entre el poble i els polítics. Cabalment ara que l’Estat espanyol accedia a la democràcia! Aquest desprestigi ha anat creixent poc a poc i ve de lluny».

Lluís Maria Xirinacs. Dissabte, 24 de juny del 2000.

Més informació a dins l’apartat «Política i demòtica»:

http://www.lluismariaxirinacs.cat/wp/index.php/pensament/

En finalitzar la xerrada, les ponents Roser Veciana Olivé i Núria Roig Esteve obriran el debat, plantejant totes les opinions o interrogants que sorgeixin sobre el tema en qüestió.

Mòbil per a confirmar l’assistència o per a qualsevol consulta: 654113551 (Montse Guàrdia).

Per a més informació entreu el següent enllaç:

https://montseguardia.blogspot.com/2018/10/conferencia-politica-i-demotica-lluis.html

Lluís Maria Xirinacs. Plaça de Sant Jaume. Any 2000. 600×400px.

Agenda
Imatges
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink