Biografia

Lluís Maria Xirinacs Damians. Resum biogràfic.

Xirinacs, net. 117×150. Xirincas, seminarista. 110×150.Xirinacs, mirant-nos de front. 108×150.Xirinacs al Senat. 70×150.

1932. Neix a Barcelona el 6 d’agost de 1932 en el si d’una família burgesa.

1939-1945. El final de la guerra civil provoca un pacte de la major part de la burgesia catalana amb els vencedors. La família Xirinacs no és una excepció. L’ambient familiar, castellanitzat, catòlic-tradicional, incideix de ple sobre la formació del menut Lluís Maria. Tanmateix aquesta família, de profundes conviccions cristianes autèntiques i molt preparada intel·lectualment, el dota d’una base forta que permet la seva constant evolució. Dels 7 als 14 anys: intensa vida espiritual i comunitària a Sant Felip Neri de Gràcia. Estudia i llegeix molt l’Enciclopèdia Espasa que tenen a casa.

1946. Ingressa al seminari de les Escoles Pies a Alella. Després, dos anys de formació a Moià.

1948. Comença la carrera de sacerdot. Dos anys de filosofia i quatre de teologia a Iratxe (Nafarroa) i desprès a Albelda (La Rioja).

1949. Prepara l’examen d’Estat. S’examina a Barcelona amb Premi Extraordinari.

1950. A Albelda el curs era de 63 alumnes. Ell i dos companys formen un equip i organitzen globalment la resta de companys segons les seves especialitats o afeccions. Calia inventar un model global adequat, ajudar cadascú a trobar la seva especialitat i trobar el seu lloc en el comú. Amb en Lluís M. com a coordinador, varen crear una autèntica Uni-versitat. Després d’una primera fase d’admiració, els seus superiors s’espantaren en veure que els alumnes en sabien més que ells mateixos de moltes qüestions modernes, per exemple, de física quàntica. La biblioteca que havien creat fou clausurada, els llibres requisats i en Lluís M. fou castigat amb un retard de tres mesos de la seva ordenació sacerdotal.

1955. És ordenat sacerdot a Solsona per V. Enrique i Tarancón. Durant vuit anys es dedica a l’ensenyament a Barcelona i Olot. També es dedica a activitats en el camp de la joventut. És nomenat Consiliari General de Catalunya de la branca «rovers» del Moviment Escolta.

1960. Estudia Biologia a la Universitat de Barcelona.

1962. Escriu «La via. Iniciació Cristiana».

1963.- Primers enfrontaments amb el poder com a conseqüència de la seva progressiva consciència cívica. Interpel·la la policia de Barcelona per les tortures a què han estat sotmesos diversos universitaris detinguts. És expulsat de Barcelona per ordre del governador civil. Es trasllada a Balsareny, depenent del bisbe de Solsona. Inicia una experiència comunitària constituïda per quatre persones. No els és permès que sigui més àmplia.

1966.- L’onze de març es fa la tancada dels caputxins de Sarrià: «la caputxinada». Fundació del Sindicat Democràtic d’Estudiants. Per aquests fets, el bisbe l’expulsa definitivament de la diòcesi de Solsona. Queda confinat a Sant Jaume de Frontanyà, de 30 habitants i a dues hores a peu de la carretera més pròxima. Al juliol refusa cobrar la paga de l’Estat. És el primer capellà que pren aquest determini.

1967. El seu testimoniatge afecta la base de l’església. Els sacerdots de Vic voten a favor d’acollir Xirinacs. El bisbe accepta i li ofereix el poble de Santa Maria del Camí, amb la condició que «faci bondat». Sense la paga, viu del seu treball. Dirigeix l’Escola de Teologia d’Igualada i col·labora a l’escola Mowgli de la ciutat. També escriu en diverses publicacions.

1968. Amb el llibre «Secularització i Cristianisme» obté el premi «Carles Cardó». Compareix a declarar davant el jutge militar, acusat de trobar-se implicat en el F.A.C., però no se li obre procés. El seu radicalisme social i nacional es va accentuant. Deixa de col·laborar en el «Full Diocesà» a causa de les pressions que rep. Abandona la direcció de l’Escola de Teologia. No vol cobrar res pels sagraments que administra. Vol publicar «Comunitat Cristiana de Base» sense sotmetre’l a la censura eclesiàstica. La censura civil li nega la publicació. Fa pressió al bisbe de Vic perquè porti a la pràctica la teoria social de l’Església i faci donació de les terres als qui les treballen. Davant la negativa episcopal, abandona la casa rectoral i es trasllada a La Torre de Claramunt. Finalment, abdica de l’església, deixa el bisbat i surt dels escolapis. Es lliura al testimoniatge cristià sense fronteres.

1969. Enceta la primera vaga de fam, de set dies, a Santa Cecília de Montserrat, per demanar la separació de l’Església i l’Estat. Li fan costat mossèn Dalmau i una noia. És detingut però no l’arriben a processar perquè el bisbe de Vic s’acull als privilegis del Concordat.

1970. Desembre. Tres-cents intel·lectuals catalans, es reuneixen a Montserrat com a testimoni de protesta pel procés de Burgos contra patriotes bascos. Són assetjats per la guàrdia civil. La nit de Nadal inicia una segona vaga de fam indefinida. Pretén enaltir l’esperit de lluita del poble per l’assoliment de les llibertats essencials de l’home.

1971. Després de 21 dies, el 14 de gener cessa de la vaga a petició de les organitzacions polítiques, que li prometen intensificar la lluita antifranquista.

El 23 de març el TOP li obre procés per propaganda il·legal segons declaracions fetes durant la vaga. Li concedeixen la llibertat provisional. Aquesta vegada li demana al bisbe de Vic que no intervingui. Declara en català davant del jutge. No signa cap document que no estigui escrit en català.

El 16 d’agost inicia, obertament, una campanya de refús total al règim.

El 7 de novembre es constitueix l’Assemblea de Catalunya. La participació de Xirinacs en el seu procés de gestació és significatiu.

1972. El dia 16 d’abril s’ha de presentar al TOP i no hi compareix. Escriu un document de refús total al règim. El fa públic en una concentració a la parròquia de Sant Miquel del Port, a Barcelona. Convocat de nou pel TOP, no en fa cas.

El 12 de novembre més de 3.000 persones es concentren a Ripoll per celebrar el primer aniversari de l’Assemblea de Catalunya. Xirinacs és detingut i el multen amb 50.000 pessetes. No paga la multa i és arrestat al convent d’Olot però abandona la reclusió. Detingut novament és conduit a la presó concordatària de Zamora per acabar els 30 dies d’arrest. Inicia la tercera vaga de fam; aquesta vegada de fam i de set. Al cap de nou dies, la seva vida corre perill i és traslladat a l’Hospital Provincial de Zamora. És posat en llibertat quatre dies després.

1973. Continua en la lluita sociopolítica de Catalunya.

1 de maig: participa en la concentració per l’Assemblea de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, amb deu mil persones.

El 28 d’octubre la Comissió Permanent de l’Assemblea fa una reunió a l’església de Maria Mitjancera. La policia entra pistola en mà i agafa i empresona 113 participants, entre ells Xirinacs. És alliberat al cap de tres dies juntament amb un altre sacerdot. És multat amb 350.000 pessetes que no paga.

L’onze de novembre, assisteix a la reunió internacional dels cristians per la revolució a Lió.

L’u de desembre inicia una nova vaga de fam per l’alliberament dels cent tretze. Després de set dies de fam i de set, és traslladat a l’Hospital Penitenciari de Carabanchel. Durant la vaga es produeix l’atemptat i mort de Carrero Blanco. Puig Antich és condemnat a mort.

1974. Després de 42 dies de vaga de fam els metges temen un xoc fatal. Accepta deixar-la a petició dels metges i per l’anunci (fals) de la sortida dels companys detinguts. Torna a menjar i a recuperar-se. Li fan el judici pendent: Contesta en català. El condemnen a tres anys. Pax Christi li atorga el Memorial Joan XXIII per la seva acció no-violenta per la pau.

1975. 1 de gener. Comença una nova vaga de fam ja que l’amnistia no ha estat atorgada. Adreça una carta oberta a Franco on indica les causes per les quals ha iniciat la vaga. Es proposa la seva candidatura al Premi Nobel de la Pau. L’Acadèmia de Noruega accepta la candidatura.

El 14 de febrer el porten emmanillat a Barcelona per a què pugui veure la seva germana agonitzant. Es publiquen «21 dies de vaga de fam per Catalunya» i «Subjecte».

El 15 de maig li concedeixen la medalla commemorativa del 25è aniversari del Consell Mundial de la Pau. Rep adhesions de Tarradellas i de moltes associacions.

El 28 d’agost comença una nova vaga de fam en solidaritat amb els companys del País Basc Garmendia, Otaegui i altres. Arran de l’execució de Txiki, Otaegui i tres membres del FRAP, radicalitza la seva actitud. És internat en cel·les de càstig.

El 6 d’octubre, després de 22 mesos i mig de reclusió, surt en llibertat de Carabanchel.

El 20 de novembre mor Francisco Franco. 30 de novembre: nova vaga de fam a Montserrat per reclamar l’amnistia general. El visita Mc Bride, premi Nobel per la Pau 1974.

El 24 de desembre, abans de les 12 del migdia, es planta davant de la presó Model amb el compromís de no moure-se’n fins que els presos polítics surtin definitivament alliberats. Li fan costat els Captaires de la Pau, entre ells, Ferran García Faria. S’hi estarà més d’un any i mig: per l’amnistia.

Xirinacs amb Captaires de la Pau. 216×150.Xirinacs. Davant la presó Model. 207×150.
Xirinacs i els Captaires de la Pau. Davant la presó Model.

1976. Nova sol·licitud del Nobel signada per 300 professors d’Universitat de l’Estat.

L’u i el vuit de febrer hi ha, a Barcelona, manifestacions massives per l’amnistia general, reprimides durament per la policia. Xirinacs és apallissat brutalment.

Per Sant Jordi surt a la venda «L’espectacle obsessiu». Novament, durant la manifestació del primer de maig, és detingut i torturat. La Marxa per la Llibertat és prohibida. Redacta un document de contesta i l’adreça a Fraga, ministre de la Governació.

El 29 de desembre s’inaugura a la Fundació Miró «Homenatge a Catalunya» entorn del gest i figura de Lluís Maria Xirinacs. Joan Brossa publica «Oda a Lluís M. Xirinacs».

 Xirinacs, carrega policial. 170×150.

1977. El 14 de gener assisteix a la clausura de l’«Homenatge». Va escriure que aquella jornada havia estat «el dia més decisiu de la meva vida al servei del meu poble». Llegeix la seva «Crida per la unitat de Catalunya». No la publica cap diari. S’acaba publicant al setmanari «Canigó». Alguns polítics el comencen a veure com un problema de futur. Els fets es precipiten davant la convocatòria d’eleccions del 15 d’abril. No és possible cap candidatura unitària ni per al senat. A petició del poble es presenta com a senador independent i és elegit amb 549.013 vots (el senador independent més votat).

 Xirinacs, en una manifestació. 212×150.Xirinacs, just escollit senador. 225×150.

1978. Assisteix a les sessions del senat dempeus per recordar que encara no s’ha donat l’amnistia. Amb moltes aportacions populars redacta una constitució alternativa: «Constitució, paquet d’esmenes». No li accepten cap esmena. La Constitució serà aprovada el 6 de juliol de 1978. Escriu diàriament a l’Avui, durant 3 anys, la columna: «Al servei d’aquest poble» i a Mundo Diario: «Diario de un senador». La premsa comença a tancar-li les portes. Els articles: «Apologia del terrorisme» i «Seguretat ciutadana» no troben cap mitjà on ser publicats.

1980. Es presenta amb el BEAN (Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional) a les eleccions al congrés i el Bloc no treu cap diputat. Tampoc no ho aconsegueixen a les eleccions al Parlament de Catalunya del 20 de març. Fracassada l’etapa política, inicia un canvi radical en la seva vida.

Imparteix cursos de Bíblia i de Filosofia a «Ahimsa/Escola Catalana de Sistema General». Treballa al Centre d’Estudis Joan Bardina, al costat de l’Agustí Chalaux.

1981. Es produeixen els fets del 23 de febrer. Xirinacs ho interpreta com un cop de l’extrem centre, avançant-se a la extrema dreta.

1983. Prologa el llibre «La no-violència en la pau i en la guerra» de Gandhi.

1985. Escriu «Consciència individual, consciència nacional i consciència còsmica» en les Desenes jornades del CIEMEN a Cuixà.

1986. Conferència «Món alternatiu» a la Cooperativa Tascó de Barcelona.

1987. El 27 d’octubre, juntament amb un grup d’amics, crea la «Fundació Tercera Via», actualment «Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs».

1990. Demana i obté la secularització «com a sacerdot segons la disciplina de l’Església Catòlica». Aprofundeix en el estudi i perfeccionament del seu model filosòfic: «Un Model Global de la Realitat», al qual dedicarà la resta de la seva vida.

1992. Col·labora en col·loquis i escriu en diverses publicacions poc conegudes: «Una visió global de la divinitat» dins de «Questions de Vida Cristiana». Comença a escriure «La traïció dels líders», (història detallada de l’Assemblea de Catalunya).

1993. El mes d’abril surt el primer volum de «La traïció dels líders. La sembra laboriosa» (de 1971 a 1976).

És un dels impulsors de l’Assemblea Unitària per l’Autodeterminació (AUA), posteriorment Assemblea d’Unitat Popular (AUP), amb Antoní Massaguer, el MDT i CSPC, membres de l’AMEI i CUP, persones provinents de la Crida, antimilitaristes i altres membres de sectorials populars.

1994. Segon volum de «La traïció dels líders»: «Una pedregada seca» (de 1976-1977).

«El dret a la desobediència civil i l’aprofundiment de la democràcia» en la IV Convenció per la Independència Nacional al Palau de Congressos de Montjuïc, el mes de maig.

1995. Després d’estudiar la carrera de Filosofia, comença a escriure la seva tesi doctoral: «Un model global de la realitat».

1997. Tercer volum de «La traïció dels líders»: «La collita perduda» (1977-1981).

El mes de febrer defensa la seva tesi doctoral. Obté la màxima qualificació «Cum Laude» per part del tribunal.

2000. Lluís M. Xirinacs es planta a la Plaça de Sant Jaume per tal que s’iniciï l’Assemblea dels Països Catalans i així poder preparar, a llarg termini, la independència d’aquesta nació com a poble sobirà d’Europa, d’acord amb les declaracions dels Drets dels pobles de l’ONU. Publica un Manifest. D’aquesta acció, en neix el moviment «Jo també em planto cap a l’Assemblea dels Països Catalans». La secció Germanies, dins de la Fundació Randa, en fa difusió. Per problemes físics ha de deixar la plantada el 14 d’abril.

2001. Lluís M. Xirinacs fa públic un nou Manifest de cinc punts. Acaba el document «Comunitat humana».

2002. 1 de gener. Lluís M. Xirinacs fa un III Manifest, dos anys després d’iniciar la seva plantada.

Juny: Acaba l’enregistrament de 13 programes titulats «Els secrets de la Bíblia».

11 de setembre: Participa en la commemoració del 25è aniversari de l’Assemblea de Catalunya al Fossar de les Moreres, amb un parlament que podem considerar una gran lliçó de memòria històrica, de visió de futur pel que fa a les ànsies de llibertat del poble català, i seguidor de la línia no violenta gandhiana de posicionar-se en favor dels febles, en aquest cas com a gest de solidaritat amb el poble basc. És denunciat i jutjat.

17 de desembre: Declaració de Xirinacs davant del Jutge. Es tracta d’una jutgessa catalana, amable, que no solament li permet parlar en català sinó que ella també el parla. Li requereix presència de lletrat. Xirinacs s’hi nega. Ell no vol querellar-se. Ajudarà el jutge en la seva tasca en tot el que calgui. Aporta el vídeo sencer i la transcripció sencera del discurs. Ella no insisteix després d’haver suggerit l’advocat d’ofici sense èxit.

Xirinacs, al Fossar de les Moreres. 227×150.Xirinacs, a la Plaça de Sant Jaume. 100×150.Xirinacs, al Fossar de les Moreres 2002. 127×150.
Al Fossar de les Moreres. Plaça de Sant Jaume. Fossar de les Moreres, 2002.

2003. En el llibre «El terror, la pau i el sagrat» es publica la declaració que va fer davant del jutge en relació a la denúncia pel Parlament de l’11 de setembre de 2002 al Fossar de les Moreres entre altres escrits cabdals.

2005. Octubre. En presentar-se a una comissaria per renovar el DNI és detingut i empresonat durant dos dies.

Xirinacs, manifestació per la seva llibertat. 200×150.

2006. Acaba d’escriure el seu Model Menor de Globalisme i continua amb el Model Major. El mes de febrer es publica «Amnistia 77. Franco ha mort?», història de la seva plantada davant la presó Model. A l’estiu escriu «Tempiternitat».

2007. Al Fòrum Social Mundial de Nairobi (Kenya), el Centre d’Estudis Joan Bardina (difusors de l’obra d’Agustí Chalaux) presenta «La moneda telemàtica», un vídeo en el qual Lluís Maria Xirinacs explica la possible utilització de la tecnologia per la implantació d’una moneda no anònima i universal que facilitaria la lluita contra la corrupció, proposta gestada per Agustí Chalaux.

A l’abril surt publicat el llibre «Un model global de la realitat. Primera part: Model Menor».

 Xirinacs, llibre Globàlium, Model menor. 104×150.

Encara escriu «La mare de l’Univers» i «Temps categòric», mentre va polint el Model Major del seu model filosòfic. El sis de juliol comença el dietari «Darreres espurnes».

Finalment, el 6 d’agost, diada del seu 75è aniversari, emprèn la seva anada al paratge de Can Pegot, al terme municipal d’Ogassa, sota la muntanya de Sant Amanç, el seu punt Omega.

El dia 11, el troben amb el cos sense vida. A la butxaca hi duu una nota en la qual declara la voluntat de romandre els seus últims dies «en la soledat i el silenci». Aquesta voluntat, es reflecteix també en les paraules que precedeixen l’«Acte de Sobirania», que deixà escrit en un full al seu despatx de la Fundació Randa.

L’«Acte de Sobirania» ha commocionat el país. Critica durament els polítics «massificadors». Deixa de ser esclau i es lliura a la transcendència. Les seves darreres paraules al poble són: «Jo sóc en vosaltres, amics!».

Xirinacs, manuscrit Acte de sobirania. 214×150.

El mes de novembre es publica el «Dietari final», format pels quaderns: «Cinc anys» i «Darreres espurnes».

2008. Publicació de «L’Esperit batega per Catalunya».

Memorial Xirinacs: El dia de Sant Joan del 2008, s’inaugura el monòlit esculpit amb una «X» i un accent tancat per Jaume Rodri al Pla de Can Pegot on Lluís Maria Xirinacs lliurà la seva vida.

Octubre: Homenatge Xirinacs al Palau. (Iniciativa d’Arriska, Picap, etc.).

2009. Publicació de «La noviolència».

2012. Publicació per part del Centre d’Estudis Joan Bardina i de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs del llibre en 2 volums: «Tercera Via. Sistema general a la mesura de l’home d’avui» (1a edició: 23 d’abril, 2a edició: 11 de setembre).

Maig: Es publica «El valor humà de la Pau i altres textos inèdits» (iniciativa de l’Institut Català Internacional per la Pau, ICIP).

2012-2013. Li és dedicat el Correllengua 2012-2013 al Principat (impulsat per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, la CAL). Recomanem el bellíssim escrit que Lluís Maria Xirinacs dedicà a la CAL una diada de Sant Jordi, titulat «Gràcies, CAL!».

2013. Publicació del llibre de Lluís Busquets i Grabulosa: «Xirinacs i l’estafa de la Transició».

Des de l’agost del 2007, ajuntaments d’arreu del país han proposat posar el seu nom a algun carrer o plaça de llurs localitats. Ha estat homenatjat pels sectors del poble més conscients i fidels.

Des de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs seguim treballant per fer difusió del seu llegat, donar continuïtat als seus projectes i impulsar les propostes que plantejà Lluís Maria Xirinacs per a l’alliberament personal i col·lectiu, entre les quals s’inclou el seu model filosòfic: Globàlium, Model Menor i Model Major.

Lluitarem amb tota la nostra fúria per la victòria de la Pau.
La victòria de la Pau no serà una victòria nostra,
sinó un embat encès i joiós entre els homes, entre les nacions, entre les races;
on no hi hagi ni vencedors ni vençuts,

ni explotadors ni explotats,
ni homes cultes ni ignorants,

ni sants ni pecadors.
Sabem que la construcció de l’embat de la Pau,

ens demana una guerra perpètua,
contra el fort mentre siguem febles,

i contra nosaltres mateixos quan siguem forts.

Lluís Maria Xirinacs Damians.

Xirinacs, monolit de Can Pegot. 199×150.Xirinacs, Llavors que germinen. 123×150.Xirinacs, somrient. 104×150px.
Monòlit al Pla de Can Pegot. Llavors que germinen. Lluís M. Xirinacs-2007.

I ara mireu la figura de Lluís Maria Xirinacs, l’home que va voler assumir l’esperança de tot un poble i que es va voler fondre amb la terra perquè la terra fruités un poble lliure.
(Paraules de Ramon Cotrina per a l’escultura que Francesc Fajula ha creat per homenatjar Xirinacs i que es troba exposada al Palau l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses).

Fotografies: Manel Ermengol, Lluís Brunet, Antoni Aceves, Teresa Domènech i altres.

Il·lustració Arbre Xirinacs: Publicada a «El Punt Avui» acompanyant l’article «Llavors que germinen», d’Antoni Dalmau, 19 de setembre de 2013.

Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.
Rambla de Badal, 121, 1r.
08028 Barcelona - Tel. 93-419.47.47.

info@fundacioranda.org
- germanies.randa.xirinacs@gmail.com

Blocs: http://xirinacs.cat - http://xirinacs.wordpress.com

Blocs amics: http://bardina.org - http://deulofeu.org

Web amiga: http://www.llibertat.cat