Març 2020

Batecs al vent: La Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs.

Batecs al vent: La Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs.

Ràdio Ciutat de Valls. Batecs al vent. Jordi Tudó i membres de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Per Jordi Tudó.

Jordi Tudó. Batecs al vent.Presentador: Jordi Tudó. Participants: Manuel Garcia, Àngels Baldó, Dolors Marín, Víctor Gil i Núria Roig, membres de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs. Programa: Batecs al vent, de Ràdio Ciutat, de Valls. Data de l’emissió: Dilluns, 2 de març del 2020. Durada: 58 minuts i 42 segons. Idioma: català.

La Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs, fa difusió de la biografia, obra i propostes de Lluís Maria Xirinacs. Col·laboració amb el Centre d’Estudis Joan Bardina, difusió del Globàlium, el model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs, conferències i cursos sobre el Model, grup d’Arxiu: Ordenació dels documents en paper. Iniciatives, participació i col·laboració en homenatges i conferències. Ens expliquen els treballs de recerca i investigació, així com les tasques de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Ens ho explica: Manuel García. President de la Fundació. Hi és des dels inicis. Imparteix cursos del Globàlium, el Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs. Àngels Baldó. Hi és també des de fa molts anys. Ha impartit cursos d’Història de la Filosofia a la mateixa Fundació. Actualment forma part també del Grup d’Arxiu. Duu els webs https://xirinacs.wordpress.com/ i https://www.lluismariaxirinacs.cat/wp/. Dolors Marín. Segueix els cursos del Globàlium. Ha escrit articles sobre el tema per a El Punt Avui i per al Penedès Econòmic. Víctor Gil. Fa poc temps que hi és però desenvolupa una gran tasca al Grup d’Arxiu. Segueix els cursos del Globàlium. Núria Roig. Des del 2000 és a la Fundació. Primer seguint els cursos del Globàlium. Actualment fent de Coordinadora de la Fundació.

https://www.ivoox.com/batecs-al-vent-2-3-2020-radio-ciutat-valls-audios-mp3_rf_49364197_1.html

Enllaç de la pàgina original de Ràdio Valls en català:

https://valls.radiociutat.com/2020/03/02/batecs-al-vent-la-fundacio-randa-lluis-maria-xirinacs/

Àudios
Imatges
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

El virus de la pobresa, per Brauli Tamarit Tamarit

El virus de la pobresa.

Gràfic descendent expremut.Lluís Maria Xirinacs ens recordava en vida seva que un país no pot tenir plenitud de drets i llibertats si és econòmicament pobre. Contràriament, un país pot dur a terme i respectar els drets i les llibertats del seu poble si gaudeix de prosperitat.

La disminució global dels drets i llibertats que s’està produint a nivell planetari respon a causes econòmiques perfectament identificables, començant pel fet que la generació pública de moneda en molts estats ha estat privatitzada i sotmesa a una devolució amb interès. Si per emetre públicament 100 unitats monetàries s’han de tornar, posem-ne 110, llavors cal saber que el deute difícilment es podrà saldar i que s’anirà incrementant cada cop més, atenent el caràcter acumulatiu dels interessos.

Un altre motiu de l’empobriment d’un país és el fet que la investigació científica i tecnològica tendeix a disminuir el treball administratiu assalariat. Ordinadors, màquines i robots substitueixen el treball de les persones, cada cop menys gent fa la feina de tots emprant més hores, i la resta de persones romanen a l’atur. Disminueixen, per tant, les rendes del treball.

L’evasió de divises cap a paradisos fiscals fa que els estats disminueixin també els seus ingressos en concepte d’impostos. Això incrementa l’endeutament dels estats, la qual cosa amenaça amb provocar la privatització dels serveis públics: pensions, sanitat, educació, etc., i la possible retallada de les rendes de les pensions i jubilacions.

Si disminueixen les rendes del treball i les rendes de les pensions, això genera una disminució del consum. Els empresaris veuen com els seus productes i serveis tenen menys sortida, i per tant es redueixen els seus beneficis. Al seu torn, han de retallar despeses, per exemple reduint la seva plantilla o els salaris dels seus treballadors.

La gran banca destina un 98% de mitjana de les seves inversions a productes de major rendibilitat com ara especulació de divises, petroli i derivats, tràfic d’armes, aliments i medicaments que poden fer mal, etc. Ho fa pressionada per una clientela que, en bona part, li exigeix una més gran rendibilitat en els seus capitals. Només el 2% d’aquests diners es destina a inversions en el comerç de proximitat, que es veu així poc recolzat.

L’ex-empleat bancari Jorge Aniceto Molinari ens recorda sovint que Lenin ja va vaticinar que el poder es desplaçaria cap als grans conglomerats empresarials, i que els marges de guany en tots els negocis anirien disminuint.

A aquests fenòmens econòmics s’hi sumen els problemes de tipus ecològic, de contaminació i pol·lució, d’agressions contra els ecosistemes com ara incendis i urbanitzacions d’espais naturals, una pagesia industrial que afecta la salut de persones, animals i vegetals, fabricació de productes amb obsolescència programada o difícilment reciclables i una manca de tractament de les deixalles. Les conseqüències ecològiques negatives d’una part important de l’activitat econòmica humana queden poc reflectides explícitament en els balanços comptables de les empreses, però afecten la salut de la Humanitat i de la Natura.

A conseqüència de tots aquests processos, hi ha diferents iniciatives que proposen solucions anant a l’arrel de cadascun d’aquests problemes per a fer una economia viable, dins d’un planeta que pugui perdurar ecològicament més enllà de les actuals generacions. Algunes propostes es poden aplicar directament a nivell individual o col·lectiu al marge de la participació dels governants. Altres han de ser aplicades per aquests i els pobles han de preservar mínimament els seus drets per a vetllar que es duguin a terme, perquè com deien els vells llibertaris: «El poder corromp i el poder absolut corromp absolutament».

Brauli Tamarit Tamarit.
Membre del Centre d’Estudis Joan Bardina i de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Diumenge, 15 de març del 2020.

Enllaç de l’article original dins del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina:

http://www.bardina.org/nw/escrits/brauli-tamarit-tamarit-el-virus-de-la-pobresa-cat.htm

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Confinament, per Dolors Marin Tuya.

Confinament.

Penedès Econòmic. Logotip.Penedès Econòmic. Febrer del 2020. Pàgina 16.

Confinament.

Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació
Globàlium de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

Dolors Marin Tuyà.Entrar en Confinament és entrar en un territori sorprenent, el de la transcendència lluny de món.

Confinament és una de les categories del Globàlium de Lluís Maria Xirinacs.

Significa amb fi, amb límits, amb fronteres, mentre que definir vol dir explicar, aclarir, revelar. Les fronteres d’un país el delimiten, sabem quin país és, quin territori encercla. Xirinacs pregunta als «progres» que defensen l’abolició de les fronteres i que volen que ciutats, nacions i cultures siguin obertes (Karl Popper) ¿com es pot obrir allò que no està tancat? Com es poden intercomunicar si cadascuna de les ciutats, nacions i cultures no disposa d’un nínxol ecològic propi, on es formi i es mantingui la seva especificitat? Quan parlem d’una cosa definida, parlem d’un tancament sobre ella mateixa per arribar a ésser allò que s’és i mantenir-s’hi. Com el fetus tancat en el ventre de la mare, la pluralitat de les nacions o de les cultures prové d’un tancament, no absolut, però inevitable i, en certa manera, sever. Un elefant no és un roure. Tots dos han recorregut processos dràsticament separats i aïllats, que s’excloïen l’un a l’altre.

En el vessant científic, una de les associacions del Confinament son els forats negres, aquell horitzó d’esdeveniments on cessen de funcionar totes les lleis físiques. Xirinacs hi afegeix totes les vel·leïtats psíquiques, totes les exigències ètiques i totes les seduccions místiques. Diu que l’angoixa respiratòria que fa fer el primer crit a l’infant en néixer és la sortida d’un petit forat blanc psíquic. La nit fosca de l’ànima és un forat negre místic. L’experiència de la mort és un forat negre ètic.

La dimensió objectiva del Confinament organitzador. Observeu la meravella del desenvolupament de la papallona en la crisàlide o del fetus en el ventre de la mare. Mai no es tracta d’una construcció mecànica, d’una juxtaposició de peces, sinó d’un sorprenent desplegament de quelcom que no era plegat prèviament. I la dimensió subjectiva del Confinament letàrgic. La letargia podria ser l’ocultació prudent en l’adversitat, el repòs regenerador del geni, l’espera confiada i optimista del vent favorable, la font dels somieigs creatius preparadors de les millors decisions de la vida.

Imatges
Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink