6-11-2018. Política i Demòtica al Cafè de la Òpera.

6-11-2018. «Política i Demòtica» al Cafè de l’Òpera.

Dimarts, 6 de novembre de 2018 a les 20h:

Lluís Maria Xirinacs. «Política i Demòtica».

A càrrec de Roser Veciana Olivé i Núria Roig Esteve.

I passi del documental:

«Xirinacs, de l’amnistia a la independència». Fundació Catalunya. 2001.

Lloc: Cafè de l’Òpera. La Rambla, 74. Barcelona (Davant del Gran Teatre del Liceu) a les 20h.

«…Els alemanys estan contínuament inventant paraules noves. Diuen que això afavoreix el pensament filosòfic. Els francesos no suporten la introducció de neologismes. Diuen que enterboleixen el llenguatge clar i distint. Potser els catalans podríem ocupar un terme mig i permetre’ns d’inventar-ne algun. Jo avui proposo la introducció d’un nou mot, que de fet ja existeix en els diccionaris, però al qual vull donar un significat més estricte. Ja sé que no tothom qui vol pot introduir, en el feix de costums que és un idioma, un nou mot amb èxit popular. Els costums varien molt lentament. Poso tres exemples de neologisme triomfant: «Superar-se», tal com s’usa popularment avui és d’origen hegelià, «acomplexar-se» és d’origen freudià i «alienació» d’origen marxià. Esdevenen vives les paraules noves si encerten a anomenar millor realitats vives mal anomenades.

La nova paraula és «demòtica», que no cal confondre amb «domòtica» o informatització de la llar, treta de la paraula llatina «domus». Ací, «demòtica» ve de «demos», paraula grega que significa poble. Tant el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans com el de l’Enciclopèdia catalana ens la defineixen com a adjectiu femení referent a cosa del poble, que pertany al poble, que és popular. Joan Coromines, amb la seva proverbial meticulositat ens explica que és paraula culta i tardana. El primer document conegut en el qual apareix és de 1868, amb el títol de «Diccionari Suplement de tots els diccionaris publicats fins ara de la Llengua Catalana», escrit per una Societat de Literats i revisat per A. Costa. L’editorial fou l’Espasa que ja era fundada per aquells temps.

¿Per què vull donar èmfasi a aquesta paraula? Perquè vindria a anomenar una realitat important que ha estat ocultada, marginada i reprimida durant més de dos segles i que cal urgentment rehabilitar. No és la primera vegada que en parlo. «Demòtica», si és allò referent al poble, es fa necessària en paral·lel a l’altra paraula que encapçala aquest article, la paraula «política», l’ús de la qual és plenament acceptat. Tothom sap que és un polític, fer política, una decisió política, economia política, la «classe» política.

Tant com avui dia n’és de desprestigiat el contingut, n’és de prestigiat l’ús sociolingüístic. En totes les societats occidentals, autoanomenades democràtiques, s’ha cavat un fossar entre el poble i els polítics. Cabalment ara que l’Estat espanyol accedia a la democràcia! Aquest desprestigi ha anat creixent poc a poc i ve de lluny».

Lluís Maria Xirinacs. Dissabte, 24 de juny del 2000.

Més informació a dins l’apartat «Política i demòtica»:

http://www.lluismariaxirinacs.cat/wp/index.php/pensament/

En finalitzar la xerrada, les ponents Roser Veciana Olivé i Núria Roig Esteve obriran el debat, plantejant totes les opinions o interrogants que sorgeixin sobre el tema en qüestió.

Mòbil per a confirmar l’assistència o per a qualsevol consulta: 654113551 (Montse Guàrdia).

Per a més informació entreu el següent enllaç:

https://montseguardia.blogspot.com/2018/10/conferencia-politica-i-demotica-lluis.html

Lluís Maria Xirinacs. Plaça de Sant Jaume. Any 2000. 600×400px.