Octubre 2017

Objectiu mundial

Objectiu mundial.

El Punt Avui+. Logotip. 200×25px.El Punt Avui+. Diumenge, 15 d’octubre del 2017. 2h. Opinió. Tribuna.

Objectiu mundial.

Brauli Tamarit Tamarit.
Equip Matemàtica de la Història
.

«Si una cosa ens demostra la realitat de la història, un i altre cop, és que les estructures polítiques són canviants».

Nehru i Gandhi, artífexs de la independència de la Índia.Què us semblaria si tots els canvis de fronteres que es produïssin en el món es fessin voluntàriament de forma pacífica, per part dels pobles que hi participen, i sota el paraigua d’una estructura conjunta que englobi totes les nacions?

Lluís Maria Xirinacs ens va recordar, en un article publicat al rotatiu «Avui» titulat «Boomerang», com el 23 d’agost del 1978 es va aprovar, en la comissió constitucional del Senat, l’article 10 de la Constitució Espanyola, en què, en el seu apartat segon, es constitucionalitzen els tractats internacionals de Drets Humans. Xirinacs ens explica llavors com la UCD va donar el consentiment, d’aquesta manera, al dret de lliure determinació dels pobles reconegut en l’article primer del Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals, i del Pacte internacional de drets civils i polítics, aprovats a Nova York el 16 de desembre del 1966.

Aquests drets fonamentals han estat fruit de l’acció de persones de bona voluntat, entre elles moltes dones que veien com es mataven els homes en la Primera Guerra Mundial, però també de la reacció desencadenada en la Segona Guerra Mundial, contra uns imperialismes que aspiraven a la dominació universal. Una dominació universal que, segons ens demostra Alexandre Deulofeu, és una via impossible per unificar el món. La disgregació de l’URSS va ser relativament pacífica i no va finalitzar en un holocaust nuclear, entre altres raons perquè els responsables dels EUA ja disposaven del coneixement que aporta «La matemàtica de la història» d’aquest savi empordanès. Contràriament, la mateixa Unió Europea és el primer gran intent de confederació continental amb l’objectiu d’erradicar les guerres en el seu interior.

Si una cosa ens demostra la realitat de la història, un i altre cop, i Deulofeu n’és un gran portaveu, és que les estructures polítiques són canviants. A un ritme lent, en algunes zones el poder es fragmenta i en d’altres s’unifica. No hi ha cap imperi etern, de la mateixa manera que no hi ha cap civilització que sigui eterna. Molts d’aquests canvis s’han fet mitjançant guerres i a partir del segle XX, de la mà de genis com Gandhi, hem començat a assistir a canvis no violents. Per això Deulofeu, en el darrer capítol del seu primer llibre «Catalunya i l’Europa futura», afirma que, per assolir la culminació del procés polític planetari i arribar a la pau, cada nació, com la catalana, ha de tenir el seu estat, tots els estats de cadascuna de les nacions s’han de confederar dins de les seves respectives confederacions continentals, i totes aquestes confederacions continentals s’han de confederar, al seu torn, fins a assolir la Confederació Mundial.

Enllaç de l’article original en català:

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1259659-objectiu-mundial.html

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Poble i comunitat.

Poble i comunitat.

Penedès Econòmic. Logotip. 200×36px.Penedès Econòmic. Dimecres, 4 d’octubre del 2017.

Poble i comunitat.
Dolors Marín Tuyà. Consultora Especialista en Psicologia Clínica i Comunitària. Màster Investigació en Psicologia de la Salut.

Publicat el Dimecres, 4 d’octubre del 2017, 9h54′.

Dolors Marin Tuyà. 200×200px.Ara sí, Lluís Maria Xirinacs, ara sí podem dir que ens sentim, sabem, actuem i participem com un Poble. En reviure el sentit demòtic la política s’ha reorientat de cara al Poble al qual serveix i s’adreça. Demòtica, paraula que vas recuperar del seu desús, referida a tot allò referent al poble, públic, nacional i que havia quedat devorada entre la pressió política d’un Estat agegantat i la pressió privada d’una societat individualista i massificada. Ara ens toca recuperar l’ús de les paraules públic i nacional en sentit oposat al que és privat i que encara entenem com oficial, estatal i polític. I la paraula poble en lloc de societat civil o ciutadania.

Dius que Poble és l’àmbit nacional, popular o públic, tot allò del Comú, que actua en Comunió, de la Comunitat, que depèn del conjunt i no de l’Estat ni dels particulars. Que el Poble de veritat és profundament emocional, passional. Que l’emoció no és fanatisme, fenomen típic de les masses amorfes, sino que és desig, il·lusió, captivament per la vida conjunta, entusiasme i projecte vital de futur.

La Comunió ho comunica i unifica tot, és una realitat mixta d’informació i força amb una fluència de consciència i d’ànim. Actuem unitàriament per sota i més enllà de les animadversions i de les diferències inherents a tota col·lectivitat real. Prioritzem la cerca del consens, buscant l’acord de gent que estima i viu en un lligam de convivència.

La Comunitat o el Comú és un tot amb psiquisme col·lectiu. En comunitat neix el Subjecte col·lectiu. Genera consciència social i un esclat de creativitat i voluntat col·lectiva que beneficia la responsabilització de les decisions públiques i una major plenitud democràtica. En l’aplec de convivència fraternal i lliure, cada persona se sent, es reconeix i es valora com a subjecte indispensable per construir relacions personals respectuoses i solidàries fent passes conscients cap a un món més just.

La realitat humana engloba l’individu (ànima i vivències) i la societat (estructura i funcionament). L’individu té estructura (anatomia) i funcionament (fisiologia) i la societat té ànima (subjecte col·lectiu), i vivències (la història interior de cada comunitat).

Enllaç de l’article original en català:

https://penedeseconomic.com/dolors-marin/592-poble-i-comunitat

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Curs 2017-2018. Introducció al Globàlium, el Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs

Curs 2017-2018. Introducció al Globàlium, el Model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs.

Presentacions: 23 i 30 d’octubre de 2017.

Podeu escollir un d’aquests dos dies per assistir a la presentació.

Inici del curs: Dilluns, 6 de novembre del 2017.

Sessió setmanal els dilluns de 18h30′ a 20h.

Novament ens trobem aquí, a la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs, per iniciar un nou curs del Globàlium, el Model filosòfic de Xirinacs.

Què venim a buscar en aquest curs?

Per què… ens podem preguntar: és útil la filosofia?

En què ens ajuda en la nostra vida?

Preguntes que ens podem fer i, de fet, ens fem els interessats en la filosofia.

L’estudi i l’interès per la filosofia no evita el patiment, però ens pot ajudar a suportar-lo i entendre’l millor. Hi ha patiments inevitables, per exemple terratrèmols, erupcions volcàniques, tifons, etc., encara que la ciència pot ajudar a prevenir-los i reduir els seus efectes. En d’altres casos és l’ésser humà qui els provoca directament: accidents de trànsit, malalties a causa d’unes pautes de comportament inadequades: tabaquisme, drogues, alcoholisme, mala alimentació, etc., però els pitjors de tots són els provocats per les guerres, sovint induïdes per interessos que poden ser econòmics, polítics, de poder, etc.

Tot això ens afecta directa o indirectament cada dia, generant un gran patiment i amb la vivència que podem fer poca cosa per evitar-ho.

Doncs bé, la filosofia ens ajuda a posar una certa distància davant tot aquest patiment i poder acceptar-ho i integrar-ho.

Estudiarem un Model filosòfic certament molt particular. Amb la pretensió de ser global, no total. Amb l’ajut d’un conjunt de conceptes, de categories meditades i seleccionades durant tota la vida per Lluís Maria Xirinacs.

«Un Model entre altres, sempre hipotètic i subjecte a autocrítica». «Model global i, per tant, no nomes científic ni només filosòfic en sentit estricte; també estètic, pràctic, metafísic, lògic, psicològic, social, econòmic, místic, etc., a la recerca d’una teoria i mètode de modelació global de la realitat.»

«El Model no és total, la realitat sí. Inclou la realitat en si, el concret pur: PRÀCTICA, autointuïció de la realitat, ontos.» I la ment en si, l’abstracte pur: TEORIA, capacitat reflexiva, simuladora i creativa de representacions, logos. Així com també la realitat mentalitzada de què és fet, entre molts d’altres, el nostre Model complet, ontos-logos (ontologia).

Recordem que un dels objectius del Model és el situar conceptes de la manera més precisa possible en la pissarra esfèrica i hiperesfèrica. Així situats, podrem entendre una altra de les apostes de Lluís Maria Xirinacs: quantificar la realitat, mesurar les distàncies entre conceptes per veure els diferents nivells de diferència, d’oposició i/o complementarietat. El que anomena «la domesticació del no».

Per exemple, quina és la distància entre les qualitats Objecte i Ciència. O entre Fenomen i Noümen?

«Tot filòsof pot ser un bon mecànic», afirmava Ramon Llull.

També pot ser un bon lògic; i un bon místic; i un bon estètic; i un bon pràctic.

I un bon metafísic; i tenir bons coneixements d’economia.

I ser un bon coneixedor de la Bíblia.

I un bon coneixedor del cos humà.

I un bon coneixedor de la física moderna.

I un bon coneixedor dels coneixements i de les tradicions de l’Orient.

Us invitem a conèixer tot això…

Serà una sessió setmanal els dilluns de 18h30‘ a 20h.

Hi haurà una presentació els dies 23 i 30 d’octubre i el curs començarà el 6 de novembre.

Lloc: Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Rambla de Badal, 121, 1r.
Barcelona.

Metro: Mercat Nou (Línia 1), Badal (Línia 5).Telèfon: 93-419.47.47.

Emails:
info@fundacioranda.org
i germanies.randa.xirinacs@gmail.com

Globàlium. Detall de les dues esferes del Model Major.

Agenda
Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink