Xirinacs Viu! La Sardana Universal

Xirinacs Viu! La Sardana Universal.

Exposició de l’obra de Neus Dalmau sobre «La Sardana Universal» de Lluís Maria Xirinacs.

Del 7 de setembre al 7 d’octubre de 2017.

Inauguració: Dijous, 7 de setembre a les 20 hores 30 minuts.

Visita guiada per l’artista i per Joan Parés.

Lloc:

ADAC. Ateneu d’Acció Cultural.

Pujada de Sant Domènec, 2, principal.

Girona.

Amb la col·laboració de:

LEAD.
ADAC.
Fundació Randa Lluís M. Xirinacs.

Consulteu els horaris i dades completes al Cartell:

Xirinacs viu! La sardana universal. Exposició amb obra de Neus Dalmau a Girona.

Les accions arriscades i pacífiques posen a l’opressor contra les cordes.

La lluita de Xirinacs per la defensa de les llibertats dels Països Catalans es va fer explícita entre els anys 1969 i 1975, l’any que va morir el dictador feixista. En aquest període va fer vuit vagues de fam per l’alliberament de tots els presos polítics, que eren multitud. L’any 1974 va ser detingut junt amb els 113 de l’Assemblea de Catalunya i el van empresonar durant dos anys a Carabanchel. A partir de la mort de Franco es va plantar, davant de la presó Model, dotze hores cada dia durant dos anys. Era allà. Sempre. Com la gota que fa forat a la roca. Malgrat les pallisses dels grisos ell seguia allà. Tenia esperit de servei i de sacrifici. Dels hàbits de capellà, que va penjar per ètica, li va quedar això i el deix de pastor, els joves l’envoltàvem. Els anys 1975, 1976 i 1977 va ser proposat pel Premi Nobel de la Pau i l’any 1977 es va convertir en el senador independent més votat de la nostra història. Fidel, no es va asseure al seu escó de senador fins que no van deixar lliure el darrer pres polític. Allà dret, novament plantat, protestant, va fer denunciar que el Senat no servia per res. Com a Ramon Llull o a Jacint Verdaguer, el van titllar de boig. Ara, després de quaranta anys, tothom veu el que ell ja veia llavors.

Intel·ligència del saber & intel·ligència de l’estimar.

No és fàcil trobar tanta virtut i és que Xirinacs era una persona d’una intel·ligència superdotada i a més era bo. Com Gandhi, ell també era una ànima gran, un mahatma.

Inspirat pel pensament de Ramon Llull i pels avenços científics més recents com la física quàntica, va bastir el seu gran programa filosòfic, el Globàlium, un sistema general que engloba tots els sabers. També va establir les bases d’un sistema econòmic que supera el capitalisme i el comunisme. El seu immens llegat es divulgat amb cura per la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs i pel Centre d’Estudis Joan Bardina. Encara enlluerna, el temps el posarà al lloc que mereix.

Atiar el braser de la força no-violenta d’un poble: el nostre.

Feia 10 anys que projectava el seu Bon Dia per a Morir. I va triar el lloc més mític i més bell, el bressol de Catalunya. I l’acte més noble, difícil d’entendre pels poc agosarats. Exultant d’alegria, va donar la vida per nosaltres. Per més detalls, busqueu a Internet el documental que va emetre TV3 a Sense ficció: Xirinacs a contracorrent. El seu testament vital és recollit en un llibre, l’impressionant Dietari Final: «Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya per a la Humanitat (…) Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau. Ella és una mica més lliure. Perquè jo soc en vosaltres, amics». I la llavor més ben plantada va germinar, i els seus brots van ressuscitar la terra. Així sia!

Neus Dalmau i Corominas.
Fragment de l’article Xirinacs viu! Publicat a la revista Celobert l’agost de 2017.

Neus Dalmau i Corominas.

Neus Dalmau Coromines.Nascuda el 1960 a Barcelona i resident a Lloret de Mar, la pintora Neus Dalmau ret, amb aquesta exposició, homenatge al qui va ser el ser el seu mestre amb una sèrie d’obres que tenen com a punt de partida la gran plantada que va significar, ara fa deu anys, la mort d’en Xiri i la gran interpel·lació que va fer en el seu testament vital. Dalmau va estudiar pintura al fresc a l’Escola Massana, tècniques de veu amb Rafael Subirachs i filosofia amb Lluís Maria Xirinacs. Ha col·laborat amb artistes com Enric Casasses o Perejaume i va compartir, amb l’escultor Piculives, els seus darrers anys de vida. Imparteix classes de pintura i d’història de l’art i presideix l’associació cultural L.E.A.D. La seva darrera obra, Cantata de Randa, feta en col·laboració amb el compositor i director d’orquestra Salvador Brotons, es va estrenar el proppassat mes de gener al Palau de la Música Catalana, amb l’Orquestra Simfònica de Balears i l’Orfeó Català.