Per una sana memòria històrica. Dolors Marin Tuyà

Per una sana memòria històrica.

El 3 de Vuit.cat. Logotip.El 3 de vuit. Divendres, 4 d’agost del 2017. Penso que…

Per una sana memòria històrica.
Dolors Marín Tuyà. Psicòloga.

Dolors Marin Tuyà. 200×200px.Entenem el present a partir del record del passat. Perdre la memòria és desmemòria i fer-nos perdre elements determinants de la nostra memòria històrica, és una violència que vulnera els drets humans. Nogensmenys, la desmemoria acostuma a venir precedida pel patiment d’una situació traumàtica gravíssima, una ferida que no tanca. No poder treballar el trauma ni permetre aflorar la veritat significa indefensió davant la impunitat dels que imposen la seva memòria amb la màxima de «el passat no es toca». Comença amb tergiversació de la realitat, s’imposa el silenci, les víctimes no en parlen per a evitar patiments a les generacions següents. Si no es pot fer el dol de la situació traumàtica immediatament, s’inicia una cascada, on la primera generació no ho pot dir, la segona no ho pot anomenar ni sap de què li parlen; la tercera generació no pot ni pensar-ho i la quarta pateix patologies somàtiques. La psicòloga Anna Minyarro assenyala que hom no pot parlar-ne si no troba interlocutor vàlid, i que el fet que actualment es digui que les ferides són tancades i que val més no destapar fantasmes, vol dir que les ferides són obertes i que els fantasmes hi són.

Des de la salut mental, restaurar la memòria i la veritat històrica significa connectar, tallar el genocidi, que afecta la transmissió a les generacions silenciades amb un silenci que crida. Reconeix el mal tracte patit, restaura la dignitat i certifica la veracitat del que es pensaven que era anòmal. Mentre no reconeixem la veritat indispensable continuarem sent un país malalt. A Alemanya va ser la ciutadania molt mobilitzada qui va demanar «des-nazificar» la societat alemanya, tot començant un llarg i delicat procés. Nosaltres aquí, encara no ens hem «des-franquitzat». Ministres de Franco han tingut responsabilitats polítiques en la democràcia, cosa que hauria sigut inadmissible a Alemanya. Tenim feina rai.

És esperançador observar la rica ebullició actual i la creixent qualitat dels esforços que de ben segur confluiran, de nombrosos investigadors catalans actuals que fan per la recuperació d’una sana memòria històrica.