A Lluís Maria Xirinacs, per Teresa Domènec i Bau

A Lluís Maria Xirinacs, per Teresa Domènec i Bau.

10 anys de la seva marxa. Marxa lliure, valenta, plenament pensada… «En ple ús de les meves facultats, marxo perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci…».

El seu Acte de Sobirania és un cop de puny a la mediocritat i a la covardia. És un acte tan lliure i potent que et flimbeja fins al darrer racó del teu cos. Però tal com vaig dir en el seu funeral, jo no parlaré del filòsof, ni del polític, ni de l’home compromès fins a la medul·la pel seu País. Jo no en sé prou.

Per a mi el Xiri fou un amic, un col·lega, algú capaç de posar-me en pau amb els meus morts; algú amb qui cada trobada era un repte. Amb ell, no s’hi valien mitges tintes, et posava a prova a cada moment de la mateixa manera en què s’hi posava ell.

D’aquesta manera, el viatge cap endins, obligant-te a mirar la pròpia ombra, era inevitable. Li dec molt, el País li deu molt… Però ell és en nosaltres: «…jo sóc en vosaltres, amics!». Li dec també haver-me apropat a la seva gent. D’ells deia: «Són d’una finura extraordinària, un regal tenir-los al final dels meus dies». I , així són. Des d’aquí vull fer un brindis per la gent de Randa que, dia a dia, treballen per acostar el llegat del Xiri a tot aquell que el vol conèixer.

També vull brindar amb la Pilar Campuzano i la Itziar Carranza; no m’imagino la meva vida sense la seva amistat. Amb elles i el Xiri hem passat dies aquí, a casa, tan indescriptibles com inoblidables. I… com no?

Un brindis per la Chari, present en moltes trobades. Ella va fer la paella dels meus 50. Tampoc no oblidarem la nit del 2 al 3 de juny del 2007. Una gran i potent festa, gairebé al llindar de la realitat. Prou. Feliç aniversari, Xiri! Teresa Domènec i Bau.

Escrit al seu Facebook amb motiu del 10è aniversari de l’anada de Lluís Maria Xirinacs a la muntanya. Agost-2007/Agost-2017.

Teresa Domènec. Trobada al voltant de la taula.

Teresa Domènec. Brindant amb Lluís Maria Xirinacs.

Teresa Domènec. Acompanyada.