Octubre 2016

18 de novembre de 2016. Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació

18 de novembre de 2016. Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació.

La Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs i Voliana Edicions us conviden a l’acte:

Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació.

Presentació de Teoria lul·liana de la comunicació de Josep-Lluís Navarro Lluch.

Divendres 18 de novembre a les 19h a la Seu del Districte Sants-Montjuïc (Carrer Creu Coberta, 104-106. Barcelona).

Josep-Lluís Navarro (autor), Jordi Solé (editor), Manuel García (president de la Fundació Randa), Agustí Rochet (Grup d’Investigació de la Fundació Randa).

He esmentat fa poc el Globàlium del gran Xirinacs (el Llull de la nostra època), i ara en caldria concretar una miqueta, tot avisant que el seu abast és tan enorme que serà impossible fer-li justícia en un paràgraf, per això us remet al seu llibre: Un model global de la realitat. Primera part: Model menor, Abadia, 2007. Segona edició electrònica i revisada el 2014, per l’Equip d’Investigació Globàlium i la Fundació Randa, accessible en Internet. En aquesta colossal aportació assistim al desplegament d’un model filosòfic o «model mental per copsar la realitat» que no sols emula l’Art lul·liana, sinó que en alguns aspectes fins i tot la millora i la supera…

Josep-Lluís Navarro. Teoria lul·liana de la comunicació. Pàgines 184 i 185.

Voliana Edicions. 2015.

Llull, Xirinacs i una nova teoria de la comunicació. 18 de novembre del 2016.

Agenda
Imatges
Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink

Recuperem Xirinacs, per Dolors Marin Tuyà

Recuperem Xirinacs.

Dolors Marin Tuyà - Psicòloga. Mar Oberta.

«Tot en ell és una lliçó de llibertat i entrega».

La Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs i el grup d’investigació Globàlium preserva i difon el llegat, l’obra filosòfica i política de Lluís M. Xirinacs. Un home de pensament i d’acció, místic, filòsof, polític. Xirinacs, dotat d’unes facultats intel·lectuals privilegiades i nascut en un ambient familiar propici, des de ben aviat pogué dedicar bona part de la seva vida a la lectura, a l’estudi, a la investigació, al pensament. I esdevé un savi i un profeta, en el sentit etimològic de la paraula, va parlar alt i clar tota la seva vida. Ha estat considerat el Gandhi català.

Globàlium és el nom del model filosòfic que, amorosament, construí durant més de cinc dècades, que el dugué a fer la carrera de filosofia als 60 anys i a finalitzar-la amb la tesi doctoral qualificada cum laude. Del Globàlium se’n va publicar el llibre Un model global de la realitat. Model menor. L’ingent esforç de construcció del Globàlium aporta, als qui s’hi vulguin apropar, una eina per pensar la realitat des dels més diversos àmbits. El compromís polític el realitzà sempre sense claudicar. Després de la mort de Franco, durant gairebé dos anys, mentre demanava l’amnistia per als presos polítics davant la presó Model, dotze hores cada dia. En ser elegit senador independent la primera legislatura al Senat, quan es plantà dempeus demanant l’amnistia que encara no s’havia atorgat. Deia que primer s’havia de donar l’amnistia i després fer les primeres eleccions de la democràcia. Es va fer al contrari.

Va redactar una constitució alternativa a l’espanyola amb aportacions populars (Constitució, paquet d’esmenes). No n’hi van acceptar cap. Reflectí les seves vivències al Senat fent dos articles diaris: un a l’Avui dins de la secció anomenada Al servei d’aquest poble. L’altre a El Mundo Diario, amb la capçalera Diario de un senador.

En La traïció dels líders aplega les memòries de la seva participació en l’Assemblea de Catalunya i la lluita no violenta com les vagues de fam, les plantades… primer contra el franquisme i després per la consecució d’una veritable democràcia.

Finalitzada l’etapa del Senat i després de l’intent no reeixit d’anar al Congrés dels Diputats encapçalant la coalició independentista BEAN, deixà la tasca política i continuà la seva obra des de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs. Va escriure el document Tercera via, proposta d’una nova economia elaborada per Agustí Chalaux. Per iniciar una via demòtica (la força del poble) cap a l’Assemblea dels Països Catalans es plantà a la plaça de Sant Jaume, l’any 2000. Generà documents sobre l’Arbre de les assemblees per bastir un edifici comunitari de baix a dalt que culminés amb la plena independència del nostre poble. Fins la seva mort al pla de Can Pegot a Ogassa, tot en ell és una lliçó de llibertat i entrega.

Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Llull i Xirinacs. Article de Agustí Rochet: Poc de molt

Llull i Xirinacs. Article d’Agustí Rochet: Poc de molt.

Publicat el 18 de setembre de 2016 al suplement de l’ARA: Revisions de Ramon Llull.

Aquest esperit, amb visió holística i universal, és el que impregna el corrent filosòfic globalista, iniciat per Ramon Llull al segle XIII i que ha servit d’inspiració a pensadors i artistes durant més de mig mil·lenni.

Lluís Maria Xirinacs en una imatge d’arxiu fent una classe davant d’una esfera que representa el model Globàlium, el seu mètode per explicar la realitat. FUNDACIÓ RANDA i EL CAMÍ.

Les societats de diferents indrets del món reclamen un canvi. Un canvi de caràcter individual i lliure, en què es respectin la llibertat de l’altre, les persones, els pobles, les religions i les cosmovisions diferents. Valorant-ne precisament la singularitat i diferència, més que no pas la igualtat. Un canvi impulsat per una nova cultura de la pau, entesa com l’art per resoldre conflictes amb diàleg i consens.

Aquest esperit, amb visió holística i universal, és el que impregna el corrent filosòfic globalista, iniciat per Ramon Llull al segle XIII i que ha servit d’inspiració a pensadors i artistes durant més de mig mil·lenni. En la filosofia lul·liana, el saber, amb la màxima visió de conjunt, de globalitat, precedeix i guia la presa de decisions i l’actuació sobre qualsevol fet determinat.

Un saber que no pretén conèixer-ho tot, ja que el tot és massa gran, sinó identificar els nuclis més determinants de moltes parts de la realitat de diferents cultures i relacionar-les globalitzadament. Com diu l’aforisme: «Saber poc de molt». Aquest és el paradigma que inspira Ramon Llull a l’Edat Mitjana a concebre l’Ars generalis ultima i 700 anys més tard inspira Lluís Maria Xirinacs a fer el seu model global de la realitat, Globàlium.

A títol de comparació entre els dos models filosòfics podríem dir que l’evolució radica en el moment històric però també en el seu abast. Quan Llull predica la tolerància i la coexistència pacífica entre religions (judaisme, cristianisme i islam) ho fa des del model del saber cert, de l’art de trobar la veritat, una veritat dogmàtica i indubtable. En canvi, el model globalístic de Xirinacs arrodoneix una ontologia (ontos - logos, realitat-ment) més general, amb la qual Llull no va coexistir. Hi afegeix consideracions sobre l’art, la subjectivitat, la crítica filosòfica, la física quàntica, ciències contemporànies de la naturalesa, l’antropologia i la tecnologia, entre d’altres. I ho fa creant un model, el Globàlium, vàlid només en tant que explicatiu de la realitat, evitant el dogmatisme.

El model Globàlium ha esdevingut en l’actualitat un punt de mira a nivell internacional, a ser un dels models globals de la realitat contemporanis més complets i actualitzats. Xirinacs relaciona la física geomètrica amb la filosofia del llenguatge i representa la realitat en una hiperesfera de quatre dimensions. Un espai geomètric, innovador i revolucionari, en què qualsevol paraula (terme o concepte), té una extensió aureolar d’altres paraules veïnes de les quals depèn, formant part del tot conjunt, d’una xarxa constel·lativa global. Aquest probablement és el preludi de la creació d’un diccionari enciclopèdic universal, en el qual cada paraula té ben definida la seva posició respecte a totes les altres, amb distància i direcció fixades.

El model és, doncs, estrictament racional i coherent i, per tant, matematitzable i informatitzable, i obre així noves vies d’aplicació. Per posar un exemple pràctic en l’àmbit del coneixement, avui les grans companyies tecnològiques (Microsoft, Apple…) en l’intent de gestionar la multitud d’informació heterogènia d’internet ( big data ) es troben amb illes de coneixement amb poca relació amb altres àrees, que no es poden arribar a interpretar de forma global, només a través de núvols de conceptes i agrupacions de coneixements molt concrets. Per aquest motiu es fa necessària la utilització d’un model global, complementari, pensat de dalt (visió global) a baix (informació heterogènia). Tal com fa el prisma òptic, que rep la llum blanca heterogènia i la separa i classifica en els seus colors elementals segons l’arc de Sant Martí.

Avui som més a prop de la interacció de comunitats de diferents disciplines, que s’entenguin en un llenguatge comú (tot mantenint la riquesa del propi llenguatge de la disciplina), que faciliti així el pensament col·lectiu. Les persones que pertanyen a xarxes de coneixement especialitzades que van esdevenint globals complementen de manera molt enriquidora les seves competències individuals.

Aquest serà el repte de la societat del futur. Es fa necessària una mirada global que no es redueixi a les disciplines ni als seus camps. Els models parcials es limiten els uns amb els altres i cal corregir-los, si més no en les seves zones frontereres, considerant el món en la seva unitat diversa. És saludable la revisió continuada dels patrons amb els quals hem sigut educats i cartografiem la realitat, per renovar-los.

Qui escriu aquestes línies va estudiar el model Globàlium al costat de Lluís Maria Xirinacs en els últims 10 anys de vida del mestre, mort el 2007. La imatge pública de Xirinacs és una petita punta d’un iceberg immens. Amb accions concretes va donar un missatge sintètic i radical que no es pot arribar a entendre amb el filtre de part de les informacions que ens arriben. Com més s’aprofundeixi i es conegui la seva obra globalística, més bé s’entendran els fonaments savis de la seva acció.

De Xirinacs vam aprendre que cal esforçar-se perquè els teixits de col·lectius de la societat prenguin forma constel·lativa (democràtica), no jeràrquica (aristocràtica), desenvolupant una nova cultura de «membranes» inspirada en l’alta intel·ligència de l’evolució de l’àmbit biològic. Tant a les organitzacions professionals com en altres àmbits de la societat, si funcionem amb nivells jeràrquics és perquè encara no ens sabem organitzar d’una altra manera. Recomanava començar a nivell individual a fer l’esforç d’alterar-se (fer-se l’altre) sense alterar-se (deixar de ser ell mateix). Mirant sempre d’endevinar l’altre i des de la pràctica de l’amor (sentir el mateix).

Catalunya, com Llull i Xirinacs, ja és un vell i savi país, que ha après a caminar amb elegància. En aquest moment de canvis, un salt endavant és possible, sent impulsors de sistemes de participació orgànica i permanent, creatius i engrescadors, amb uns paràmetres innovadors, aplicables universalment. Lluís Maria Xirinacs va esmerçar molts esforços perquè aquest salt endavant es produís i ara veuria exultant aquest procés d’acció democràtica que està reclamant la mateixa societat.

Enllaç:

http://www.ara.cat/suplements/diumenge/Poc_0_1652834704.html

El 3 de novembre de 2016 al CCCB.
Montalegre, 5. Barcelona.

Dins de les activitats a l’entorn de l’exposició «La màquina de pensar. Ramon Llull i l’ars combinatoria».

Presentació de l’estat actual del model filosòfic «Globàlium», a càrrec d’Agustí Rochet.

Metaxarxes interdisciplinàries i globals. Una màquina de pensar col·lectiva:

http://www.cccb.org/ca/activitats/fitxa/metaxarxes-interdisciplinaries-i-globals-una-maquina-de-pensar-collectiva/224125

Model global toroidal.
Model global toroidal.

Agenda
Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink