Setembre 2015

Diumenge, 27 de setembre de 2015. Principat de Catalunya. Eleccions plebiscitàries

Diumenge, 27 de setembre de 2015. Principat de Catalunya. Eleccions plebiscitàries.

VOTAREM INDEPENDÈNCIA

CUP: http://cup.cat

JUNTS PEL SÍ: https://juntspelsi.cat

Votaré per tu Agustí.

AGUSTÍ CHALAUX.

Votaré per tu Xiri.

LLUÍS MARIA XIRINACS.

Agenda
Imatges
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Curs 2015-2016. Globàlium, el model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs

Curs 2015-2016. Globàlium, el model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs.

Hiperesfera del model Globàlium.

PRESENTACIONS: Dilluns, 19 i 26 d’octubre a les 18.30 h.

INICI DEL CURS: Dilluns, 2 de novembre.

Horari: De 18.30 a 20 h.

Lloc: Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs.

Rambla de Badal, 121, 1r, 1a – Barcelona.

Metro: Badal (Línia 5) i Mercat Nou (Línia 1).

 

Amics:

Ja tenim les dates del nou curs de Globàlium.

Per a la gent que no ho coneix, farem dues presentacions, concretament el 19 i el 26 d’octubre i per als qui estigueu interessats en començar o en continuar, l’inici serà el 2 de novembre. Com sempre, de 18,30 a 20, a la Seu de la Fundació Randa, Rambla Badal 121, 1r, 1a de Barcelona.

Enguany treballarem el Model complet amb les seves 4 dimensions i repassarem amb detall les 26 categories del Model menor però afegint les corresponents al Model major.

Us animem a començar o a continuar aprofundint en aquest extraordinari Model filosòfic.

Rebeu una abraçada,

Manuel García i Joan Parés.

Novament ens trobem aquí, a la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs per iniciar un nou curs del Globàlium, el model filosòfic de Xirinacs, el «Xiri».

Què venim a buscar en aquest curs?

Per què ens podem preguntar: és útil la filosofia? En què ens ajuda en la nostra vida?

Preguntes que ens podem fer i, de fet, ens fem els interessats en la filosofia.

L’estudi i l’interès per la filosofia no evita el patiment, però ens pot ajudar a suportar-lo i entendre’l millor. Hi ha patiments inevitables, per exemple terratrèmols, erupcions volcàniques, tifons, etc., encara que la ciència pot ajudar a prevenir-los i reduir els seus efectes. En d’altres casos, és l’ésser humà qui els provoca directament: accidents de trànsit, malalties degudes a unes pautes de comportament inadequades: tabaquisme, drogues, alcoholisme, mala alimentació, etc., però els pitjors de tots són els provocats per les guerres, sovint induïdes per interessos que poden ser econòmics, polítics, de poder, etc.

Tot això ens afecta directa o indirectament cada dia, generant un gran patiment i amb la vivència que podem fer poca cosa per evitar-ho.

Doncs bé, la filosofia ens ajuda a posar una certa distància davant tot aquest patiment i poder acceptar-ho i integrar-ho.

 

Estudiarem un model filosòfic certament molt particular. Amb la pretensió de ser global, no total. Amb l’ajut d’un conjunt de conceptes, de categories meditades i seleccionades durant tota la vida de LMX.

«Un model entre altres, sempre hipotètic i subjecte a autocrítica». «Model global i, per tant, no nomes científic ni només filosòfic en sentit estricte; també estètic, pràctic, metafísic, lògic, psicològic, social, econòmic, místic, etc., a la recerca d’una teoria i mètode de modelació global de la realitat».

«El model no és total, la realitat sí. Inclou la realitat en si, el concret pur: PRÀCTICA, autointuïció de la realitat, ontos». I la ment en si, l’abstracte pur: TEORIA, capacitat reflexiva, simuladora i creativa de representacions, logos. Com també la realitat mentalitzada de què és fet, entre molts d’altres, el nostre model complet, ontos-logos (ontologia).

Recordem que un dels objectius del model és situar conceptes de la manera més precisa possible en la pissarra esfèrica i hiperesfèrica. Així situats podrem entendre una altra de les apostes de LMX: quantificar la realitat, mesurar les distàncies entre conceptes per veure els diferents nivells de diferència, d’oposició i/o complementarietat. El que anomena «la domesticació del no».

Per exemple, quina és la distància entre les qualitats Objecte i Ciència. O entre Fenomen i Noümen?

«Cada concepte és plenament vàlid en el seu centre, però tots tenen una aurèola en la qual es va desdibuixant gradualment el seu contingut».

Lluís Maria Xirinacs. Globàlium 2. 400×300px.

 

Agenda
Imatges
Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink

11 de setembre de 2015

11 de setembre de 2015.

La Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs i el Centre d’Estudis Joan Bardina us convidem a visitar-nos l’11 de setembre.

Ens trobareu al matí a les parades:

* Fossar de les Moreres (Gràcies a Memorial 1714).

* A la Mostra d’entitats de l’Arc de Triomf (Gràcies als organitzadors: Gent de la Terra).

I a la tarda tots a la VIA LLIURE 2015 a l’Avinguda Meridiana de Barcelona:

Enllaç per a inscriure’s:

https://assemblea.cat/eix_democracia

https://assemblea.cat

Via lliure a la democràcia. 400×70px.

Lluís Maria Xirinacs. Crida Països Catalans 2000. 400×283px.

Agenda
Imatges
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Xirinacs en el record per Miquel López Crespí

Xirinacs en el record per Miquel López Crespí.

Lluís Maria Xirinacs i Miquel López Crespí. 328×193px.

Publicat al bloc de Miquel López Crespí. Blocs + Vilaweb.

4 de setembre de 2015.

Xirinacs i l’Autodeterminació dels Països Catalans (records).

Xirinacs en el record.
Per Miquel López Crespí, escriptor.

Les provatures de criminalitzar el PSM a finals de l’any 1978 eren permanents. No hi havia dia que els gasetillers a sou del poder, els periodistes servils, no atacassin el PSM per qualsevol motiu. Si, temps enrere, l’excusa per a dir que el socialisme nacionalista era una agrupació de folls i d’il·luminats era no haver volgut esser absorbits pel PSOE, en aquest moment ho era la unitat amb els comunistes (OEC), amb els homes i les dones que havien portat a coll la lluita antifranquista, amb gent que sabien que no cediria ni una coma dels seus principis en defensa del socialisme, la República i el dret d’autodeterminació dels pobles.

Aleshores, qualsevol crítica als pactes secrets entre UCD, AP, PCE, PSOE, PNB i CiU per a barrar el pas a l’autodeterminació i la República, eren considerades com a absurdes lluites antisistema de partits amb vocació marginal. El que no era «marginal» per als servils, era acceptar totes les limitacions antidemocràtiques dels hereus del franquisme i els qui els anaven al darrere. Tots aquests esperits d’esclaus no podien entendre la ferma posició de principis del PSM. Expressió màxima de la ràbia en contra nostra era la d’un periodista que, histèric en constatar com es consolidava el PSM, escrivia en un diari de Ciutat (27 d’octubre del 1978): «Darrerament el PSM, molt més conegut com PSI, ha adoptat postures més aviat antipolítiques que per la seva perillosa inconseqüència poden hipotecar per sempre més la trajectòria d’aquest col·lectiu dit nacionalista i socialista. I és que de l’originari i frustrat PSI no en queda ni la llavor ideològica… Després de tot, havent rebutjat l’oferta unitària del PSOE i donat acollida a un grapat de marxista-leninistes radicals és ésser un còctel no païdor».

Era la nit del 17 de novembre de 1978. Lluís Maria Xirinacs havia vengut a Mallorca a donar suport a la lluita del PSM (i altres grups que no acceptaven els pactes i claudicacions amb el franquisme reciclat) en favor d’una Constitució que reconegués el dret de les nacions oprimides a l’autodeterminació. També volíem que, després d’una hipotètica victòria electoral de l’esquerra, es pogués avançar lliurement envers una societat diferent, més justa que la societat de classes basada en l’explotació del treballador. La Constitució pactada d’esquena del poble entre forces pretesament d’esquerres, la burgesia basca i catalana i els hereus del franquisme consagrava el sistema capitalista com a únic model vàlid (la qual cosa impossibilitava una lluita legal cap al socialisme).

A l’endemà del mítings a l’Escola «Gabriel Alzamora», els oportunistes, la xurma sense principis que es disposava a llançar-se damunt sous i poltrones institucionals oblidant els quaranta anys de lluita antifeixista, dirien que «el PSM y Xirinacs han hecho apología del terrorismo». El fet era que, seguint les grans lliçons històriques (la lluita dels nord-americans contra la Corona britànica; la radicalitat burgesa a França l’any 1793 en contra la monarquia i les parasitàries castes aristocràtiques; les ensenyances del Concili Vaticà II que consagraven el dret de l’home i dels pobles a sublevar-se -per tots els mitjans- contra els règims tirànics), Xirinacs s’havia atrevit a esmentar la justa lluita dels oprimits contra els opressors. Bastà aquest breu esment dels drets dels homes i dels pobles a la rebel·lió per a criminalitzar-nos d’una manera vergonyosa!

Però aquella nit Xirinacs era amb nosaltres, donant un exemple cabdal de dignitat democràtica. Recordava les seves primeres obres. L’any 1968, Lluís Maria Xirinacs havia guanyat el premi «Carles Cardó» amb l’obra Secularització i cristianisme. Activista cultural de primer ordre, em deia en una carta escrita l’u de novembre del 1993: «No sóc un escriptor literari. Sóc escriptor de batalla». Què podien saber els gasetillers a sou del poder, els que ens acusaven de voler bastir un partit d’il·luminats, el que significava la presència de Xirinacs entre nosaltres l’hivern de 1978? La mala fe, l’enveja contra qualsevol principi desinteressat i noble, ha estat sempre la divisa dels servils. Xirinacs era uns dels nostres grans intel·lectuals. Entre les obres més importants podríem destacar Subjecte (1975); L’espectacle obsessiu (1976); Entro en el gran buit (1976). Més endavant publicà Futur d’Església, un estudi sobre el cristianisme de les Comunitats Cristianes de Base, vetat fins al 1976 per la censura civil i eclesiàstica. El 1977 s’edita Vaga de fam per Catalunya, crònica d’una vaga de fam a propòsit del procés de Burgos (n’hi hagué traduccions al francès -Les Edicions Ouvrieres de París-, l’italià -Coines Edizioni de Roma- i al castellà -Akal de Madrid). L’any 1978, quan vengué a donar suport el PSM, havia publicat Constitució. Paquet d’esmenes, amb la relació i justificació de cent trenta-quatre esmenes al projecte de Constitució espanyola. L’any 1993 «Llibres del Segle» edità la primera part de La traïció dels líders, crònica de la transició política a Catalunya i de totes les renúncies fetes pels partits que pactaren amb el sistema sous i poltrones com a preu a llurs renúncies i claudicacions.

Web de l’escriptor Miquel López Crespí:

http://mallorcaweb.net/lopezcrespi/index.htm

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent):

http://www.nodo50.org/ixent/escriptor.htm

Articles de l’escriptor Miquel López Crespí (Xarxa de Blocs Sobiranistes (XBS.Cat)):

http://xbs.cat/aggregator/sources/663

Articles d’actualitat política de l’escriptor Miquel López Crespí:

http://www.nodo50.org/ixent/lopezcrespi.html

* No era això: memòria política de la transició. Edicions El Jonc.

Per l’alliberament nacional i social dels Països Catalans
Per Lluís M. Xirinacs.

En una societat normalitzada, amb forta tendència al pensament únic i amb el costum d’emprar un discurs políticament correcte, un llibre com el de López Crespí (No era això: memòria política de la transició, Edicions El Jonc 2001) no pot tenir acolliment fàcil i massiu. Llegia fa unes setmanes a l’AVUI una crítica que el desqualificava perquè hi trobava a faltar matisos. «Tot -deia- és blanc o negre; la gent, bons o dolents».

No hi estic gens d’acord.

La societat tan «matisada» que ens ha tocat de viure, només ens dóna una «sopa boba», un «centre polític» a on totes les forces polítiques electoralistes volen convergir per obtenir un sac curull de vots d’uns electors degradats per una llefiscosa publicitat massificadora. Com per vendre cotxes.

Miquel López Crespí ressuscita aquella literatura política vigorosa dels anys trenta on al pa se li deia pa i al vi, vi. Se situa nítidament del costat dels oprimits, individus i nacions. Té el mèrit de plantejar les dues coses juntes. Supera la nefasta divisió històrica entre llibertaris i nacionalistes. Dóna per suposada la condemna dels opressors de les dues menes. I, sobretot, esmerça el gran esforç per desemmascarar les falses esquerres socials i nacionals.

Tot amb dades fefaents, incontrovertibles. Quina falta feia un llibre així! L’escriu des de la seva perspectiva mallorquina. Això també omple un buit important. Ja voldria jo conèixer algun llibre semblant des de l’òptica valenciana! Perquè, deixeu-m’ho dir, el meu llibre La traïció dels líders és redactat només des de l’angle del Principat de Catalunya.

Més qualitats. Ell, a més d’un gran intel·lectual amb un bagatge bibliogràfic i una producció de llibres propis envejable, a més d’un gran periodista col·laborador prolífic de la premsa, és des de l’inici de la seva joventut un lluitador tenaç en el terreny dur de la praxi política, més de base i més compromesa. També fou represaliat pel franquisme. I, en aquest terreny alhora difícil i arriscat, mostra una rara virtut. Evita exitosament les baralles internes, les rivalitats estèrils i nefastes tan monòtonament abundants entre els grups en lluita des de l’esquerra i el nacionalisme. La seva magnanimitat sobrevola les misèries induïdes per l’opressor prepotent en la barroera marginació a què són sotmesos.

Una altra qualitat, al meu albir, que eleva el seu llibre sobre la transició per damunt del meu llibre esmentat, és el tractament a fons del front obrer en lluita. Irònicament parla del pas de la democràcia de l’any 1976 -el moviment popular era irresistible- a la dictadura dels nostres dies tan normalitzats. En aquell any, per exemple, si l’Assemblea de Catalunya convocava un acte reivindicatiu cada mes, el món obrer en convocava un cada dia. En aquells temps, la lluita obrera prengué una embranzida inimaginable avui. I el nostre autor n’és actor i testimoni fidel.

Defectes? Un de destacable. Les moltes repeticions, imagino, degudes a què aquest llibre ha estat confegit ràpidament com un recull d’articles, en origen separats, cadascun formant un tot complert. La vivesa del comentari periodístic i la seva permanent activitat, més enllà de paraules i escrits, excusa aquest punt negatiu.

Els grans temes subjacents a la seva crònica reflexiva? Rupturisme revolucionari contra reformisme continuista. Consellisme i assemblearisme territorial. Superació del capitalisme. Republicanisme contra monarquia. Antifeixisme. Autodeterminació dels pobles. Democràcia directa. Tots ells assignatures pendents encara avui.

El lector que vulgui viure la reflexió i l’acció necessàries per a l’alliberament de la humanitat té a les mans un llibre que el guiarà sense trampes. El mercadeig prospera enmig de la confusió. L’honestedat, en la claredat. Una prova és que el llibre s’està editant, venent, presentant, llegint i aplicant amb entusiasme en els medis juvenils desperts dels nostres Països Catalans.

Centre Social de Sants (Barcelona), 18 de maig del 2001.

Presentació del llibre No era això: memòria política de la transició (Edicions El Jonc).

Enllaç:

http://blocs.mesvilaweb.cat/anselm/?p=272345

 

Imatges
Escrits (diversos autors)
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Igualada: L’ANJI proposa donar en nom de Lluís Maria Xirinacs a un nou espai de la localitat

Igualada: L’ANJI proposa donar en nom de Lluís Maria Xirinacs a un nou espai de la localitat.

Publicat a AnoiaDiari:

Els joves de l’ANC proposen donar el nom de Lluís M. Xirinacs a un espai públic d’Igualada.

Es tractaria del nou carrer obert entre la plaça de Cal Font i el carrer del Clos.

Dimecres, 19 agost 2015. 10:28. Redacció AnoiaDiari.

D’un cop d’ull.

Joventut i República era el títol que presidia l’acte organitzat per l’ANJI (Assemblea Nacional de Joves Independentistes) de l’ANC d’Igualada. L’objectiu: manifestar el compromís dels més joves davant el procés cap a la República catalana i, alhora, anunciar el propòsit de treballar a favor de donar el nom de Lluís M Xirinacs a l’espai obert entre la Plaça de cal Font i el carrer del Clos.

En els parlaments, Martí Claret, representant de l’ANJI ha exposat allò que volen aportar els joves al procés, enumerant tot una sèrie de coses que cal capgirar en la societat actual i anunciant la proposta de posar el nom de Xirinacs al nou espai igualadí. Ernest Argemí, president de l’Assemblea Territorial de l’ANC, ha valorat la importància del compromís dels joves en el moment extraordinari del nostre país.

Antoni Dalmau ha acabat l’acte amb un parlament dedicat a la figura de Lluís M Xirinacs abundant en la influència tan important en els joves igualadins de finals dels anys seixanta i els primers dels setanta.

Xirinacs, remarcà Dalmau, que va ser ferment per als de la seva generació, avui és un exemple i un referent molt valuós per als joves i per a tothom en el moment que vivim i que, ell malauradament, s’ha perdut.

Enllaç:

http://www.igdxindependencia.cat/2015/08/19/anc-demana-igualada-dediqui-espai-memoria-xirinacs/

 ANJI Igualada. Suport al carrer Xirinacs. 400×398px.

Martí Claret (ANJI), Antoni Dalmau (escriptor) i Ernest Argemí (Igualada x la Independència).

 

Carrers i places
Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Xirinacs per Salvador Domènech

Xirinacs per Salvador Domènech

Carta a El Punt Avui.

El lector escriu.
11 agost 2015 2.00 h.

Xirinacs.

Salvador Domènech / Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental).

A hores d’ara en el procés d’autodeterminació, qui és de nosaltres que no ha tingut present –en un moment o altre– un record per als qui no hi són (familiars, amics, personalitats) i els voldríem a prop per tal d’honorar-los i alhora que visquessin amb intensitat tot aquest esforç de regeneració social i d’alliberament nacional? Entre la llista sumativa interminable que aconseguiríem aplegar, m’agradaria ressaltar Lluís M. Xirinacs i tot el que ell ens va donar en vida per aconseguir una societat més democràtica, una convivència amb més equitat i un país més lliure.

Si el desembre de 1975 es va plantar davant la presó Model per l’amnistia dels presos, el 2000 es va plantar a la plaça de Sant Jaume per la independència de Catalunya. Ha esdevingut el nostre referent de radicalitat no violenta en perseguir la victòria de la pau i la justícia social, essent el precursor del moviment assembleari que ha collat amb força a casa nostra.

Aquest 11 d’agost s’acompleixen vuit anys de la trobada del seu cadàver a Ogassa i des de fa pocs anys s’ha creat la Fundació Vidabona i l’alberg El Negre al Ripollès (complementant la Fundació Randa) a fi de difondre el seu pensament, però no d’una manera nostàlgica sinó activa, agafant-li el relleu. Volen difondre el seu pensament humà, polític i filosòfic impartint tallers formatius sobre globalisme, democràcia participativa, diàleg i consens… i també divulgant altres llegats cabdals, com ara els de Ramon Llull i Gandhi, ja que disposen de biblioteca pròpia. Tot portat per persones senzilles, honestes, altruistes, amb compromís, fent Països Catalans des de la base.

Xirinacs. Acte de Sobirania. 400×300px.

Lluís Maria Xirinacs Damians – ACTE DE SOBIRANIA. agost de 2007.

Imatges
Escrits (diversos autors)
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
General

Comments Off

Permalink

Resum de l’Aplec d’agost al Pla de Can Pegot

RESUM DE L’APLEC D’AGOST AL PLA DE CAN PEGOT. CUP DE SANT JOAN DE LES ABADESSES

NOTA DE PREMSA:

La CUP de Sant Joan celebra el Quart Aplec Xirinacs.

Aquest diumenge 2 d’agost de 2015 s’ha celebrat el Quart Aplec Xirinacs, que ret homenatge a l’exsenador i activista Lluís Maria Xirinacs al punt on es va deixar morir, al pla de can Pegot d’Ogassa. La CUP ha organitzat l’acte amb el lema «El futur es construeix desobeint» i ha servit per fer una crida a participar a la Diada de l’11 de setembre i al 27S.

Aquesta quarta edició ha començat a les 11 del matí amb una caminada popular des de Sant Martí d’Ogassa fins al Pla de Can Pegot. Quan la caminada a arribat al monòlit dedicat a Xirinacs ha començat l’Aplec, amb uns parlaments per part de la CUP, de la Fundació Randa- Lluís Maria Xirinacs i d’El Camí.

Tot seguit s’han realitzat les actuacions musicals de Neus Dalmau, Núria Agulló i Dos Pardalets (Marc Serrats i Carles Belda). I l’Aplec pròpiament dit a finalitzat amb una ofrena floral al monòlit i el cant de la Muixeranga.

Ja amb un ambient més distès hi ha hagut un dinar de carmanyola i un concert de sobretaula amb Dos Pardalets.

Des de la CUP Sant Joan de les Abadesses valorem molt positivament la participació a l’Aplec i al dinar-concert i considerem que aquest èxit permetrà que es pugui consolidar any rere any amb la voluntat de que sigui una data de referència i d’homenatge a un compatriota caracteritzat per la seva lluita incansable pels drets i llibertats del poble català.

Us deixem un enllaç amb un recull d’imatges d’aquesta quarta edició de l’Aplec Xirinacs:

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.874817072565114.1073741839.816810875032401&type=3&pnref=story

També us deixem amb les paraules llegides per Roger Castellanos, del Secretariat nacional de la CUP i regidor de Tagamanent:

Ha passat un any d’ençà que ens conjuràvem aquí, al Pla de Can Pegot d’Ogassa, per fer valer el llegat combatiu i desobedient de Xirinacs, afirmant que – i cito textualment – el nou de novembre, tots i totes serem Lluís Maria Xirinacs. Serem milions de Xirinacs amb una determinació constant, cabuda, valenta, i decidida per a pronunciar-nos democràticament.

I efectivament, vam ser milions de Xirinacs els qui vam concórrer a les urnes per decidir massivament que la independència és l’únic camí per construir un nou marc democràtic de llibertat i de justícia social pel poble català.

I ho vam decidir malgrat les prohibicions i amenaces de l’Estat Espanyol. I ho vam decidir, conscientment malgrat les rebaixes que acceptaren aquells qui avui es presenten com a garants de l’exercici de la nostra plena sobirania.

«Una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa», digué Xirinacs.

Arriscar, ja no la vida, sinó ni tant sols la poltrona, és el que sembla que no estiguin disposats a fer aquells qui claudicaren el 9 de novembre. Els mateixos que no convocaren immediatament unes eleccions constituents per iniciar la necessària ruptura amb el marc jurídic i polític espanyol. Els mateixos que, ara després de tanta dilació, han alimentat el personalisme dels seus líders i posen en perill el moviment popular cap a la independència, en una estratègia eminentment institucionalitzada.

Per això la Candidatura d’Unitat Popular hem decidit seguir el nostre propi camí. El camí de la Unilateralitat, com a acte de sobirania. De la Desobediència, com a acte de dignitat. De la Ruptura Democràtica, com a acte de voluntat sobirana i desobedient. Aquest és el nostre camí. El camí on el poble serà el veritable protagonista de la seva emancipació. El camí que també ens va ensenyar Lluís Maria Xirinacs.

El filòsof alemany Fichte va escriure que «el poble no és mai rebel, i l’expressió rebel·lió, referida a ell, és el disbarat més gran que mai s’ha dit, ja que el poble és de fet i de dret el poder suprem sobre el qual no n’hi ha cap altre (…) Només contra un superior es produeix una rebel·lió. Però sobre la terra que és superior al poble? Podria rebel·lar-se només contra ell mateix, el qual és absurd (…) El seu aixecament és, per naturalesa de les coses, sempre just, no només quant a la forma, sinó també quant a la matèria.»

Per això, el 27 de setembre cal que tornem a ser Lluís Maria Xirinacs. Cal que el poble català s’alci per emprendre un camí sense retorn cap a la plena independència, desobeint i plantant cara a tots aquells qui es rebel·lin contra la nostra voluntat sobirana.

Visca Xirinacs! Visca la Terra!

Sant Joan de les Abadesses, 3 d’agost de 2015

Candidatura d’Unitat Popular (CUP)

de Sant Joan de les Abadesses

santjoandelesabadesses@cup.cat

http://santjoanabadesses.cup.cat/

Text llegit per Àngels Baldó de la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs

Enllaç:

Lluís Maria Xirinacs. Desobediència civil i societat alternativa.

4art Aplec Pla de Can Pegot Xirinacs. 2-8-2015. Ofrena CUP.

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink