1715, La fi del regne enmig del mar

1715, La fi del regne enmig del mar?

1715. La fi del regne enmig del mar. Cartell exposicio. 144×400px.

«El Born centre cultural de Barcelona exposa una mirada a la Guerra de Submissió (1705-1715), des de la perspectiva de les illes Balears i Pitiüses. Es tracta d’una mostra senzilla, però de gran significat.»

Bartomeu Mestre, comissari de l’exposició.

L’Exposició estarà oberta del 28 de juliol fins al 30 d’agost.

A manca d’una convocatòria oficial d’inauguració de l’exposició per part de l’Ajuntament, ens proposem ser els primers a visitar-la.

Memorial 1714, Indrets del Record, Perenne Fossar de les Moreres.

1715, La fi del regne enmig del mar?

Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo.

«Cal atribuir i agrair la iniciativa d’aquesta exposició a Quim Torra, director del centre cultural. Fa més d’un any i mig, el gener del 2014, en un acte celebrat a La Violeta de Gràcia, ja manifestà l’interès a divulgar la poc coneguda i molt poc reconeguda participació dels illencs a la defensa de Barcelona. Va ser una satisfacció rebre l’encàrrec de comissariar el projecte i merèixer la confiança de resumir un conflicte bèl·lic de tanta complexitat. El condicionament de l’espai exigia concentrar uns missatges clars. Calia encuriosir els visitants a voler saber més coses d’uns fets històrics, deliberadament ocultats o manipulats, de gran transcendència i amb seqüeles ben vigents.»

[…]

«Quant al contingut, la mostra ha procurat documentar alguns dels aspectes més ignorats a la majoria de cròniques o, si més no, posar èmfasi a desfer l’habitual manipulació. Així, es recorda que l’enfrontament contra Felip V va ser de tota la nació catalana, que la participació dels artillers i mariners illencs a la defensa de Barcelona va ser de gran significació i com, caigudes Barcelona i Cardona, el setembre de 1714, Mallorca i Eivissa foren el darrer bastió i varen mantenir la defensa fins dia 11 de juliol de 1715. Finalment, s’assenyalen les dues grans conseqüències de la derrota: l’esquarterament nacional, amb la divisió dels territoris, i la usurpació de la sobirania, amb la subsegüent militarització, la castellanització, l’espoliació fiscal, la destrucció dels símbols, l’aculturació educativa, el control de la justícia, l’oprobi i l’exercici d’un tracte de tipus colonial que, en més d’un aspecte, perdura. Malgrat tot, des de la presa del 1715 fins a la represa del 2015, els tres segles d’ocupació han estat també 300 anys de resistència. El poble ha sabut defensar la llengua, la cultura i la identitat i, ni els pitjors moments, mai no ha retut la lluita ni, molt menys encara, el desig de reeixir en plenitud i sense restriccions com a poble lliure. L’eslògan del Tricentenari 1715-2015 és prou entenedor: Del Decret de Nova Planta al Dret a Decidir.

El programa era més ambiciós. S’havia pensat en un acte d’inauguració i, al llarg de les cinc setmanes de la mostra, encabir-hi conferències, taules rodones, presentacions de llibres, projeccions, música, glosadors… El projecte volia amarar (mai millor dit) l’exposició de referències illenques, amb una programació d’activitats orientades a l’agermanament de les Balears i Pitiüses amb Barcelona. Per diverses circumstàncies (no només les pressupostàries), els actes complementaris a l’exposició no es realitzaran.

Cert és que, a banda del Born Centre Cultural, des del 5 de maig de 2013 al Fossar de les Moreres fins avui, diverses entitats barcelonines han tributat reconeixement a la participació illenca (Ateneu Barcelonès, Memorial 1714, Indrets del Record, Germanies-Randa, Agrupació Excursionista de Catalunya, Fundació Josep Irla, CAOC, Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana, La Coronela, Taller d’Història de Gràcia, Perenne Fossar de les Moreres, Patriotes per la devolució…). Seria plausible que, al llarg d’aquest 2015, en commemoració del Tricentenari, d’altres ens culturals (Òmnium Cultural, Institut d’Estudis Catalans, Institut Ramon Llull, Associació d’Escriptors en llengua Catalana…) estiguin a l’alçada del seu prestigi i s’afegeixin a brindar honor i gratitud als illencs que tant varen aportar, en hisendes i en vides, a la defensa de Barcelona. En aquesta línia, m’hauria agradat que l’ajuntament inauguràs formalment la mostra. Roman pendent un acte de desgreuge oficial a la solidaritat brindada des del Regne enmig del Mar. És un deure històric. Barcelona té contret un deute que reclama un acte de caràcter oficial, amb la participació de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. Estic convençut que, més prest o més tard, es procedirà a la justa reparació. Allò que no sé és si, aprofitant l’exposició, hi haurà un punt millor en el calendari com per deixar perdre aquesta oportunitat.»

El Tricentenari.

Bartomeu Mestre i Sureda Balutxo.

Tres segles d’ocupació?

300 anys de resistència!

La fi del regne de Mallorques. 259×244px.

Dissabte, dia 11 de juliol de 2015, va fer 300 anys del lliurament de les claus de Palma a D’Asfeld, el comandant militar de l’exèrcit filipista i genocida de Xàtiva i altres pobles. Aquell episodi va ser, formalment, el darrer acte d’una guerra que alterà radicalment la nostra història.

Encara avui patim les conseqüències que es derivaren de la submissió: la fi del Regne enmig del mar, darrer bastió de la nació catalana, l’esquarterament federal i la usurpació de la sobirania. Sobre aquests tres eixos s’imposà la militarització, la castellanització, l’espoliació fiscal, l’aculturació educativa, la supressió dels símbols, el control de la justícia, la repressió i l’exercici d’un tracte de tipus colonial que, en més d’un aspecte, encara perdura.

I, malgrat aquests 300 anys d’ocupació, el poble ha sabut defensar la llengua i la cultura. Ni els pitjors moments, mai no ha retut la lluita per reeixir la identitat. Ens hem vist forçats a fer un viatge de tres segles, des del Decret de Nova Planta cap al Dret a Decidir; de la presa a la represa.