Juliol 29th, 2015

Aplec de agost. Quart Aplec Xirinacs, el futur es construeix desobeint

Aplec d’agost. Quart Aplec Xirinacs, el futur es construeix desobeint.

El proper diumenge 2 d’agost tindrà lloc el Quart Aplec d’Homenatge a Xirinacs al Pla de Can Pegot a Ogassa.

Des de fa tres anys que entre Ogassa i Sant Joan de les Abadesses s’està celebrant l’Aplec Xirinacs. Aquest aplec s’ha proposat en diferents formats, des d’un acte a nivell Territorial com fins i tot a nivell Nacional per tal de poder assumir i compartir les despeses i els recursos humans necessaris.

Tot i que hi ha hagut diverses variants, en forma de conferències, exposicions, concerts, etc… Depenent de l’any, bàsicament ha consistit sempre en un acte amb parlaments al Pla de Can Pegot a Ogassa i un dinar popular a Sant Joan de les Abadesses.

Aquest anys però, l’AL de Sant Joan de les Abadesses hem decidit realitzar un Aplec molt més modest, reduint-lo a la caminada, dinar-concert i l’acte al Pla de Can Pegot.

Activitats Quart Aplec Xirinacs.

Diumenge 2 d’agost de 2015. Pla de Can Pegot (Ogassa).
11 del matí | Sant Martí d’Ogassa.
Caminada Popular d’Homenatge a Lluís Maria Xirinacs.

Sortida de Sant Martí d’Ogassa i fins al Pla de Can Pegot.
Recorregut aproximat de 3 km, 1 hora de camí suau.

 

12 del migdia | Pla de Can Pegot (Ogassa).
Acte d’Homenatge a Lluís Maria Xirinacs.

Acte polític amb parlaments de la CUP i la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

Actuacions musicals de Neus Dalmau, Núria Agulló i Dos Pardalets.
Ofrena floral i cant de la Muixeranga.

Tot seguit, dinar de carmanyola i concert de sobretaula amb Dos Pardalets (Marc Serrats i Carles Belda).

Xirinacs, un home del poble compromès amb el seu poble.

Fa 8 anys que Lluís Maria Xirinacs ens deixava a la Tuta de Can Pegot a Ogassa, on va voler passar els darrers dies «en la soledat i el silenci» després de «viure esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya i per França des fa segles».

És de justícia que l’Esquerra Independentista li retem homenatge a una persona reconeguda per la seva lluita incansable pels drets i llibertats del poble català que es va enfrontar al franquisme amb les seves protestes individuals. La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) vol expressar amb aquest acte el nostre compromís per la seva lluita que és la nostra, la lluita per les Llibertats col·lectives del nostre poble, de les classes populars dels Països Catalans. Una lluita per una Llibertat indivisible, l’alliberament nacional, de classe i de gènere.

Humilitat, coherència, constància i un esperit insubornable aquest era el seu compromís, i ara, més que mai, del que la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), com organització unitària de l’Esquerra Independentista dels Països Catalans, ens volem fer dignes.

En els dies posteriors a la mort de Lluís Maria Xirinacs va donar la impressió, gràcies a la mà confusionària dels mitjans de comunicació, que va existir un Xirinacs mític, lluitador pacifista pels drets i llibertats del poble català que s’enfrontava al franquisme amb les seves protestes individuals; i un Xirinacs posterior, deslegitimat per la premsa i la classe política i condemnat a l’ostracisme a la vegada que era titllat d’«il·luminat» o «senil» pel fet de denunciar la tirallonga de renúncies que va comportar la Restauració borbònica o oferir mostres de solidaritat amb les causes dels pobles oprimits. Però de Xirinacs només n’hi va haver un, un home que en tota la seva trajectòria sempre va denunciar les injustícies i el terror que s’exercien durant el franquisme i que s’havien perpetuat fins als nostres dies. I fins en la seva mort així va ser, coherent amb el seu pensament i en els seus actes.

«Una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa».

Lluís Maria Xirinacs.

Sant Joan de les Abadesses, 27 de juliol de 2015.

Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Sant Joan de les Abadesses.

santjoandelesabadesses@cup.cat

http://santjoanabadesses.cup.cat/

Notícia a Llibertat.cat:

http://www.llibertat.cat/2015/07/quart-aplec-d-homenatge-a-xirinacs-al-pla-de-can-pegot-a-ogassa-31773

Aplec Xirinacs 2015 CUP. 283×400px.

 

Imatges
Agenda
Escrits (diversos autors)
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
Cançons
General

Comments Off

Permalink

1715, La fi del regne enmig del mar

1715, La fi del regne enmig del mar?

1715. La fi del regne enmig del mar. Cartell exposicio. 144×400px.

«El Born centre cultural de Barcelona exposa una mirada a la Guerra de Submissió (1705-1715), des de la perspectiva de les illes Balears i Pitiüses. Es tracta d’una mostra senzilla, però de gran significat.»

Bartomeu Mestre, comissari de l’exposició.

L’Exposició estarà oberta del 28 de juliol fins al 30 d’agost.

A manca d’una convocatòria oficial d’inauguració de l’exposició per part de l’Ajuntament, ens proposem ser els primers a visitar-la.

Memorial 1714, Indrets del Record, Perenne Fossar de les Moreres.

1715, La fi del regne enmig del mar?

Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo.

«Cal atribuir i agrair la iniciativa d’aquesta exposició a Quim Torra, director del centre cultural. Fa més d’un any i mig, el gener del 2014, en un acte celebrat a La Violeta de Gràcia, ja manifestà l’interès a divulgar la poc coneguda i molt poc reconeguda participació dels illencs a la defensa de Barcelona. Va ser una satisfacció rebre l’encàrrec de comissariar el projecte i merèixer la confiança de resumir un conflicte bèl·lic de tanta complexitat. El condicionament de l’espai exigia concentrar uns missatges clars. Calia encuriosir els visitants a voler saber més coses d’uns fets històrics, deliberadament ocultats o manipulats, de gran transcendència i amb seqüeles ben vigents.»

[…]

«Quant al contingut, la mostra ha procurat documentar alguns dels aspectes més ignorats a la majoria de cròniques o, si més no, posar èmfasi a desfer l’habitual manipulació. Així, es recorda que l’enfrontament contra Felip V va ser de tota la nació catalana, que la participació dels artillers i mariners illencs a la defensa de Barcelona va ser de gran significació i com, caigudes Barcelona i Cardona, el setembre de 1714, Mallorca i Eivissa foren el darrer bastió i varen mantenir la defensa fins dia 11 de juliol de 1715. Finalment, s’assenyalen les dues grans conseqüències de la derrota: l’esquarterament nacional, amb la divisió dels territoris, i la usurpació de la sobirania, amb la subsegüent militarització, la castellanització, l’espoliació fiscal, la destrucció dels símbols, l’aculturació educativa, el control de la justícia, l’oprobi i l’exercici d’un tracte de tipus colonial que, en més d’un aspecte, perdura. Malgrat tot, des de la presa del 1715 fins a la represa del 2015, els tres segles d’ocupació han estat també 300 anys de resistència. El poble ha sabut defensar la llengua, la cultura i la identitat i, ni els pitjors moments, mai no ha retut la lluita ni, molt menys encara, el desig de reeixir en plenitud i sense restriccions com a poble lliure. L’eslògan del Tricentenari 1715-2015 és prou entenedor: Del Decret de Nova Planta al Dret a Decidir.

El programa era més ambiciós. S’havia pensat en un acte d’inauguració i, al llarg de les cinc setmanes de la mostra, encabir-hi conferències, taules rodones, presentacions de llibres, projeccions, música, glosadors… El projecte volia amarar (mai millor dit) l’exposició de referències illenques, amb una programació d’activitats orientades a l’agermanament de les Balears i Pitiüses amb Barcelona. Per diverses circumstàncies (no només les pressupostàries), els actes complementaris a l’exposició no es realitzaran.

Cert és que, a banda del Born Centre Cultural, des del 5 de maig de 2013 al Fossar de les Moreres fins avui, diverses entitats barcelonines han tributat reconeixement a la participació illenca (Ateneu Barcelonès, Memorial 1714, Indrets del Record, Germanies-Randa, Agrupació Excursionista de Catalunya, Fundació Josep Irla, CAOC, Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana, La Coronela, Taller d’Història de Gràcia, Perenne Fossar de les Moreres, Patriotes per la devolució…). Seria plausible que, al llarg d’aquest 2015, en commemoració del Tricentenari, d’altres ens culturals (Òmnium Cultural, Institut d’Estudis Catalans, Institut Ramon Llull, Associació d’Escriptors en llengua Catalana…) estiguin a l’alçada del seu prestigi i s’afegeixin a brindar honor i gratitud als illencs que tant varen aportar, en hisendes i en vides, a la defensa de Barcelona. En aquesta línia, m’hauria agradat que l’ajuntament inauguràs formalment la mostra. Roman pendent un acte de desgreuge oficial a la solidaritat brindada des del Regne enmig del Mar. És un deure històric. Barcelona té contret un deute que reclama un acte de caràcter oficial, amb la participació de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. Estic convençut que, més prest o més tard, es procedirà a la justa reparació. Allò que no sé és si, aprofitant l’exposició, hi haurà un punt millor en el calendari com per deixar perdre aquesta oportunitat.»

El Tricentenari.

Bartomeu Mestre i Sureda Balutxo.

Tres segles d’ocupació?

300 anys de resistència!

La fi del regne de Mallorques. 259×244px.

Dissabte, dia 11 de juliol de 2015, va fer 300 anys del lliurament de les claus de Palma a D’Asfeld, el comandant militar de l’exèrcit filipista i genocida de Xàtiva i altres pobles. Aquell episodi va ser, formalment, el darrer acte d’una guerra que alterà radicalment la nostra història.

Encara avui patim les conseqüències que es derivaren de la submissió: la fi del Regne enmig del mar, darrer bastió de la nació catalana, l’esquarterament federal i la usurpació de la sobirania. Sobre aquests tres eixos s’imposà la militarització, la castellanització, l’espoliació fiscal, l’aculturació educativa, la supressió dels símbols, el control de la justícia, la repressió i l’exercici d’un tracte de tipus colonial que, en més d’un aspecte, encara perdura.

I, malgrat aquests 300 anys d’ocupació, el poble ha sabut defensar la llengua i la cultura. Ni els pitjors moments, mai no ha retut la lluita per reeixir la identitat. Ens hem vist forçats a fer un viatge de tres segles, des del Decret de Nova Planta cap al Dret a Decidir; de la presa a la represa.

 

Agenda
Imatges
Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink

Eladi Duch Mosteiro, un pintor agosarat

Eladi Duch Mosteiro, un pintor agosarat.

Eladi Duch Mosterio: Terrassa, 1931. Estudià a l’Escola d’Art de Barcelona. La seva primera exposició va ser a Salou, on presentà una col·lecció de dibuixos al pastel. Els anys 1955 i 1957 pintà retrats a Reus i establí seguidament un estudi a Barcelona. Es traslladà a Madrid, on amplià la tasca artística. Les seves pintures tenen un sentit d’emotivitat intimista i una fina contrastada sensibilitat.

Roser Albert de Mataró va contactar amb nosaltres per dir-nos que tenia un quadre de Lluís Maria Xirinacs, de la campanya per al Senat als anys 70, i que el cedia a la Fundació Randa.

Eladi Duch Mosteiro. Xirinacs, mural. 300×400px.

El pintor és l’Eladi Duch Mosteiro que el va pintar sobre fusta i des d’una escala degut a les seves dimensions.

Fa poc, vam anar a visitar l’Eladi a Navarcles i vam mantenir-hi una conversa carregada d’emoció. Recordava Xirinacs com algú imponent, ens va dir.

I nosaltres podríem dir de l’Eladi, com ell mateix va admetre, que ha estat un pintor agosarat, admirador de Tintoretto.

Us oferim un esbós de la seva biografia, trobada a la xarxa, escrit per la Rosa Ventura, un comentari de Joan Escoda i us recomanem que consulteu aquest enllaç per veure algunes de les seves obres:

http://domingoblay.blogspot.com.es/2011/01/eladi-duch.html

Esbós biogràfic del pintor Eladi Duch Mosteiro:

En ocasió d’una sèrie d’articles relacionats amb el Passeig Joan Brudieu de la Seu d’Urgell, topava amb l’Eladi Duch Mosteiro, un excel·lent pintor nascut a Terrassa, l’any 1931, i format a l’Escola d’Arts i Oficis, autor del únic dibuix/retrat que es coneix del que fos un dels millors músic de tot el Renaixement Català, i mestre de capella de la Catedral de la Seu d’Urgell al Segle XVI.

Cercava dades biogràfiques i trobava que als divuit anys, arrel d’una exposició de murals que es va fer a la seva ciutat natal, va obtenir una beca del «Frente de Juventudes» que li va permetre completar els seus estudis en el «Colegio San Fernando, de Madrid».

La seva primera exposició va ser a Salou, on presentà una col·lecció de dibuixos al pastel. Els anys 1955 i 1957 pintà retrats a Reus, i establí seguidament un estudi a Barcelona. Es traslladà a Madrid, on amplià la tasca artística. Les seves pintures tenen un sentit d’emotivitat intimista i una fina contrastada sensibilitat.

La seva obra, clarament figurativa, abasta la més amplia temàtica, cultivant el retrat amb especial encert, dins d’un tradicional realisme.

Malgrat els seus estudis dels antics mestres, i dels impressionistes francesos, el seu esperit lliure l’empeny a la recerca del que volia i estimava.

Té obres a moltes col·leccions particulars, pintures murals i de cavallers a edificis oficials com per exemple, a la Generalitat de Catalunya, on s’hi troba un retrat del President Francesc Macià realitzat per l’artista l’any 1977 i retrats a la Galeria d’Almiralls del Ministeri de la Marina, junt amb el retrat de S. M. el Rei, del qual fou autor.

L’any 1992 en motiu dels «Jocs Olímpics» va exposar la seva obra al Parador Nacional de Turisme de la Seu d’Urgell.

Encara se’n conserva un cartell memoratiu d’aquell moment (bastant antic).

La Catedral de la Seu d’Urgell, té obra seva –apart del retrat de Joan Brudieu– el pintor estava molt vinculat a la nostra ciutat, ja que fa va residir molts anys a Castellbó (Montferrer-Castellbò) municipi de l’Alt Urgell, al casal Gramunt propietat del Bisbat.

La tardor de l’any 1993 va marxar del casal Gramunt. Actualment es troba en una residència.

Durant la seva estada a Castellbó, el pintor va fer nombrosos cartells –a quin més bonic– per a les celebracions de les Festes Majors del poble.

També es va dedicar a felicitar el Nadal amb postals precioses com aquesta:

Eladi Duch Mosteiro. Postal de Nadal. 292×400px.

Duch s’especialitzava en grans murals, civils i religiosos, com el que es pot admirar a l’església parroquial de Monistrol de Calder; a la mateixa comarca, al Bages, exposat de manera perenne a la paret de la capella del Santíssim de la parròquia de Navarcles, hi ha un quadre representant la Verge amb el nen Jesús envoltats d’àngels, que va ser un obsequi de l’artista.

A l’altar major de l’església de La Floresta, a Sant Cugat, fent servir personatges reals com a models, va pintar un mural gegantí, dedicat a la Verge de Montserrat i representa un Pantocràtor envoltat d’àngels damunt del cel de la muntanya.

Això és únicament una pinzellada, repàs breu, a l’obra de l’Eladi Duch Mosteiro, artista conegut –i estimat– a la Seu d’Urgell, i arreu del món.

Rosa Ventura Cutrina.

Els Muratans l’admirem moltíssim. Va viure entre nosaltres molt de temps i va pintar el fresc que hi ha a l’ermita de Sant Antoni de Mura. Avui es troba en una residència de Navarcles. Un gran pintor, sí senyor.

Joan Escoda.

Amb el nostre profund agraïment a l’Eladi Duch i a la Rosa Albert,

Fundacio Randa-Lluís M. Xirinacs. Logotip color 67 x 64 píxels.

Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs.

Imatges
Escrits (diversos autors)
Enllaços
General

Comments Off

Permalink