VII Aplec al Pla de Can Pegot, Ogassa (Ripollès) en homenatge a Lluís Maria Xirinacs Damians

VII APLEC AL PLA DE CAN PEGOT, OGASSA (Ripollès)

EN HOMENATGE A LLUÍS MARIA XIRINACS DAMIANS

La nostra força s’alimentarà de la nostra cohesió, del nostre consens concorde, de la fidelitat al compromís primer i a la defensa del nostre ésser com a poble.

Sant Joan. Diada Nacional dels Països Catalans

VII Aplec al Pla de Can Pegot, Ogassa (Ripollès)

Dimarts, 24 de juny de 2014

Trobada a Can Pegot: 12 h

_________________________________________________________

Homenatge a Lluís M. Xirinacs

(Barcelona, 6 agost 1932 – Bressol de Catalunya, 6 agost 2007)

Doctor en Filosofia, ex-senador, escriptor i pensador.

Activista infatigable per la pau i pels nostres drets nacionals.

Fundador, ànima i impulsor de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs

 

La independència de cada nació és el bé més preuat per establir la pau a la Terra.
Mai cap país no pot mercadejar la qualitat de la seva llibertat.

Lluís Maria Xirinacs

 Trobada al Pla de Can Pegot, Ogassa.

Programa

8.00 Sortida autocar: Plaça de la Universitat (davant de la Universitat)

11.00 Parada a Ogassa. Concentració de cotxes per pujar en comitiva al Pla de Can Pegot.

Tots els pobles honoren els seus lluitadors i fan memòria de la seva història

Acte patriòtic

. Ofrena floral al monòlit dedicat a Lluís Maria Xirinacs. Paraula, poesia, música i cants.

. Presentarà l’acte Núria Roig, coordinadora de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

. Lectura de textos de Lluís M. Xirinacs

. Llengua i Flama. La Independència és el nostre nord, ara i abans.

. Commemoracions:

- Joan Vinyoli, centenari del seu naixement.

- Mancomunitat de Catalunya, 100 anys de la seva fundació.

- 1714, 300 anys d’ocupació borbònica – 2014. Any de la nostra Independència.

- Jaume I, 800è aniversari de la seva vinguda a Catalunya per a ser reconegut com a rei de la Corona Catalano-Aragonesa.

-Ramon Berenguer IV (1113/14-1162), 900 anys del naixement. Comte de Barcelona i príncep d’Aragó, un dels personatges cabdals de la història de Catalunya.

-Al final de l’acte Antoni Aceves i Àngels Baldó interpretaran EL BANDERER DE LA PAU dedicada a Lluís Maria Xirinacs i a Jaume Sastre de Mallorca a qui enviem una forta abraçada.

Dinar d’Aplec: dinar de motxilla

Organització:

Germanies. Logotip 105×100.
FUNDACIÓ RANDA – LLUÍS M. XIRINACS

i

INDRETS DEL RECORD

Ajuntament d’Ogassa. Escut.
Amb el suport de l’Ajuntament d’Ogassa

Tarda: Visita guiada al castell de Montesquiu.

Organització d’autocar des de Barcelona: IPECC: 93 213 76 48. Indrets del Record: 93 317 84 68.

 

Import autocar: 30 €

Inscripcions: IPECC: 93 213 76 48 - Indrets del Record.

Ingrés per l’import de 30 € al compte de l’IPECC “La Caixa” c/c: 2100-1006-50-0200066059, feu constar el vostre noms i cognoms.

 Lluís Maria Xirinacs. Pensatiu.

La sembra de Lluís M. Xirinacs per la independència

Reproduïm unes opinions de Lluís M. Xirinacs entre els anys 2000 i 2002 sobre la independència, que sintetitzen el seu pensament. Aquestes citacions han estat extretes del Manifest crida-2000. Països Catalans; el Manifest crida-2001. Països Catalans; i del seu discurs de l’11 de Setembre de 2002 al Fossar de les Moreres.

La selecció ha estat feta per en Martí Olivella, president de Nova–Innovació Social i coneixedor de l’obra d’En Xirinacs.

«Som una nació, i tota nació adulta, com tota persona individual adulta, té el dret i el deure d’emancipar-se, d’independitzar-se de tuteles opressores o proteccionistes. A les nacions els calen els mateixos drets reconeguts als individus des de la Revolució Francesa: els Drets Humans, en aquest cas, col·lectius o dels pobles.

Entenc per “independència” la vera independència, la no dependència sota qualsevol coacció en la presa de decisions: ésser amos del propi destí. També se’n diu alliberament, autogovern, autodeterminació, sobirania, etcètera, sempre en el seu sentit ple. (…) I em refereixo tant a la coacció externa com a la coacció que una part de la nació pugui fer sobre l’altra. De la no coacció de dins també se’n pot dir autodeterminació radical o democràcia interior.

Aquesta darrera condició no ha estat fàcilment entesa (…) per molts independentistes que només aspiren a la nostra separació respecte als Estats que actualment ens dominen. Jo insisteixo en la doble independència, per honradesa i per eficàcia. Com podem exigir honradament la no opressió externa si estem disposats a exercir-la internament? (…) A més, en vista a l’eficàcia, l’“exèrcit” amb que hem d’alliberar-nos de la dependència exterior estaria podrit per dins, tindria la rereguarda inestable i no disposaria de la força necessària per assolir i mantenir aquesta difícil independència de l’exterior.

Per tant, la independència és democràcia. Una nació és molt complexa, té molts ressorts i s’hi juguen moltes variables, però la independència és l’eix central, el pal de paller d’una nació. Una nació, que no és independent, o és infantil o és esclava; per tant, doncs, la independència no solament és un dret sinó que també és un deure.

…la manifestació de l’onze de setembre de 1977, (…) de prop d’un milió de persones, va ser el resultat d’una Assemblea de Catalunya orgànica, organitzada, plena de delegacions, plena d’Assemblees inferiors: de veïns, municipals, comarcals i de regió o vegueria, (…). Aquesta era, doncs, una assemblea orgànica en tot el país i cada organisme d’aquests va portar deu, quinze, vint, trenta, cinquanta persones i d’aquí en va eixir el milió. Aquest milió no fou cap miracle, el miracle fou l’Assemblea de Catalunya. Ella era tot allò que teníem, era la nostra única força. (…) l’Assemblea de Catalunya fou assassinada per catalans; l’Assemblea de Catalunya fou assassinada per tres grups polítics que encara tenen moltes quotes de poder en el sistema actual (…), que van preferir llur escó que tenir un poble organitzat. Tenir un poble organitzat és la cosa més forta socialment que existeix.

La nostra independència vol aconseguir-se i vol sostenir-se. I només se sosté si és fundada en ella mateixa com els castells dels Xiquets de Valls o de Terrassa, amb la gran pinya a sota i l’enxaneta, el més petit de tots, a sobre. Que la força estigui en el poble. Quan s’apropi aquell dia en què l’Assemblea dels Països Catalans estigui a punt per exigir la independència, us asseguro que els polítics més febles s’afanyaran a corre-cuita a declarar la nostra independència des dels Parlaments per tal que no ho faci el poble.

Català: Només pel fet de ser-ne, et demano que, a més a més d’allò que ja estiguis fent, reservis una mica del teu temps i et prestis a col·laborar a fer la Preassemblea del teu barri, del teu carrer, de la teva escala. Senzillament, sense heroismes, però amb disciplina, amb convicció. Un representant, triat per consens pels convençuts de cada llar, en l’escala. Un representant, triat per consens pels convençuts de cada escala, en el carrer. Un representant dels convençuts de cada carrer, en el barri. I així successivament cap al municipi, la comarca, la regió, el País, els Països Catalans, al servei fraternal de totes les nacions de la terra, especialment de les més desfavorides.

Ens ajudarem tots a tots, parents immediats, amics propers i veïns a escala local; parents llunyans i amics distants a escala general. (…) Se’ns demana desplegar la nostra dimensió social sempre tan arronsada, se’ns demana eixamplar l’horitzó de la nostra vida sempre tan estret. Com sabrem ser universals si vivim enclaustrats en el nostre individualisme? Davant de l’exaltació interessada d’una humanitat egoista, consumista, alienada, explotada, massificada, proposo d’iniciar una autèntica regeneració social.»

«La independència no es demana, es pren.
Lluitarem contra el fort mentre siguem febles.
Lluitarem contra nosaltres mateixos quan siguem forts.»

VII Aplec. Sant Joan-Ogassa. Lluís Maria Xirinacs.