Febrer 2014

Lluís Maria Xirinacs, Pluriversitat i Universitat

Lluís Maria Xirinacs. Pluriversitat i Universitat.

Dins de Mapamundi per a navegants decidits.
Un model global de la realitat: Model menor
.

Com veurem en l’apartat 138 d’aquest treball, del model se’n dedueixen múltiples aplicacions. Tanmateix la gestació del model fou a la inversa: a partir, de les especificitats de cada condeixeble i, després, de nous estudis i de les necessitats i requeriments de la vida, vaig anar, tot sol, enriquint el model amb noves àrees, per al meu ús privat, durant trenta anys, de 1954 a 1984. D’una pluralitat de constel·lacions especials n’anava eixint la constel·lació general que les abraçava i les incloïa totes. Les proves de la mateixa vida per al perfeccionament i expandiment del model foren abundants i importants. Esmentem-ne algunes de més destacables:

1. Des de 1955, la «Pràctica» educativa com a mestre escolapi, com a conseller escolta, com a professor d’adults (v. 122 i 138.5).

2. Des de 1960, la iniciació «Mística» com a sacerdot, catequista, practicant de la meditació oriental (v. 138.3). Vaig escriure dos llibres, ambdós titulats La Via, iniciació cristiana, i després, Comunitat Cristiana de base.

3. Des de 1962, la «Pràctica» i «Teoria» de la lluita no violenta (v. 138.9): presons, plantades, vagues de fam. Vaig escriure Vaga de fam per Catalunya i Diari de presó.

4. Des de 1963, el recés de deu anys a la muntanya, la crítica bíblica i de les altres religions importants (v. 138.3). Vaig escriure Secularització i Cristianisme; més tard, El perfum sagrat.

5. Des de 1975, filosofia de la «Ciència» física i biològica: del Big Bang als nostres dies (v. 138.2). Vaig escriure Subjecte.

6. Des de les eleccions de 1977, la reflexió i actuació sobre els espais polítics (v. 138.9). Participació posterior en el Bloc d’Esquerres d’Alliberament Nacional.

7. Des de 1978, participació, de la mà del poble, en la confecció de la Constitució Espanyola (v.138.4). Vaig escriure Constitució, paquet d’esmenes.

8. Des de 1982, estudis i assaigs pràctics d’una nova economia (v. 138.2). Escriví La Tercera Via i La Dimensió cooperativa (en col·laboració).

9. Des de 1985, els amics descobreixen el meu mètode globalista i m’insten a explicar-lo en cursos, a aprofundir-hi i a sotmetre’l al vist-i-plau de l’acadèmia, mitjançant la carrera de filosofia i una tesi doctoral sobre aquest. Faig tota la carrera a la Universitat de Barcelona (1990–1995). Escric i és aprovada la tesi Un model global de la realitat (1997).

10. Des de 1995, em dedico a fer una crítica detallada de la Transició espanyola i escric La traïció dels líders, en tres toms, i més tard, El terror, la pau i el sagrat, i Amnistia 77 (2004).

11. Des de 1999, esmerço estudi i acció sobre la democràcia, l’àmbit públic i les assemblees del poble, amb el memorable antecedent de la participació en l’Assemblea de Catalunya en els anys 1971-1977. Escric: Comunitat Humana i Plantem-nos! (en col·laboració).

Aquestes experiències i d’altres, sovint molt dures, ajudaren a polir i perfeccionar el model global que ara expliquem. El mèrit es deu en bona part degut a moltes persones que m’han ajudat amb llurs exemples, aportacions i crítiques amoroses i lúcides. Però tot aquest devessall de vivències ha guiat, gestat i format, secretament al principi i públicament al final, per una inicial llavor de globalització, inexorable, vivaç, creixent, acumulativa. De vegades costa d’entendre com es pot arribar a acumular tant en una sola vida; però cal adonar-se que la vida és molt llarga i, si no acumulem prou, és perquè no ordenem les entrades i, mentre quelcom de nou entra, escopim a fora alguna informació o vivència vella. Un bon model global és un potentíssim acumulador de memòria; però és més: és un mètode general nou. A les escoles i universitats nord-occidentals, des de fa més de cinc segles s’hi ensenya i practica el mètode «primer analític i després sintètic». Aquest nostre mètode nou, a la inversa, comença per la «Síntesi» i acaba per l’«Anàlisi», va exactament al revés que l’anterior, com succeeix amb aquelles velles enciclopèdies escolars: a cada passada es veu tot i, a cada passada, amb un detall creixent. A aquelles velles enciclopèdies només els faltava la integració dels seus continguts merament juxtaposats: «Ara toca aritmètica…, ara geografia». En-kyklo-paideia, significa «ensenyament en cercle». Com ja hem dit més amunt, avui dia només la Gesttalttheorie ens avisa de la limitació del mètode analític, que sap molt de poc i demana la complementació del mètode sintètic, que sap poc de molt. En un article en el diari Avui, que es titulava «Universitat i pluriversitat», Octavi Fullat criticava la universitat actual com a composta d’especialitats rabiosament desconnectades: cada facultat va a la seva; cada professor, dintre de cada facultat, també va a la seva. «Això és una pluriversitat», deia. En l’edat mitjana, quan es fundaren les primeres universitats a Europa, aquestes feien honor al seu nom, tot i dir-se també, molt adequadament, «Estudi General»; ara no. La il·lustració, la racionalitat, la modernitat, la «Ciència», són fonamentalment analítiques. El cardenal J.H. Newman, escriví en 1852 un llibre titulat La idea d’una universitat, on critica l’atomització del saber europeu universitari. Deia que, si més no, els catòlics hauríem de fundar universitats globalitzades. Kata-holós, («catòlic»), vol dir «cap a allò que és total». En el terrabastall de la repressió dels darrers anys estudiantils em van demanar d’escriure una carta explicant aquest nou mètode al general dels escolapis, resident a Roma -hongarès d’origen, escrivia en llatí per fer-se entendre-. Respongué, lacònic i taxatiu, a la meva prolixa explicació: «Pessima methodus est incipere per synthesim et finire per analysim», (”És un mètode pèssim començar per la «Síntesi» i acabar per l’«Anàlisi»”.) Certament les grans síntesis científiques ens han arribat després de laboriosos i disciplinats treballs analítics i recolzades en aquests. Però nosaltres no fem «Ciència»; fem filosofia. No podem esperar que la «Ciència» defineixi científicament l’«Amor» per a parlar de l’«Amor» i per a viure’l. L’«Anàlisi» és bona i necessària mentre no es perdi de vista que és una partícula de saber desconnectada de la resta; la «Síntesi» és bona i necessària mentre no es perdi de vista que és una «Síntesi» provisional, general i sempre susceptible d’esmena. Per complementar i compensar tanta analítica, nosaltres hem continuat desenvolupant aquest mètode sintètic segons el nostre model global, especialment en l’Estudi General de Globalística de la Fundació Randa de Barcelona.

Lluís Maria Xirinacs Damians.
Un model global de la realitat. Primera part: Model menor
.
Pàgines 177, 178 i 179. Abadia Editors. Abril, 2007.

 Hiperesfera del Model Globàlium de Lluís Maria Xirinacs. Detall de les dues esferes.

 Lluís Maria Xirinacs. Pluriversitat i Universitat.

Imatges
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Pròleg de Xirinacs a El primer antecendent de l’escriptura de l’arqueòloga Denise Schmandt-Besserat

Pròleg de Xirinacs a El primer antecendent de l’escriptura de l’arqueòloga Denise Schmandt-Besserat.

Us informem del següent escrit d’en Lluís Maria Xirinacs, prologant l’article titulat El primer antecendent de l’escriptura, de l’arqueòloga francesa Denise Schmandt-Besserat, la qual informa de les seves investigacions dins l’antic territori de Mesopotàmia, per tal d’esbrinar l’origen de l’escriptura humana.

Com a resultat d’aquesta investigació, Schmandt-Besserat va esbrinar no només l’origen de l’escriptura, sinó també el de la moneda. Una moneda nominativa que deixa prova jurídica de cada intercanvi i que va ser vigent durant milers d’anys a les antigues ciutats de l’Àsia Sud-occidental, fins a la invenció del diner anònim, fa uns 4300 anys, coincidint amb l’aparició dels primers imperialismes coneguts.

L’article de la Denise va servir, a l’equip encapçalat per l’Agustí Chalaux i el mateix Xirinacs, com a demostració de l’existència d’una edat d’or on el diner no era d’or ni d’argent, però on imperava la pau i la responsabilitat, tal com un Agustí jove va aprendre del gran banquer i amic Horace Finaly, seguint la tradició oral no escrita dels grans banquers.

Tanmateix, és la demostració que els éssers humans, fa milers d’anys, organitzaven la seva economia d’una forma diferent a l’actual. Que, tot i haver mercat, la corrupció econòmica i política no és un fet necessàriament consubstancial a l’ésser humà i que, si tenim la voluntat política per fer-ho, podem revertir la situació iniciada fa uns 4300 anys, amb l’ajut de la telemàtica.

L’article sencer el podeu trobar en català, castellà, anglès i francès, i més resumit en alemany i romanès dins del lloc web de l’Escola Finaly (en català a http://ca.finaly.org/index.php/El_primer_antecedent_de_l%27escriptura). Podeu trobar també l’article en català i castellà dins del lloc web del Centre d’Estudis Joan Bardina (en català a http://bardina.org/padectin.htm).

Brauli Tamarit Tamarit.
Dijous, 13 de febrer del 2014.

Pròleg.

Denise Schmandt-Besserat, audaç arqueòloga francesa, aconseguí una generosa beca americana d’una mítica i ben dotada universitat de l’altra banda de l’Atlàntic. La intenció de la beca era investigar l’origen de l’escriptura. Es suposava que l’esmentat origen es trobava a l’Orient Pròxim, al voltant de les àmplies conques hidrogràfiques de l’Eufrates i el Tigris, tres o quatre mil anys abans de la nostra Era. L’escriptura fou un mitjà tan eficaç per transmetre informació que la seva aparició revolucionà el nostre coneixement de la història. En aquest fet resideix la importància d’aquesta investigació arqueològica.

Schmandt-Besserat visità les terres dels actuals Iran, Iraq, Turquia, Síria, Jordània i Israel, cap als anys seixanta i setanta, i hi treballà de valent. És sabut que l’escriptura alfabètica, lletra a lletra, és una escriptura tardana, dels anys 1.500 a 1.000 aC. Abans d’aquesta trobem una escriptura sil·làbica i, encara anterior, una escriptura-dibuix, anomenada ideogràfica, perquè reduïa a una imatge gràfica, més o menys estilitzada, una idea o idees afins. Aquesta mena d’escriptura sembla la més antiga de totes i ja es troba entre els anys 3.000 i 4.000 aC a Mesopotàmia. Però la insigne excavadora francesa ens presenta, com a resultat sorprenent de les seves excavacions, un quadre que fa retrocedir l’origen rudimentari de l’escriptura fins als anys 7.000-8.000 aC.

Fitxes d’argila procedents de Susa,Els arqueòlegs que la precediren havien homologat unes petites peces geomètriques d’argila, foradades per poder enfilar-les, com a grans de collarets per guarnir el coll, el canell o el turmell de la dona primitiva. Es tractava de triangles, cercles, boles, cons, canonets d’enfilall. Ella, en canvi, ens ofereix unes convincents equivalències entre les diferents figures d’argila i les mercaderies a l’ús: xais, cabres, bous, blat, oli, vi, etc. I avança la hipòtesi que aquestes figuretes senzilles d’argila representen la primera moneda de la història. Que aquella moneda és una «apuntació», un «escrit comptable», un «assentament de diari», i que això obre pas a l’escriptura.

Tauleta buida en forma d’ou.Cap als anys 6.000-5.000 aC ja trobem unes grans boles d’argila buidades, tancades i segellades, dins de les quals hi havia «monedes» de mercaderies diverses. Aquestes boles eren la «factura» que el caravaner transportava d’una ciutat a l’altra ensems que transportava la mercaderia «facturada» a la bola i que entregava al destinatari en arribar a bon fi. Aquest comprovava la concordança entre les monedes i la mercaderia rebuda bo i trencant la bola davant d’escribes testimonis a la plaça pública, a les portes del temple. Sovint, les boles porten gravat i signat a l’exterior allò que amaguen dins. Denise Schmandt-Besserat en va trobar una quantitat significativa.

Tauletes d’Uruk.Més tard ja no es feren servir boles. S’aplanà l’argila i arribaren els maons clàssics de la primera escriptura cuneïforme (en forma de cuny o falca). Aquesta investigadora ens presenta, sense solució de continuïtat, l’evolució des de les primeres figures geomètriques, a través dels ideogrames més primitius fins als grafismes en forma de falca feta amb punxons de l’escriptura dels caldeus. Acomplí, doncs, la docta francesa l’encàrrec americà de descobrir l’origen de l’escriptura, però sorprengué al món en descobrir ensems l’origen de la moneda.

Fins al Neolític, 8.500-8.000 aC, la compra-venda de mercaderies es feia sota la forma de troc o permuta: jo et dono dos sacs de blat i tu em dones un xaiet. D’això se’n diu «mercantisme» i fa realment difícil el comerç. Només puc casar operació si trobo alhora: a) qui hagi de menester allò que a mi em sobra; b) que ell tingui allò que a mi em falta; i c) que tots dos estimem el valor de les dues mercaderies com a equivalents en la quantitat justa que ens convé als dos. Això és realment difícil i entorpí el desenvolupament del mercat durant mil·lenis. La moneda introdueix el «mercantilisme» que, tot interposant un valor genèric, abstracte, simbòlic acceptat per tots i custodiat per l’autoritat, permet qualsevol mena de canvi en qualsevol moment.

Lluís Maria Xirinacs i Damians.

Més informació:

Web de l’Escola Finaly:

http://finaly.org

Web del Centre d’Estudis Joan Bardina:

http://bardina.org

Imatges
Escrits (diversos autors)
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Primer Memorial Lluís Maria Xirinacs a Ribes de Freser

Primer Memorial Lluís Maria Xirinacs a Ribes de Freser.

 Lluís Maria Xirinacs. Rostre en blanc i negre. 150×200px.Escultura de Can Pegot, a Ogassa. 267×200px.

Lluís M. Xirinacs: un català universal, independentista, defensor de la pau i globalista.

Projecció del documental.

«Xirinacs, de l’amnistia a la independència» i presentació del llibre «Lluís Maria Xirinacs. L’Esperit batega per Catalunya».

Dissabte, 8 de març de 2014 a les 19.30h, al cinema Catalunya de Ribes de Freser.

Entrada gratuïta.

 Amics del cinema de la Vall de Ribes.Regidoria de cultura. Ribes de Freser.

 Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs. La independència de cada nació.

A aquells que vulgueu aprofitar el viatge per gaudir d’un cap de setmana de turisme cultural a la Vall de Ribes, quan s’acabi l’acte, en el mateix cinema Catalunya de Ribes de Freser, podreu inscriure-us al grup que el diumenge al matí farà la Ruta cap al monòlit de Xirinacs (esculpit per Jaume Rodri i inaugurat el dia de Sant Joan del 2008 en el 1r Memorial L.M.X. a Can Pegot-Ogassa).

La sortida es farà, cadascú en el seu cotxe particular, des del pàrquing que hi ha a l’entrada del poble de Ribes, davant l’estació del tren cremallera que va a Núria. Si és possible, farem combinacions amb aquells que han vingut amb tren i no disposin de cotxes.

Informació turística sobre albergs, hotels i cases de turisme rural:

http://www.vallderibes.cat/

Agenda
Imatges
Enllaços
General

Comments Off

Permalink