La Via Sànscrita, amb T. L. Ferros

La Via Sànscrita, amb T. L. Ferros.

«Ahimsa paramo dharma» repetia Gandhi, una vegada, i una altra, i una altra…

toni-f | Hinduisme | dijous, 19 de desembre de 2013 | 12:45h

Gandhi. Mahatma.«Ahimsa paramo dharma» és una expressió sànscrita que significa: la no-violència (ahimsa) és el deure (dharma) més elevat (paramo).

La frase -convertida en consigna de mobilització- va ser popularitzada per Gandhi en la seva llarga lluita per l’alliberament del seu país i resumeix de manera clara, curta i directa el pensament pacifista.

De fet, malgrat que la seva difusió ha tingut lloc en una època relativament propera, el concepte de no-violència està present en els textos sànscrits fins i tot des d’abans que la llengua adoptés aquest nom.

Ja al Rig Veda -el primer gran recull de textos literaris en una llengua indoeuropea, en aquest cas el vèdic, compilat uns 3.000 anys aC- la idea ja hi és present.

Malgrat que la paraula no-violència no hi apareix de manera literal, diversos himnes en glossen l’esperit:

Comú sigui el nostre pensament,
Com un de sol cantin els nostres cors,
Units estiguin els nostres esperits.

Que sempre hi hagi acord entre nosaltres.

RV. 10.191.4.

La divulgació del concepte d’ahimsa i de les seves múltiples dimensions té en el Mahabharata -l’enorme obre èpica amb la que la literatura sànscrita ha enriquit la cultura universal, amb fragments del segle IX aC- la seva potentíssima base de llançament, ja que hi apareix de manera reiterada:

La no-violència és el deure més elevat. La no-violència és l’autocontrol més elevat. La no-violència és el regal més elevat. La no-violència és la penitència més elevada. La no-violència és el sacrifici més elevat. La no-violència és el poder més elevat. La no-violència és l’amic més elevat. La no-violència és la felicitat més elevada. La no-violència és la veritat més elevada. La no-violència - és el missatge diví més elevat.

Anusasana Parva. CXVI. 37-40.

Al Bhagavad Gita, Krishna engloba repetidament la no-violència entre les virtuts que han d’adoptar els qui, com Arjuna, volen vèncer en la seva lluita personal:

El respecte als déus, als bramans, als mestres i als savis,
La puresa, la rectitud,
La continència i la no-violència

Conformen l’acció austera.

BG 17.14.

També Patañjali inclou la no-violència en el seu recull d’aforismes sobre la pràctica del ioga:

Quan la no-violència està fermament establerta, cessa l’hostilitat.

YS 2.35.

Afortunadament, més enllà d’aquestes arrels expressades en sànscrit, el concepte -i la pràctica- de la no-violència s’ha estès per tot el planeta i en totes les llengües (*) i il·lumina el camí d’una Humanitat cada vegada més humana.

(*) Destaca entre nosaltres l’obra i l’exemple de Lluís M. Xirinacs (1932-2007) que va fer de la no-violència l’eix del seu combat per la Llibertat.

http://blocs.mesvilaweb.cat/toni-f