Fa 40 de la vaga de fam de Xirinacs mentre era empresonat a la model.

Fa 40 de la vaga de fam de Xirinacs mentre era empresonat a la model.

 Llibertat.cat.

Enllaç a Llibertat.cat:

http://www.llibertat.cat/2013/12/fa-40-anys-de-la-vaga-de-fam-de-xirinacs-mentre-era-empresonat-a-la-model-23995

Avui, dia 1 de desembre de 1973, a la Model de Barcelona on em trobo en situació de presó preventiva mentre espero el judici del TOP per «propaganda il·legal», he decidit començar una vaga de fam.

Aquesta decisió és greu i ha estat llargament meditada.

No puc acceptar que no es reconeguin els drets d’expressió, de reunió i d’associació. Lluito, identificat amb els principis de l’Assemblea de Catalunya, per recuperar les llibertats nacionals, polítiques i sindicals.

Actualment hi ha una llarga llista de persones empresonades perquè han defensat i han tractat d’exercir aquests drets. Amb aquesta vaga de fam em solidaritzo amb les campanyes en curs, iniciades per aconseguir l’alliberament d’aquests presos, entre els quals em compto. Veig que he de refusar un sistema que nega els drets més elementals.

No accepto la meva detenció ni la dels 113 que per igual causa han estat o són a la presó. La vaga de fam durarà fins que siguem posats en llibertat.

Les famílies dels 113 han presentat un document a la Conferència Episcopal demanant que faci seva la petició d’amnistia i de reconeixement dels drets conculcats pel règim. Més de tres-cents cinquanta sacerdots han difós una llarga reflexió pastoral on afirmen aquests drets i principis amb valentia. El cardenal de Barcelona i el bisbe de Girona ho han dit ben clar en sengles homilies: «Cal garantir per a tothom, no només per a l’Església, els drets fonamentals». S’hi han adherit altres bisbes -com el de la Seu d’Urgell- i els superiors d’ordes religiosos de Catalunya. L’Església vol per a tot el poble el «privilegi» de la dignitat humana. Espero que la Conferència Episcopal Espanyola es definirà també en aquest sentit.

Enceto un Advent de fam amb l’esperança d’un Nadal de llibertat; enceto un desembre de dificultats per arribar a un Any Nou de veritable fraternitat entre els homes. Que els símbols d’aquestes festes que s’acosten s’omplin de realitats de carn i de sang.

Espero un capgirament, una autèntica conversió dels responsables de l’actual estat de coses quan encara n’hi ha oportunitat.

Per a mi no hi haurà Nadal ni Any Nou si ells no fan realitat l’alliberament que el poble demana: tots 113 al carrer.

Lluís M. Xirinacs. Barcelona, 1 de desembre de 1973.

Lluis Maria Xirinacs. Però la veu de la pau no emmudirà.