Entrevista a Jordi Salat. Segona part

Fletxa esquerra verda.Ve de la primera part.

Entrevista a Jordi Salat. Segona part.

L’actual Europa està donant l’esquena a les nacions, llengües i cultures vernacles (2a Part de 3).

Jordi Salat.
Una entrevista del periodista Daniel Solano a Jordi Salat.

En quina llengua pensava Sant Tomàs d’Aquino?

Primer s’hauria de dilucidar què vol dir «pensar», i, què vol dir «parlar». Entenc que les llengües que fan pensar són les que estan en comunió amb el geni del lloc, l’alè de la terra, el ki de l’Univers (com en diuen els taoistes); això és el que jo identifico també com l’alè d’Asherah, la Senyora Reina del Cel de la cultura camita d’Ur de Caldea; Isthar, Astarteh, la Nut i Isis d’Egipte. Aquesta concepció de la divinitat es relacionada amb la concepció hermètica de les verges negres, anomenades originàriament nostra senyora o en francès notre dame. Aquestes verges negres, són un fenomen aparegut en temps de construcció de catedrals, des del segle VIII fins al segle XV, i sempre reivindicant el valor essencial del lloc, donant noms a arbres (Nostra Senyora del Lledó) i muntanyes (Nostra Senyora de Montserrat), resistint-se a ser canviades del lloc on han estat trobades. Actualment aquesta temàtica ha estat adulterada, i encara ara, es fa creure a les persones que la negror d’aquestes verges és cosa del fum de les espelmes. Això és fals. Aquesta característica, de «llengua del lloc», a Catalunya i els Països Catalans, a la Corona d’Aragó, només la té la llengua catalana i les seves varietats dialectals, i està relacionada amb l’iber, abans que amb el llatí. Sobre en quina llengua pensava Sant Tomàs d’Aquino, només puc dir allò que em permet posar de manifest el nivell dels meus estudis actuals. Aquino és una població del Laci, ens diuen les enciclopèdies, i al Laci s’hi parla llatí; però no especifiquen que, al segle XIII, en temps de Tomàs de Aquino, nascut 1225 al castell de Rocasseca, aquella terra no pertanyia al Laci; no era italiana ni s’hi parlava italià. Va viure, en una terra sota influència de noblesa germànica, el Regne de Sicília (1130) i Regne de Nàpols, dos regnes que, posteriorment, sense trencar lligams amb els germànics que hi eren nobles habitants del lloc, van estar relacionats amb la Corona d’Aragó, la qual, tenia com a oficial la llengua catalana. Posteriorment va ser annexionada al que ara es coneix com a Itàlia. Dominació germànica dels Hohenstaufen (1194-1266). Dominació catalana del Casal de Barcelona i d’Urgell, Corona d’Aragó (1282-1442). El rei català, Pere el Gran, es casà amb la germànica Hohenstaufen, Constança de Sicília (1247-1302). Constança de Sicília, fou enterrada a la catedral de Barcelona.

Tomba de Constança de Sicília a la catedral de Barcelona.
Tomba de Constança de Sicília a la catedral de Barcelona.

Els dos reialmes, Sicília i Nàpols, estaran separats fins el 1442 quan el Alfons el Magnànim, que ja no era del Casal de Barcelona, sinó que era de Castilla, un Trastàmara, conquerirà el Regne de Nàpols i provocarà el naixement del Regne de les dues Sicílies, passant els seus territoris a formar part de la Monarquia Catòlica. En aquells temps a Aquino no es parlava llatí. Per tant, la seva llengua vernacla no era el llatí. Sant Tomàs, de fet, era un noble de família germànica, lligat a la dinastia dels Hohenstaufen, molt relacionats amb el Casal de Barcelona i els Urgell catalans.

Escut Regne de Sicília.
Escut d’Armes del Regne de Sicília. Àguila dels Hohenstaufen germànics i quatre pals catalans del Casal de Barcelona.

Una dada interessant és que l’antic escut d’armes dels Aquino porta la senyera. Per tant, podria ser que els orígens d’aquest personatge hagin estat manipulats, com tants d’altres de la nostra història. Aquest personatge, Sant Tomàs de Aquino, podria tenir vincles amb Catalunya que han estat esborrats. Ens diuen que va escriure llibres en llatí, però en realitat els va traduir al llatí. De quines llengües va traduir i posar en llatí? Aquesta és la qüestió per esbrinar quines són les llengües realment vives i creadores.

Escut del Regne de Nàpols (1442-1816) amb els quatre pals catalans de la Corona d’Aragó.
Escut del Regne de Nàpols (1442-1816) amb els quatre pals catalans de la Corona d’Aragó.

No era Itàlia era Corona d’Aragó i la llengua oficial era el català.
No era Itàlia era Corona d’Aragó i la llengua oficial era el català.

D’altra banda, la tomba de Sant Tomàs d’Aquino, es troba a Tolosa de Llenguadoc, a Occitània, on es parla llengua d’oc com a llengua vernacla. Actualment ha estat afrancesat i s’hi parla oficialment francès o sigui langue d’oil. En aquell temps no s’hi parlava francès, o sigui, langue d’oil, s’hi parlava llengua d’oc.

Tomba de Sant Tomàs d’Aquino. Convent del Jacobins de Tolosa de Llenguadoc (Occitània).
Tomba de Sant Tomàs d’Aquino. Convent del Jacobins de Tolosa de Llenguadoc (Occitània).

Tornant al vernaclisme, actualment encara es menystenen les llengües vernacles?

Malauradament, moltes persones encara consideren que hi ha llengües de primera categoria i llengües de segona. Espanya, per exemple, oculta al món les seves llengües vernacles i fa lleis per a anorrear-les. Recentment, els darrers anys, hem llegit moltes notícies a la premsa sobre l’actitud hostil dels espanyols castellanistes contra la llengua catalana, tant a Catalunya, com a Balears com a València. No valoren ni respecten les llengües vernacles. Mai ho han fet. Sempre han negat el factor territorial de les llengües, com és el cas de les vernacles –naturals o originàries– dels seus respectius llocs. El català n’és una d’elles. Fins i tot el poder anti-vernaclista de l’espanyolisme castellanista canvia el seu nom com és el cas del català de les terres de la Franja que ara vol fer anomenar «lapao». Han volgut fer creure a l’academicisme internacional que el castellà és l’única llengua culta de l’estat espanyol i que el basc, el gallec o el català són llengües de segona categoria. Han parlat despectivament de les llengües vernacles, les quals, com he comentat són llengües creadores de Realitat. L’espanyolisme anti-vernaclista no parla de Realitat, parla de «Legalitat». Talment sembla, en base als arguments que llegeixo a la premsa, que, parlant català, a les terres de la geografia catalana, es pot arribar fins a l’Infinit, parlant en espanyol, només es pot arribar fins a la «Constitución Española». La creativitat, però, està en les llengües vernacles que volen destruir. A Madrid, hi ha museus, plens d’obres d’art, fetes per artistes de nacions vernacles; entre aquests, Dalí, Tàpies i Miró que tenien com a llengua vernacla el català i no pas el castellà o espanyol. Els diccionaris espanyols els presenten com a «espanyols», no esmenten la seva identificació cultural amb la llengua vernacla catalana.

Llavors la llengua castellana no és vernacla?

La llengua castellana té vernaclitat i poder creatiu quan es parla a Castella, la seva àrea geogràfica natural; però quan s’exporta a l’exterior, més enllà de la seva frontera natural, perd el contacte amb el «genius loci», o sigui amb allò que els taoistes xinesos en diuen l’energia «ki» i perd la creativitat ja que no té vincle amb la vernaclitat, amb el geni del lloc. Es el mateix que passa a totes les llengües. La vernaclitat vincula la llengua a l’esperit de la terra, amb el lloc. L’espanyolisme castellanista no vol parlar de llengües territorials, parla només de llengües individuals per afavorir la llengua castellana, ja que és la seva llengua vehicular imperial. I, ho fa, perquè la concepció de llengua individual, donat que els castellans són molts, afavoreix la seva hegemonia, i depredació colonial. Una llengua sense vernaclitat, –alè, ki, esperit–, és una llengua morta, encara que la parlin 700 milions de persones. Una llengua sense vernaclitat fa una bombolla justificada amb un marc legal; una llengua amb vernaclitat, fa participació amb el Cosmos, amb el fluid de la Vida que no és una bombolla, és una esfera autènticament global, com una volta o bóveda celeste.

Esfera Celeste. 198×200. Esfera model Globàlium de Lluís Maria Xirinacs. 211×200.

Esfera Celeste i Esfera model Globàlium de Lluís Maria Xirinacs.

 Entrevista a Jordi Salat. Segona part.

Continuarà en la tercera part.

Més informació sobre vernaclisme:

Llibre Vernaclística http://www.neurosi.com/vernaclistica/

De Jordi Salat http://www.jordisalat.cat/

Anar a la tercera part.Fletxa dreta verda.