Recordança de Lluís Maria Xirinacs en el 6è aniversari del dia de saber la nova del seu traspàs a Ogassa (Ripollès)

Recordança de Lluís Maria Xirinacs en el 6è aniversari del dia de saber la nova del seu traspàs a Ogassa (Ripollès).

Dins dels actes del 1116 aniversari de la mort del comte Guifré. Organitza: INDRETS DEL RECORD.

Recordança de Lluís Maria Xirinacs en el 6è aniversari del dia de saber la nova del seu traspàs a Ogassa (Ripollès).

1116
Mil cent setze aniversari de la mort del Comte Guifré
(11 d’agost de 897)

Ripoll, 11 d’agost de 2013

Cada 11 d’agost la vila de Ripoll commemora la mort del Comte Guifré, fundador de la nació catalana.

Les seves despulles reposen al Monestir de Ripoll.

Diumenge, 7.55 Sortida amb tren. Estació Plaça de Catalunya, via 1.

10.10 Arribada a Ripoll.

Al monestir: Ofrena floral a la tomba del comte Guifré.

. Recordança de Lluís Maria Xirinacs en el 6è aniversari del dia

de saber la nova del seu traspàs a Ogassa (Ripollès).

. Memòria de l’escriptora Maria Dolors Alibés, que residia a Sant Pau

de Seguries (Ripollès)

Museu Etnogràfic de Ripoll: Recepció pel conservador Sr. Florenci Crivillé, Visita a l’exposició temporal Homes de ferro.

Visita al Monestir i al claustre, reformat de poc.

Recorregut pel programa d’animació del Mercadal medieval.

Dinar al restaurant La Trobada

Tarda:

Visita al Centre d’Interpretació del Monestir.

Retorn amb tren a Barcelona

Us convidem, com cada any, a participar-hi.
Si us voleu ajuntar al grup podeu telefonar: 93 317 84 68.

Indrets del Record

El Modernisme utilitzà sovint la senyera com a element decoratiu en els edificis

Escut de Catalunya a la façana del Palau Güell, obra de l’arquitecte Gaudí

 Palau Güell. Escut de Catalunya.

Al segle XVIII, la Senyera és assumida pels catalans com la bandera del poble

Després de la derrota i caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714, el rei Borbó Felip V, no va deixar que la senyera s’utilitzés en cap organisme dels Països Catalans.

La Mancomunitat de Catalunya la va prendre com a emblema oficial l’any 1914, i el mateix va fer la Generalitat de Catalunya l’any 1931.

Tant l’any 1923, com l’any 1939, la bandera catalana va ser perseguida per les autoritats espanyoles i va ser prohibida la seva exhibició pública i oficial.

Atès que va prendre un caràcter «il·legal» per la seva prohibició i sentiment català, va ser adoptada, encara més si cap, per moviments nacionalistes i independentistes dins dels Països Catalans, apareixent sempre com un símbol patriòtic i nacionalista.

A: Gran Enciclopèdia Catalana

Llaç amb la bandera catalana.

Bauzá vol prohibir per llei els llaços a les façanes de les escoles.

El govern balear ha aprovat una Llei sobre l’ús de Símbols Institucionals de les Illes Balears

El govern de José Ramón Bauzá va aprovar ahir una Llei sobre l’ús de Símbols Institucionals de les Illes Balears, que pretén regular la simbologia dels edificis i espais públics de totes les institucions de les Illes. Amb aquesta mesura, Bauzá vol prohibir per llei els llaços que s’han posat aquests últims cursos a les escoles contra la política lingüística i educativa del govern.

La llei prohibeix l’ús de qualsevol símbol considerat «no oficial» en els edificis públics de les Illes. Estableix com a oficials la bandera de les Illes, l’escut de la comunitat autònoma, el dia de les Illes Balears, així com qualsevol altre que sigui declarat oficialment pel govern.

Per a poder col·locar els llaços amb les quatre barres a les façanes dels centres públics i concertats caldrà demanar una autorització al govern. Però el conseller de Presidència, Antoni Gómez, ja ha anunciat que l’objectiu de la llei és «impedir les expressions ideològiques» a tots els edificis públics o que ofereixin serveis públics.

Vilaweb Informació - Notícies

Dissabte 27.07.2013, 06:00

NEMO ME IMPUNE LACESSIT!

S’ha de ser molt ase, molt covard, molt miserable, molt dictador i molt, però molt, botifler per prohibir per llei el símbol del rei en Jaume!

Hitler va ordenar posar l’estrella de David, ben visible, al pit dels jueus. Els volia estigmatitzar, com a col·lectiu minoritari, dins de la gran Alemanya. Bauzán no el podia imitar, perquè ha tocat amb les mans que, a les escoles, els llaços deixen prou clar per on va el sentiment de la majoria social. El seu pànic, per tant, està més que justificat. S’ha aferrat a l’argument que les quatre barres són una arma ideològica. Té raó. Sap bé que l’exhibició de les arrels, en defensa de la llengua, la cultura i la identitat són un signe que identifica el poble que ell tant odia. Per això, fa d’inquisidor de baixa estofa! Ell fa ideologia? No! Ca barret! (perdó per escriure ca!). Vol que les illes Balears i Pitiüses siguin el seu gran camp de concentració… per on fer-nos desfilar només amb la bandera espanyola-y-olé dels qui ens espolien fiscalment, ens ocupen, ens destrueixen el territori, ens anorreen la llengua, ens apliquen la justícia colonial… Si vol, a la seva bandereta hi pot afegir l’àguila o l’esvàstica! Espanya, a diferència d’Itàlia, d’Alemanya i d’altres països democràtics, no té cap llei que impedeixi l’exhibició de símbols totalitaris. Però les quatre barres són tota una altra cosa. Per a Bauzán representen una cosa molt pitjor! Fan molt més mal! Sabeu com així? Senzillament, perquè són una arma carregada de poble.

Enllaçau-vos!

Enlluernau el feixistum amb la nostra dignitat al pit!

Exhibiu, ben cara alta, un símbol de coratge i de resistència!

Que no hi hagi Hitlers ni Bauzans que ens facin calar el cap!

Endarrera aquesta gent! Que tremoli l’enemic!

Cap atac sense resposta!

VISCA LA TERRA! MORI EL MAL GOVERN!

Bartomeu Mestre i Sureda