Juliol 30th, 2013

Recordança de Lluís Maria Xirinacs en el 6è aniversari del dia de saber la nova del seu traspàs a Ogassa (Ripollès)

Recordança de Lluís Maria Xirinacs en el 6è aniversari del dia de saber la nova del seu traspàs a Ogassa (Ripollès).

Dins dels actes del 1116 aniversari de la mort del comte Guifré. Organitza: INDRETS DEL RECORD.

Recordança de Lluís Maria Xirinacs en el 6è aniversari del dia de saber la nova del seu traspàs a Ogassa (Ripollès).

1116
Mil cent setze aniversari de la mort del Comte Guifré
(11 d’agost de 897)

Ripoll, 11 d’agost de 2013

Cada 11 d’agost la vila de Ripoll commemora la mort del Comte Guifré, fundador de la nació catalana.

Les seves despulles reposen al Monestir de Ripoll.

Diumenge, 7.55 Sortida amb tren. Estació Plaça de Catalunya, via 1.

10.10 Arribada a Ripoll.

Al monestir: Ofrena floral a la tomba del comte Guifré.

. Recordança de Lluís Maria Xirinacs en el 6è aniversari del dia

de saber la nova del seu traspàs a Ogassa (Ripollès).

. Memòria de l’escriptora Maria Dolors Alibés, que residia a Sant Pau

de Seguries (Ripollès)

Museu Etnogràfic de Ripoll: Recepció pel conservador Sr. Florenci Crivillé, Visita a l’exposició temporal Homes de ferro.

Visita al Monestir i al claustre, reformat de poc.

Recorregut pel programa d’animació del Mercadal medieval.

Dinar al restaurant La Trobada

Tarda:

Visita al Centre d’Interpretació del Monestir.

Retorn amb tren a Barcelona

Us convidem, com cada any, a participar-hi.
Si us voleu ajuntar al grup podeu telefonar: 93 317 84 68.

Indrets del Record

El Modernisme utilitzà sovint la senyera com a element decoratiu en els edificis

Escut de Catalunya a la façana del Palau Güell, obra de l’arquitecte Gaudí

 Palau Güell. Escut de Catalunya.

Al segle XVIII, la Senyera és assumida pels catalans com la bandera del poble

Després de la derrota i caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714, el rei Borbó Felip V, no va deixar que la senyera s’utilitzés en cap organisme dels Països Catalans.

La Mancomunitat de Catalunya la va prendre com a emblema oficial l’any 1914, i el mateix va fer la Generalitat de Catalunya l’any 1931.

Tant l’any 1923, com l’any 1939, la bandera catalana va ser perseguida per les autoritats espanyoles i va ser prohibida la seva exhibició pública i oficial.

Atès que va prendre un caràcter «il·legal» per la seva prohibició i sentiment català, va ser adoptada, encara més si cap, per moviments nacionalistes i independentistes dins dels Països Catalans, apareixent sempre com un símbol patriòtic i nacionalista.

A: Gran Enciclopèdia Catalana

Llaç amb la bandera catalana.

Bauzá vol prohibir per llei els llaços a les façanes de les escoles.

El govern balear ha aprovat una Llei sobre l’ús de Símbols Institucionals de les Illes Balears

El govern de José Ramón Bauzá va aprovar ahir una Llei sobre l’ús de Símbols Institucionals de les Illes Balears, que pretén regular la simbologia dels edificis i espais públics de totes les institucions de les Illes. Amb aquesta mesura, Bauzá vol prohibir per llei els llaços que s’han posat aquests últims cursos a les escoles contra la política lingüística i educativa del govern.

La llei prohibeix l’ús de qualsevol símbol considerat «no oficial» en els edificis públics de les Illes. Estableix com a oficials la bandera de les Illes, l’escut de la comunitat autònoma, el dia de les Illes Balears, així com qualsevol altre que sigui declarat oficialment pel govern.

Per a poder col·locar els llaços amb les quatre barres a les façanes dels centres públics i concertats caldrà demanar una autorització al govern. Però el conseller de Presidència, Antoni Gómez, ja ha anunciat que l’objectiu de la llei és «impedir les expressions ideològiques» a tots els edificis públics o que ofereixin serveis públics.

Vilaweb Informació - Notícies

Dissabte 27.07.2013, 06:00

NEMO ME IMPUNE LACESSIT!

S’ha de ser molt ase, molt covard, molt miserable, molt dictador i molt, però molt, botifler per prohibir per llei el símbol del rei en Jaume!

Hitler va ordenar posar l’estrella de David, ben visible, al pit dels jueus. Els volia estigmatitzar, com a col·lectiu minoritari, dins de la gran Alemanya. Bauzán no el podia imitar, perquè ha tocat amb les mans que, a les escoles, els llaços deixen prou clar per on va el sentiment de la majoria social. El seu pànic, per tant, està més que justificat. S’ha aferrat a l’argument que les quatre barres són una arma ideològica. Té raó. Sap bé que l’exhibició de les arrels, en defensa de la llengua, la cultura i la identitat són un signe que identifica el poble que ell tant odia. Per això, fa d’inquisidor de baixa estofa! Ell fa ideologia? No! Ca barret! (perdó per escriure ca!). Vol que les illes Balears i Pitiüses siguin el seu gran camp de concentració… per on fer-nos desfilar només amb la bandera espanyola-y-olé dels qui ens espolien fiscalment, ens ocupen, ens destrueixen el territori, ens anorreen la llengua, ens apliquen la justícia colonial… Si vol, a la seva bandereta hi pot afegir l’àguila o l’esvàstica! Espanya, a diferència d’Itàlia, d’Alemanya i d’altres països democràtics, no té cap llei que impedeixi l’exhibició de símbols totalitaris. Però les quatre barres són tota una altra cosa. Per a Bauzán representen una cosa molt pitjor! Fan molt més mal! Sabeu com així? Senzillament, perquè són una arma carregada de poble.

Enllaçau-vos!

Enlluernau el feixistum amb la nostra dignitat al pit!

Exhibiu, ben cara alta, un símbol de coratge i de resistència!

Que no hi hagi Hitlers ni Bauzans que ens facin calar el cap!

Endarrera aquesta gent! Que tremoli l’enemic!

Cap atac sense resposta!

VISCA LA TERRA! MORI EL MAL GOVERN!

Bartomeu Mestre i Sureda

Agenda
Imatges
Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink

Segon aplec d’homenatge a Lluís Maria Xirinacs organitzat per l’assemblea de la CUP de Sant Joan de les Abadesses

2n APLEC D’HOMENATGE A LLUÍS MARIA XIRINACS ORGANITZAT PER L’ASSEMBLEA DE LA CUP DE SANT JOAN DE LES ABADESSES

Missatge i nota de premsa de la CUP de Sant Joan de les Abadesses:

Benvolgudes i benvolguts,

Us fem arribar una Nota de Premsa sobre el 2n Aplec d’Homenatge a Lluís Maria Xirinacs que es realitzarà el proper dissabte 3 d’agost entre el Pla de Can Pegot (Ogassa) i Sant Joan de les Abadesses, i que organitza l’Assemblea de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Sant Joan de les Abadesses. Adjunt us fem arribar el cartell de l’Aplec i un díptic que hem editat per a l’ocasió.

Rebeu una cordial salutació,

NOTA DE PREMSA:

XIRINACS, UN HOME DEL POBLE COMPROMÈS AMB EL SEU POBLE

Fa 6 anys que Lluís Maria Xirinacs ens deixava a la Tuta de Can Pegot a Ogassa, on va voler passar els darrers dies «en la soledat i el silenci» després de «viure esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya i per França des fa segles».

És de justícia que l’Esquerra Independentista li retem homenatge a una persona reconeguda per la seva lluita incansable pels drets i llibertats del poble català que es va enfrontar al franquisme amb les seves protestes individuals. La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) vol expressar amb aquest acte el nostre compromís per la seva lluita que és la nostra, la lluita per les Llibertats col·lectives del nostre poble, de les classes populars dels Països Catalans. Una lluita per una Llibertat indivisible, l’alliberament nacional, de classe i de gènere.

Humilitat, coherència, constància i un esperit insubornable aquest era el seu compromís, i ara, més que mai, del que la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), com organització unitària de l’Esquerra Independentista dels Països Catalans, ens volem fer dignes.

En els dies posteriors a la mort de Lluís Maria Xirinacs va donar la impressió, gràcies a la mà confusionària dels mitjans de comunicació, que va existir un Xirinacs mític, lluitador pacifista pels drets i llibertats del poble català que s’enfrontava al franquisme amb les seves protestes individuals; i un Xirinacs posterior, deslegitimat per la premsa i la classe política i condemnat a l’ostracisme a la vegada que era titllat d’«il·luminat» o «senil» pel fet de denunciar la tirallonga de renúncies que va comportar la Restauració borbònica o oferir mostres de solidaritat amb les causes dels pobles oprimits. Però de Xirinacs només n’hi va haver un, un home que en tota la seva trajectòria sempre va denunciar les injustícies i el terror que s’exercien durant el franquisme i que s’havien perpetuat fins als nostres dies. I fins en la seva mort així va ser, coherent amb el seu pensament i en els seus actes.

Recull d’activitats del 2n APLEC XIRINACS:

Del 21 de juliol a l’11 d’agost de 2013.

Al Cafè l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses, exposició «XIRINACS, La resistència i la consciència» de la Coordinadora d’Associacions pel Català (CAL). Exposició en homenatge al filòsof i pensador Lluís Maria Xirinacs amb els trets més significatius de la seva vida i pensament.

Divendres 2 d’agost de 2013.

A 2/4 de 7 de la tarda i a la Sala Abat de Villalba del Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses. Projecció del documental: Xirinacs, de l’amnistia a la independència. Taula rodona amb:

-Núria Roig, de la Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs.
-Lluís Planes, d’El Camí i la Fundació Vidabona.

Dissabte 3 d’agost de 2013.

10.00 Caminada Popular d’Homenatge a Lluís Maria Xirinacs amb sortida de Sant Martí d’Ogassa i arribada al Pla de Can Pegot. Recorregut aproximat de 3 kilòmetres, 01:30 de camí suau.

11:30 Al Pla de Can Pegot (Ogassa).

Actuació musical de Núria Agulló.

Paraules de la CUP Sant Joan i la Fundació Randa.

Ofrena Floral al monòlit dedicat a Lluís Maria Xirinacs.

Interpretació de la Muixeranga.

14:00 A la Plaça Major de Sant Joan de les Abadesses.

-Dinar Popular. Botifarra amb mongetes seques, pa amb tomàquet, aigua, vi, café i postres. Preu: 8 €.

-Animació Infantil. «GimkaXiri»: Hi haurà música, llegendes, misteris i, sobretot, moltes ganes de passar-nos-ho molt bé.

-Actuacions musicals de:

-Carlitos & Cia. Rumba carinyosa.

-Randellaires, folc del Ripollès.

-Núria Agulló, folc de la perifèria.

-El Pastor i el Pastisser, poesia musicada.

«Una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa».

Lluís Maria Xirinacs.

Sant Joan de les Abadesses, 29 de juliol de 2013.

Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Sant Joan de les Abadesses.

santjoandelesabadesses@cup.cat - http://santjoanabadesses.cup.cat/

Organitza: Assemblea de la CUP de Sant Joan de les Abadesses.

Col·laboren: Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, El Camí, Ajuntament d’Ogassa, Ajuntament de Sant Joan, CAL.

 aplec_sant_joan_abadesses_cup_2013_juliol_agost.jpg

ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
Ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians. Barcelona, 6 d’agost de 2007.

 

Imatges
Agenda
Escrits (diversos autors)
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink