Països Catalans, enllaçats pel català

PAÏSOS CATALANS. ENLLAÇATS PEL CATALÀ.

Enllaçats pel català.

FRONT COMÚ ALS PAÏSOS CATALANS CONTRA EL PROJECTE DE REFORMA EDUCATIVA:

http://www.llibertat.cat/2012/12/promouen-una-accio-de-rebuig-a-la-reforma-de-wert-a-nivell-de-paisos-catalans-20194

CONVOQUEN TOT DE MOBILITZACIONS CONTRA LA REFORMA WERT:

http://www.vilaweb.cat/noticia/4062623/20121207/pais-mobilitza-wert.html

10 DE DESEMBRE A LA PLAÇA DE SANT JAUME DE BARCELONA: CONCENTRACIÓ UNITÀRIA PER L’ESCOLA EN CATALÀ:

http://www.llibertat.cat/2012/12/10-de-desembre-concentracio-unitaria-per-l-escola-en-catala-20183

Desobediència civil: El quart conjunt de procediments noviolents és la desobediència civil segons les adequades condicions. És una forma de lluita que deixa el caire negatiu, per obrir pas al positiu. Es tracta, tanmateix, de desobeir una llei que és imposada i això no deixa de ser una negació de la llei. Però l’acte de desobeir és una decisió positiva de la pròpia voluntat. Se’ns havia ensenyat de petits que l’obediència era un valor positiu i la desobediència un valor negatiu. Poc a poc es va obrint la idea que de vegades és al revés. Obeir és antiètic i desobeir és ètic. El tribunal de Nüremberg (1945) condemnà els caps militars alemanys per haver obeït certes ordres de Hitler el seu superior jeràrquic. En el temps de Gandhi fou una autèntica novetat. Si sempre s’havia recomanat l’obediència, anem veient, tanmateix, que la desobediència és el feed back retroactiu de baix a dalt, que complementa i tanca el cicle de l’acció de dalt a baix de l’autoritat que exigeix obediència. Contra el vici de manar malament, hi ha la virtut de desobeir. És, doncs, una correcció del manar malament. Gandhi inventa aquest recurs per perfeccionar el bon funcionament social. Endega uns moviments de desobediència civil a l’Índia que compensen l’actuació de l’autoritat abusiva i la legislació inadequada, és a dir, l’estructura legal i executiva de la societat autocràtica. Dóna a la voluntat del poble una eina per poder actuar amb eficàcia i noviolència, com a corrector de l’Estat i posseïdor de la radicalitat de la sobirania.

Un dels moments culminants sobre la desobediència civil a l’Índia, –recordem la pel·lícula Gandhi–, és quan s’organitza la marxa en contra de l’impost de la sal. A l’Índia la sal, als llocs menys desenvolupats econòmicament, és molt important, és de primera necessitat. A tot arreu antigament el salari sovint es pagava en sal. D’aquí li ve el nom. Doncs, els anglesos posen un impost sobre la sal. Gandhi i la seva gent diuen que això no és de dret, perquè la sal és un bé posat per la naturalesa a l’abast de tothom. La marxa de la sal va ser l’arrencada decisiva de la noviolència a l’Índia, on grups de gent, de tot arreu, van anar cap al mar per fer salines espontànies. Tot i que els hindús delinquiren contra aquest impost, assoliren allò que era just, i els anglesos hagueren de retirar la llei. Com aquesta acció, Gandhi en va fer moltes més. A part dels fets de l’Índia gandhiana, a altres llocs també hi ha hagut grans realitzacions de desobediència civil. Als Estats Units hi hagué una gran desobediència davant la guerra del Vietnam i una altra, dels chicanos a Califòrnia pels mals tractes als immigrats; a França, contra la guerra d’Algèria, a l’Àfrica del Sud contra l’apartheid, etc. Gairebé totes aquestes lluites es varen guanyar.

Fragment del text El valor humà de la Pau.

Dins del llibre:

Lluís Maria Xirinacs. EL VALOR HUMÀ DE LA PAU I ALTRES TEXTOS INÈDITS. ICIP. Angle Editorial. 2012.

DIGUEM PROU!
Lluís Maria Xirinacs. Fent un discurs.
Germanies.

FUNDACIÓ RANDA-LLUÍS M. XIRINACS.