Capelletes? No, gràcies

Capelletes? No, gràcies.

No sé si estem preparats. Potser la millor opció és no rumiar-ho gaire ja que ens porta a la inactivitat. Si esperem a estar en equilibri com a persones, com a famílies, com a veïnats o com a poble ens costarà déu i ajuda fer el primer pas.

El diumenge 26 d’agost vaig ser a la Marxa cap a la Independència que convocava l’Assemblea Nacional Catalana de la comarca del Vallès Oriental (http://vallesorientalanc.blogspot.com.es/). És la meva primera aproximació a aquest moviment. Encara no puc ventar-me de saber amb detall com funciona. Però com a coneguda i, espero que amiga, d’en Lluís M. Xirinacs, crec que vaig tard i em sap molt de greu. Ell ho deia ben clar: «una de les raons que expliquen perquè el sistema és dolent és perquè és massa fragmentat i cadascú busca únicament el bé del seu compartiment». D’això jo en diria capelletes o un excés de fe en la frase feta: «val més ser cap d’arengada que cua de lluç».

Per a mi aquests caps d’arengada o de lluç són els representants dels partits polítics i, de retruc, totes les persones que hi anem darrere i cada dia ens sentim més i més estafats. El fet de votar una vegada cada quatre anys no implica viure en una democràcia, ni molt menys. La vera democràcia implica: autoorganització des de la base cap amunt; participació ciutadana; consens; deliberacions; consultes populars; seny i rauxa; intel·ligència i amor però, sobretot, estar units, començar a pensar en el bé de la comunitat, en el bé dels altres, i deixar de mirar-nos quin melic tan bonic que tenim. En Xiri en deia demòtica (http://www.xirinacs.org/wp/wp-content/uploads/2011/07/11_-_lluis_maria_xirinacs_-_demotica.pdf), la força o autoritat directa del poble.

Ara és l’hora de repetir i superar la multitudinària manifestació del primer onze de setembre després de la mort de Franco a Sant Boi de Llobregat, l’any 1976. Llavors els representants polítics, si no vaig errada, van optar per dissoldre l’Assemblea de Catalunya. Han passat trenta-sis anys i ara és l’hora de tornar-ho a provar. No partim de zero.

De moment, he fet el primer pas, vull estar ben informada i mirar quin pot ser el meu gra de sorra. Tots i cadascun de nosaltres podem engruixir aquest castell comunitari, de baix cap amunt. Així us convido a localitzar l’Assemblea Territorial del Vallès Oriental ja sigui al Twitter (https://twitter.com/ANC_vallesor), Facebook (http://www.facebook.com/ANCVallesoriental) o per correu electrònic i, entre tots i totes, mirar de fer renéixer aquella força de l’Assemblea de Catalunya de 1971 i a veure si aquesta vegada podem evitar la traïció dels líders (http://ca.wikipedia.org/wiki/Lluís_Maria_Xirinacs_i_Damians).

Article de Núria Pujolàs i Puigdomènec a Nació.Digital
5 de setembre de 2012.