Maig 28th, 2011

Agenda de Juny del 2011

Agenda de Juny del 2011.

* Diumenge, 5 de juny a les 11,30 h.:

Trobada a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona per fer difusió del projecte de l’Arbre de les Assemblees, iniciat per Lluís M. Xirinacs.

A http://xirinacs.cat dins de l’entrada:

Trobada de juny de 2011 a la Plaça de Sant Jaume – CIÈNCIA I DEMOCRÀCIA, hi trobareu el document per ser llegit a la Plaça. A baix de tot, hi ha l’enllaç corresponent per tal que el pugueu baixar i guardar.

Amb el suport de germanies.

* Dissabte, 11 de juny a les 11 h.:

CONÈIXER LA HISTÒRIA PER NO REPETIR-LA. Una de les claus necessàries per a tot poble, ara i sempre.

Passi del DVD: LA TRAÏCIÓ DELS LÍDERS de Lluís M. Xirinacs. Enregistrat a l’Ateneu Barcelonès el 9 de juliol de 1993.

Una llarga i acurada presentació a càrrec de Norbert Bilbeny, catedràtic d’Ètica de la Universitat de Barcelona, dóna pas a les paraules de Lluís M. Xirinacs explicant-se sobre aquest document tan controvertit.

* En aquests moments, no disposem d’exemplars d’aquest llibre per vendre.

Si algú ho desitja, en podem fer còpies, previ encàrrec: info@fundacioranda.org

* SANT JOAN - 2011

Divendres, 24 de juny a les 12 h.:

APLEC AL PLA DE CAN PEGOT (Ogassa).

Tothom qui vulgui podrà llegir un escrit, un poema, cantar una cançó…

En acabar, els qui ho desitgin, poden quedar-se a dinar al mateix Pla.

ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
Ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007

 

Foto Aplec Memorial Xirinacs.
Fotografia: MEMORIAL XIRINACS. 24 de juny de 2008.

* GLOBÀLIUM. Un model global de la realitat.: Us anunciarem amb temps, les dates de presentació dels cursos 2011-2012.

* CURS D’INTRODUCCIÓ AL GLOBÀLIUM i CURS D’APROFUNDIMENT EN EL GLOBÀLIUM.

Blog d’Investigació Globàlium: http://xirinacs.wordpress.com

 

Germanies. Logotip petit.
FUNDACIÓ RANDA-LLUÍS M. XIRINACS
Rambla de Badal, 121, 1r.
08028-Barcelona - Tel. 934194747

Autobús: 70 – Metro: Badal (Línia 5) – Mercat Nou (Línia 1) - Plaça de Sants (Línia 1, Línia 5).

Carrers i places
Imatges
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Trobada del diumenge, 5 de juny del 2011. Ciència i democràcia

Trobada del diumenge, 5 de juny a les 11 h.

Trobada a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona per fer difusió del projecte de l’Arbre de les Assemblees, iniciat per Lluís M. Xirinacs.

Amb el suport de germanies.

*Document per ser llegit a la Plaça. A baix de tot hi ha l’enllaç corresponent per tal que el pugueu baixar i guardar:

 

CIÈNCIA I DEMOCRÀCIA

Actualment els països del món que es consideren democràtics han manllevat un model gestat sobretot a França i a Anglaterra en els temps de la Il·lustració, de la Revolució francesa i de l’Industrialisme anglès. En aquells temps, precedits per les descobertes galileanes i presidits per l’astre-rei Isaac Newton, la descoberta del mètode científic, amb tota la seva potència, enlluernà les ments i hom tractà d’aplicar-lo als més variats camps. Si més tard Marx l’aplicaria a la història, en aquells temps s’aplicà a la política.

Es venia de les monarquies absolutes de l’Edat Moderna, el «Leviatà» descrit per Hobbes. El jacobinisme, la Dictadura, el terror, la Restauració monàrquica i la República posterior, a França, no solament no desterrà l’absolutisme de l’àmbit oficial o estatal ans el reforçà. I no ha parat de créixer fins als nostres dies, malgrat l’espectacular creixement del sector privat empès pel liberalisme, impulsat sobretot des de la societat anglesa burgesa. També els francesos atomitzaren, engrunaren la complexa societat heretada de temps anteriors i la convertiren en un conjunt d’individus citoyens de la Patrie, massificats, desorganitzats.

«A cada persona un vot». Tot i que costà llargs processos reivindicatius de diferents sectors socials assolir el dret del vot, es pot dir avui dia que aquest principi ha esdevingut capital per a les democràcies actuals arreu del món. En ciència, cap disciplina no pot ser iniciada si abans no es defineix la unitat fonamental analítica del seu àmbit: en matemàtiques el número 1; en física les unitats de longitud, de temps i de massa o de força; en química, l’àtom, en biologia, la cèl·lula, en neurologia, la neurona; en mercologia, el canvi elemental, etc. Semblava, doncs, que en politicologia la unitat bàsica era un vot per persona adulta. Tothom, sense excepcions, participava en l’exercici, en les decisions del poder: democràcia! Després, des d’aquestes unitats es munta la societat com un conjunt homogeni de molècules. No creixerà un organisme biològic.

Ens han dit sovint: l’única legitimitat és la sorgida de les urnes en eleccions i referèndums, prefigurades, sovint, pels sondeigs realitzats per les empreses d’opinió, segons principis de la ciència estadística. Quan, al final de la sortida del franquisme, al Principat de Catalunya els partits guanyadors de les eleccions destruïren l’Assemblea de Catalunya, esgrimiren l’argument «incontestable» de què no era representativa. ¿Com comparar l’opinió d’alguns milers de persones a l’AC amb els 6 milions de consultats a les urnes?

Si deixàvem a part la física quàntica, podem dir que la ciència occidental ha nascut, amb Galileu, de la ciència física i astrofísica. Aquesta ciència extreu les seves unitats fonamentals d’unes immenses masses d’elements iguals. La paraula «massa» ja vol dir això. Només surten lleis físiques de fenòmens on intervenen grans números d’elements iguals o quasi iguals, unitats homogènies per formar conjunts homogenis. Quan més petit és el nombre d’elements que intervenen en un procés, menys fiables són les lleis que n’ixen. Els elements singulars esdevenen imprevisibles.

La massificació, l’homogeneïtzació, la uniformització de la societat, descomposta en individus quasi iguals, és la condició per a què la societat esdevingui objecte de ciència. Però, malgrat l’èxit de la fórmula per comptar, mesurar i pesar la voluntat humana, això no és democràcia en sentit estricte. Això només és una consulta del sector oficial al sector privat. No entro aquí en la «microcrítica» dels sistemes electorals vigents: pobresa del «si», «no» o abstenció, llistes obertes o tancades, mètode proporcional o majoritari, llei electoral, finançament de campanya, circumscripcions, llei d’Hondt, etc. Intento descriure una «macrocrítica».

«Demo-cràcia» és, en grec, –ells inventaren la paraula– «força del poble». El poble adult, «populus pubicus» constitueix l’àmbit «públic» on es tracta la cosa pública: «re-pública». Totes les societats primitives disposen d’àmbit públic, vorejat sovint per l’àmbit oficial i per l’àmbit privat. Quan les constitucions que es creuen democràtiques diuen: «La sobirania radica en el poble i tots els poders de l’Estat emanen del poble» es refereixen a l’àmbit públic, no al privat, respecte de l’àmbit oficial. L’àmbit públic caracteritza el poble adult i la seva assemblea, la institució corresponent necessària per a formar opinió pública, consens, pacte, voluntat pública, no oficial o estatal. L’autoritat democràtica és la que obeeix la voluntat del poble. Aquesta voluntat és la decisió consensuada i pactada en assemblea pública on tots els amics del poble són convocats. Que hi assisteixin més o menys, es voluntat o possibilitat de cadascú. En democràcia de veritat, la sobirania, la representativitat és subjectiva, no objectiva, és qualificada, no quantificada, és consensuada no engrunada, és pública no secreta (*).

No nego la utilitat de la consulta a través de les urnes, que he qualificat de «consulta del sector oficial al sector privat», però la vera democràcia, cal que, a part de l’autoritat oficial, a part de l’enorme massa d’individus del sector privat, disposi d’un potent àmbit públic on radiqui la sobirania. Ell és l’únic dipositari de la sobirania radical: de la iniciativa legislativa i del control de l’executiu.

En aquest canvi de segle hi ha hagut molt esforç de revisió de la modernitat. No he vist cap crítica en el sentit exposat en aquest article. Em plauria que els estudiosos d’aquest període tan potent de la nostra història occidental em responguessin críticament. La meva impressió és que amb la modernitat s’assoliren nous valors desitjables, però se’n perderen d’altres, un d’ells l’organicitat del poble, els subjectes col·lectius, barris, municipis, comarques, vegueries, etc., lliures i responsables dels seus destins. És una qüestió subjectiva, no objectiva, artística, creativa, no científica ni mecànica. Com deia Sòcrates: ¿qui tindrà cura de l’ànima d’Atenes?

Lluís M. Xirinacs, 15.2.2000.

(*): Diguem adéu a les mobilitzacions massives i cridaneres, als partits de masses, als mítings massius, a les assembles multitudinàries.

Lluis Maria Xirinacs. Ciencia i democracia.

Carrers i places
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink