La tortura

La tortura

Vella de deu mil anys. Des que un primer home comença a encetar, tot temptejant, el camí de la transformació de la naturalesa per produir riquesa. Lhome espavilat furga en la natura, inclòs l’home no espavilat, per obtenir-ne beneficis. Si cal fuetejar el cavall perquè tibi més fort, es fa. Si cal matar de gana el gos perquè caci amb més delit, es fa. Si cal torturar l’home perquè obeeixi amb més disciplina, es fa. Mentre els beneficis siguin per als espavilats hi haurà tortura.

Els Estats més honorables del món, els defensors dels ideals més humanitaris tenen uns edificis sinistres-casernes de guàrdia civil, comissaries de policia dintre dels quals tot és permès i beneït per les autoritats governatives i judicials. Allà no està vigent cap codi penal. Les màximes brutalitats són possibles. No hi ha defensa de cap classe. És la barbàrie institucionalitzada. Tres dies, cinc dies, trenta dies, segons el casos, l’honorable societat del Dr. Jekyll es torna una trepa de gans-ters de Mr. Hyde.

Jo no odio els policies que han torturat tanta gent en el meu país però vull dir ben clar que els polítics polits dels ministeris, tan diplomàtics i educats ells, tenen més culpa, i que els presidents i vocals dels Consells d’Administració dels grans bancs i de les grans empreses amb llur parlar baixet, amb llur posat protector, amb llur capteniment mesurat i exemplar són els que més torturen, els que més cruelment torturen, els que més incansablement torturen, uns homes sense entranyes, uns monstres de la humanitat. Que ho pensin quan reposen en llur llit tou de nets llençols, enfundats en un pijama de seda. Ells arrenquen ungles, ells desconjunten ossos, ells desfan ronyons, ells esclafen testicles. La tortura no duraria ni un dia més si ells no hi fossin.

Si en comptes de passar-nos la vida envejant i llepant els espavilats de torn, els homes oprimits, solidàriament ens decidíssim a assumir les nostres responsabilitats històriques…

Contra tortura, solidaritat!!

Lluís M. Xirinacs i Damians
12-5-1976

Lluis Maria Xirinacs. La tortura.

Fotografia de la carrega de la policia als manifestants per l’amnistia.