Xirinacs, el PSM i la restauració borbònica, per Miquel López Crespí

Xirinacs, el PSM i la restauració borbònica, per Miquel López Crespí.

 

* Els amics de llibertat.cat ens han fet arribar aquest enllaç http://www.llibertat.cat/content/view/11833/1/ per accedir a l’article de Miquel López Crespí: Xirinacs, el PSM i la restauració borbònica. A més de l’article, hi trobareu molta més informació sobre Lluís M. Xirinacs i sobre molts altres temes també, més que interessants.

 

Miquel Lopez Crespi, fotoXirinacs, el PSM i la restauració borbònica.

Dilluns, 7 de febrer del 2011.

Per Miquel López Crespí, escriptor.

Era la nit del 17 de novembre de 1978. Lluís Maria Xirinacs havia vengut a Mallorca a donar suport a la lluita del PSM (i altres grups que no acceptaven els pactes i claudicacions amb el franquisme reciclat) en favor d’una Constitució que reconegués el dret de les nacions oprimides a l’autodeterminació. També volíem que, després d’una hipotètica victòria electoral de l’esquerra, es pogués avançar lliurement envers una societat diferent, més justa que la societat de classes basada en l’explotació del treballador. La Constitució pactada d’esquena del poble entre forces pretesament d’esquerres, la burgesia basca i catalana i els hereus del franquisme consagrava el sistema capitalista com a únic model vàlid (la qual cosa impossibilitava una lluita legal cap al socialisme).

 

A l’endemà del mítings a l’Escola «Gabriel Alzamora», els oportunistes, la xurma sense principis que es disposava a llançar-se damunt sous i poltrones institucionals oblidant els quaranta anys de lluita antifeixista, dirien que «el PSM i Xirinacs han hecho apología del terrorisme». El fet era que, seguint les grans lliçons històriques (la lluita dels nordamericans contra la Corona britànica; la radicalitat burgesa a França l’any 1793 en contra la monarquia i les parasitàries castes aristocràtiques; les ensenyances del Concili Vaticà II que consagraven el dret de l’home i dels pobles a sublevar-se per tots els mitjans contra els règims tirànics), Xirinacs s’havia atrevit a esmentar la justa violència dels oprimits contra els opressors. Bastà aquest breu esment dels drets dels homes i dels pobles a la rebel·lió per a criminalitzar-nos d’una manera vergonyosa!

 

Xirinacs bandera catalanaPerò aquella nit Xirinacs era amb nosaltres, amb l’esquerra mallorquina que no pactava amb els botxins i els seus hereus. Recordava les seves primeres obres. L’any 1968, Lluís Maria Xirinacs havia guanyat el premi «Carles Cardó» amb l’obra Secularització i cristianisme. Activista cultural de primer ordre, em deia en una carta escrita el l’u de novembre del 1993: «No sóc un escriptor literari. Sóc escriptor de batalla». ¿Què podien saber els gasetillers a sou del poder, els que ens acusaven de fer «apologia del terrorisme», de voler bastir un «partit d’il·luminats», el que significava la presència de Xirinacs entre nosaltres l’hivern de 1978? La mala fe, l’enveja contra qualsevol principi desinteressat i noble, ha estat sempre la divisa dels servils. Xirinacs era i és! uns dels nostres grans intel·lectuals. Entre les obres més importants podríem destacar Subjecte (1975); L’espectacle obsessiu (1976); Entro en el gran buit (1976). Més endavant publicà Futur d’Església, un estudi sobre el cristianisme de les Comunitats Cristianes de Base, vetat fins al 1976 per la censura civil i eclesiàstica. El 1977 s’edita Vaga de fam per Catalunya, crònica d’una vaga de fam a propòsit del procés de Burgos (n’hi hagué traduccions al francès Les Edicions Ouvrieres de París, l’italià Coines Edizioni de Roma i al castellà Akal de Madrid). L’any 1978, quan vengué a donar suport el PSM, havia publicat Constitució. Paquet d’esmenes, amb la relació i justificació de cent trenta-quatre esmenes al projecte de Constitució espanyola centralista, antisocialista i antirepublicana. L’any 1993 «Llibres del Segle» edità la primera part de La traïció dels líders, crònica de la transició política a Catalunya i de totes les renúncies fetes pels partits que pactaren amb el sistema sous i poltrones com a preu a llurs traïdes.

 Lluis Maria Xirinacs. Foto davant la preso Model de Barcelona

Lluís Maria Xirinacs, foto davant de la presó Model de Barcelona.

 Miquel Lopez Crespi. Xirinacs, el PSM i la restauracio borbonica