Juny 2010

Ressò al Pla de Can Pegot, Països Catalans, 24 de juny del 2010

RESSÒ AL PLA DE CAN PEGOT – PAÏSOS CATALANS. 24 juny 2010.

 

El dia de Sant Joan, ens trobàrem al Pla de Can Pegot.

 

Ens reberen amics d’Ogassa, localitat que ha donat, fa poc, el seu sí a la INDEPENDÈNCIA.

 

Aquesta trobada va tenir un caire gairebé íntim, especial.

 

En arribar al Pla, ens sobtà un fet: la pomera plantada l’any passat, continua al mateix lloc. Ha suportat vents, pluja, neu i segurament el glaç… i encara no esponerosa però digna, jove, allà era…

 

Els amics que vam poder assistir a la trobada, aquesta volta ens situàrem en rotllana on l’agost de 2007, s’hi trobà el cos de Lluís M. Xirinacs.

 

Quantes coses han passat…

 

I allà aquests amics, com a símbol d’un poble que es vol plenament lliure, amb escrits, poemes i música, donàrem les gràcies al fidel servidor de la LLIBERTAT:

 

* RESSÒ de Joan Sala i Vila:

 

RESSÒ D’UN MISSATGE

 

Els brins d’herba del Pla de Can Pegot,

guardians de l’esperit de la vida,

són fidels a la voluntat de la mort.

La mort ha transformat la dalla

que ara emplena d’encens la contrada.

Les plantes del Pla de Can Pegot

canten pregàries de llibertat,

llibertat dels pobles,

llibertat de les persones,

la nostra llibertat de catalans.

Insectes, ocells, bestioles de tota mena

del Pla de Can Pegot,

escolten les paraules de l’amic,

vetllen la companyia de l’Amat

i segueixen les petjades del company

Lluis Maria Xirinacs.

Des del cim del Taga

el somriure de la Mare

obre les portes de la casa del Pare,

aquelles portes que tornaren a la terra el cos

i feren de la persona el Jo etern.

Jo sóc amb vosaltres amics,

no tingueu por a la mort,

estimeu la vida

i sobretot viviu la llibertat.

 

* Fragment de FUTUR D’ESGLÉSIA de Lluís M. Xirinacs, llegit per Manuel García:

 

…Però aquest fet històric és la gran sorpresa de la història, és el colofó, l’acte final de la història. Per això, de religió universal, només n’hi pot haver una: la transcendència de tots els particularismes, provingui d’on provingui. Sense temple, sense culte, sense sacerdoci, sense sacrificis. Un és el temple: l’univers. Un, el culte: l’amor. Un, el sacerdot: la humanitat. Un, el sacrifici: la superació dels particularismes i l’acceptació de la total transcendència de Déu.

 

* Per Mallorca ens ix el sol. Una de les cançons que cantà Núria Agulló i Blasco:

 

Per Mallorca ens ix el sol,
per Mallorca ens ix el sol,
bonica morena,
i per Castella s’apaga,
i per Castella s’apaga.

Quan ix el sol els galls canten,
quan ix el sol els galls canten,
bonica morena,
quan es pon, callen i dormen,
quan es pon, callen i dormen.

Qui està despert, viu i parla,
i qui dorm només somnia,
bonica morena;
qui somnia no en treu res
i després es desenganya.

Hi havia una volta un poble
que dormia i que dormia,
bonica morena,
i de tant que va dormir
despert i tot somniava.

Cal que pugem al Montgó,
que ixca el sol abans de l’alba,
bonica morena,
cal que vetllem per la nit.
Llancem l’engany dins de l’aigua!

Per Mallorca ens ix el sol,
per Mallorca ens ix el sol,
bonica morena,
i per Castella s’apaga,
i per Castella s’apaga.

 

* Després, l’Antoni Aceves, ens portà a l’interior de nosaltres mateixos per mitjà de la música…

 

* I es cantà El banderer de la pau i més cançons, guiats pel mateix Antoni, per l’Àngels Baldó, pel Jordi Domènec…

 

I es feren moltes estones de silenci…

 

Fins que la Rosa Bosch, llegí l’ACTE DE SOBIRANIA:

 

ACTE DE SOBIRANIA

 

He viscut esclau setanta-cinc anys

en uns Països Catalans

ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)

des de fa segles.

He viscut lluitant contra aquesta esclavitud

tots els anys de la meva vida adulta.

Una nació esclava, com un individu esclau,

és una vergonya de la humanitat i de l’univers.

Però una nació mai no serà lliure

si els seus fills no volen arriscar

llur vida en el seu alliberament i defensa.

Amics, accepteu-me

aquest final absolut victoriós

de la meva contesa,

per contrapuntar la covardia

dels nostres líders, massificadors del poble.

Avui la meva nació

esdevé sobirana absoluta en mi.

Ells han perdut un esclau.

Ella és una mica més lliure,

perquè jo sóc en vosaltres, amics!

 

Lluís M. Xirinacs i Damians

Barcelona, 6 d’agost de 2007.

 

* I després compartirem el dinar.

 

* Escrit de David Roig que ens llegí ell mateix durant el dinar:

 

LUCIDESA ONÍRICA

 

Despert, després de dormir, fent Kataplasma, faig una pregunta a l’univers i sento èxtasi quan em ve la resposta.

 

Sento que quan guerreges amb algú, o quan alguna cosa no t’agrada, vols reaccionar. Des del punt de vista quàntic, actuar, encara que sembli paradoxal, és un acte d’amor perquè valores l’adversari i fas l’acció en el camp únic.

 

Recórrer a la llibertat d’acció o no acció correspon al subjecte. Et pots mostrar indiferent i no actuar i lliurar la ira personal o les afeccions al transcendent (que ho faci l’univers enlloc de jo). Ara bé, si l’esperit et diu repetidament que actuïs i no ho fas, també ets responsable d’allò que no has fet.

 

David.

 

* Kataplasma, el descendiment als cels inferiors: teràpia de Lluís M. Xirinacs.

3er aplec Can Pegot, Ogassa, 1

3er aplec Can Pegot, Ogassa, 2

3er aplec Can Pegot, Ogassa, 5

Fotografies: Teresa Domènec.

 

Poemes
Imatges
Escrits (diversos autors)
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Cançons
General

Comments Off

Permalink

Sant Joan: Festa dels PPCC, aplec 2010 al Pla de Can Pegot

SANT JOAN: FESTA DEL PAÏSOS CATALANS.

APLEC 2010 AL PLA DE CAN PEGOT. OGASSA (El Ripollès).

 

El proper 24 de juny, dia de Sant Joan, ens trobarem al Pla de Can Pegot en agraïment a Lluís M. Xirinacs i Damians.

 

Si voleu dir unes paraules, un poema, cantar una cançó… adreceu-vos a germanies@germanies.org.

 

Si us decidiu a última hora, també hi podreu participar.

Hora de trobada: 12 del migdia.

En acabar l’acte dinarem al mateix Pla.

 

FUNDACIÓ RANDA-LLUÍS M. XIRINACS.

Amb el suport de l’Ajuntament d’Ogassa.

 

ACTE DE SOBIRANIA

 

He viscut esclau setanta-cinc anys

en uns Països Catalans

ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)

des de fa segles.

He viscut lluitant contra aquesta esclavitud

tots els anys de la meva vida adulta.

Una nació esclava, com un individu esclau,

és una vergonya de la humanitat i de l’univers.

Però una nació mai no serà lliure

si els seus fills no volen arriscar

llur vida en el seu alliberament i defensa.

Amics, accepteu-me

aquest final absolut victoriós

de la meva contesa,

per contrapuntar la covardia

dels nostres líders, massificadors del poble.

Avui la meva nació

esdevé sobirana absoluta en mi.

Ells han perdut un esclau.

Ella és una mica més lliure,

perquè jo sóc en vosaltres, amics!

 

Lluís M. Xirinacs i Damians. Barcelona, 6 d’agost de 2007.

 

 Aplec Memorial Xirinacs 2008

Memorial XIRINACS. Aplec de SANT JOAN-2008. Inauguració del monòlit dedicat a Lluís M. Xirinacs. Escultor: Jaume Rodri. Fotografia: Antoni Aceves.

 

Imatges
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços

Comments Off

Permalink

Cartell de Lluís Maria Xirinacs, per a les trobades


Cartell de Lluís M. Xirinacs, per a les trobades.

 

La frase escollida per al cartell ha estat: LA INDEPENDÈNCIA DE CADA NACIÓ ÉS EL BÉ MÉS PREUAT PER ESTABLIR LA PAU A LA TERRA.

 

Escolliu una d’aquestes tres fotografies, per mitjà d’aquest enllaç:

Quina foto preferiu? » create a poll
Tags : foto

 

A. (somriure).

Xirinacs somrient

 

 

B. (plaça)

 Xirinacs assegut llegint

 

 

C. (palau).

Xirinacs xapa rodona

 

 

Carrers i places
Imatges
General

Comments Off

Permalink

25 d’abril del 2010, consultes per la independència a Sant Just Desvern

25 d’abril, consultes per la independència a Sant Just Desvern.

 

Per una persona independentista i vella com jo, el passat 25 d’abril, puc dir que vaig viure el dia més emocionant, electoralment parlant, doncs vaig fer el primer vot per la Independència. A molta gent li va passar el mateix i les cares eren plenes d’il·lusió i molta emoció. És difícil reflectir en quatre línies tota aquesta il·lusió i tots aquests sentiments. Els podria comparar als de l’any 1977 en què vàrem escollir Lluís M. Xirinacs com a senador, però eren altres temps.

 

I el que també m’agrada, és poder constatar que aquesta il·lusió i sensació de feina ben feta, que la Independència és possible, es reflectia en els rostres de la majoria de gent que va venir a votar, joves i grans. I sobretot, en tota la gent que ha dedicat esforços, diners i el seu temps lliure per preparar amb dignitat aquest gran diumenge i tal com deia en Pedrolo, aviat deixarem de ser catalans amb documents falsos.

 

Serem un poble lliure peti qui peti.

 

Enriqueta Vilanova i Ribó.

Publicat a La Vall de Verç, revista de Sant Just Desvern del mes de maig de 2010.

Logo La Vall de Verç

 

Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink

Trobada a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, diumenge 4 de juliol del 2010

Trobada a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, diumenge 4 de juliol del 2010.

 

Trobada a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona. Països Catalans.

 

Diumenge, 4 de juliol de 2010 a les 13 h.

 

Després anirem a l’Associació ECOCONCERN i compartirem el dinar.

 

FEM UNA GERMANIA?

 

Podem ser un grup de suport de pre-assemblees?

 

Sí, nosaltres de vegades tenim la tendència a no voler involucrar-nos en més coses.

 

Però si el nostre fer del dia a dia ja fos això?… una Germania. És a dir, en el fer qualsevol cosa ja hi quedés inclosa la perspectiva i la seguretat que som germans, que volem donar, col·laborar, ajudar, estimar, comprendre, gaudir del que hi ha, com és i tal com ve… Això queda en el fons. No és fàcil o no és habitual que es faci visible, però hi és i en tothom. Caldria doncs donar-li eixida?.

 

Vull dir que si amb tranquil·litat i amb una mica d’esforç natural i a la mesura de cadascú, a partir d’això que ronda en el fons, anés eixint naturalment la Germania, el grup de suport vindria donat.

 

Ara bé: fem una Germania?.

 

En podem continuar conversant el diumenge, 4 de juliol. Ens trobarem a la Plaça de Sant Jaume a la una del migdia i després compartirem el dinar (cadascú portarà alguna cosa per menjar i per beure) a l’Associació Ecoconcern: Mare de Déu del Pilar, 15, principal de Barcelona.

 

Jordi Costa.

 

Per a ser llegit el 4 de juliol de 2010 a la Plaça de Sant Jaume:

 

Teoria de l’acció agermanada o com caldria que anessin les coses públiques.

 

«i si, senzillament, tots ens hi poséssim?

… perdre hores tot parlant amb els veïns

per trenar la corda forta de l’amor des del seu inici

fer les deu passes que em separen de la porta del davant…».

 

Públic no vol dir estatal. La paraula «públic» és emprada actualment d’una forma abusiva, desviada i, fins i tot, en molts casos, perversa. Quan es diu «empresa pública», «sector públic», «ensenyament públic», «salut pública», «ràdio i televisió públiques», tothom entén «estatal» o «paraestatal». Es parla de la polaritat: «públic» - «privat», de «privatització del sector públic». Fins i tot, quan es parla d’«opinió pública», aquesta expressió no es refereix a l’opinió del poble, aquella que s’expressa en el replà de l’escala, en el bar, en la perruqueria o en la cantonada del carrer, –perquè no té llocs més adients per formular-la i expressar-la–, ans a l’opinió d’una selecta elit de persones: intel·lectuals «autoritzats», portaveus de grans entitats i institucions, amos de mitjans de comunicació molt persuasius, sovint subvencionats per l’Estat i, en el fons, representants dels alts interessos dels més poderosos, que sempre voleien a l’entorn de l’Estat (entitats paraestatals). Ells saben, pla bé, allò que convé per mantenir el poble ignorant… gairebé sempre mitjançant dispendioses informacions privades, confidencials o secrets d’Estat, sempre amagats a la «informació pública».

 

Social no vol dir estatal. Ocorre un fet semblant al de l’ús de la paraula «social». «Socialisme», «socialització de les empreses privades, de la terra, de la banca, etc.». També ací es confon «societat» amb «Estat» i «socialització» amb «estatalització». Es parla de la polaritat: «socialisme» - «liberalisme». Dins de l’àmbit del mot «social» cal destacar que darrerament «el discurs políticament correcte» prohibeix la paraula «poble», que és substituïda sense excepció en tots els mitjans de comunicació i, fins i tot, en les converses privades per la locució «societat civil». En aquest cas, sembla a primera vista, que la paraula «societat» no s’usa en comptes d’«Estat» ans en comptes de «poble». Però ací també s’amaga una fal·làcia. Si parem esment qui compon aquesta «societat civil» hi veurem allò del poble més allunyat del poble i més depenent i servidor de l’Estat: partits, sindicats, col·legis professionals, gremis, universitats, algunes ONGS, selectes grups d’opinió, lobbies, esglésies, etc., en la seva immensa majoria dependents del pressupost ordinari o de les subvencions extraordinàries de l’Estat mundial, europeu, espanyol, català o barceloní, en el nostre cas. Un cop més, domini «estatal» o «paraestatal».

 

Nacional no vol dir estatal. Trobem una tercera tergiversació semblant de l’ús de les paraules en el cas del mot «nacional»: «nacionalització de les empreses», «nació» oposat a «nacionalitats», «Estat-nació», «xarxa nacional de ferrocarrils», «document nacional d’identitat», «nacionalitat» d’algú en comptes de «ciutadania». Novament, la confusió, en aquest cas, entre «nació» i «Estat». En aquest cas, la «nació» és considerada com el territori de l’Estat, sovint «abarcant» més d’una nació. Més confusió!

 

«-cràcia» no vol dir Estat. I, encara, detectem una altra paraula devorada indegudament per l’Estat. És la terminació d’origen grec «-cràcia», que acompanya a altres paraules, també d’origen grec: «aristocràcia», «democràcia», «plutocràcia», «acràcia», «autocràcia» i que s’acostuma a interpretar com el comandament del poble per part dels nobles en el cas de l’aristocràcia, per part del mateix poble en el cas de la democràcia, per part dels rics en el cas de la plutocràcia, per ningú en el cas de l’acràcia o per un tirà en el cas de l’autocràcia. En tots els casos es tradueix per comandament, poder, Estat, autoritat, oficialitat. I no és aquest el cas. Comandament, poder, Estat, etc. en grec pren el nom d’«arquia»: aristarquia (comandament dels nobles), demarquia (comandament del poble), plutarquia (comandament dels rics), anarquia (no comandament de ningú), autarquia (comandament d’un tirà), oligarquia (comandament de pocs), viriarcat (comandament de barons), gherontarquia (comandament de vells), matriarcat (comandament de mares), patriarcat (comandament de pares)… L’excel·lent paraula «cràcia» té una fecunda arrel CR- indoeuropea, d’on surten paraules com «crani», «creació», «concret», «creure», «increment», «discerniment», «discreció», «crítica», «criteri», «cervell», «corn», «cert», «encert», «concert», «cor», «coratge», «acord», «cercle». El significat d’aquesta arrel esponerosa és: «força», «poder», «sobirania», «intel·ligència», «voluntat». En l’origen literari més antic: «aquella força física que duu al triomf» (Homer). El kratos, és la força del poble, el poder honest, virtuós, la sobirania radical, la font de la llibertat i de la responsabilitat, de drets i de deures, la voluntat pública fruit de l’opinió pública fruit de la informació pública.

 

Logo Germanies

* Fragments de COMUNITAT HUMANA. Lluís M. Xirinacs i la secció Germanies de la FUNDACIÓ RANDA-LLUÍS M. XIRINACS.

 

Carrers i places
Poemes
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
General

Comments Off

Permalink