Abril 2010

Sant Jordi 2010 a Constantí

PASSATGE EN RECORD DE LLUÍS M. XIRINACS A CONSTANTÍ (TARRAGONÈS).

 

El passat 23 d’abril de 2010, dia de Sant Jordi, s’inaugurà a Constantí, un passatge en reconeixença i record de Lluís M. Xirinacs fent realitat la moció aprovada a l’Ajuntament d’aquesta vila, a finals de 2007.

 

Encoratja comprovar com arreu del país hi ha la voluntat de preservar la memòria històrica i de reconèixer els qui han estat fidels al servei del poble.

 

Des de la Fundació Randa, gràcies Constantí!

Sant Jordi 2010 a Constanti

Carrers i places
Imatges
General

Comments Off

Permalink

Parada de Sant Jordi 2010

Parada de Sant Jordi 2010.

 

Rosa de Sant Jordi* Divendres, 23 d’abril, SANT JORDI 2010:

 

Amics:

 

El proper divendres, 23 d’abril, dia de SANT JORDI, ens trobareu a Barcelona, Consell de Cent, 304 cantonada amb Rambla de Catalunya, amb llibres de Lluís M. Xirinacs.

 

També podeu venir per consultar-nos sobre els cursos del model filosòfic: el GLOBÀLIUM i altres activitats que fem a la FUNDACIÓ RANDA.

 

Alguns dels llibres que tenim a la vostra disposició:

 

AMNISTIA-77.

EL TERROR, LA PAU I EL SAGRAT.

DIETARI FINAL.

L’ESPERIT BATEGA PER CATALUNYA.

LA NOVIOLÈNCIA.

 

I també samarretes i xapes amb la imatge emblemàtica d’en Lluís Maria Xirinacs, el CD+DVD de l’acte d’homenatge XIRINACS AL PALAU, etc.

 

Gràcies per tot, amics!

Germanies, logotip gran

 

FUNDACIÓ RANDA-LLUÍS M. XIRINACS

CRIDA DE SANT JORDI 2003:

 

CRIDA A LA MOBILITZACIÓ CÍVICA PEL DIA DE SANT JORDI DE CARA A LA REALITAT ACTUAL I DE CARA AL FUTUR.

 

«La sobirania emana del poble i tots els poders i institucions de l’Estat en deriven». L’article 1r. de qualsevol CONSTITUCIÓ que es consideri a si mateixa democràtica. Estem farts de la insolvència dels Estats. Aquests gestionats per polítics elegits, assumeixen unes actituds de prepotència insuportable davant el poble que els ha delegat una part de l’exercici de la sobirania. Prepotència i orgull de molts ajuntaments enfront de les reivindicacions de les associacions de veïns i d’entitats. Desinterès de les respectives Generalitats per la unió nacional dels Països Catalans. Menyspreu continuat de l’Estat Espanyol davant les legítimes aspiracions de Galícia, Euskalerria i els Països Catalans. Veto dels Estats europeus per cedir la primacia de la sobirania a les nacions d’Europa. En els tractats interestatals, defensa de la integritat de les fronteres estatals vigents, gairebé sempre establertes per guerres opressores i de conquesta, davant de les reclamacions de les nacions sense estat marginades, oprimides i objecte de genocidi. I supèrbia inaudita de les superpotències per fer i desfer nacions, per fer i desfer guerres, exilis, mort d’innocents… canvi de morts per petroli!

 

El Català, que ha estat declarat referent mundial contra la guerra, ¿no t’alçaràs en la diada de Sant Jordi contra l’embargament econòmic, polític, social, cultural, esportiu, comunicatiu,… a què estàs sotmès des de fa prop de tres segles? ¿Saps que aquell que no lluita per la seva independència esdevé provincià, submís, infantil, subnormal? ¿No notes en la teva manera de pensar que ja t’has rendit tot i que encara no ho reconeguis públicament? ¿No copses que els teus polítics governants des de fa vint-i-cinc anys només governen com a col·laboracionistes de l’Estat Espanyol? ¿Que l’elogi major cap als nostres polítics és que són grans estatistes… de l’estat espanyol, no del català que ja ni som ni en serem?

 

Quan el representant polític traeix el poble, el poder retorna al poble!

Català, la sobirania, l’emancipació, la independència no es demana, es pren!

 

Català, planta’t!

Català, posa’t a caminar!

 

Lluís Maria Xirinacs i Damians.

Xirinacs finestra de la pau

 LLUÍS M. XIRINACS: PER L’AMNISTIA. LA FINESTRA DE LA PAU.

Imatges
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
General

Comments Off

Permalink

Número 100 dedicat a Lluís Maria Xirinacs, dimarts 18 de maig del 2010


Número 100 dedicat a Lluís M. Xirinacs, dimarts 18 de maig del 2010.

 

Dimarts, 18 de maig a les 19 h.

 

Presentació del número 100 de la revista de l’Associació

ecoconcern: PAPERS d’innovació social.

 

Lloc: ECOCONCERN. Mare de Déu del Pilar, 15, principal, de

Barcelona. (Metro: Urquinaona. Línia 5).

 

Consulteu: http://www.pangea.org/ecoconcern

 

En aquesta presentació, es farà memòria dels interessants continguts dels números de les revistes fins arribar al 100 que es dedica a Lluís M. Xirinacs i Damians.

 

Es tracta d’una selecció del document COMUNITAT HUMANA: Teoria de l’acció agermanada o com caldria que anessin les coses públiques.

 

«I si, senzillament, tots ens hi poséssim?… perdre hores tot parlant amb els veïns per trenar la corda forta de l’amor des del seu inici, fer les deu passes que em separen de la porta del davant…».

Xirinacs somrient

Imatges
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Trobada a la Plaça de Sant Jaume el 2 de maig del 2010


Trobada a la Plaça de Sant Jaume el 2 de maig del 2010.

 

Diumenge, 2 de maig a les 13 h.:

 

PROPERA TROBADA A LA PLAÇA DE SANT JAUME DE BARCELONA

 

Propera trobada a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona per fer difusió de l’ARBRE DE LES ASSEMBLEES iniciat per Lluís M. Xirinacs.

 

Si voleu compartir el dinar que es farà tot seguit a l’ECOCONCERN (Mare de Déu del Pilar, 15, principal), porteu alguna cosa per menjar i per beure.

 

És per aquest motiu que hem canviat l’hora de la trobada.

 

Fragments del document COMUNITAT HUMANA per ser llegits a la Plaça:

 

Per ser llegit a la Plaça de Sant Jaume el 2 de maig de 2010.

 

 

Descàrrega de castells inestables de col·lectius humans. De moviments socials se sol parlar amb molt poc rigor. És impropi anomenar moviment qualsevol col·lectiu estructurat o dirigit des de dalt com un ramat. Un moviment és espontani, lliure, sense controls. El consens, que funda el moviment, consisteix en una sintonia i complementació de fet d’esperits variats i fins i tot contradictoris, sense pactes ni tractes. És freqüent que quan apareix un moviment d’aquestes característiques també, tot seguit, sorgeixen «llaneros» dominadors entestats a saltar a la gropa del poltre tendre per domesticar-lo, sovint abans que les potes del poltre els puguin sostenir. I l’esclafen sense descavalcar. Cauen cavall i cavaller. També les estructures socials vivents, els organismes troncals van morint. Però uns i altres de vegades, bo i morts, duren, duren inacabablement amb totes les aparences de vius, per la oficialitat que els revesteix: llars sense amor ni entesa, barris d’al·luvió, municipis o comarques excessivament polititzats, materialment devorats pels partits, vasts imperialismes històrics, etc. Una institució pública és una estructura vivent, només verament estable si l’anima un corrent continuat d’energia vital que la manté. Cal no confondre les estructures vivents de les estructures físiques estàtiques que no moren fàcilment senzillament perquè no són vives. La llengua vivent genera diccionaris. El dret, codis. La política, palaus. La milícia, armament… No ens enganyem. Les estructures físiques no són les institucions vivents. Valen tant com serveixen a l’esperit de concòrdia que les crea. També qualsevol nivell d’un castell ètnic pot degenerar i desaparèixer, encara que a voltes no ho sembli, i, fins i tot, pot caldre que ho faci, que es descarregui, quan l’estructura massa pesant del «dinosaure» li ofega la pròpia vida. La voluntat finalista, idealista, voluntarista d’alguns nivells inferiors, més o menys sòlids, o de grups que es pensen ésser-ne, fa creure en la pervivència o existència d’un nivell superior que de fet potser ja no se sosté o ni tan sols és viu. Cal descarregar-lo sense contemplacions, si hi ha alguna cosa a descarregar. No és bo confondre la realitat amb la idea o el desig, per legítims que siguin. Per això testifiquem, tot i que ens dolgui, la no existència vivent de determinats nivells alts del nostre possible castell col·lectiu dels Països de llengua catalana. Talment com no són vivents els estats espanyol, francès, britànic, etc. Si no es descarrega a temps un nivell insegur i en són tots els nivells constituïts per suplantadors polítics, els de dalt, en fer llenya el conjunt, esclafen els de baix i es fan mal ells. Aquesta és la trista realitat dels innombrables sofriments de la història dels darrers mil·lennis de la humanitat.

 

Pràctica interna en el castell de les Assemblees constituïdes. Excepte la primera Comunitat o Comunitat de llar, totes les Comunitats amb les seves corresponents Assemblees de representants de nivells superiors, no són compostes dels individus representants de les Comunitats del nivell immediatament inferior ans són compostes de les pròpies Comunitats amb les seves corresponents Assemblees del nivell immediat inferior. Els individus que les representen socialment, no políticament no gaudeixen de llibertat per opinar o decidir allò que vulguin, això només ho poden fer en la Comunitat del nivell inferior, la Comunitat de convivència o llar. Ells, elegits i revocables lliurement, només són portadors de l’opinió i decisions de les Comunitats del nivell immediatament inferior. Les Comunitats superiors són radicalment dependents dels seus nivells immediats inferiors. Una Comunitat democràtica sana, per petita que sigui, no tolera cap imposició de dalt a baix, si no és amb l’aquiescència prèvia dels de baix en els quals rau la sobirania. Així totes les col·lectivitats bàsiques de tots els nivells com també els individus del nivell inferior són independents de les col·lectivitats de nivell superior al seu. Aquest és el sentit del principi de subsidiarietat. A dalt sempre hi ha representació. Mai no hi ha d’haver suplantació… si la democràcia és viva. La suplantació funda un pseudocol·lectiu troncal que cal combatre o esmenar i que, tard o d’hora, caurà. La base madura no accepta l’absència, la privació, la intoxicació o el manteniment de secrets de la informació practicada pels pseudopolítics del mateix col·lectiu o de col·lectius superiors. Evita, també, tota interferència vinguda del seu propi domini oficial o dels col·lectius superiors amb la finalitat de posar impediments a la formació en la base d’opinió i voluntats públiques populars, que generin accions lliures, moviments consensuats i institucions contractuades. En tot cas, o cal trobar l’arrel original a baix (procés de consensos / contractes ascendents) o cal cercar el refrendament esglaonat (no el plebiscit massiu que ara es practica a tot arreu a l’estil feixista) a baix, d’allò proposat a dalt, mitjançant consulta franca, no manipulada, en ordre descendent fins a baix de tot. El poble madur mantindrà un corrent convectiu permanent entre baix i dalt de vera representació, d’obediència fidel i responsable a les coses consensuades i pactades i de franca desobediència pública quan es trenquin les ànimes (consens) i els cossos socials (contractes). Cal que totes les Comunitats vives que estiguin sota de la traïdoria perpetrada més amunt entrin en posició de resistència oberta i declarada.

 

Estil de lluita. Aquesta resistència pot prendre moltes formes, però mai no defendrem, mantindrem o expandirem la democràcia per força. La lluita merament defensiva i, millor encara, l’aïllament de l’egoista, de l’anticomunitari ha estat el llegat més eficaç rebut, fins i tot, de les hordes més ben conjuntades dels animals superiors. A la nostra terra, sense oblidar les abundants i heroiques lluites armades defensives de la nostra història, ha gaudit d’una eficàcia gran l’estil més humanitzat de la lluita no violenta, desenvolupada amb els procediments esmentats en i regida pel següent imperatiu ètic: «Lluitarem contra el fort mentre siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts». Recordem succintament alguns exemples del darrer segle: Memorial de greuges, Tancament de caixes, vagues obreres, conteses electorals, Mancomunitat de Catalunya, Institut d’Estudis Catalans, proclamació pacífica de la República, Estatut de 1932, resistència política, social i cultural sota el franquisme, manifestacions, celebracions il·legals de l’Onze de Setembre, Escola catalana, bressoles, Nova cançó catalana, Premis d’Octubre, de Sta. Llúcia, etc., Objecció de consciència al servei militar, institucions de resistència cultural com Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià o Òmnium Cultural, lluita no violenta contra el tardofranquisme, Assemblea de Catalunya, Marxa de la llibertat, Congrés de cultura catalana, Crida a la solidaritat, Correllengua, etc. Aquesta lluita, en un primer pas, tracta de tocar el cor de l’opositor amb l’oferta pactista de cooperació o col·laboració confiada, amb la possibilitat de dubtar i criticar honestament la pròpia convicció i posició. Un segon pas, el de la denúncia valenta i compromesa, sobrevé si, malgrat tots els esforços de comprensió de l’oponent, finalment la nostra consciència ens impedeix seguir col·laborant. El tercer pas, el més conegut de la no violència, és el de no cooperació, la passivitat, les vagues laboral, de fam, d’assistència escolar, etc., la plantada, l’encadenament, no respondre en idioma aliè, prescindir del document d’identitat, aquell suggeriment de Manuel de Pedrolo, a la seva novel·la «Acte de violència»: «És molt senzill, resteu tots a casa». Tot i semblar passiva és una actitud molt difícil, sovint heroica i verament eficaç en un món on tot ho fa el poble i on les autoritats només manen. El quart pas possible és, potser el més dur per les seves conseqüències: la desobediència civil. Delinquir deliberadament contra una llei, un reglament o una ordre injusts… i assumir el càstig corresponent. Finalment un sempre possible cinquè pas és el de l’actuació alternativa. «Si no trobes el camí, fes-te’l»: oposar, costi el que costi, una millor realització a la criticada de l’adversari.

 

Germanies, logotip gran

Fragment del document COMUNITAT HUMANA (1999). Lluís M. Xirinacs i l’equip de la FUNDACIÓ RANDA, secció germanies.

Carrers i places
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
General

Comments Off

Permalink

Llibres de la Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs per Sant Jordi 2010


Llibres de la Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs per Sant Jordi 2010.

Divendres, 23 d’abril, SANT JORDI, 2010:

Ens trobareu a les Rambles de Barcelona amb llibres de Lluís M. Xirinacs. Més endavant, concretarem el lloc de la parada.

Si desitgeu disposar dels llibres abans d’aquest dia, podeu adreçar-vos a:

info@fundacioranda.org o bé a germanies@germanies.org

També podeu trucar al número 934194747. Si no ens hi trobeu, deixeu el missatge i sereu atesos el més aviat possible.

CRIDA DE SANT JORDI 2003:

CRIDA A LA MOBILITZACIÓ CÍVICA PEL DIA DE SANT JORDI

DE CARA A LA REALITAT ACTUAL I DE CARA AL FUTUR.

«La sobirania emana del poble i tots els poders i institucions de l’Estat en deriven». L’article 1r. de qualsevol CONSTITUCIÓ que es consideri a si mateixa democràtica. Estem farts de la insolvència dels Estats. Aquests, gestionats per polítics elegits, assumeixen unes actituds de prepotència insuportable davant el poble que els ha delegat una part de l’exercici de la sobirania. Prepotència i orgull de molts ajuntaments enfront de les reivindicacions de les associacions de veïns i d’entitats. Desinterès de les respectives Generalitats per la unió nacional dels Països Catalans. Menyspreu continuat de l’Estat Espanyol davant les legítimes aspiracions de Galícia, Euskalerria i els Països Catalans. Veto dels Estats europeus per cedir la primacia de la sobirania a les nacions d’Europa. En els tractats interestatals, defensa de la integritat de les fronteres estatals vigents, gairebé sempre establertes per guerres opressores i de conquesta, davant de les reclamacions de les nacions sense estat marginades, oprimides i objecte de genocidi. I supèrbia inaudita de les superpotències per fer i desfer nacions, per fer i desfer guerres, exilis, mort d’innocents… canvi de morts per petroli!

El Català, que ha estat declarat referent mundial contra la guerra, ¿no t’alçaràs en la diada de Sant Jordi contra l’embargament econòmic, polític, social, cultural, esportiu, comunicatiu,… a què estàs sotmès des de fa prop de tres segles? ¿Saps que aquell que no lluita per la seva independència esdevé provincià, submís, infantil, subnormal? ¿No notes en la teva manera de pensar que ja t’has rendit tot i que encara no ho reconeguis públicament? ¿No copses que els teus polítics governants des de fa vint-i-cinc anys només governen com a col·laboracionistes de l’Estat Espanyol? ¿Que l’elogi major cap als nostres polítics és que són grans estatistes… de l’estat espanyol, no del català que ja ni som ni en serem?

Quan el representant polític traeix el poble, el poder retorna al poble!

Català, la sobirania, l’emancipació, la independència no es demana, es pren!

Català, planta’t !

Català, posa’t a caminar!

Lluís Maria Xirinacs i Damians,

23 d’abril del 2003.

Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
General

Comments Off

Permalink

Continuació del seminari sobre política i economia segons Agustí Chalaux, dissabte 17 d’abril del 2010

Continuació del seminari sobre política i economia segons Agustí Chalaux, dissabte 17 d’abril del 2010.

 

Dissabte, 17 d’abril a les 12 h.:

 

Continuació del Seminari sobre política i economia segons Agustí Chalaux. A càrrec de Joan Parés.

 

Les següents dates del seminari: 15 de maig i 12 de juny.

 

Més informació a l’AGENDA (http://xirinacs.cat/homenatges-agenda/) del blog. Cerqueu a octubre de 2009.

 

També podeu consultar el lloc web dels amics del Centre d’Estudis Joan Bardina a http://www.bardina.org

 

Agusti Chalaux de Subira

Agustí Chalaux de Subirà (1911-2006).

Imatges
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Mercat d’art per la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs fins el 9 d’abril

Mercat d’art per la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs fins el 9 d’abril.

 

Fins al divendres, 9 d’abril, teniu temps de visitar el MERCAT D’ART en benefici de la FUNDACIÓ RANDA.

 

Galeria Carmen Sallent. Passatge d’Arcàdia. Balmes, 179 de Barcelona. Horari: 17h a 19h 45′. Més informació a l’entrada:

 

Mercat d’art en benefici de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs

Mercat d’art 2010, llistat d’artistes

Enllaços
General

Comments Off

Permalink