Març 2010

Conversa amb en Lluís Maria Xirinacs per Antoni Bassas a Catalunya Ràdio l’any 1990

Conversa amb en Lluís Maria Xirinacs per Antoni Bassas a Catalunya Ràdio l’any 1990.

1990. Lluís Maria Xirinacs (http://www.catradio.cat/reproductor/250908)
Antoni Bassas conversa amb Lluís Maria Xirinacs.

Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Gaudí per Lluís Maria Xirinacs

Gaudí per Lluís Maria Xirinacs.

Primera part:

1. Cronologia.

2. Temàtica:

2.1. Art Arquitectònic.

2.2. Filosofia.

2.3. La persona.

3. Bibliografia.

4. Característiques dels edificis.

Segona part:

* Apunts de la visita a LA SAGRADA FAMÍLIA de l’11 de febrer de 2007.

Antoni Gaudi i CornetGaudí (1852-1926).

1. Cronologia.

1852. 25 de juny. Neix a Reus o a Riudoms Antoni Gaudí i Cornet.

1863. Inici del Batxillerat a les Escoles Pies de Reus.

1869. Barcelona. Inici dels estudis a l’Institut d’Ensenyament Mitjà i a la Facultat de Ciències.

1873. Inici de carrera a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura.

1876. Treballa com a delineant amb l’arquitecte Francisco del Villar Lozano. I freqüenta els tallers d’artesania de Puntí i Matamala. Participa en diversos projectes.

1878. Concessió oficial del títol d’arquitecte.

1883. Es fa càrrec de l’obra de la Sagrada Família (16). Hi treballarà durant 43 anys.

ESTIL «NEO–MUDÈJAR».

1883. Inici de la Casa Vicens (1), neo-mudèjar, al carrer de les Carolines, a Gràcia.

1883. El Capricho (2), per al Marquès de Comillas (Santander).

1884-1887. Les Corts de Sarrià (3), per a Eusebi Güell.

1885. Primer projecte complert per a la Sagrada Família (16). Avança la cripta.

ESTIL «NEO – GÒTIC».

1886-1888. Palau Güell (5), al carrer Nou de la Rambla.

1887-1893. Palau Episcopal d’Astorga (6), neo-gòtic.

1888. Casa de l’oficina tècnica de la Sagrada Família.

1888. Inici de les obres de Gaudi del Col·legi de les Teresianes (4), de Ganduxer.

1890. Casa de les Botines (7), a Lleó.

1891. Explicació global verbal del projecte de la Sagrada Família (16).

1893. Acaba la cripta i l’absis de la Sagrada Família (16) i n’inicia la façana del Naixement amb un dejuni.

1895-1897. Cellers Güell (9) de Garraf.

1895. Inici del claustre exterior de la Sagrada Família (16).

ESTIL «NEO–RENAIXENTISTA».

1898-1900. Casa Calvet (9), neo-renaixentista, del carrer Casp 48.

1898. Gaudí canvia la planta quadrada per una de circular de les quatre torres de la façana del Naixement a la Sagrada Família (16).

1900-1916. Primer Misteri de Glòria (9) a Montserrat. Simbolisme poètic naturalista.

1900-1909. Casa Bellesguard (8), «neo–gòtic» civil català, al peu de Collserola.

ESTIL MADUR «BARROC?».

1900-1914. Parc Güell (11), a la muntanya Pelada.

1903-1914. Restauració litúrgica de la Catedral de Palma (13) de Mallorca.

1903. Es comencen a alçar les quatre torres de la façana del naixement de la Sagrada Família (16).

1904-1906. Casa Batlló (10), al Passeig de Gràcia 43.

1906-1910. Projecte de la Casa Milà (12), expressionista, al Passeig de Gràcia 92.

1908-1915. Cripta de la Colònia Güell (15), a Cervelló. Nou mètode empíric de càlcul d’estructures. L’Escher de l’arquitectura.

1908. Croquis del conjunt acabat de la Sagrada Família (16).

1909. Proposta i projecte de gran hotel a Nova York (14).

1909. Setmana tràgica de Barcelona.

1910. Fi de la construcció de la casa Milà (12). Diferències entre Milà i Gaudí. Plets amb l’Ajuntament i amb Milà. La burgesia refusa Gaudí. Eugeni d’Ors va imposant el noucentisme europeu.

1910. Dibuix de les plantes de la Sagrada Família (16).

1910. Exposició monogràfica al Grand Palais de París.

1910. Projecte de cimbori central a la Sagrada Família i maqueta de la façana del Naixement (16).

1911. Malalt a Puigcerdà, redacta testament.

1911. Disseny de la façana de la Passió de la Sagrada Família (16).

1915. Assaigs de campanes tubulars per a la Sagrada Família (16).

1916. Plena dedicació de Gaudí a la Sagrada Família (16). El Gaudí monjo ascètic i místic.

1918. Mor el mecenes de Gaudí Eusebi Güell.

1922. Ple suport del Congrés d’Arquitectes d’Espanya a Gaudí en la seva obra de la Sagrada Família (16).

1925. S’acaba el campanar de Sant Bernabeu, a la Sagrada Família. Maqueta esquemàtica de la façana de la Glòria del temple (16).

1926. Maqueta general de la Sagrada Família, a escala 1:10 (16).

1926. 10 de juny, mor Antoni Gaudí (7 de juny: accident).

DESPRÉS DE GAUDÍ.

1926. Domènech Sugrañes i Gras, el succeeix en la direcció de les obres de la Sagrada Família (1).

1936. Incendi de la cripta i oficines i destrucció de l’arxiu de la Sagrada Família (1).

1938. Francesc de Paula Quintana i Vidal succeeix Sugrañes en la direcció de les obres de la Sagrada Família (1).

1945. Isidre Puig i Boada succeeix Quintana en la direcció de les obres de la Sagrada Família (1). Ell i Lluís Bonet inicien la reconstrucció de les maquetes del temple.

1952. Exposició homenatge a Gaudí en el centenari del naixement.

1954. Fonaments de la façana de la Passió.

1956. Creació de la Càtedra Gaudí a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona.

1984. Tres obres de Gaudí al Patrimoni Mundial de la UNESCO.

1987. Façana de la Passió de la Sagrada Família (1). Escultures de Josep. M. Subirachs.

1995. Nau central de la Sagrada Família.

2. Temàtica.

2.1. Art arquitectònic.

2.1.1. Art: Natura, ciència i art. - Llum natural. - Colors. - Música. - «Literatura». - Aigua (sortidors). - Foc (teies). - Texts. - Simbolisme (mística, mítica, doctrina).

2.1.2. Arquitectura: Dedicació total a l’ofici. - Arquitectura total. - «Arquitecte universal» (Francesc Pujols). Terrats, teulades, sostres, voltes, columnes, xemeneies, agulles de pedra dalt de les torres, mobles, baranes, vidrieres, llanternes, etc. De l’arquitrau i les bigues de fusta a l’arc parabòlic de Gaudí, tot passant per l’arc de mig punt romànic i l’ogiva gòtica. No bigues. Volta catalana (PG 69). Ingravidesa?.

2.1.3. Artesania: Varietat de materials i de tècniques. - Tallers: arquitectura, mestres d’obres, enginyers, escultors, dibuixants, pintors, ceramistes, paletes, picapedrers, fusters, ebenistes (mobles), ferrers, serrallers, forjadors, vidriers, escenògrafs, decoradors, marbristes, guixaires, fotògrafs, etc. - Senzillesa tècnica sorprenent tradicional (Goethe). El trencadís (PG 71) sobre superfícies corbes. - Cada obrer un artista.

2.1.4. Sistemàtica: Nou sistema de càlcul. - Tres dimensions: arquitectura sense plànols. - Jocs cubistes. - Geometria: superfícies reglades engendrades per una família infinita de rectes (generatrius de la superfície) que depenen d’un paràmetre: a) desenvolupables: con, cilindre, etc. i b) no desenvolupables: superfícies guerxes: helicoïdal, etc. (JB 107); superfícies quadràtiques. - Arcs parabòlics, columnes inclinades, voltes paraboloides hiperbòliques (PG 70).

2.2. Filosofia.

2.2.1. Natura (Goethe): Observació. - Aprenentatge i imitació. - Poesia del paisatge. - Buidat en directe: escultures sobre persones. - Relació amb l’art i amb l’esperit (Francesc Pujols).

2.2.2. Cultura: Mediterrani. Catalunya. Natura (Montserrat) i Cultura (Sagrada Família). - Civilitzacions i mitologies. - Romanticisme. - Patriotisme (la Renaixença). - Sensibilitat social (tradició i modernitat): Cooperativa de Mataró, Colònia Güell, Plaça pública del Parc Güell. - La llar. - Amic de Jacint Verdaguer, de Joan Maragall, de Torres i Bages, de Francesc Pujols, de Santiago Rossinyol, etc.

2.2.3. Esperit: Reforma litúrgica. Temple cristià, eina de pedagogia cristiana. - La Bíblia (l’Apocalipsi). - La doctrina cristiana. - Amic de Bisbes. - Creus de quatre braços. - Cor fora del mig de la nau. - Reformador i creador de catedrals (Catedral de Barcelona: aristocràcia; Sta. Maria del Mar: burgesia; Sagrada Família: la catedral dels pobres).

2,3. La persona.

2.3.1. L’home: Vergonya i timidesa (no autobiogràfic). - Ira. - Estil directe. - Resistència no violenta. - Naturista (Kneipp). - Auto-correcció contínua. - Delicadesa amb els altres (arquitectes). - Esperit alhora rialler, alegre i optimista i profund, tens, tràgic. - Senzillesa. Pobresa. Dejuni. - Però es guanya el cor dels mecenes més rics (Comillas, Güell, etc.). - Oració i contemplació. - El geni natural mediterrani.

2.3.2. El mite: Dubtes («Caurà!»). - Burles. - Crítiques. - Enveges. - Reconeixement en vida i després de mort. - Polèmica actual sobre la continuació de l’obra de la Sagrada Família. - Esoterisme: solter i cast, franciscanisme, iniciació: «la caritat perdona i oblida tot, lo bé (petxina = «iniciat») creu, obeeix, sofreix» (1 C 13, 4–7); rosa-creu? (la creu i la rosa, segells, signes), alquimista?, constructor de catedrals (maçons), amanita muscaria. - No hem d’intentar comprendre Gaudí. Missatger de l’Absolut ens posseeix.

3. Bibliografia.

3.0. Bassegoda, J. - Antoni Gaudí. Edicions 62. Barcelona. 1998.

3.1. Ídem - Gaudí, arquitectura del futur. Salvat. Barcelona. 1984.

3.2. Gómez Serrano, J. i altres. - La Sagrada Família de Gaudí al CAD. Edicions UPC. Barcelona. 1996.

3.3. Gómez Serrano, J. - L’obrador de Gaudí. Edicions UPC. Barcelona. 1996.

3.4. Guida. - Sobrevolant Gaudí. Cyan edicions. Barcelona. 1989.

3.5. Kent, C. i altra. - Hacia la Arquitectura de un Paraíso. Hermann Blume ediciones. Madrid. 1992.

3.6. Pujols, Francesc. - La visió artística i religiosa de Gaudí. Llibreria Catalònia. Barcelona. 1927.

3.7. Rojo, E. - El otro Gaudí. La otra casa Milà. L’Avenç. Barcelona. 1998.

3.8. Solà-Morales, I. - Gaudí. Edicions Polígrafa. Barcelona. 1983.

3.9. Bonet i Armengol, Jordi. - L’últim Gaudí. Pòrtic. Barcelona. 2000.

4.- Característiques dels edificis.

4.1. 1883-1885. Casa Vicens. (11-15). Reixa amb fulles de bargalló. - Arc parabòlic. - Geometria recta complexa. - Molta rajola de València. - Densa ornamentació naturalista. - Caràcter neomudèjar i hindú. - Brollador en làmines bombades iridiscents d’aigua. - Sostre de la tribuna de fulles de palmera. - Cant d’amor a la família, la llar, la casa pairal.

4.2. 1883-1885. Vil·la El Capricho. Comillas. (16-19). Columnes inclinades. - Notes musicals en tubs sonors de percussió. - Gustos de l’Exposició Universal de París de 1878. - Quiosc islàmic peridor. - Jocs de cubs. - Ventiladors originals. - Esbarjo de Reis (Alfons XII).

4.3. 1883. Pavellons Güell. (20-25). Badalot d’escala al terrat. - Barrets de xemeneies. - Umbracle amb perfils parabòlics. - Primer mosaic de trencadís. - Porta principal de forja. - Drac i taronger (11è treball d’Hèrcules, jardí de les Hespèrides, Ladó, Verdaguer a l’Atlàntida). - Vil·la medícea.

4.4. 1888-1890. Col·legi de les Teresianes. (26-31). Encàrrec d’Enric d’Ossó i Cervelló. - Ja hi era el primer pis. - Arcs parabòlics allargassats finíssims: llum matisada. - Ensenyament modern de ciències. Higiene. Humanitats. Esperit de Santa Teresa.

4.5. 1886-1889. Palau Güell. (32-49). Portes de façana en arc catenari. Voltes de maó de pla de la cambra baixa. No bigues. Gran saló de doble cúpula i llum. Terrat: 18 xemeneies diferents. Molta ceràmica. Trencadís. - Terrat: diàleg amb el cel. - Llar: palau d’un conte de fades. - Catalunya. - Renaixença. - Burles. - Orgullós!.

4.6. 1887-1893. Palau episcopal d’Astorga. (50-54). - S’havia incendiat. - Neo-gòtic. - Voltes ogivals quatripartides amb timpans de volta de maó de pla. - Granit. - Dovelles de forma guerxa. - Palau de bisbe. - Bisbe Grau, de Reus: reforma litúrgica. - Art i litúrgia.

4.7. 1887. Casa de los Botines de Lleó. (55-58). - Una illa de cases al bell mig de Lleó. - Neogòtic civil molt personal. - Tribunes angulars voladisses («Caurà!»). Cap mur mitger interior. Pilars de fosa. Monumental. - Casa civil. - Estàtua de Sant Jordi.

4.8. 1887-1903. Bellesguard. (59-69). - Arqueries de maó, a les dues golfes, superposades, alleugerides, agosarades. Torre: bandera catalana de barres helicoïdals, corona reial, creu de quatre braços orientats. - Castell roquer. Homenatge en memòria de la mort del rei Martí l’Humà a 1409.

4.9. Cellers Güell de Garraf. 1898-1900, Casa Calvet. Primer Misteri de Glòria a Montserrat.

a) Cellers de Garraf per a producció de vi: murs inclinats (com una pagoda), xemeneies estil Tànger, arcs parabòlics; feu un dejú per fer-los.

b) Casa de Casp 48 (70-77): xiprer (hospitalitat), bolets (Calvet era micòleg), terrat ondulat amb escultures, ascensor: poema de ferro forjat, mobles orgànics, corbs, de roure, parets: jocs florals («fe», «pàtria» i «amor»); una casa de l’Eixample, primer premi de 1900 al millor edifici, de part de l’Ajuntament de Barcelona.

c) Misteri de Montserrat: gruta que mira a l’orient, primer sol d’equinocci; poesia de paisatge.

4.10. 1904-1906. Casa Batlló. (78-95). Passeig de Gràcia, 43. - Reforma radical. Façana, de planta i primer pis, nova. La resta: ondulació a cops de pic. Policromia. Efectes únics!. - Corbes i contracorbes. Lloses de balcó de planta lobulada. Baranes - màscara helicoïdals. Arcs parabòlics en les dues golfes: voltes de maó de pla, escates de ceràmica de rosa a blau intens. El monstre: de roig a blau. - Torre cilíndrica. Bulb. Creu de 4 braços. - Pati interior: miracle de llum, de blanc a baix fins a blau fosc a dalt. Gran saló: sembla la finestra única. - Molts mobles. Llar: Jesús, Josep i Maria. - La casa dels Ossos. Sant Jordi, el Drac i les donzelles.

4.11. 1900-1914. Parc Güell. (96-116). Zona residencial suburbana «El Paradís». - Iniciació. - Parc divertit. - Domini públic. - Religió. - Ciutat Jardí particular de classe alta. - «Hansel i Gretel» (conte). - Humperdinck, òpera. Joan Maragall: «Ton i Guida». - Gaudí hi viu 1906-1926. Només es fan tres cases de seixanta projectades. Güell hi viu de 1906 fins a la mort en 1918. - Camí iniciàtic. - Sinuosos camins per la Muntanya Pelada, tot seguint les corbes de nivell; viaductes sobre el buit, recobriments toscs, columnes inclinades. - Espècies vegetals autòctones: pins, garrofers, alzines, palmeres, ginesta, farigola, romaní, gessamí, glicines. - Torre alta hiperboloïdal, amb creu de quatre braços i trencadís. - Gran escala barroca. - Mercat-Temple dòric de 86 columnes, les del perímetre inclinades; damunt Plaça-Teatre grec: Obra Mestra. Turó de les tres creus coronat per una mena de nurag sard de pedra. Decoració ceràmica del parc a càrrec de J. M. Jujol. - Ajuntament 1962. Estat espanyol 1969. UNESCO 1984.

4.12. 1906-1910. Casa Milà. La Pedrera del Pg. de Gràcia 92. (117-134). Estructura totalment lliure, amb pilars de pedra, maó o ferro colat (com a la casa Botines). Cap paret de càrrega. Le Corbusier ho propugnarà des de 1915. Distribuïbilitat total (hotel?). - Jàsseres de ferro laminat. Biguetes metàl·liques. Revoltons a la catalana. Jàsseres ondulades a la façana fetes als tallers navals de la Barceloneta. - Sembla una colossal escultura: Montsant?, St. Miquel del Fai?, el Torrent de Pareis?. Terrat esglaonat i ondulat amb golfes d’arcs catenàrics. Terrat: museu d’art abstracte a l’aire lliure. Xemeneies helicoïdals: guerrers. Ventiladors guerxos i geomètrics. Badalots d’escala: creus. - Balcons de ferro forjat. Teoria iniciàtica de Rojo. Monument frustrat a Santa Maria de Gràcia. Burles. La Caixa de Catalunya.

4.13. 1904. Reforma de la catedral de Mallorca. (135-141). Trasllat del cor al presbiteri. - Nou altar major. - Trasllat dels retaules gòtics i barrocs. - Fons de les capelles a la vista. Vidrieres!: tres vidres: color primari, color de dibuix, color primari. Mobles de disseny. El nou baldaquí. - Inacabada. Projectes de la catedral de Barcelona i de l’Arxiprestal de Manresa.

4.14. 1908. Projecte d’Hotel a Nova York. (142-146).

4.15. 1908-1915. Colònia Güell. Cripta del Temple. (147-157). [Colònia obrera amb orfeó, equip de futbol i d’altres esports, cooperatives, teatres i altres serveis]. - Porxos que l’envolten de murs i voltes de paraboloides hiperbòlics. - Columnes molt inclinades. Predilecta. Inacabada. Monument insigne de la història de l’art. - Sistema de càlcul natural (projecte des de 1890): xarxa de cordes penjant, saquets de pes proporcional, forma adequada automàtica. Fotografia. Inversió. - Projecte de temple amb principis inèdits en la història de l’arquitectura (Basseg., p. 111).

4-16. 1884-1926. L’obra cimera de la Sagrada Família. La finalitat: obra transcendent. - La dedicació dels constructors. - La ubicació. - Els plànols i maquetes. - Els materials i les tècniques. - L’estructura. - L’esperit. - La construcció: cripta (1885-1893), façana del Naixement (1893), claustre exterior (1895), torres de planta circular (1898), es pugen les quatre primeres torres (1903), primera torre acabada (1925), fonaments façana Passió (1954), fi torres façana Passió (1987), fi nau central (2000).

 Sagrada Familia detall

Visita a LA SAGRADA FAMÍLIA. Data: 11 de febrer de 2007.

Germanies (FUNDACIÓ RANDA-LLUÍS MARIA XIRINACS), acollí el PAS-Amics d’El Camí en els seus inicis i fou on es començaren les primeres caminades d’El Camí de Barcelona. Una d’aquestes, fou la visita a LA SAGRADA FAMÍLIA, guiada i comentada per Lluís Maria Xirinacs. Aquests són els apunts de l’explicació que ens oferí a LES ESCOLES del Temple, revisats per ell mateix.

Disposem de l’enregistrament d’aquesta visita. Així que puguem us la farem accessible des de http://xirinacs.cat/

. Entrem a l’edifici de les escoles i després de ser rebuts per l’Àngels (una de les encarregades d’atendre els visitants de la Sagrada Família), en Lluís Maria comença l’explicació:

  • L’obrador no es pot visitar. És la caseta on vivia primer el rector i després quan en Gaudí trencà amb els seus protectors (i en Güell es va morir), va ser la seva vivenda.

  • Gaudí seguia un tipus de vida ascètic i era naturista.

  • L’obrador és un edifici amb un interès tan gran com el mateix temple.

LA SAGRADA FAMÍLIA: És tan gran que ens abraça, no la podem abastar.

Paral·lelisme:

- La natura ha creat Montserrat.

- La cultura (el geni humà), ha creat la Sagrada Família.

. Collserola… Muntanyes que semblaria que les separa (Montserrat i La Sagrada Família),

Però podríem dir que no les separa sinó que les uneix. (Collserola, per tant, fa de pont).

Podem parlar de dos aspectes de la Sagrada Família:

a) Material, geomètric…

b) Espiritual.

a) Genialitat de Gaudí:

Construcció en tres dimensions.

Canvi progressiu de forma en la construcció de les columnes.

Va fer que cada picapedrer esdevingués un escultor. La S.F. és una escultura tota ella.

Primer esculpien la pedra i després la muntaven.

- Tema de fons: Un aspecte arquitectònic molt important: la línia.

- El temple a través de la història:

Egipte … un mar de columnes. La forma de taula… tot el pes de la pedra es reparteix.

El centre de gravetat de la columna ha de caure sobre la base de sustentació de la columna.

1000 anys després… Arc romànic: Pedres travades dins de l’arc. Fins que no hi ha totes les pedres, no s’aguanta l’arc. (Això podríem aplicar-ho també a les societats humanes).

En aquest cas la força de les pedres recolza als costats (contraforts). Columnes verticals.

Les esglésies romàniques són fosques perquè els calen parets gruixudes.

Arc gòtic: Les pedres es posen més inclinades. No necessiten tanta base.

Necessiten encara els contraforts (arcbotants).

Són esglésies amb rosasses, amb més finestres i més llum que les romàniques.

- Innovació de Gaudí: Agafant el símil d’una corda agafada pels caps. (Donar-li la volta).

Aconsegueix posar tota la força, el pes de l’edifici, en dos punts.

Paràbola, catenària. En lloc de fer servir càlculs, feia servir cordes amb saquets lligats.

(Això es pot veure en moltes de les exposicions, sobretot a les golfes de La Pedrera).

Les columnes i els fonaments dels edificis són inclinats, oblics. (Perill del T.G.V. si ha de passar a prop d’ací).

Gaudí empra corbes còniques. Línies derivades del con. Circumferència després del tall horitzontal.

Tall inclinat… el·lipse. Per als arcs doncs, fa servir la paràbola cònica. Tenint en compte la força de la gravetat.

Superfícies de 3 dimensions.

A la revista de la Sagrada Família de novembre-desembre (ens la van donar a l’inici de la visita del dia 27 de gener), hi ha un article interessant de Jordi Bonet.

Hi ha superfícies reglades i no reglades, generades i no generades.

- Geometria: Reglades de diverses menes, guerxes i no guerxes.

El sostre de les escoles on ens trobem: Superfície reglada guerxa. Biga del mig:

Quieta.

Ondulació contraposada marcada a la paret, punta d’una onda que lliga amb la vall de l’altra.

Queda ondulat, útil (pel tema de l’aigua de la pluja) i original.

- Tema del trencadís… Rajoles de València. El trencadís és un sistema d’adaptació per a superfícies corbes. A més, aquest tipus de rajoles encara que es mullin per l’aigua de la pluja, no s’embruten, sinó que encara esdevenen més lluents.

- Helicoïdal- eix recte, perp. Recta. Estudis de finestres, etc. Aquestes coses que feia Gaudí, avui en dia només se saben fer amb ordinador. Ell no feia plànols, feia maquetes.

- La maqueta actual de la Sagrada Família és una reconstrucció perquè l’original la van fer malbé durant la guerra.

- Debat conflictiu… 2 tendències sobre el tema de com s’ha d’acabar el temple:

1. Els qui creuen que s’ha d’anar acabant encara que sigui incorporant estils diferents segons l’època i com les antigues catedrals, que sigui una feina de diverses generacions. (Lluís Maria Xirinacs forma part d’aquest grup).

2. Els qui creuen que s’hauria d’haver deixat com estava, amb el que havia fet Gaudí i prou.

- Recolzament del pensament del grup 1: En Gaudí deixà apunts per a poder-la acabar.

Les antigues catedrals també estan fetes de barreges de diverses èpoques.

Gaudí era un home obert: Introduí el ciment armat a Catalunya. La plataforma del Parc Güell està feta d’aquest material.

Tal com va solucionar el tema de l’arc: permet l’alçada.

Tema de les columnes inclinades.

a) Espiritualitat:

Gaudí era catalanista.

Va haver-hi un moviment anticatalanista que potencià l’església del Sagrat Cor del Tibidabo, feta per l’arquitecte Sagnier Villaveccia.

. Començà la Sagrada Família en principi com a església d’estil neogòtic, promocionada pels «Amics de Sant Josep».

. En agafar-ho Gaudí, ho fa amb un sentit espiritual, com a operació sagrada.

. Tenir en compte que avui en dia aquesta espiritualitat del cristianisme es veu poc, degut a què l’església ha mirat més cap al món, cap al poder, etc.

Llavors molta gent, sobretot joves, avui en dia, acudeixen a l’espiritualitat tal i com la viuen a Orient.

Des de Jesucrist fins avui, hi ha una línia d’autèntica espiritualitat, però no es veu.

Esmentem: Sant Francesc d’Assís i també Sant Felip Neri (oratoris). A l’època de Gaudí n’hi havia dos d’oratoris… un a Gràcia i l’altre al Barri Gòtic. En Gaudí anava a aquest últim.

En l’última etapa de la seva vida hi anava cada dia a peu per resar, oir missa, etc. Després tornava a la Sagrada Família. En una d’aquestes anades i vingudes, va ser atropellat per un tramvia.

(En Lluís Maria Xirinacs també ha tingut la sort de viure aquesta línia d’espiritualitat autèntica des de petit).

- Antoni Gaudí: Volia que la Sagrada Família fos una mena de Bíblia del poble. Un model global de la realitat espiritual, ple de simbolismes.

- Seguint la filosofia de Hegel:

Misteris del Rosari:

La «tesi» seria el Naixement. (Misteris de Goig).

L’«antítesi» seria la Passió. (Misteris de Dolor).

La «síntesi» seria la Glòria. (Misteris de Glòria).

Façana del Naixement. Vida humana, aspecte entendridor.

Façana de la Passió. El dolor. És una façana dura. I així ha de ser, per això en Subirachs ha estat l’escultor ideal per a plasmar-lo.

Gaudí la volia així. Colpidora. (Plasmació de les guerres, les misèries, els desastres…).

Façana de la Glòria. Més enllà d’aquests dos aspectes: goig i dolor…

La transcendència. Més enllà del bé i del mal, de l’alegria i la tristesa: la resurrecció.

- Si comparem les torres estilitzades i elegants de la Sagrada Família amb la torre de l’Agbar, podem veure-hi la diferència d’intencions. A més l’Agbar, trenca amb l’arquitectura de la Sagrada Família vista des de lluny.

- Les torres: Representen els apòstols (hi són de quatre en quatre).

Observem el full que hem repartit.

- Les de la Glòria han de ser més altes.

- Han d’estar fetes d’una manera que la música vagi cap avall i soni com si fos un orgue general. (També en té la forma). El faran tocar a voluntat.

Les torres tenen dos forats per a dos focus de llum: un cap al carrer i l’altre cap a dins. Quedarà un fons il·luminat.

A dalt de tot de cada torre, hi ha uns timpans fets de ceràmica que vagis on vagis, sembla que et mirin.

- També serà molt important la situació dels «cors», a mig aire de les voltes en les naus laterals extremes.

Com ja hem dit, aquesta ceràmica encara que plogui sempre queda neta i lluent.

- La creu: És un hipercub, format per vuit cubs. (Com en el Crist de Dalí).

* En Lluís Maria Xirinacs, ha incorporat també l’hipercub al seu: «Model global de la realitat», GLOBÀLIUM.

 Germanies, logotip gran

Més informació sobre el GLOBÀLIUM a http://xirinacs.wordpress.com/

Carrers i places
Imatges
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Espelmada popular pro Sagrada Familia, dissabte 20 de març

ESPELMADA POPULAR
pro SAGRADA FAMÍLIA

Veïns afectats per l’actual traçat de l’AVE i ciutadans que estimem el Patrimoni de Catalunya

Dissabte, dia 20 de març, a les 19h30

davant la Façana del Naixement del Temple de la Sagrada Família de Barcelona

(carrer de la Marina, entre Mallorca i Provença).

Volem un altre traçat!

Un altre traçat encara és possible!

Encesa de gran quantitat d’espelmes
Lectura d’un manifest i actuació coral

Som-hi!! Passa-ho!!!

Acte organitzat per la Junta Permanent en Defensa del Patrimoni de Catalunya i la Plataforma «L’AVE pel Litoral».

Per 18.000 habitatges i monuments com la Sagrada Família i la Pedrera

(consulteu http://www.cucadellum.org i http://www.avepellitoral.info)

(Metro L2 i L5, Estació Sagrada Família).

Carrers i places
Enllaços
General

Comments Off

Permalink

Relat: Ogassa 2007

Relat: OGASSA, 2007.

 

Reconstrucció novel·lada de la mort de Lluís M. Xirinacs vista des de la banda dels forenses. L’autora, Clàudia Pujol, la va escriure després d’haver llegit el DIETARI FINAL (CINC ANYS i DARRERES ESPURNES), publicat per Ara Llibres, el 2007.

 

Es tracta d’un dels relats del llibre: EN L’ESCENA DEL CRIM (10 casos del forense Narcís Bardalet). Edicions Columna.

 

La periodista Clàudia Pujol ens endinsa en 10 nous casos reals del forense Narcís Bardalet, amb les comarques gironines de teló de fons.

 

Com es gestiona una catàstrofe humanitària com el tsunami indonesi? Pot l’arqueologia forense determinar si el famós negre de Banyoles va ser assassinat? Com es va produir la intrigant mort de Lluís Maria Xirinacs? Pot un nen desaparèixer, com per art d’encanteri, davant d’una vintena d’adults? Quins fils es van moure en les últimes hores de Salvador Dalí? Després de l’èxit de Diari d’un forense, la periodista Clàudia Pujol ens endinsa en 10 nous casos reals del forense Narcís Bardalet, amb les comarques gironines de teló de fons.

Llibre En l’escena del Crim

LLUÍS M. XIRINACS. DIETARI FINAL. Recull dels seus darrers escrits, els quaderns CINC ANYS i DARRERES ESPURNES. Posa damunt la taula qüestions de vital importància sobre la vida, la mort i el perquè de la seva ofrena. Diàleg basat en el LLIBRE D’AMIC I AMAT de Ramon Llull. Vessants històric, mític, místic i compromès. Base de pensament: el seu model filosòfic, el GLOBÀLIUM. Editorial ara llibres. Si encara no l’heu llegit i hi esteu interessats i/o voleu fer un regal, truqueu al 934194747 o envieu un missatge a info@fundacioranda.org

 Llibre Dietari final

 

Germanies, logotip gran

FUNDACIÓ RANDA-LLUÍS M. XIRINACS

Imatges
Escrits (diversos autors)
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")

Comments Off

Permalink

Propera trobada a la Plaça de Sant Jaume el diumenge, 4 d’abril del 2010

Propera trobada a la Plaça de Sant Jaume el diumenge, 4 d’abril del 2010.

 

La propera trobada a la Plaça de Sant Jaume per difondre l’ARBRE DE LES ASSEMBLEES iniciat per Lluís M. Xirinacs, serà el diumenge, 4 d’abril a les 11,30 h. Volem elaborar un cartell i hem obert una consulta per veure quina és la frase més adequada per a figurar-hi com a emblema. Hi ha hagut diverses aportacions. Aquí teniu un enllaç per als qui vulgueu fer la vostra:

 

http://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dHF5VnN0Ri1uVjhydGozc1lyeW41WVE6MA

 

Les propostes recollides fins ara a ja són a la llista.

 

TEXT PER A SER LLEGIT EL 4 D’ABRIL DE 2010 A LA PLAÇA DE SANT JAUME.

 

Les Assemblees incipients (Preassemblees). A cada nivell troncal: llar, casa, carrer, barri, etc., aquells que actuen com a promotors de democràcia no són, en tant que tals, l’Assemblea, però de moment, a falta de més gent madura, de més poble púber, de més públic, que tanmateix sempre cal que sigui convocat i reconvocat amb explicacions convincents i perseverança incansable, malgrat el desinterès i la falta de responsabilitat social fomentats pels sistemes vigents, ells poden esdevenir, de moment, una Preassemblea d’aquell territori i nivell, en tant que persones humanes compromeses col·lectivament. Si, al principi, en una comarca «x», només unes poques persones promouen l’Assemblea democràtica de la comarca en qüestió, elles soles, tot i que sigui lamentable, són ja una Preassemblea de la comarca, si volen ser-ne. I qui no col·labora, tot i que voti com a bon ciutadà, no perd els seus drets individuals, però perd els seus drets socials. Potser oblida que votar a unes eleccions polítiques cada quatre anys i, entretant, abandonar la Comunitat a mans exclusives dels polítics no són suficients per a una vera democràcia.

 

Prioritats d’acció. Teòricament caldria començar per ajudar a afermar els individus madurs de cada llar i promoure l’Assemblea de la Comunitat de convivència, de la llar. Un cop establerta aquesta, anar, amb les ja constituïdes Assemblees de llar, a constituir l’Assemblea del barri amb un representant per cada Comunitat de llar. I així successivament de baix a dalt. Un castell humà no es pot construir de dalt a baix. Però l’estat lamentable de les nostres societats i, potser pitjor, llur estat pseudocomunitari potser aconsellin, com a mal menor, de començar a actuar en qualsevol nivell de qualsevol territori, segons la pròpia situació i disposició, amb la plena consciència de les limitacions i perills que aquest oportunisme comporta. I sempre amb la preocupació prioritària d’anar sembrant llavors en els nivells inferiors inclosos l’individual de cada llar. En comptes de destruir l’edifici per fer-ne un de nou, sovint caldrà limitar-se a reparar l’edifici existent. Pot donar-se així democràcia en un nivell i no donar-se en el nivell immediat inferior en el qual, paradoxalment, el superior recolza. Per carregar un nivell superior qualsevol, cal una unió lliure, consensuada i contractual dels elements del nivell immediat inferior. La inversió de procediment genera, doncs, problemes, que cal vigilar. El fet de saltar-se nivells provoca disfuncions. No funciona bé, per exemple, que els municipis facin pactes directament amb el propi país o amb un altre país, per exemple perquè hi domina el mateix partit polític, tot saltant-se la comarca i la regió. Només la llarga, bona, lleial i lliure convivència de Comunitats del mateix nivell i àmbit pot arribar a produir una Comunitat ferma d’aquell àmbit i de nivell superior.

 

La impossible independència absoluta. En el model presentat, cada unitat superior depèn de les corresponents inferiors i no a la inversa. Quant més a la base més independència. Els individus en el nivell inferior i les comunitats d’un nivell determinat en unió superior lliure, consensuada i contractuada no perden per aquest fet llur independència, la comparteixen, practiquen una independència compartida voluntàriament –«junts anirem millor»–. Les unitats de dalt no poden fer caure les de baix. Encara que avui aquí sí. La viceversa no és certa. És un model contrari als sistemes actuals on les altures dominen i determinen despòticament les bases deshonrades moralment i espoliades econòmicament. Tanmateix, si teòricament tothom és lliure de no integrar-se en nivells superiors, si la figura de persona individual o col·lectiva lliure és perfectament legítima a qualsevol nivell, això només és fàcil de practicar en comunitats primitives o en unitats autosuficients. Altrament, cal pactar i consensuar. En una realitat tant complexa com l’actual és difícil l’autosuficiència. Som inextricablement interrelacionats. D’altra banda, avui encara és utòpic un castell unitari amb representació de totes les civilitzacions de la humanitat en pla de llibertat igualtat i fraternitat. Però fóra un fort testimoni l’existència de grans castells progressivament agermanats amb la plusvàlua econòmica, cultural i espiritual que generaria una simbiosi encertada.

 

Les dependències. Paternalisme i filialisme són dues actituds que es complementen. Es poden observar amb freqüència les inconfessables complicitats entre els oprimits i els opressors. Sovintegen individus i col·lectius immadurs que cerquen aixopluc en col·lectius d’ordre superior existents o en creen per tal d’arrecerar-s’hi, per estalviar-se de madurar. Així, fins i tot, sectes, ordes religiosos i grans Religions d’abast mundial. La realitat sana funciona al revés. El nivell inferior vetlla sol·lícitament per la maduració del nou nivell superior. El tracta, no com a un papà que el manté en la immaduresa, ans com un fill petit que cal aconduir cap a la majoria d’edat. Per exemple, una parella que s’estima té ja un fill nou nat, abans de procrear cap fill. És el matrimoni, la nova llar, un col·lectiu comunitari troncal que acaba de néixer, del qual encara no se’n pot viure, ans requereix tota mena d’atencions amoroses. És, doncs, comprensible que en els primers temps de la constitució d’una llar els seus components adults minvin en llurs compromisos socials, no és aburgesament, és feina de fonamentació social, molt necessària. I cal que sigui ben feta.

 

Fragment del document COMUNITAT HUMANA (1999).

Lluís M. Xirinacs i l’equip de la FUNDACIÓ RANDA, secció Logo Germanies.

Carrers i places
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços

Comments Off

Permalink

Mercat d’art en benefici de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs

MERCAT D’ART

en benefici de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

 

 

Art per Xirinacs, cartell exposicio

 

Logo Galeria Carme Sallent

Passatge Arcàdia, Balmes, número 179. Galeria Carmen Sallent.

 

Inauguració amb actuació musical i poètica.

El dissabte 13 de març a les 6 de la tarda.

El diumenge 14 al matí restarà obert de 10 a 14 hores.

Del 15 de març fins el 9 d’abril estarà obert de dilluns a divendres a les tardes de 17h a 19h45′.

 

Artistes participants:

 

Adolfo Martín, Àngels Cortina, Antoni Trepat, Assumpció Alegret, Anna Berenguer, Anne Balas, Brauli Tamarit, Carme Bejar, Carme Musset, Claret Casañas, Cristina Muntané, David de Moragas, Dolors Carmona, Encarna Escudero, Floreal Soriguera, Francesc Soler, Hermínia Esteva, Jaume Rodri, Joan Vinuesa, Josep M. Barcons, Josep M. Viladomat, Jordi Feliu, Isabel Torquemada, Lourdes Mojica, Magda Castell, Magda Padró, Manel Plana, M. Marta Guzzetti, Maria Nabarro, Mercè Abril, Mercè Lentijo, Mercè Panadell. Mireya-Beryl Sagalés, Montse Bigas, Montserrat Jornet, Neus Dalmau, Núria Alsina, Núria Domingo, Pere i Robert Manera, Ramon Soler, Rosa Brugulat, Rosa Permanyer, Roser Siurana, Xita Fornt.

 

Carrers i places
Imatges
General

Comments Off

Permalink