Paraules amb sentit per a l’11 de setembre del 2009

PARAULES AMB SENTIT

PER A L´11 DE SETEMBRE

 

He viscut esclau setanta cinc anys

en uns Països Catalans

ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)

des de fa segles.

He viscut lluitant contra aquesta esclavitud

tots els anys de la meva vida adulta.

Una nació esclava, com un individu esclau,

és una vergonya de la humanitat i de l’Univers.

Però una nació mai no serà lliure

si els seus fills no volen arriscar

llur vida en el seu alliberament i defensa.

Amics, accepteu-me

aquest final absolut victoriós

de la meva contesa,

per contrapuntar la covardia

dels nostres líders, massificadors del poble.

Avui la meva nació

esdevé sobirana absoluta en mi.

Ells han perdut un esclau.

Ella és una mica més lliure,

perquè jo sóc en vosaltres, amics!

ACTE DE SOBIRANIA de Lluís Maria Xirinacs i Damians.

És el moment. Pot ser el moment, si ho volem.

 

Tenim la porta oberta per aconseguir la nostra independència d’una vegada per totes.

Tenim el llegat d’un català universal a les nostres mans, a les mans del poble i carai, l’hauríem de fer servir, no?

Tenim la responsabilitat còsmica de transcendir les nostres vides, les nostres pors i lliurar-nos al desconegut, a allò que no cal ni parlar-ne, oi?

 

Creure, estimar i organitzar-nos mitjançant assemblees des de la llar fins a les Nacions Unides… Ho ha deixat tot escrit. En teniu alguns exemples aquí a la paradeta del Fossar.

Però o tots o cap! D’això va… O tots o cap! Aquesta és la gran contesa. Catalans nascuts aquí i catalans vinguts de fora.

 

En Lluís Maria ens diu que només amb la Força del poble organitzat demòticament ho aconseguirem i només amb l´Esperit, sense violència, sense manipulacions egoiques. Però amb Força, amb la força que ens caracteritza com a poble, com a nació. Lliure.

Hem de ser capaços de dur a la pràctica les nostres idees i de deixar-nos de romanços que només fan que vagi passant el temps, que els polítics vagin fent i que cada vegada ens sentim més traïts, més allunyats de tot plegat. Són ells qui ens han d’escoltar a nosaltres.

No hem de romandre covards, no hem d’esperar que siguin els nostres petits que ho aconsegueixin, podem ser nosaltres, aquí i ara, sense pressa i amb consciència. Individus que formin col·lectius responsables, compromesos, desperts i actius per a la Independència: Nosaltres.

Ara és el moment de deixar pas a la nostra vera humanitat, en el seu sentit més pur: diàleg, consens, respecte, afecte, comprensió, alegria, Comunitat, connexió, organització col·lectiva és igual a… Independència.

En Xirinacs ens ha deixat els plànols del coet per arribar a la lluna.

I aparentment febles i ignorants… Som una nació lliure, som individus lliures i som Llum, ho podem fer. Visca la terra, Visca Lluís Maria Xirinacs, Visca el Poble lliure i Visca els Països Catalans lliures!

Amunt el cor catalans!

 

Mireya-Beryl.

Fossar de les Moreres-Passeig del Born, Barcelona, Països Catalans, 11 de setembre de 2009.

 

El discurs es pot veure i escoltar en el video de You Tube disponible a l’adreça:

http://www.youtube.com/watch?v=uztBuXvTgpI

La Mireya al Fossar, numero 1

La Mireya al Fossar, numero 2