Més que una il·lusio, de Joan Sala Vila

Més que una il·lusió, la independència

 

L’onze de setembre és una fita en el camí que cal anar fent per arribar al destí. La meta a assolir cada dia és més lluminosa malgrat les foscors que des de la política i dissortadament també des de la religió es produeixen per impedir la caminada. Sortosament ningú, ni el govern de l’estat, ni la confederació episcopal espanyola, ni els partits polítics estatals tenen cap poder en el pensament lliure. De la Vega pot afirmar que la carta magna no empara ni autodeterminació, ni la independència, la falange pot clamar que la consulta d‘Arenys és inconstitucional, un acte de l’església pot demanar el boicot als productes catalans però ningú pot prohibir al meu cervell defensar la idea de la independència, afirmar que la consulta d’Arenys és legal i que els productes catalans contribueixen a la convivència universal. És curiós que els tres estaments citats actuïn contra una realitat que és natural, i la llei natural, ho dic als catòlics i als seus dirigents, l’ha posada Déu. El creixeu i multipliqueu-vos Déu l’adreçà a tota la humanitat, no a una part com fan les institucions citades. No fa falta ser religiós per adonar-se dels drets derivats de la llei natural, lleis que amb les actuacions citades són trepitjades basant-se en unes altres lleis positives que no obliguen a tota la humanitat perquè van destinades a sectors determinats. No és gens estrany que quan Lluís Maria Xirinacs defensava els drets naturals de Catalunya, basat també en l’origen diví dels mateixos, la política conservadora i ultra (també ho pot ser el comunisme i el socialisme) el tractessin d’il·lús i boig. Mai aquests sectors es van dedicar a analitzar el fons de la seva filosofia i sí a desvirtuar les seves opinions. Les paraules tenen el seu sentit i sentir-se enemic no significa odiar-lo. És una lliçó evangèlica. Jesús en el sermó de la muntanya va dir: «Estimeu els vostres enemics i pregueu pels vostres perseguidors» (Mateu V,44). És llastimós: El bisbe que presidia l’acte només va contestar que Mercadona és valenciana al conferenciant que recomanava no comprar productes catalans. Des de la fe, des de la llei natural, tinc tot el dret de defensar la independència de Catalunya. Un altre argument: el fruits que recull Catalunya gràcies al conreadors espanyols demana a crits uns conreadors que estimin la terra. Ara i avui la independència de Catalunya és més que una il·lusió.

JOAN SALA VILA.