Setembre 14th, 2009

Més que una il·lusio, de Joan Sala Vila

Més que una il·lusió, la independència

 

L’onze de setembre és una fita en el camí que cal anar fent per arribar al destí. La meta a assolir cada dia és més lluminosa malgrat les foscors que des de la política i dissortadament també des de la religió es produeixen per impedir la caminada. Sortosament ningú, ni el govern de l’estat, ni la confederació episcopal espanyola, ni els partits polítics estatals tenen cap poder en el pensament lliure. De la Vega pot afirmar que la carta magna no empara ni autodeterminació, ni la independència, la falange pot clamar que la consulta d‘Arenys és inconstitucional, un acte de l’església pot demanar el boicot als productes catalans però ningú pot prohibir al meu cervell defensar la idea de la independència, afirmar que la consulta d’Arenys és legal i que els productes catalans contribueixen a la convivència universal. És curiós que els tres estaments citats actuïn contra una realitat que és natural, i la llei natural, ho dic als catòlics i als seus dirigents, l’ha posada Déu. El creixeu i multipliqueu-vos Déu l’adreçà a tota la humanitat, no a una part com fan les institucions citades. No fa falta ser religiós per adonar-se dels drets derivats de la llei natural, lleis que amb les actuacions citades són trepitjades basant-se en unes altres lleis positives que no obliguen a tota la humanitat perquè van destinades a sectors determinats. No és gens estrany que quan Lluís Maria Xirinacs defensava els drets naturals de Catalunya, basat també en l’origen diví dels mateixos, la política conservadora i ultra (també ho pot ser el comunisme i el socialisme) el tractessin d’il·lús i boig. Mai aquests sectors es van dedicar a analitzar el fons de la seva filosofia i sí a desvirtuar les seves opinions. Les paraules tenen el seu sentit i sentir-se enemic no significa odiar-lo. És una lliçó evangèlica. Jesús en el sermó de la muntanya va dir: «Estimeu els vostres enemics i pregueu pels vostres perseguidors» (Mateu V,44). És llastimós: El bisbe que presidia l’acte només va contestar que Mercadona és valenciana al conferenciant que recomanava no comprar productes catalans. Des de la fe, des de la llei natural, tinc tot el dret de defensar la independència de Catalunya. Un altre argument: el fruits que recull Catalunya gràcies al conreadors espanyols demana a crits uns conreadors que estimin la terra. Ara i avui la independència de Catalunya és més que una il·lusió.

JOAN SALA VILA.

Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink

Paraules amb sentit per a l’11 de setembre del 2009

PARAULES AMB SENTIT

PER A L´11 DE SETEMBRE

 

He viscut esclau setanta cinc anys

en uns Països Catalans

ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)

des de fa segles.

He viscut lluitant contra aquesta esclavitud

tots els anys de la meva vida adulta.

Una nació esclava, com un individu esclau,

és una vergonya de la humanitat i de l’Univers.

Però una nació mai no serà lliure

si els seus fills no volen arriscar

llur vida en el seu alliberament i defensa.

Amics, accepteu-me

aquest final absolut victoriós

de la meva contesa,

per contrapuntar la covardia

dels nostres líders, massificadors del poble.

Avui la meva nació

esdevé sobirana absoluta en mi.

Ells han perdut un esclau.

Ella és una mica més lliure,

perquè jo sóc en vosaltres, amics!

ACTE DE SOBIRANIA de Lluís Maria Xirinacs i Damians.

És el moment. Pot ser el moment, si ho volem.

 

Tenim la porta oberta per aconseguir la nostra independència d’una vegada per totes.

Tenim el llegat d’un català universal a les nostres mans, a les mans del poble i carai, l’hauríem de fer servir, no?

Tenim la responsabilitat còsmica de transcendir les nostres vides, les nostres pors i lliurar-nos al desconegut, a allò que no cal ni parlar-ne, oi?

 

Creure, estimar i organitzar-nos mitjançant assemblees des de la llar fins a les Nacions Unides… Ho ha deixat tot escrit. En teniu alguns exemples aquí a la paradeta del Fossar.

Però o tots o cap! D’això va… O tots o cap! Aquesta és la gran contesa. Catalans nascuts aquí i catalans vinguts de fora.

 

En Lluís Maria ens diu que només amb la Força del poble organitzat demòticament ho aconseguirem i només amb l´Esperit, sense violència, sense manipulacions egoiques. Però amb Força, amb la força que ens caracteritza com a poble, com a nació. Lliure.

Hem de ser capaços de dur a la pràctica les nostres idees i de deixar-nos de romanços que només fan que vagi passant el temps, que els polítics vagin fent i que cada vegada ens sentim més traïts, més allunyats de tot plegat. Són ells qui ens han d’escoltar a nosaltres.

No hem de romandre covards, no hem d’esperar que siguin els nostres petits que ho aconsegueixin, podem ser nosaltres, aquí i ara, sense pressa i amb consciència. Individus que formin col·lectius responsables, compromesos, desperts i actius per a la Independència: Nosaltres.

Ara és el moment de deixar pas a la nostra vera humanitat, en el seu sentit més pur: diàleg, consens, respecte, afecte, comprensió, alegria, Comunitat, connexió, organització col·lectiva és igual a… Independència.

En Xirinacs ens ha deixat els plànols del coet per arribar a la lluna.

I aparentment febles i ignorants… Som una nació lliure, som individus lliures i som Llum, ho podem fer. Visca la terra, Visca Lluís Maria Xirinacs, Visca el Poble lliure i Visca els Països Catalans lliures!

Amunt el cor catalans!

 

Mireya-Beryl.

Fossar de les Moreres-Passeig del Born, Barcelona, Països Catalans, 11 de setembre de 2009.

 

El discurs es pot veure i escoltar en el video de You Tube disponible a l’adreça:

http://www.youtube.com/watch?v=uztBuXvTgpI

La Mireya al Fossar, numero 1

La Mireya al Fossar, numero 2

Poemes
Imatges
Vídeos
Escrits (diversos autors)
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")
Enllaços

Comments Off

Permalink