De la memòria a la reflexió (i 3) (El Periódico)

• Última entrega de reflexions de protagonistes de la manifestació per l’amnistia de l’1 de febrer del 1976 sobre la recreació feta en l’homenatge a Lluís Maria Xirinacs

Última entrega de reflexions sobre la recreació que es va realitzar durant l’homenatge a Lluís Maria Xirinacs de la manifestació per l’amnistia de l’1 de febrer de 1976 a Barcelona. El muntatge, dirigit per l’actor Joel Joan al Palau de la Música, va ometre el lema (Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia) i els convocants de la protesta (la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona), en què el mossèn va ser apallissat per la policia, i la va transformar en un acte per la independència.

1. ¿Quins objectius i lemes recorda de les grans manifestacions de l’1 i 8 de febrer de 1976 a Barcelona?

2. ¿Quina reflexió li suscita la recreació d’aquella famosa protesta antifranquista com a marxa independentista feta en l’acte d’homenatge a Lluís Maria Xirinacs al Palau de la Música?

ARCADI OLIVERES(63)
PRESIDENT JUSTÍCIA I PAU
Xirinacs no només era independentista

1. No hi vaig participar perquè aleshores era a l’Amèrica Llatina. Però me’n vaig assabentar i em va fer molta ràbia per no haver-hi pogut assistir.

2. Recrear aquella manifestació és bo perquè les coses no han anat com a molts ens hauria agradat i esperàvem de la transició política. Jo vaig aplaudir i vaig cridar “Independència” al final de l’acte de Xirinacs, però el regust que m’ha quedat és que no es pot reduir Xirinacs a la seva faceta d’independentista. Era més que això; sobretot, era una figura de la no-violència.

CARLES PRIETO
EXPRESIDENT DE LA FAVB (65)
Se la van apropiar sense viure-la

1. D’acord amb l’Assemblea de Catalunya, jo vaig redactar la carta que el llavors president de la FAVB, Joan Frias, va firmar amb 160 persones més sol.licitant permís al Govern Civil per a la marxa. Frias, que era de dretes, va despatxar amb Rodolfo Martín Villa, que li va dir: “Firmi i no es preocupi”. Frias va morir dies després i vam negociar un permís que al final no va arribar.

2. En l’homenatge a Xirinacs hi va haver qui es va apropiar una manifestació que molta gent coneix per referència gràfica, però que no va viure.

MURIEL CASALS
ECONOMISTA (63)
Una recreació no és una fotografia

1. Va ser una de les últimes vegades que vaig tenir por de la policia. Jo estava llavors al PSUC. L’Estatut era el que tocava reclamar perquè suposava recuperar la legalitat anterior a la guerra civil, però existia un sentiment reprimit.

2. És normal que cada generació vulgui explicar el passat, però no ho pot fer segons els seus interessos. Es tractava d’una recreació; no era una fotografia. Segurament hi havia una intenció darrere, però també hi ha intenció quan es vol magnificar aquest fet a partir d’enquestes.

PEP MIRÓ
EXPRESIDENT DE LA FAVB (73)
Hi havia interessos molt concrets

1. Vam organitzar concentracions en cada barri de la ciutat per dirigir-nos a peu fins a la confluència del passeig de Sant Joan amb l’avinguda Diagonal. Ens vam manifestar per la llibertat, l’amnistia i l’Estatut. Jo no vaig poder estar gaire temps a la marxa perquè vaig haver d’acompanyar a l’Hospital Clínic un jove de Girona que va resultar ferit.

2. Està molt clar que en l’acte d’homenatge a Xirinacs al Palau de la Música es va utilitzar aquella manifestació de l’1 de febrer de 1976 per a uns interessos molt concrets.

XAVIER VINADER
PERIODISTA (61)
Mirada barretinera i patufetista

1. Com a reporter de la revista El mundo, vaig seguir les dues manifestacions, amb el fotògraf Paco Elvira. Feia molt poc que havia mort Franco i l’objectiu d’aquella moguda va ser l’amnistia dels presos polítics i un Estat democràtic.

2. En l’acte de Xirinacs hi va haver una mirada esbiaixada, barretinera i patufetista dels fets. Encara que no hi hagi mala intenció, no hi pot haver un revisionisme unilateral d’un fet històric. El carrer, llavors, no pretenia la independència, sinó respirar aires de llibertat i sortir de la dictadura.

http://www.elperiodico.cat/