De la memòria a la reflexió (2) (El Periódico)

• Més protagonistes de la manifestació per l’amnistia de l’1 de febrer de 1976 reflexionen sobre la recreació que se’n va fer durant l’homenatge a Lluís Maria Xirinacs
1. ¿Quins objectius i lemes recorda de les grans manifestacions de l’1 i 8 de febrer de 1976 a Barcelona?

2. ¿Quina reflexió li suscita la recreació d’aquella famosa protesta antifranquista com a marxa independentista feta en l’acte d’homenatge a Lluís Maria Xirinacs al Palau de la Música?

CONSELLER DE CULTURA (53)
JOAN M. TRESSERRAS
Una aproximació molt ajustada

1. La participació era molt transversal i la qüestió social i la nacional anaven de la mà. I l’independentisme hi va prendre part. Juntament amb les consignes de l’Assemblea de Catalunya, n’hi havia altres que reivindicàvem el socialisme i la independència.
2. Aquells episodis admeten moltes aproximacions, tantes com sensibilitats hi estaven presents. La meva, llavors, era intentar connectar l’esquerra i l’independentisme. Vaig veure la recreació al Palau i em va semblar molt ajustada al meu record d’aquells dies.

SÍNDIC DE GREUGES (63)
RAFAEL RIBÓ
Error d’interpretaci
ó

1. Aquella manifestació la va convocar el moviment veïnal per l’amnistia i jo hi vaig participar en primera fila. Hi va haver una càrrega policial i vaig acabar amb un fort cop en un genoll per una pilota de goma de la policia. Tenia 31 anys.
2. La recreació que es va fer al Palau de la Música va ser una interpretació errònia sobre un esdeveniment que tenia un abast divers entre la gent que es mobilitzava contra la dictadura i que es basava en l’ampli pluralisme sociopolític que comportava l’Assemblea de Catalunya.

ADVOCADA (63)
MAGDA ORANICH
L’objectiu de l’acte estava molt clar

1. Tenia 30 anys i era fundadora de l’Assemblea. A la mani hi vaig dur els meus dos fills de 5 i 7 anys, però els grisos van repartir tant que a la segona hi vaig anar sense ells. Va ser una explosió de llibertat i ja hi havia una mica menys de por.
2. A les manis hi van anar independentistes, però no van ser manis independentistes. Qui digui això és que no va ser allà o no coneix la realitat, tot i que no ho critico. L’objectiu era el mateix que el de l’Onze de Setembre d’aquell any i del següent: Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia.

EXVICEPRESIDENT FAVB (69)
JOSEP XARLES
Reduccionisme independentista

1. Era una manifestació per l’amnistia. La meva dona i jo hi vam anar acompanyant mossèn Vidal i gent de Sants amb una senyera. Estàvem a primera fila, a prop de Xirinacs. Ell ens va convèncer que no ens moguéssim, però quan van començar a ploure cops de porra, em vaig aixecar i vaig començar a córrer.
2. Aquella va ser una manifestació de molta gent i recrear-la amb una estelada com a bandera protagonista és molt reduccionista. Encara que hi hagués independentistes, no predominava aquest sentiment.

HISTORIADOR (65)
JAUME SOBREQUÉS
Una realitat interessada i parcial

1. No recordo si hi vaig participar ni el motiu precís de la convocatòria, però sí que recordo que tenia un caràcter molt més general. Es reivindicava tot: l’amnistia, les llibertats i el retorn de l’autonomia. No ho puc afirmar categòricament, però no crec que tingués únicament una motivació independentista.
2. La recreació és una expressió interessada i parcial de la realitat. Es reivindicaven moltes coses a la vegada. Segurament hi havia grups que demanaven la independència, però crec que eren minoritaris.

http://www.elperiodico.cat/