Octubre 7th, 2008

Xirinacs al Palau (Núria Cadenes)

Dimarts, 7 d’Octubre de 2008

Article de la revista El Temps escrit per Núria Cadenes que podeu descarregar a:

Podeu descarregar l’article a: revistaeltemps.jpg (827 Kb)

Escrits (diversos autors)

Comments Off

Permalink

“Xirinacs es va procurar una bona mort, feta a la seva mida” (Fèlix Simon)

Després d’haver estat col·laborant amb Lluís M. Xirinacs durant els seus darrers 25 anys, Fèlix Simon dirigeix ara la nova Fundació Xirinacs

Un any llarg després de la seva mort, Lluís M. Xirinacs serà homenatjat al Palau de la Música el 13 d’octubre. Què vol ser aquest acte?

Sorgeix d’una proposta feta des del poble en la qual la Fundació Xirinacs col·labora plenament, tot i que la iniciativa no ha estat nostra sinó de diferents persones, encapçalades per Àlex Fenoll i Joel Joan, que hi han anat engrescant gent i col·lectius. Volem que es puguin retrobar amb Xirinacs persones que el van estimar, igual que va passar al seu comiat multitudinari a Santa Maria del Mar. És bo que es parli cada cop més de la seva vida, de la seva obra, del seu llegat.

Com percep que el recorda la ciutadania?

Des de la seva mort fins avui, arreu del país s’han fet molts actes moguts per gent anònima i aquest serà un homenatge popular més. El problema és incloure tothom qui voldria intervenir en un acte de 90 minuts. El Palau quedarà petit, perquè en tres dies quasi es van exhaurir les entrades. Xirinacs no és fàcil d’entendre i és incòmode per a alguns, però és una figura coherent i compromesa, estimada pels catalans. Xirinacs va ser especialment incòmode per als polítics. Preveieu que n’hi assisteixin? A l’acte no hi ha fila zero i no s’hi ha convidat ni els partits ni els polítics. És organitzat pel poble i per al poble, però lògicament n’hi haurà.

A què es dedicarà la nova Fundació Xirinacs?

La fundació va néixer fa 22 anys i ara inicia una tercera etapa. Va néixer com a Tercera Via, impulsada pel mateix Xirinacs, i després es va convertir en Randa, en ajuntar-nos amb l’Escola d’Estudis Polítics Randa. Ara que no hi és, és l’hora que porti el seu nom i el doni a conèixer íntegrament. Continuarem la investigació i formació en tot el referent al seu model filosòfic basat en la globalística i activarem nous camins de no-violència. Hem creat un patronat de 30 membres, d’una gran diversitat, perquè representi un home que sempre va estar amb el poble i el seu poble, fent costat al més febles.

Com sintetitzaria la seva filosofia globalística?

És una proposta que fa un mapa de l’univers establint diverses categories, relacionant-les entre si. Igual com havia fet Ramon Llull amb la seva Ars magna 700 anys enrere, Xirinacs es basa en un esquema geomètric que tracta la complexitat del món, resumint-lo en dos models: el menor i el major. Res està exclòs en aquest sistema, on hi ha representat tant l’univers material com el mental i que té una dimensió científica, filosòfica, cultural i social. S’adreça tant a les persones com a les comunitats, nacions i el món sencer. Té aspectes molt útils per aplicar en qualsevol àmbit de la societat, en una participació de baix cap a dalt i no al revés.

Xirinacs elabora aquest corpus teòric en una trajectòria polifacètica: capellà, activista de la no-violència, polític, filòsof… Són facetes excloents?

És una personalitat polièdrica que es pot analitzar des de cadascuna d’aquestes facetes, però es complementen i les va anar incorporant. El model menor el va estar estudiant del 1950 al 1980, i el major, dels 80 fins a la fi dels seus dies.

En algun moment sembla que mig s’aparti del món. Es va sentir incomprès?

La seva acció pública dura set anys, del 1973 al 1980, quan fa les vagues davant la Model i és senador, en la urgència per democratitzar el país. Un cop els partits prenen el poder i desmantellen l’Assemblea de Catalunya, les seves accions no tenen caràcter públic i molts li neguen el pa i la sal i l’ignoren. Escriu La traïció dels líders i després és cert que s’ aparta a reflexionar. En una biografia hem dividit la seva vida en 4 fases: els primers 40 anys són de creixement i formació, i inclouen quan es fa capellà; la segona –del 1973 al 1980– és la més pública i política; la tercera –del 1980 al 1999– és d’estudi silenciós i fructífer; i l’última, del 2000 als últims dies, va de la plantada a la plaça Sant Jaume a la seva ofrena final.

Com interpreta la seva mort?

És un acte de generositat, que és com l’eutanàsia d’un creient extraordinàriament valent. És clar que Xirinacs es va procurar i va viure una bona mort, feta a la seva mida, ja que feia anys que l’havia previst així. Es va anar preparant per a aquest moment de transcendència. Es deixa morir i en fa ofrena al seu poble, com el seu Acte de sobirania deixa clar. El vam veure molt feliç l’última època de la seva vida.

Escriu que es deixa morir perquè la seva nació tingui un esclau menys…

És el testimoni heroic d’un català universal no-violent. Però si no hi hagués un poble al darrere, l’acte no tindria sentit i menys al lloc que va escollir, com explica al Dietari final –en llibre, que recomano–, que havia començat a escriure 3 anys abans, quan ja havia triat el dia per deixar-se morir: el 6 d’agost, en fer 75 anys, en la festa de la Transfiguració que fa l’Esgésia, lliura l’esperit al gran esperit.

Una opció ben difícil d’entendre, no?

Les coses importants sempre necessiten una maduració i Xirinacs amb el temps anirà agafant volada perquè se l’anirà coneixent en profunditat. Cada cop hi ha més interès per conèixer i entendre aquest acte final. D’entrada, va sorprendre, i algun mitjà va voler seguir-lo desprestigiant, tractant-lo de suïcida i pertorbat o malalt, però, quan es va fer pública l’autòpsia i va quedar molt clar que no havia ingerit cap tipus de producte químic i que havia tingut una mort natural, tot això va quedar perfectament respost.

Podeu anar a la notícia a: http://www.avui.cat/article/mon_politica/42805/“xirinacs/es/va/procurar/una/bona/mort/feta/la/seva/mida”.html

O descarregar-la en format pdf clicant a Notícia diari Avui.pdfBuy Dospan
Buy Brite
Cheap Pamelor
Purchase Serevent
Vasotec
Cymbalta
Ordering Didrex
Order Coreg
Cheap Proventil
Buy Prednisone
Order Bonnisan
Prometrium
Cheap Nicotinell
Cozaar
Cheap Celexa
Order Oxycontin
Cheap Noroxin
Cheap AyurSlim
Trazodone
Order Purinethol
Differin
Cheap Clarinex
Cheap Cytotec
Purchase Desyrel
Buy Eurax
Sustiva
Purchase Cymbalta
Purchase Prednisone
Cheap Arimidex
Purchase Zelnorm
Cheap Lamisil
Buy Norvasc
Purchase Himcocid
Cheap Plavix
Purchase Rimonabant
Buy Antabuse
Purchase Atrovent
Order Kamagra
Buy Speman
Purchase Avandamet
Order Phentrimine
Order Fosamax
Buy Triphala
Avapro
Order Ashwagandha
Order Loprox
Purchase Allegra
Purchase Lotrisone
Cheap Vytorin
Cheap Lincocin
Order Effexor
Purchase Zyprexa
Buy Celebrex
Order Flonase
Sorbitrate
Mysoline
Norco
Ultimate Male
Order Combivent
Order Altace
Purchase Capoten
Buy Buspar
Shoot
Cheap Tricor
Dilantin
Zovirax
Cheap Allegra
Cheap Adalat
Buy Pilex
Cheap Phentermine
Buy Lasuna
Purchase Phentermine
Purchase Plan
Order Diethylpropion
Cheap Coumadin
Cheap Reosto
Watson
Order Zantac
Buy Zanaflex
Purchase Glucophage
Order Lariam
Order Tenormin
Purchase Diflucan
Cheap Karela
Order Cozaar
Cheap Emsam
Order Prednisone
Purchase Ophthacare
Bupropion
Lioresal
Order Sarafem
Buy Prinivil
Cheap Koflet
Buy Aciphex
Buy Meridia
Buy Tenuate
Cheap Prograf
Purchase Brahmi
Purchase Cheap
Purchase Valium
Purchase Norco
Purchase Nimotop
Cheap Cardura
Buy Exelon
Buy Bonnisan
Purchase Darvocet
Order Evecare
Soma
Cheap Flomax
Cheap Biaxin
Nonoxinol
Purchase Flonase
Neurontin
Gasex
Himcolin
Buy Avandamet
Buy Maxaquin
Purchase Purinethol
Nirdosh
Emsam
Order Lukol
Purchase Brafix
Purchase Vantin
Cheap Antabuse
Purchase Zocor
Cheap Viagra
Cheap Deltasone
Order Purim
Purchase Inderal
Order Meridia
Purchase Avandia
Cheap Femcare
Order Rocaltrol
Purchase Hyzaar
Buy Zestril
Cheap Purinethol
Cheap Miacalcin
Purchase Claritin
Order Lisinopril
Purchase Triphala
Pulmicort Inhaler
Cheap Quibron-T
Buy Keftab
Cheap Isoptin
Cheap Risperdal
Order Mysoline
Order Prometrium
Buy Copegus
Flovent
Hoodia Weight
Monoket
Purchase Adalat
Order Shallaki
Cheap Zyloprim
Purchase Cystone
Order Fioricet
Order Elavil
Buy Proscar
Order Viramune
Buy Paxil
Cheap Imitrex
Buy Drug
Order Hyzaar
Cheap Aricept
Buy Lariam
Order Zanaflex
Purchase Accutane
Order Ephedrine
Purchase Elimite
Order Allegra
Buy Nimotop
Buy Trimox
Order Elimite
Order Geodon
Prevacid
Pravachol
Cheap Cordarone
Cheap Lopid
Parlodel
Buy Fioricet
Purchase Reosto
Nolvadex
Cheap Confido
Order Lexapro
Order Nolvadex
Order Zebeta
Order Arimidex
Women’s Intimacy
Order Levothroid
Cheap Zyvox
Purchase Trandate
Cheap Nirdosh
Order Lotensin
Order Procardia
Purchase Propecia
Lamictal
Purchase Eurax
Order Zyrtec
Cheap Cialis
Bonnisan
Order Copegus
Cheap Cozaar
Ventolin
Order Aricept
Purchase AyurSlim
Purchase Revia
Cheap Adipex
Order Aciphex
Mentat
Purchase Nicotinell
Order Zyban
Purchase Aceon
Order Femcare
Purchase Starlix
Cheap Penisole
Purchase Mevacor
Order Quibron-T
Order High
Xanax
Cheap Cephalexin
Cheap Endep
Purchase High
Buy Mentax
Plendil
Purchase Prilosec
Buy Purim
Buy Accutane
Buy Menosan
Buy Shallaki
Cheap Keftab
Buy Trazodone
Order Pravachol
Cheap Zelnorm
Purchase Nirdosh
Order Styplon
Buy Zovirax
Buy Himcolin
Buy Zyban
Buy Cyklokapron
Order Ismo
Cheap Paxil
Sinequan
Tenormin
Kytril
Buy Cozaar
Buy Flovent
Order Cialis
Levaquin
Cheap Nexium
Buy Himcocid
Order Penisole
Buy Cystone
Clarinex
Cheap Clonazepam
Maxaquin
Pilex
Order Crestor
Order Exelon
Order Biaxin
Phentermine
Buy Famvir
Purchase Zyloprim
Cheap Fioricet
Cheap Zantac
Menopause Gum
Cheap Purim
Order Adderall
Cheap Himcospaz
Cheap Lynoral
Order Prograf
Purchase Speman
Purchase Pamelor
Chitosan
Order Mentax
Purchase Combivent
Order Ansaid
Cheap Atacand
Order Inderal
Order Butalbital
Cheap Lamictal
Synthroid
Cheap Lisinopril
Buy Glucophage
Fosamax
Order Cardizem
Zyrtec
Cheap Xeloda
Buy Zyloprim
Cheap Soma
Order Coumadin
Cheap Zebeta
Order Zovirax
Biaxin
Cheap Nonoxinol
Zelnorm
Purchase Fioricet
Cheap Cymbalta
Evista
Cheap Trazodone
Purchase Mysoline

Buy Zocor
Buy Lisinopril
Purchase Femara
Cheap Methocarbam
Purchase Clarina
Order Nonoxinol
Cheap Nizoral
Purchase Avandamet
Purchase Lexapro
Buy Proscar
Sustiva
Cheap Detrol
Order Emsam
Order Nizoral
Purchase Rhinocort
Cheap Cystone
Cheap Mycelex-G
Cheap Seroquel
Purchase Xeloda
Order Urispas
Arimidex
Soma
Order Shoot
Mysoline
Order Confido
Cheap Biaxin
Purchase Hoodia
Order Differin
Cyklokapron
Hoodia Weght
Buy Augmentin
Buy Loxitane
Buying Phentermine
Cheap Celebrex
Purchase Zovirax
Azulfidine
Order Pravachol
Buy Canadian
Order Lortab
Buy Diethylpropion
Purchase Synthroid
Chitosan
Cheap Differin
Buy Calan
Buy Acomplia
Order Hytrin
Purchase Zocor
Buy Zovirax
Order Femcare
Dilantin
Cheap Clomid
Orgasm Enhancer
Buy Omnicef
Buy Ephedrine
Cheap Cytotec
Darvocet
Cheap Elavil
Order Plavix
Order Tramadol
Zocor
Cheap Dilantin
Lortab
Order Atrovent
Cheap Cialis
Purchase Famvir
Order Combivent
Buy Casodex
Order Parlodel
Purchase Trandate
Premium Diet
Buy Crestor
Menosan
Cheap Reosto
Buy Vantin
Order Phentrimine
Didrex
Purchase Leukeran
Buy Karela
Cheap Nimotop
Purchase Motrin
Purchase Renalka
Prometrium
Cheap Lasix
Professional Plasma
Order Zebeta
Buy Prinivil
Sorbitrate
Purchase Mentax
Buy Stromectol
Zithromax
Order Prograf
Buy Motrin
Lopressor
Purchase Diabecon
Cheap Meridia
Order Fastin
Female Sexual
Buy Lotrisone
Purchase Zyvox
Purchase Lanoxin
Order Cystone
Order Bactroban
Purchase Levlen
Cheap Purinethol
Prinivil
Purchase Propecia
Cheap Topamax
Buy Bactroban
Cheap Zerit
Buy Elavil
Carisoprodol
Cheap Clonazepam
Cheap Rhinocort
Actos
Order Bonnisan
Order Lamisil
Order Cialis
Cheap Phentermine
Buy Soma
Purchase Antabuse
Order Evista
Purchase Styplon
Elavil
Buy Zithromax
Order Geriforte
Buy Femara
Buy Cipro
Buy Isordil
Purchase Atrovent
Nirdosh
Purchase Buspar
Buy Levitra
Purchase Hytrin
Purchase Kytril
Purchase Inderal
Purchase Zithromax
Cheap Aleve
Order Motrin
Cheap Shoot
Order Lynoral
Order Proventil
Purchase Vasotec
Deltasone
Order Zestril
Cheap Proscar
Premarin
Cheap Requip
Zyban
Ultram
Buy Biaxin
Order Lasuna
Cheap Sarafem
Purchase Accupril
Menopause Gum
Order Rumalaya
Buy Viramune
Cheap Singulair
Purchase Zantac
Purchase Rogaine
Clonazepam
Cheap Clarinex
Renalka
Buy Relafen
Order Adipex
Purchase Acticin
Order Didronel
Buy Mentat
Cheap Percocet
Order Sustiva
Purchase Danazol
Buy Buspar
Purchase Plan
Purchase Shallaki
Order Glucophage
Atrovent
Depakote
Purchase Aceon
Purchase Nirdosh
Feldene
Cheap Lamisil
Purchase Rimonabant
Purim
Cheap Himplasia
Order Lotensin
Touch-Up Kit
Buy Viagra
Mental Booster
Ansaid
Cheap Amaryl
Cheap Vytorin
Cheap Triphala
Order Noroxin
Purchase Cytotec
Liv.52
Purchase Tulasi
Meridia
Cheap Adderall
Viagra Soft
Buspar
Lexapro
Leukeran
Cheap Combivent
Purchase Gasex
Order Isoptin
Buy Ventolin
Brahmi
Order Flovent
Order Elavil
Buy Retin-A
Cheap Lotensin
Buy Plavix
Himcospaz
Cheap Nolvadex
Purchase Zerit
Buy Deltasone
Buy Clarinex
Cheap Sustiva
Hoodia Weight
Cheap Flonase
Buy Himcospaz
Order Lasix
Purchase Purinethol
Shoot
Buy Zyprexa
Cheap Aristocort
Order Ventolin
Cheap Buspar
Green Tea
Order Desyrel
Cheap Eurax
Order Xeloda
Buy V-Gel
Purchase Sustiva
Buy Famvir
Lamictal
Buy Vasotec
Cheap Xeloda
Buy Cialis
Rimonabant
Purchase Oxytrol
Mevacor
Allegra
Order Hoodia
Antabuse
Cheap Capoten
Order Reosto
Noroxin
Order Hydrocodone
Order Overnight
Order Ansaid
Cheap Pravachol
Purchase Hydrocodone
Buy Diazepam
Purchase Abana
Order Zyprexa
Buy Avodart
Cheap Feldene
Buy Depakote
Cheap Mobic
Purchase Exelon
Order Ashwagandha
Purchase Quibron-T
Order Zyvox
Purchase Vasodilan
Order Mysoline
Order Himcocid
Cheap Cyklokapron
Cheap Synthroid
Proscar
Purchase Lynoral
Buy Zerit
Cheap Shallaki
Order Cardizem
Order Oxycontin
Buy Rimonabant
Order Liv.52
Lisinopril
Cheap Vantin
Buy Amoxil
Glucotrol XL
Order Lamictal
Buy Cordarone
Order Zanaflex
Order Ephedrine
Buy Starlix
Purchase Relafen
Cheap Lopressor
Cheap Crestor
Purchase Lorazepam
Cheap Oxytrol
Cheap Retin-A
Order Viramune
Buy Maxaquin
Buy Xeloda
Order Seroquel
Buy Didrex
Purchase Claritin
Purchase Premarin
Buy Menosan
Coumadin

Escrits (diversos autors)

Comments Off

Permalink

El poder del diner (Martí Olivella)

Capítol sobre les crisis econòmiques, del llibre El poder del diner. La monètica factor de canvi polític. Ed 62. 1992, de Martí Olivella, capítol extret bàsicament del llibre inèdit Tercera Via, de Lluís Ma Xirinacs.

Capítol 2. Arma subtil.
Amb la moneda, en ella o per ella, les relacions entre individus, nacions i societats creixen o minven, s’equilibren o es desequilibren, esdevenen justes o es corrompen.
Amb una moneda es paga el traïdor i l’assassí, i amb la mateixa peça es compra menjar i es paga l’artesà. Amb uns bitllets es contribueix a vèncer en unes eleccions i amb els mateixos se sotmet subtilment el guanyador. Per ella es treballa, es roba, s’inverteix, es destrueix, es fa la guerra i es firma la pau, s’estima i s’odia.

Que amb i per la moneda es faci de tot i molt no és cap novetat. L’experiència de cada dia i la majoria de les grans notícies sempre estan impregnades «d’interessos econòmics» i «d’afany de lucre» que es mouen més o menys legalment o legítimament.

Però hi ha un altre aspecte que en general és poc conegut: en ella mateixa, la moneda fa miracles o desastres. Que sigui abundant o escassa provoca inflació o deflació, creixement de la producció i del consum o tancament de fàbriques.

Com s’inventa la moneda? És aquesta una pregunta cabdal. Com es crea o es destrueix moneda? Quina relació té la moneda amb la inflació? Aquests són temes plens de misteris. Tothom sap que en cada Estat hi ha una entitat que emet moneda (peces i bitllets). Però també tothom experimenta que pot moure molts diners a través de xecs, targetes i comptes corrents sense que apareguin per enlloc els corresponents bitllets.

Tot aquest tema és molt complex i, per no entrebancar nos, el deixarem per a més endavant (capítol 7). De moment, només ens cal retenir que els bancs, quan concedeixen un crèdit, estan «inventant diner». I que en les nostres societats occidentals el paper moneda no representa més d’un 10 per cent del diner que es mou cada any. Només augmenta en funció del diner negre. «l’acaparament de diner en efectiu per part dels espanyols que valen escapar se d’Hisenda i l’expansió de l’economia submergida, amb més transaccions en efectiu, són les causes que s’hagi elevat la quantitat de bitllets i monedes en mans dels particulars i d’empreses […] de 2,3 bilions de pessetes el 1987 a 4,4 bilions el 19911».

El que sí que ens convé és adonar nos que aquests misteris de la moneda vénen de molt lluny. I que, els qui els coneixen, acostumen a usar los com una arma subtil, embolcallada de ritus, d’encens i de marbre. És una arma poderosíssima i, alhora, desconegudíssima pel poble, que en pateix les conseqüències sense adonar se’n.

Patim una sèrie de problemes de difícil comprensió i, per tant, d’encara més difícil solució. Per exemple, com és possible que costi tant de controlar la inflació monetària? Com és possible que sense benefici aparent per a ningú hi hagi crisi de sobreproducció –d’excedents– i alhora hi hagi milions de persones que estan condemnades a la misèria i al subconsum?

Una lectura de la Bíblia pot ser un bon consol en moments de desesperació. Provem ho. La selecció del text i gran part dels comentaris són de Lluís Maria Xirinacs (19832) Anem al capítol 41 del llibre del Gènesi i llegim.

Verset 44: «El faraó digué a Josep: jo sóc el faraó, però sense el teu permís ningú no aixecarà la ma ni el peu a tot el país d’Egipte».

Tot el text que citarem és segurament el nucli més autèntic, datat al voltant del 1.700 abans de la nostra era, a l’entorn del qual un redactor tarda ha teixit la novelΧla de Josep i els seus germans. El relat fa referència a l’època en que Egipte fou envaït pels pobles pastors hicses, predominantment semites. Sabem que hi hagué, en aquest període, un faraó anomenat Josef el i un altre, Jacob el. El redactor simula que Josep no és més que un lloctinent del faraó, perquè l’Egipte, per als jueus, és un lloc de depravació. No és edificant que un faraó d’Egipte sigui jueu. Cal, però, lloar la «saviesa» de Josep com a home d’Estat. El relat mostra clarament com l’Estat no és el servidor del «bé comú» sinó que defensa uns béns superprivats: els de la casta o grup dominant. Josep, aparent lloctinent del faraó, és realment un autèntic «banquer central» que, tot fent créixer les economies del «banc central», es cobrarà les seves comissions sense ni saber ho el faraó.

Verset 46: «Després Josep va sortir de la presencia del faraó i va recórrer tot el país d’Egipte».
Josep, intelΧligent, no es deixa portar per apriorismes o per idealismes, resultat freqüent de l’embriaguesa del poder. Té el cap clar. Cerca informació, segurament mal quantificada perquè ja era vigent la moneda anònima de metalls, però intuïtivament descobreix l’augment espectacular de producció. O bé, malpensant, genera la sobreproducció i frena la circulació de nou diner (crea subconsum).

Verset 47: «Durant els set anys d’abundància la terra va produir amb profusió».

La situació de sobreproducció espontània o d’infracapacitat de compra provocada descriu una situació deflacionària clara: hi ha més producció que consum.

Verset 48: «I ell va aplegar tots els queviures dels set anys d’abundància que hi hagué al país d’Egipte i diposità els queviures a les ciutats, colΧlocant a cada població els queviures dels camps del voltant».

Apareix aquí el quadre de l’imperialisme del faraó sobre totes les polis (a Egipte en deien nomos). Es veu també com cada polis controlava un «municipi» agrícola del qual era el centre. El temple de cada polis era el magatzem de tots els productes del camp. Un bon exemple d’aquesta funció és, entre d’altres, el grandiós temple magatzem de Cnossos, centre de l’illa de Creta.

Verset 49: «Josep va emmagatzemar el blat com la sorra del mar en tal quantitat que renunciaren a fer ne el compte, ja que ultrapassava tota mesura».

És molt possible que no aplegués el blat per la força. Senzillament, el compra amb diner inventat –l’Estat és fort– a base d’apuntar un número –reconeixement de deute– en uns comptes corrents que cada temple obria a favor dels pagesos del territori de la polis corresponent. Cal adonar se que la compra es fa a la baixa, a un preu superbarat a causa de la deflació escandalosa que «es patia». Per tant, en cada compte corrent s’inscrivien pocs diners i, en canvi, el blat ni es podia comptar!
Gènesi, capítol 47 (continuació del capítol anterior en l’original).

Verset 13: «Ja no hi havia pa enlloc del país de tan greu que era la fam. El país d’Egipte i el de Canaan defallien a causa de la fam».

L’imperialisme dels semites mesopotàmics es manifesta de nou amb tota la seva subtilesa. Per primera vegada, Egipte té Canaan supeditat. En aquesta àrea imperialista econòmica «apareix» o «es provoca» la inversió de la crisi, que és una altra crisi: de la deflació es passa a una inflació terrible. La relació entre producció i poder de compra s’inverteix. Ara no hi ha blat i el diner no serveix per a res. Resultat: la gent es mor de fam.

Verset 14: «Josep, mentrestant, aplegava tot el diner que hi havia al país d’Egipte i al de Canaan, a canvi del gra que compraven, i duia aquest diner a la casa del faraó».

Ara el «banc central» feia l’operació contraria: retirar diner en circulació amb l’excusa que provoca inflació. Venia el blat amb preus a l’alça, a un preu supercar a causa de la inflació escandalosa que «es patia». En els comptes corrents del poble s’havien inscrit diners a la baixa i ara es retiraven a l’alça: aviat es consumí el diner anotat i calgué que el poble lliurés el diner efectiu amagat «sota la rajola». Tanmateix, tota aquesta operació, fins aquí, potser tenia la justificació de voler neutralitzar la inflació galopant!

Verset 15: «Quan s’hagué acabat el diner del país d’Egipte i del de Canaan, tot l’Egipte anà a dir a Josep: «Dóna’ns pa. És que hem de morir davant teu perquè ja no tenim més diners?»».

Verset 16: «Josep els digué: «Ja que no teniu més diners porteu el vostre bestiar i jo us donaré pa a canvi del vostre bestiar»».

Verset 17: «Dugueren, doncs, el bestiar a Josep i aquest els dona pa a canvi dels cavalls, del bestiar petit i gros i dels ases. Així és com, a canvi de tot el bestiar, els procurà pa aquell any».

Vés per on, l’Estat ja s’ha apropiat de tot el bestiar d’Egipte tot deixant anar el pa, engruna a engruna. I tot gràcies a una pura invenció de diner!

Verset 18: «Quan acaba aquell any, tornaren a trobar lo l’any següent i li digueren: «No podem pas amagar al nostre Senyor que el diner s’ha acabat i el bestiar és possessió del nostre Senyor. A disposició del nostre Senyor no queden sinó els nostres cossos i les nostres terres»».

Verset 19: ««És que hem de morir davant teu, nosaltres i les nostres terres? Pren nos, doncs, a nosaltres i a les nostres terres a canvi de pa: serem esclaus del faraó, nosaltres amb les nostres terres. Però dóna’ns llavor per sembrar, que visquem i no morim i les nostres terres no es converteixin en un ermàs».

Verset 20: «Josep va adquirir així per al faraó totes les terres d’Egipte, ja que els egipcis venien cadascun el seu camp, de tant que els empenyia la fam. Així les terres es convertiren en propietat del faraó».
Ara l’Estat imperialista egipci, per obra del seu ministre d’Economia, s’apropia de totes les terres. No es tracta de la socialització de la terra. Es tracta de convertir la terra en propietat privada de l’Estat. I, aquesta vegada, no per dret de conquesta, sinó per compra legal amb diners inventats.

De canvi elemental en canvi elemental, d’any en any, de crisi en crisi, el poble no s’adona que li ho van prenent tot en una mena de ruleta infernal. No és altre el mecanisme del «deute extern» que té en via d’expropiació la majoria de països empobrits del món.
Verset 21: «I sotmeté el poble a l’esclavitud d’un cap a l’altre de l’Egipte».

Finalment es consuma l’apropiació amb la reducció a l’esclavitud de tot el poble. L’esclavitud és un dels signes inequívocs dels imperialismes històrics. De primer foren esclaus de guerra, esclaus vençuts. Després vingué l’esclavitud per causa econòmica: aquells que no poden pagar els deutes. Finalment aparegué la cacera pura i simple de l’home per l’home amb vista a obtenir ma d’obra abundant.

Verset 22: «Tan sols no adquirí les terres dels sacerdots, ja que aquests tenien del faraó una renda i vivien de la renda que els passava el faraó. Per això no vengueren les seves terres».

Al capdavall es descobreix la mare dels ous! Santa innocència la del cronista jueu. Els sacerdots, uns pobres rendistes, com els jubilats! S’haurien mort pobrissons, si es venien les terres per viure com els altres? Marx deia que l’Estat no és una institució pública al servei del bé comú sinó una institució privada d’aparença pública al servei de la classe dominant. Caps d’Estat, ministres, Administració, Exèrcit… són uns «pobres» homes al servei de la classe dominant, que rarament es mostra. Fa donar la cara als «pobres» homes que «manen». Aquí, per un moment, entre núvol i núvol hem vist el sol lluent d’or: la casta sacerdotal banquera que està darrera la gran operació de Josep i del faraó. Ells no venen llurs terres senzillament perquè se les haurien de vendre a ells mateixos. Ridícul! I les seves rendes eren els «percentatges prudents» de la gran apropiació que s’estava efectuant. Que més volen! No és casual que el sogre de Josep fos sacerdot d’Heliòpolis, centre del culte solar que tenia un paper polític cabdal a Egipte.

Verset 23: «Després Josep digué al poble: «Mireu, us prenc des d’avui per al faraó, juntament amb les vostres terres. Aquí teniu llavor, sembreu, doncs, les vostres terres»».

Verset 24: ««A la collita, en donareu la cinquena part al faraó, mentre que les altres quatre parts us serviran per a la sembra del camp i per a aliment vostre, de les vostres famílies i de la vostra mainada»».

Verset 25: «Ells respongueren: «Ens has salvat la vida. Que trobem només favor als ulls del nostre Senyor i serem esclaus del faraó»».

Perquè l’Estat sembli una institució imperial pública al servei del bé comú es pinta la imatge del faraó bondadós, protector del poble contra la fam. El poble, sotmès a un formidable rentat de cervell, accepta voluntàriament l’esclavitud. És la desgraciada complicitat de l’oprimit amb l’opressor.

Josep manté home i terra units, perquè la terra sense home o l’home sense terra no són res.
El rendiment del 20 per cent anual net és un bon rendiment en aquells temps de lentitud productiva, comparats amb el nostre temps febril. La resta per a llavors, obres de regadiu, alimentar els bous, els treballadors, les productores de treballadors, els futurs treballadors i les futures productores de treballadors (economia de subsistència). Els parcers actuals d’extenses zones de Catalunya encara paguen la cinquena part a amos civils i eclesiàstics.

Verset 26: «Josep féu una llei, que vigeix fins al dia d’avui, segons la qualla cinquena part de la terra d’Egipte seria del faraó. Només les terres dels sacerdots no eren del faraó».

L’espoliació es legalitza. En els imperialismes, la llei, com la religió, sempre acompleix el paper d’encobridora de l’espoli amb el mantell de la justícia i d’estabilitzadora de l’opressió amb la força del dret.

Només se’n salven els sacerdots, que eren, com sabem en el cas d’Aman, els qui manaven el faraó. Eren poderosíssims i riquíssims i res no es podia fer sense ells, fins al punt que triaven els faraons.

Així treballaven aquells insignes sacerdots banquers amb moneda anònima oficial de cara al poble i amb el domini dels comptes corrents per a l’ús de la moneda comptable inventada. Amb llurs pràctiques comprometien tota la fortuna de les nacions dominades i dels seus pobles. Variaven i alternaven les crisis inflacionàries i deflacionàries amb el senzill recurs d’inventar més o menys diner. En la inflació desvaloraven i en la deflació revaloraven la moneda oficial sense tocar la de la butxaca del ciutadà. Els sacerdots banquers pagaven les cerimònies fastuoses, compraven els legisladors, els jutges, els governants i els soldats. Ingressaven en les seves arques diner suat i estalviat amb gran fatic com a retorn de crèdits fets amb diner inventat.

Si ells haguessin administrat la plus vàlua de producció sense apropiar se la, dedicant la a crèdits productius i finançament comunitari, haurien fet un bon paper històric. Però si aquest relat és més que un text «sagrat» o que una «novelΧla» és perquè ens descobreix una classe opressora molt subtil capaç de crear desequilibris, no pel fet d’inventar diner, ni pel fet d’administrar el diner inventat, sinó per l’apropiació i privatització dels excedents, que esdevenen una espècie de «plus vàlua comunitària» diferent i possiblement més important que la «plus vàlua» generada pel treball. La plus vàlua comunitària hauria de revertir al conjunt de la societat. Aquesta hipòtesi és molt difícil de demostrar en un regim de moneda anònima i desinformativa, tant pel que fa a la denúncia com pel que fa a la possibilitat pràctica de posar a punt un sistema de distribució de la plus vàlua comunitària. Tot és massa fosc.

Hem vist que en el mercat d’intercanvi les unitats monetàries abstractes permeten l’intercanvi, cara a cara, al moment i en equilibri.

És amb la introducció de l’instrument monetari que el mercat es modifica: es fa diferit en l’espai i en el temps. I això tant si es tracta d’un reconeixement de deute anotat en un compte corrent, com si es fa traient peces d’or d’una bossa.

És amb, en o pels instruments monetaris que la realitat humana ha estat alterada profundament. Els instruments monetaris han esdevingut una arma subtil. Henry Ford ha tenia clar: «qui aconsegueixi resoldre el problema del diner haurà fet molt més per la humanitat que els més grans estrategs militars de tots els temps3».

Notes:
1El miedo al fisco dispara el acaparamiento de billetes, «la Vanguardia», 20 març del 1991.
2XIRINACS, Lluís Maria Tercera Via. 1983. Aquest llibre inèdit fou la primera recopilació de conjunt de les aportacions d’Agustí Chalaux. Ha servit de base per a l’ordenació posterior realitzada en la col·lecció de fitxes «Disseny de Civisme».
3NITSCHE, Roland (1970), El dinero, Editorial Noguer, S. A., Barcelona, 1971, p. 7.

Escrits (diversos autors)
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")

Comments Off

Permalink

Xirinacs: un home del poble

diumenge, 07 octubre 2007
Publicat a la revista La Soca dels moviments socials del Vallès núm.2

En els dies posteriors a la mort de Lluís Maria Xirinacs ha quedat la impressió, gràcies a la mà confusionària dels mitjans de comunicació, que va existir un Xirinacs mític, lluitador pacifista pels drets i llibertats del poble català que s’enfrontava al franquisme amb les seves protestes individuals; i un Xirinacs posterior, desligitimat per la premsa i la classe política (…)

(…) i condemnat a l’ostracisme a la vegada que era titllat d’”il.luminat” o “senil” pel fet de denunciar la tirallonga de renúncies que va comportar la Restauració borbònica o oferir mostres de solidaritat amb les causes dels pobles oprimits. Però de Xirinacs només n’hi va haver un, un home que en tota la seva trajectòria sempre va denunciar les injustícies i el terror que s’exercien durant el franquisme i que s’havien perpetuat fins als nostres dies. I fins en la seva mort així va ser, coherent amb el seu pensament i en els seus actes.

El tractament de la figura de Lluís Maria Xirinacs després de la seva mort ha tendit a la simplificació, en la major part dels casos de manera maliciosa. El seu darrer i breu pas per la presó, arran d’unes declaracions realitzades a un acte públic, va eclipsar tota una vida dedicada a la lluita per les llibertats individuals i col.lectives. Primerament, a través de les vagues de fam reclamant la separació entre l’Estat i l’Església, i en solidaritat amb els militants d’ETA jutjats al Procés de Burgos, el 1970. Més endavant amb la seva participació activa a l’Assemblea de Catalunya. Un compromís que exercia públicament com a capellà (sacerdoci que va abandonar el 1990) i des dels postulats gandhians de la no-violència, que el van portar en diverses ocacions davant el TOP (Tribunal de Orden Público, l’antecessor de l’Audiència Nacional espanyola actual), i que li van comportar diversos períodes de presó durant els anys 1972 i 1974-75.

Xirinacs conegué de prop l’aparell repressiu del franquisme. Convisqué amb nombrosos presos polítics durant els seus captiveris i durant les llargues vagues de fam i sentades davant la presó Model. Va viure de prop les execucions de Salvador Puig Antich i dels afusellaments de 1975 (un dels quals, el de Juan Parades Manot “Txiki”, va ser comès a Cerdanyola). S’enfrontà com ningú, sobretot en les campanyes per l’aministia, contra un règim que tothom augurava que moriria amb el dictador. Coneixia perfectament l’entrellat criminal dels qui exercien i continuen fent ús del monopoli de la violència. Des de sempre va manifestar que el terror sempre ve infringit per part dels poderosos, per tal de perpetuar un sistema d’explotació social i de dominació nacional. I contra la perpetuació d’aquestes injustícies imposades a sang i foc ell va anar forjant la seva resistència particular a través d’actes de desobediència i de denúncia. Molt sovint s’hi deixava part de la salut, a les vagues de fam. Però el seu activisme va dinamitzar el poble català d’una manera que ningú altre ho havia fet.

La mort física de Franco, però, no va comportar una ruptura amb l’aparell de dominació que durant anys havia doblegat les voluntats i els interessos del poble treballador català. I les grans esperances d’obrir un nou marc democràtic pel qual es lluitava des de l’Assemblea de Catalunya es van esvair, malbaratades en els tripijocs dels responsables i dels partits que van vendre aquestes esperances per un plat de llenties. Les reivindicacions socials i l’Autodeterminació van restar als calaixos de l’oblit. Així mateix, la llei d’amnistia es va aplicar de manera que des de la mort física de Franco fins a finals dels anys 90 no va passés ni un sol dia sense independentistes catalans a les presons. Tot això ho denuncià Xirinacs als tres volums de La traïció dels líders, publicats durant els anys 1993 i 1997.

La contribució de Xirinacs també el va fer passar per la política parlamentària. Fou senador durant els anys 1977-1979, el quart polític més votat a Catalunya. Posició des de la qual va presentar una forta oposició a la confecció de la Constitució Espanyola, un marc jurídic que nega encara d’entrada l’exercici democràtic dels catalans i catalanes a la seva lliure determinació col.lectiva. Posteriorment va encapçalar la plataforma electoral del Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional (BEAN), una experiència no reixida.

La participació de Xirinacs en moviments reivindicatius el portà a ser un dels impulsors de l’Assemblea Unitària per l’Autodeterminació, esdevinguda Assemblea d’Unitat Popular (AUP) a principis dels anys noranta. Aquest experiència recuperava l’esperit de l’Assemblea de Catalunya, amb la reivindicació del dret a l’Autodeterminació com eix central, però que recollia tota una tradició de lluites populars (feminisme, antimilitarisme, ecologisme, etc.) relligades des de l’organització assembleària. En aquest marc Xirinacs va participar a l’acte de Ripollet el 25 de juliol de 1992, que culminava les Marxes per la Independència en plena febre olímpica. En aquest sentit, Xirinacs va reprendre la tasca de solidaritat amb els empresonats que ja havia exercit durant anys. Fou portaveu dels presos independentistes detinguts durant l’Operació Garzón d’aquell 1992. Treballà per la llibertat dels empresonats i prengué un paper actiu en la denúncia de la tortura en uns anys en què els dirigents d’ERC pretenien doblegar la dignitat i els principis polítics dels presos independentistes.

Encara l’any 2000 Xirinacs va iniciar una campanya de protesta reclamant el dret a la independència dels Països Catalans a través d’unes plantades a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Fou l’inici de la campanya Jo també em planto, que va dinamitzar tot un teixit reivindicatiu. Però no fou fins la Diada del 2002 que de nou va saltar a la palestra arran d’unes declaracions a un acte al Fossar de les Moreres, motiu pel qual fou condemnat a dos anys de presó i detingut i empresonat breument l’any 2005. La causa, haver-se mostrat solidari amb la lluita dels independentistes bascos i denunciar que qui exerceix la vertadera violència és l’Estat: Són els tancs espanyols que ocupen el País Basc. Cap arma basca no vol conquerir Espanya.

El 6 d’agost va decidir posar fi a la seva vida amb un gest que servís per contrapuntar la covardia/ dels nostres líders, massificadors del poble. L’últim adéu a Xirinacs al Fossar de les Moreres, tot i la pluja, va reunir moltes catalanes i catalans. Però encara vam ser pocs. No ja per retre un darrer homenatge a la seva tenacitat, una lluita d’una vida, coherent en la seva trajectòria, sinó per a donar-nos a nosaltres mateixos mostres que encara som un poble digne, amb voluntat de continuar existint com a poble.

Però una nació mai no serà lliure
Si els seus fills no volen arriscar
Llur vida en el seu alliberament i defensa.

(Fragment de la seva carta de comiat)

http://www.llibertat.cat/content/view/1435/38/


Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink