Llull-Verdaguer-Xirinacs

“Dix l’amic a son amat: En tu és mon sanament e mon llanguiment; e on pus fortment me sanes, pus creix mon llanguiment; e on pus me llangueixs, major sanitat me dónes.
Sospirava l’amic e deia: Oh, què és la mia amor? Respòs l’amat: La tua amor és segell e empremta on mostres mos honraments a les gents.”

Ramon Llull, LLIBRE D’AMIC E AMAT (51)

“ L’amic deia a l’Amor:

- La vida mia,

remei del meu dolor,

remei i malaltia,

com més Vós me goriu

més malalt me teniu,

i el mal que m’esperona

la sanitat me dóna.

- Què és l’amor mia?

deia l’amic a l’Amat,

i l’Amat li responia:

- Ta amor és segell daurat

que impresos mostra a les gents

mos honraments.”

Jacint Verdaguer, PERLES

“Digué l’Amic al seu Amat:

- “En tu és el meu guariment

i el meu llanguiment;

i on més em fas llanguir

major sanitat em dónes”.

Respongué l’Amat:

- “El meu amor en tu

és segell i empremta

on mostres

els meus honraments a la gent”.

Més enllà de guariment o llanguiment,

de salut o malaltia,

¿com anunciar, amb prou fidelitat,

aquell amor suprem

amb què l’Amat estima

amb què l’Amat honora

la gent del món?

Segell i empremta “T”

gravat a foc

en cada cor.”

Lluís M. Xirinacs, DARRERES ESPURNES (Amanç-50 AMOR SUPREM)