Les campanes del Pla de Can Pegot

(poema de Joan Sala i Vila dedicat a Lluís M. Xirinacs)

Les carreres per les que l’amich encercha son Amat
Són longues, perilloses, poblades de consideracions,
De suspirs e de plors, he enluminades d’amors.
Ramon Llull (Llibre d’amic i Amat)

 

Les campanes del Pla de Can Pegot
toquen a noces d’amic i Amat.
El vent s’emporta l’alè de l’amic
i la terra rep l’alè de l’Amat.
La llum obre les portes de l’estança,
l’Amat esguarda l’amic en llit etern.
Celebració de maridatge diví.

 

Ajaçat sobre catifa verda
el cos de l’amic
no sent els pessics de les cuques,
ni els llavis del prat que xuclen fredors,
ni les mans del sol que roben clarors.
L’aire mima amb carícies,
la llum el cus a petons.

 

Al bell cim de la muntanya, la mare terra
rep el missatge:
Sóc, Lluís, amic de l’amor absolut.
Carrers, places i presons,
petjades de l’amic,
acusen polítics, jutges, policies i clergues,
no comprenen la lliçó de la vida.
La pau només la crea l’amor.
Canons, fusells i pistoles
menteixen, enganyen,
no estimen,
maten
i tanquen les portes del Tot on Jo sóc.

 

Les campanes del Pla de Can Pegot
toquen a noces d’amic i Amat.
L’amic ha guanyat la guerra,
no lliurarà més batalles;
les llavors que ha sembrat faran créixer l’arbre
de llibertat en pau.

 

Herbes, pols, rocs i animalons
del Pla de Can Pegot
ballen sardana sagrada
als sons de la cobla Ramon Llull,
“Llibre d’amic i Amat”.
Paraules líriques, músiques místiques,
ofrena sublim,
“Dietari Final”,
abraçada joiosa de la mort.

 

Les campanes del Pla de Can Pegot
toquen a noces d’amic i Amat.
Un munt de pedres amigues
consola el prat que plora:
li han robat el cos de l’amic.
L’amic volia que el seu cos fos pols i terra,
veu de les campanes del bressol de Catalunya.

(poema finalista Sant Jordi 2008 a Molins de Rei)