Maig 5th, 2008

Xirinacs: el banderer de la pau

Carta enviada per en Toni Giménez (no publicada) al diari AVUI:

XIRINACS: EL BANDERER DE LA PAU

“No és en va el teu gest, company, quan es perd cobert d’espessa boira, ni el teu crit que es transforma en clam perquè en tu som tots com un sol home…” No deixo de cantar la cançó “Al banderer de la pau” que et van compondre i dedicar en Joan Vilamala i en Joan Crosas, del desaparegut grup “Esquirols”. Vas marxar en silenci, de manera no violenta (com tu sempre havies lluitat) i buscant la solitud enmig de la natura, amiga franca on molts retrobem la nostra pròpia identitat. La teva mort ha tornat a rebellugar el nostre interior. Fa uns dies escoltava un programa especial dedicat a La Trinca i els records de l’adolescència i de la joventut han surat a flor de pell. Quin temps aquell: música i lluita social. Era dur i ens hi deixàvem la pell creient en l’ésser humà bo i esperant que algun dia hauríem après la lliçó. Va marxar la música de La Trinca, un dia, sense que ningú no avisés; van marxar les cançons d’Esquirols, de la mateixa manera; ara ja només ens queden els discos i les pàgines webs dels qui encara esperen que tornin a cantar algun dia, tant uns com altres. Has marxat tu i ens queden els teus llibres i les teves idees. Què efímer arriba a ser tot. I en l’interior d’aquesta efimeritat s’hi troba la nostra pròpia vida: els nostres sentiments, pensaments i records. El kairós s’empassa el Khrónos. El cor es menja el cap. El món mental queda a mercè del món emocional. Quin sentit té tot en plegat quan tot allò que hem construït amb tant d’esforç s’esmicola en la profunditat de l’ànima? La teva mort és una fuetada perquè despertem, novament. I és que això és el que fa un bon mestre: ajudar-nos a despertar i a treure de dins nostre el que duem com a personal i intransferible. El teu acte final no és tan sols un acte de sobirania, és també un acte de pedagogia. Amb tot, és curiós, la teva mort omple el meu cor de melangia alhora que omple la meva ment de ganes de continuar lluitant; cor trist i ment alegre. Un binomi per continuar fent camí.

Gràcies, Xiri!

Toni Giménez

(Cantant infantil professional, músic i compositor. Doctor en Pedagogia)

www.terra.es/personal/tonigif

Escrits (diversos autors)

Comments Off

Permalink

Xirinacs, l’únic polític ètic que he conegut

Carta enviada per en Toni Giménez (no publicada) al diari AVUI:

XIRINACS, L’ÚNIC POLÍTIC ÈTIC QUE HE CONEGUT

Si, l’únic polític ètic que he conegut (i dels pocs capellans que anomenaria amb aquest adjectiu). Vas escriure el pròleg d’un dels meus llibres-cançoner (“Re m’hi fa si fa sol”, publicat per l’Abadia de Montserrat), havíem compartit una conferència plegats i la darrera vegada que vam parlar va ser en la defensa de la meva tesi doctoral (una sorpresa que va omplir el meu cor de goig i que demostrava, un cop més, la teva humilitat, bo i sabent, a més a més, que estaves delicat de salut). Tu també eres doctor, en filosofia. Ens havíem escrit algunes vegades i compartíem una amistat de lluny. He sabut de la teva mort a Andorra, on era de vacances amb la família. No vaig poder ser present al teu funeral però d’ençà no hi ha dia que no hagi pensat en tu i en tota la teva lluita. Comprenc perfectament la teva mort voluntària i t’accepto aquest acte final. El que em dol és no haver-te fet més costat (tu que tant vas fer per nosaltres, els catalans) i em dol més encara pensar com devies patir per arribar a un final així (bo i sabent que una desencarnació voluntària, en una persona com tu, no es pensa d’un dia per un altre). Què farem ara nosaltres, menys valents i molt menys savis que tu? Ja no tenim referents ètics, només ens queden les lectures dels grans pensadors. Sempre marxeu més d’hora els que feu més falta a aquí. Et dedicaré el meu proper disc (ja saps que enguany celebro els meus 30 anys com a cantant infantil) i espero que en la meva lluita pels infants, a través de la música, s’hi reflecteixi la profunditat del teu esperit crític i ètic. Et desitjo el millor i que el silenci i la solitud que tant buscaves en els darrers moments t’alliberin del patiment i l’angoixa del teu desencís personal. La vida és fantàstica, la llàstima és que hi ha una plaga anomenada “ésser humà” que la fa tan malbé.

Salut i Música, Xiri!

Toni Giménez

(Cantant infantil professional, músic i compositor. Doctor en Pedagogia)

www.terra.es/personal/tonigif

Escrits (diversos autors)

Comments Off

Permalink

Censura a Xirinacs (AVUI 28.04.2008)

Carta de Joan Parés, membre de la Fundació Randa i amic d’en Lluís M. Xirinacs al diari AVUI

La Fundació Randa-LluísM. Xirinacs, alguns membres de la qual som membres del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, lamentem profundament que el Col·legi encarregués un article sobre l’exsenador, pacifista i lluitador incansable pel redreçament polític del nostrepoble, Lluís M. Xirinacs, al seu exdeixeble i amic Lluís Busquets i Grabulosa i que finalment fos censurat. El lector que vulgui llegirà quest article al llibre recentment aparegut L’esperit batega per Catalunya (Ed. Abadia) s’adonarà que no es tracta de cap “opinió política”, com s’ha dit des del Col·legi sinó d’una investigació científica amb aportació de dades i documents desconeguts fins avui. En desgreuge d’una actitud tan poc pluralista,gosem sol·licitar a la junta del Col·legi que com han fet, fan i projecten tantes altres entitats d’arreu dels Països Catalans vulgui retre un homenatge a Lluís.M. Xirinacs, únic català candidat per tres vegades al premi Nobel de la pau.

Joan Parés i Grahit Barcelona

Escrits (diversos autors)

Comments Off

Permalink

Les campanes del Pla de Can Pegot

(poema de Joan Sala i Vila dedicat a Lluís M. Xirinacs)

Les carreres per les que l’amich encercha son Amat
Són longues, perilloses, poblades de consideracions,
De suspirs e de plors, he enluminades d’amors.
Ramon Llull (Llibre d’amic i Amat)

 

Les campanes del Pla de Can Pegot
toquen a noces d’amic i Amat.
El vent s’emporta l’alè de l’amic
i la terra rep l’alè de l’Amat.
La llum obre les portes de l’estança,
l’Amat esguarda l’amic en llit etern.
Celebració de maridatge diví.

 

Ajaçat sobre catifa verda
el cos de l’amic
no sent els pessics de les cuques,
ni els llavis del prat que xuclen fredors,
ni les mans del sol que roben clarors.
L’aire mima amb carícies,
la llum el cus a petons.

 

Al bell cim de la muntanya, la mare terra
rep el missatge:
Sóc, Lluís, amic de l’amor absolut.
Carrers, places i presons,
petjades de l’amic,
acusen polítics, jutges, policies i clergues,
no comprenen la lliçó de la vida.
La pau només la crea l’amor.
Canons, fusells i pistoles
menteixen, enganyen,
no estimen,
maten
i tanquen les portes del Tot on Jo sóc.

 

Les campanes del Pla de Can Pegot
toquen a noces d’amic i Amat.
L’amic ha guanyat la guerra,
no lliurarà més batalles;
les llavors que ha sembrat faran créixer l’arbre
de llibertat en pau.

 

Herbes, pols, rocs i animalons
del Pla de Can Pegot
ballen sardana sagrada
als sons de la cobla Ramon Llull,
“Llibre d’amic i Amat”.
Paraules líriques, músiques místiques,
ofrena sublim,
“Dietari Final”,
abraçada joiosa de la mort.

 

Les campanes del Pla de Can Pegot
toquen a noces d’amic i Amat.
Un munt de pedres amigues
consola el prat que plora:
li han robat el cos de l’amic.
L’amic volia que el seu cos fos pols i terra,
veu de les campanes del bressol de Catalunya.

(poema finalista Sant Jordi 2008 a Molins de Rei)

Poemes
Escrits (diversos autors)

Comments Off

Permalink