Abril 2008

El cantant Toni Giménez…

En Toni Giménez, ens visita i ens regala el disc de cançons per als infants… “PORTEM LA VEU CANTANT. Cançons per pensar amb les orelles”. El dedica a Lluís M. Xirinacs amb aquestes paraules:

“Aquest disc està especialment dedicat a Lluís M. Xirinacs (1932-2007), sacerdot, polític, doctor en filosofia. Va lluitar en favor de la no-violència i per lallibertat i l’autodeterminació de Catalunya. Ha estat l’unic polític ètic (i dels pocs capellans ètics) que he conegut i un referent per a moltíssima gent. Vaig tenir la sort de compartir amistat amb ell i de què em prologués un dels meus llibres cançoner (”Res m’hi fa si fa sol”). Va morir voluntàriament en un acte de sobirania per Catalunya, després d’haver patit molt, tot lluitant per nosaltres. Vagi amb aquest CD el meu reconeixement, estima i admiració.”

Toni Giménez i Fajardo (Cantant professional per a la mainada,músic i compositor. Doctor en Pedagogia).
Clica l’enllaç a la pàgina web d’en Toni Giménez

Salut i Música!

Fa un parell de mesos la ONG “Educación sin fronteras” em va demanar un escrit. Els el vaig escriure i li vaig dedicar a en Xirinacs. Perquè en tingueu constància i documentació, us faig arribar la pàgina web en què aquesta ONG ho va penjar i l’escrit esmentat en català.

Gràcies.

Clica l’enllaç a la pàgina web de l’ONG “Educación sin fronteras”

ELS ADULTS EN SABEM MÉS, PERÒ ELS INFANTS SÓN MÉS SAVIS
Educar, que difícil! Tothom parla d’educació. Fins i tot l’escola, com a entitat educativa, esdevé una eina política per mantenir l’estatus quo, un instrument del sistema. La pedagogia és tan difícil com la política perquè l’educació és el component més important de la política. Els qui veritablement han de parlar d’educació són els i les mestres, els pedagogs i les pedagogues, els educadors i educadores que des de la vocació professional, la formació acadèmica i la pràctica del dia a dia arriben a saber, ja sigui per intuïció o per deducció, què és el que més convé als nens i nenes. He comprovat que la majoria d’infants són savis per naturalesa. I aquesta és la tasca de qui educa, el propi origen etimològic del concepte educar ja ens ho diu: guiar, conduir (ducere) i extreure, ajudar a treure en fora (ex-ducere). Els adults en sabem més però els infants són més savis. Tenen més capacitat d’aprenentatge, de canviar, d’adaptar-se a situacions extremes, de perdonar, d’estimar. Ells saben el que realment és essencial, veuen allò que és invisible als ulls.
Voltant amunt i avall per escoles, esplais, pobles, entitats i festes populars durant més de trenta anys, emprant la música i les cançons com a mitjà per educar i ajudar a construir-se com a persones als nens i nenes, m’he adonat de la gran dificultat que representa educar. Des de fora estant tot sembla fàcil quan t’adreces als infants, però a mesura que vas tenint més experiència i, amb la trajectòria dels anys, t’adones de què estàs trepitjant terreny sagrat. Qui educa qui? Quin són els valors implícits en l’acte educatiu que hem de transmetre a la mainada? Tota cultura, tota religió, tota ètnia transmet els seus. Com arribar a una entesa social de mínims educatius? Sempre hi ha d’haver un model a partir del qual volem educar, però gairebé és impossible de despullar-lo d’allò social que l’envolta.
Educar és remoure, posar en dubte, reflexionar, trencar models estàtics. Els sistemes educatius actuals no li serveixen a l’ésser humà per esdevenir persona, estan preocupats pels fracassos d’aprenentatge i el que realment hauria de preocupar és el desencís dels adolescents envers la vida o que la infància cada vegada acabi més d’hora. Però no hi creiem en els infants, sinó seríem implacables davant els que els exploten per treballar o dels que els utilitzen per a pornografia infantil. Si creiem que les nenes i els nens es mereixen el millor hem de maldar per a què això sigui així.
Qui opta per educar i vol fer-ho ben fet no li queda més remei que esdevenir una persona d’acció social, de desvetllador de consciències, de líder amb qui els infants s’hi emmirallin, no per la seva imatge estètica, no per les marques de la roba que utilitza, no per les seves riqueses materials, sinó per la seva bondat, per les seves ganes de fer un món anímicament més estable, més just en referència a la consideració de les persones, més bell en relació a l’estima pel medi. Tots formem part d’un tot que inclou el cosmos sencer, allò que no veiem just, allò que no ens agrada dels altres és el que ens falta encara a nosaltres per millorar i continuar lluitant. Els nens i nenes ens donen molt, ens ensenyen (si ens deixem i en som conscients i sensibles) un infinit de coses profitoses per a la nostra pròpia vida, procurem, doncs, que en fer-se grans no perdin la seva noblesa interna i que esdevenir adults no sigui deixar enrere tots aquells aspectes pels que tant ha costat construir una escala de valors, a mida de cada ésser humà, en què cadascú ofereix el bo i millor de si mateix als altres i s’amara d’allò que els altres li ofereixen de sa i noble a ell, al marge de creences personals o col·lectives.

Escrits (diversos autors)
Cançons

Comments Off

Permalink

Una rosa per a la Vera Pau

unarosaperalaverapau.jpg

Si vols consultar les fotos d’”una rosa per a la Vera Pau en record de Lluís M. Xirinacs” prem l’enllaç:

àlbum d’imatges

Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink

Sant Jordi fins al 23 de maig

Amics:

Avui RANDA-GERMANIES fa olor de roses. La cistella conté pètals dels colors més diversos.

Felicitats als amics que vau col·laborar ahir a la Rambla de les Flors, fent torns a la parada de llibres o al carrer Entença, al costat de la “Finestra de la Pau” i gràcies als qui us hi vàreu apropar per acompanyar-nos i/o oferir UNA ROSA PER A LA VERA PAU en record de LLUÍS M. XIRINACS.
Gràcies també als qui us heu interessat en els “nostres” projectes i els “nostres” llibres.

Però enguany la diada de SANT JORDI no s’ha acabat. Molts no varen ser a temps d’oferir la seva rosa.
Obrim doncs RANDA-GERMANIES als qui vulguin apropar-s’hi i dur-ne una. A veure si omplim la cistella.
Teniu temps fins al 23 de maig.
Dies i hores: Els dijous i els divendres de 17 a 20 h. des d’avui, 24 d’abril, fins al 23 de maig.
No cal dir que si algú ha de venir a veure’ns per alguna qüestió concreta, un altre dia o a una altra hora, pot aprofitar “el viatge” i dur la seva rosa.
Lloc: RANDA-GERMANIES c. Rocafort, 242 bis, primer pis, porta C. Barcelona

* ELS PÈTALS SERVIRAN PER A FER UNA ESTORA DAVANT DE LA PRESÓ DE DONES DE WAD-RAS. I DUREM UN MISSATGE PER A LES DONES I INFANTS QUE SÓN A DINS.
DATA: LA DECIDIREM DILLUNS, 26 DE MAIG.

* Paraules de Lluís M. Xirinacs… DIETARI FINAL, del quadern “Darreres espurnes”:

Amanç-14 TIÀMAT

“Portà la Mare de l’univers
el seu Fill (DIV) a l’Amic
perquè li besés el peu (ECU)
i escrivís en la seva Ars
les virtuts de la Mare (AKA).” LLUÍS M. XIRINACS (19 de juliol de 2007)

- Aclariments segons el GLOBÀLIUM, el model global de la realitat de LLMXiD:
TIA: TIÀMAT … Mare universal.
DIV: DIVINITAT… Déu, déus, esperits.
ECU: ECUMENE … Unió d’esperits.
AKA: AKAIXA … Matriu universal.

FINS AVIAT, AMICS!

Núria Roig i Esteve (Coordinadora)
FUNDACIÓ RANDA-LLUÍS M. XIRINACS i GERMANIES
germanies@germanies.org
telèfon: 934194747

Escrits (diversos autors)

Comments Off

Permalink

Sant Jordi (Fund. Randa-LLMX)

SANT JORDI-2008

* Com cada any, dimecres vinent, dia 23 d’abril, ens trobareu a la Rambla de les Flors amb llibres de Lluís M. Xirinacs i per donar-vos explicacions dels nostres projectes. La nostra parada estarà situada prop del Liceu.
Si se’n concreta més la ubicació, us ho farem saber.
Alguns dels llibres que tindrem a la vostra disposició:
- Lluís Busquets-Lluís M. Xirinacs, PLANTEM-NOS!
- Lluís M. Xirinacs, AMNISTIA-77
I les novetats:
- Lluís M. Xirinacs, DIETARI FINAL (publicat el novembre de 2007).
- Lluís M. Xirinacs, L’ESPERIT BATEGA PER CATALUNYA, a cura de Lluís Busquets i Grabulosa, inclou l’article censurat per la revista del Col·legi de Llicenciats i ha estat publicat aquest mes d’abril de 2008.
De quatre a sis de la tarda, comptem amb l’assistència de Xavier Espar, autor del pròleg, per si voleu que us signi els llibres.

* UNA ROSA PER A LA VERA PAU en record de LLUÍS M. XIRINACS
Davant de la presó Model al carrer d’Entença (al costat de Rosselló), a la FINESTRA DE LA PAU, hi haurà una cistella perquè qui vulgui, pugui deixar-hi una rosa en homenatge a Lluís M. Xirinacs.
Hi serem al matí de 9 a 14 i a la tarda de 17 a 20. A la tarda: Els qui vulguin podran comptar amb les explicacions sobre les propostes de la FUNDACIÓ RANDA i GERMANIES pel que fa al DIÀLEG I EL CONSENS, a càrrec de Roser Veciana.
A partir del dia 24, entre tots, decidirem què fer amb els pètals de les roses.

* Estem establint torns per a la parada de la Rambla i per a la Finestra de la Pau. Si voleu col·laborar amb nosaltres, ens ho podeu fer saber. Hi ha temps fins a demà dimarts-22, a les quatre de la tarda.

Fundació Randa- Lluís M. Xirinacs

Escrits (diversos autors)

Comments Off

Permalink

Xirinacs filòsof

Amics:

Divendres passat, dia 18 d’abril de 2008, a iniciativa de la CUP de Manresa (Bages), es va retre homenatge a Lluís M. Xirinacs. Com a representants de la FUNDACIÓ RANDA-LLUÍS M. XIRINACS i GERMANIES, hi vàrem assistir l’Antoni Aceves, l’Àngels Baldó i jo mateixa, una mica tremolosos perquè sabem que tenim una gran responsabilitat i alhora portadors de l’amor que ell ens ha donat i que ens inspira per continuar.

Avui, he trobat aquest missatge de l’amic Pere Fontanals qui, després d’escoltar amb atenció respectuosa tot el que intentàvem transmetre i les pàgines d’història explicades pel mateix Lluís Maria en el DVD “De l’Amnistia a la Independència”, va llegir l’ACTE DE SOBIRANIA…

Ara ens ofereix l’article “XIRINACS FILÒSOF”. Cliqueu i llegiu…

Núria Roig i Esteve (Coordinadora)
FUNDACIÓ RANDA-LLUÍS M. XIRINACS
germanies@germanies.org
telèfon: 934194747

Escrits (diversos autors)

Comments Off

Permalink

Censuren Xirinacs

Amics:

En Lluís M. Xirinacs ha estat, una vegada més, censurat.
Ara es tracta de l’article que el Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya, encarregà a Lluís Busquets i Grabulosa per a la revista del Col·legi i que no s’ha arribat a publicar.

Per a més informació:

Cliqueu aquí per veure la notícia a Vilaweb

També a l’Avui del dia 15 d’abril de 2008 dins de la secció “Cultura i espectacles” pàgina 41, hi apareix un breu article amb el títol “Polèmica per la no publicació d’un article sobre Xirinacs”. La coordinadora de redacció de la revista del Col·legi, argumenta que “el to no és científic, sinó molt subjectiu”.

* Convidem els redactors de la revista a què assisteixin al curs d’Iniciació a la Globalística, en el qual s’explica el model filosòfic de Lluís M. Xirinacs, amb les categories de SUBJECTE i OBJECTE, les seves relacions, proximitats i distàncies.

* Adjuntem la butlleta de protesta per mitjà de la qual podreu demanar que el Col·legi de Doctors i Llicenciats reti homenatge a Lluís M. Xirinacs com altres entitats dels Països Catalans han fet fins ara.

Des de la Fundació Randa- Lluís M. Xirinacs donem suport a l’amic Lluís Busquets i Grabulosa en tot el que calgui.

Gràcies amic Lluís.

Escrits (diversos autors)

Comments Off

Permalink

L’esperit batega per Catalunya

batega.jpg

Bon dia a tothom:

Ens plau informar-los que a partir de la setmana entrant serà a les principals llibreries de Catalunya, i distribuït per Nordest Llibres, S.L., l’obra L’ESPERIT BATEGA PER CATALUNYA, d’en Lluís Maria Xirinacs. Aquesta obra, prologada per en Xavier Espar i Ticó, ha estat a cura d’en Lluís Busquets i Grabulosa, pestigiós escriptor i consultor d’introducció a les literatures catalana i espanyola, a l’ensems que gran amic d’en Xirinacs. Al llibre s’hi inclou el DVD “Xirinacs: de l’amnistia a la independència”, gentilesa de la Fundació Catalunya. Aquest treball presenta una aproximació a la vida i obra d’en Xirinacs, així com una antologia, ordenada per temàtiques, d’alguns dels seus textos més significatius. Té 160 pàgines i el PVP és de 20 euros.

Us agraïrem molt que ho tingueu en compte en les vostres informacions i novetats de la campanya de Sant Jordi 2008.

Salutacions cordials i que tots tinguem una bona campanya!

ABADIA editors

Escrits (diversos autors)
Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")

Comments Off

Permalink

Darrer capítol:morir estimant

El text de Joan Sala i Vila “Darrer capítol: MORIR ESTIMANT” és la conferència que va fer en Joan Sala i Vila en l’homenatge a Lluís M. Xirinacs del passat dissabte, 12 d’abril, a iniciativa de l’Església Plural, a l’Orfeó Gracienc.

DARRER CAPÍTOL: MORIR ESTIMANT

La lectura del Dietari Final ha esdevingut per a mi un far lluminós que m`ha ajudat a entendre la vida i la mort des de la perspectiva de la simbologia. En el fet històric de la mort de Lluís M. Xirinacs la presència dels símbols és gairebé determinant, i gosaria dir que del tot determinant, en la programació i la realització del moment de morir. La dimensió humana del nostre amic presentava dues característiques inherents al fet de ser persona, la de poeta i la de místic. I aquesta condició dificultava per a molta gent entendre la seva trajectòria, circumstància de la que n’era conscient com ho demostra la seva afirmació: “em diran orat, atrapat per una depressió o per una exaltació, mort per una aturada cardíaca en una excursió, en un atac de delirium, desenganyat de la vida, frustrat i fracassat en les meves ambicions, assedegat de fama, víctima d’un afany de protagonisme, autodestruït, desesperat, pertorbat mental o, simplement, suïcida”. I és precisament aquesta incomprensió d’una part prou important de la societat la que fa i farà brillar encara més la seva personalitat i propiciarà un enfortiment cada dia més ric del seu missatge perquè el camí de la seva filosofia porta amb paraules seves a la vera felicitat, a la vera pau. L’afany destructiu d’un sector marcadament egoista i fonamentalista qualifica el nostre personatge de profeta, pel vessant de fracàs que es donava als profetes del poble jueu, sense adonar-se que aquesta condició el converteix en un protagonista històric a Catalunya i goso dir amb connotacions mundials, al costat de Gandhi i de Luther King i en la línia del missatge evangèlic del gran fracassat Jesucrist. Un profeta és un poeta i un místic. Si no recordo malament fou el poeta alemany Hölderlin qui va afirmar que són els poetes els constructors de la societat i no els polítics. I en aquesta línia de constructor de la societat i creador de la seva imatge històrica, a Xirinacs cal situar-lo entre els poetes de la lírica perquè és l’expressió més sublim de la paraula amb l’efectivitat de situar en la línia ascendent la materialitat del ser, agermanant-lo amb la seva espiritualitat, denunciant que l’objectiu final del ser humà és esdevenir transcendent. I un místic? És la mà de la trascendència que acondueix el ser natural vers l’assoliment del seu objectiu final i definitiu. Però el fruit important d’aquesta interrelació poesia lírica i poesia mística consisteix en el fet d’haver relacionat, millor encara, integrat, la part més prosaica de la vida en aquella més divina, si m’és permès d’expressar-ho. Ha ensenyat el camí per a tot allò que és humà, impregnant-lo progressivament i intensa d’espiritualitat fins a l’objectiu final de divinitzar-lo, com expressa amb el seu categòric “Jo sóc”. Aquest poeta líric i místic, que estimava bojament la vida i la mort, respirava al mateix temps un profund humanisme, que el portava a defensar tot allò que era humà fins a les últimes conseqüències. En el seu Dietari Final hi trobem la raó única: l’amor. En la comprensió de la força i de l’extensió d’aquest argument ens hi ajuda Ramon Llull amb el seu Llibre d’Amic e Amat, com ajudà al nostre Lluís M. Xirinacs. Un dels tres-cents seixanta-cinc aforismes, un per a cada dia de l’any, diu: “demanà l’amat a l’amich què era amor. Respòs que presència de fayçons e de paraules d’amat en cor suspirant d’amador; e languiment per desig e per plors en cor d’amich. Amor és bulliment d’audàcia e de temor per frevor. E amor és final volentat e desiderar son Amat. E amor és aquella cosa que aucís l’amich con ohí cantar de les bellees de son Amat. E amor és ço en qué és ma mort e en qué està tots jorns ma volentat.” Una definició que aporta força llum per a una millor comprensió de la personalitat de Lluís M. Xirinacs, perquè posa les bases de l’amor, el seu objectiu i les seves conseqüències. A la vegada hi introdueix un element transcendent, la mort com un acte d’amor amb totes les condicions d’un acte humà.

La mort del nostre amic és el capítol més important del seu missatge perquè des de la religiositat més profunda, ha encetat un tema, encara tabú a casa nostra, com és el fet de decidir el dia de la pròpia mort. Ho expressa molt clarament Lluís M. en el seu dietari quan manifesta que arribarà el dia en que es reconeixerà el dret a decidir com morir. La mort és l’acte més important de la persona humana i com a tal no pot estar al marge de l’ús de la llibertat. En un món en que la mort és moneda de canvi i sovint un xantatge polític, religiós i econòmic, presentar el fet de morir com un acte d’amor i lliure, que a la vegada és el millor defensor de la vida, és una filosofia que contrasta i un atac directe a la línia de flotació del vaixell de la història dels nostres dies, comandat per governants, líders traïdors. Li hem d’agrair a Xirinacs la coherència de la seva filosofia de la vida i de la mort, i encara que no sóc un coneixedor de la seva filosofia del globalisme”, intueixo que amb la seva mort va escriure el darrer capítol. Perquè morint demostrava en què consistia el fenomen globalitzador. La mort era l’assoliment de l’objectiu final perquè la part material del cos tornava al seu origen, a la terra, i la part espiritual i psíquica esdevenia el joc sóc, el tot, on no hi ha savis, sinó saviesa, no hi ha amants sinó amor, no hi ha temps, sinó eternitat. Per fer aquesta afirmació em recolzo en l’indret escollit per el seu traspàs. Estic convençut, i una amistat d’en Lluís m’ho ha confirmat, que ell volia morir al bell cim del Taga per raons místiques. Dificultava o ajornava la seva trobada i així facilitava que el seu cos corrupte s’integrés a la terra i la mística de l’indret esdevenia la benvinguda a formar part del tot, de l’absolut, de la divinitat. Però la naturalesa és sàvia i té altres plans que en Lluís no desconeixia però el cor ho demanava i la seva ment li concedí. A en Lluís li hauria agradat que ningú l’hagués trobat per així d’aquesta manera el compliment del seu pensament hauria estat més fidel. Però en el seu lliurament hi havia un altre element, la voluntat divina a la que ell s’hi donava generosament i acceptava la seva voluntat. La seva mort planteja seriosos interrogants i algú m’ha manifestat la seva perplexitat davant una aital decissió. Encara que l’autòpsia afirmi que la seva mort fou natural és molt difícil fer entendre que escull el dia de la seva mort. Planteja un problema que necessita un estudi en profunditat. I ell n’era conscient i no el defugia. Tal vegada en aquesta circumstància hi trobem alguna de les raons de la seva decisió. La lectura del Dietari Final ens afirma que ell va decidir morir, però no de quina manera. Ho diu clarament. Serà un accident, fruit d’un mareig, atacat per una bèstia, etc… De fet no portava res per evitar la mort. Ni una ampolla d’aigua, ni un medicament, res d’aliment. Només el DNI, la tarja de la Seguretat Social i el paper que demanava respecte si algú el trobava. I és aquest escrit el que em fa pensar que ell volia que les seves cendres es barregessin amb la terra de la muntanya, per a ell sagrada. Però en aquest fet hi ha una altra explicació que se’n dedueix. La licitud de morir en defensa de la llibertat personal, religiosa i política. Hi ha motius que són prou convincents per decidir morir. Un d’ells la defensa de la llibertat del teu país. I ho expressa amb tota claredat. Lluís M. Xirinacs va saber escollir el moment amb connotacions polítiques, religioses, culturals i econòmiques que feien de la seva mort una lliçó contundent de convivència i defensa de la llibertat. Una problemàtica que demana una reflexió en profunditat perquè estimar la mort és una qüestió indispensable si volem una societat en pau.

Joan Sala Vila

Escrits (diversos autors)

Comments Off

Permalink

Un article sobre el Dietari Final

L’article de la Maria Gemma Bonet sobre el DIETARI FINAL.
Ha estat publicat a la revista “Llengua Nacional” núm. 62, primer trimestre del 2008.

Article (en format pdf; 1,3Mb)

Escrits (diversos autors)

Comments Off

Permalink

I a Mallorca…

 

mallorca2008.jpg

 

 

 

El 29 de febrer d’enguany vàrem presentar el “Dietari final” de Lluís M. Xirinacs dins de l’àmbit de la Setmana del Llibre Català a Mallorca.

En Jaume Santandreu va parlar amb la seva manera intel·ligent i directa d’encarar les coses. Avui hem tingut una conversa per telèfon. Li he demanat que em digués quelcom per fer-vos-ho arribar. Ha dit:

A mi, en Xirinacs, m’emprenya més mort que viu. M’obliga a una reflexió molt profunda sobre temes tabús”.

Imatges
Escrits (diversos autors)
General

Comments Off

Permalink