Suport des de Calldetenes

Els amics de Poble en Marxa de Calldetenes ens envien la moció, aprovada per unanimitat, de suport de l’AJUNTAMENT DE CALLDETENES a la iniciativa on es demana que el Parlament de Catalunya faci un acte d’homenatge i reconeixement a la figura de Lluís M. Xirinacs

PLE ORDINARI 28 DE DESEMBRE DE 2007

Propostes de punts a presentar:

1. MOCIÓ EN RECONEIXEMENT DE LA FIGURA DE LLUIS M XIRINACS

El proppassat 6 d’agost, dia del seu 75è aniversari, ens deixava l’estimat Lluís M. Xirinacs i Damians. Doctor en Filosofia, ex-senador, escriptor, pensador i activista infatigable per la pau i pels nostres drets nacionals. Va fer el seu darrer acte de sobirania davant del Taga vivint la pròpia transfiguració al Tabor d’una zona boscosa de les terres que foren el bressol de Catalunya, avergonyint, d’aquesta manera, les classes polítiques amb la seva mort

Lluís Maria Xirinacs va néixer a Barcelona el 1932 i es va ordenar sacerdot als 22 anys. Als 34, va començar la seva trajectòria reivindicativa combatent la vinculació Església-Estat amb una llarga vaga de fam que va tenir molt impacte. També va protagonitzar, durant la dècada dels anys 60, cinc vagues de fam en favor de la llibertat del presos polítics catalans i per les llibertats de Catalunya. Va ser un dels impulsors de l’Assemblea de Catalunya i va estar empresonat dues vegades pel règim franquista entre els anys 1972 i 1974. Va destacar la seva trajectòria política en defensa de la independència de Catalunya.

A partir de 1977 Xirinacs va ser senador per Barcelona, durant el període de la transició espanyola, i en aquell moment va ser el més votat de l’Estat amb més de mig milió de vots. També va ser candidat al premi Nobel de la Pau els anys 1975, 1976 i 1977. Va tenir molta repercussió quan va estar dret 12 hores al dia davant de la presó Model de Barcelona durant un any i nou mesos, fins que es va aprovar la Llei d’Amnistia dels presos catalans. El 2000 va realitzar una vaga de fam a la plaça Sant Jaume de Barcelona per reclamar la independència dels Països Catalans.

El 1980 va abandonar la política activa i va començar a treballar en les seves tesis polítiques des del Centre d’Estudis Joan Bardina. No va abandonar la lluita, però sí el sacerdoci, l’any 1990.
L’any 2004 va ser condemnat per l’Audiència Nacional a dos anys de presó per un discurs pronunciat el dia Onze de Setembre del 2002 al Fossar dels Moreres de Barcelona on es va declarar amic d’ETA i de Batasuna. Al final va ser deixat en llibertat perquè tenia 73 anys i estava delicat de salut.

Homenatjat la XXXVI Universitat Catalana d’Estiu i fundador, ànima i impulsor de la Fundació Randa en la qual va treballar incansablement fins el dia de la seva mort

Alliberat de la submissió dels estats que esclavitzen la nostra nació,
contraposà el seu coratge a “la covardia dels nostres líders, massificadors del poble” i es lliurà a mans de l’Eternitat. Fonts d’ERC van valorar que Xirinacs fou “un símbol de la resistència pacífica” durant el franquisme, i un “referent de la defensa de principis que van quedar marginats per la transició”, com “la idea d’autodeterminació, el concepte de Països Catalans o de construcció nacional des de la base de la societat”,

Gran lluitador infatigable, on el gran Mahatma Ghandi Gandhi va ser el seu referent i guia en les seves reivindicacions pacifistes.Constant en la seva lluita per la independència de Catalunya, volem ser doncs, hereus i continuarem treballant i lluitant per la identitat nacional de Catalunya i, amb aquest objectiu, l’ajuntament de Calldetenes dóna suport a les actuacions de la Fundació Randa per tal que doni impuls a la seva filosofia i alhora recolzem la iniciativa on es demana que el Parlament de Catalunya faci un acte d’homenatge i reconeixement a la figura de Lluís M. Xirinacs.

Poble en Marxa. Candidatura d’independents

Calldetenes 28 de desembre de 2007