Gener 2008

Article d’opinió a EL PREGÓ

“En homenatge a Lluís M. Xirinacs”

Escrits (diversos autors)

Comments Off

Permalink

Xirinacs, els cristians i l’Església catalana (JM Totosaus)

Article publicat a EL PREGÓ (eclesial d’informació i opinió).

Escrits (diversos autors)

Comments Off

Permalink

Profecia (L. Planes)

Només els cecs s’equivoquen si es pensen que en Xirinacs s’ha acabat, car no veuen més enllà de la realitat aparent, immediata, mediàtica, de la política de curt termini i de baixa volada.
Només els qui estan oberts entenen i veuen la dimensió fonda del món, de la societat, d’algunes persones; ni que siguin minoria, ni que en siguin quatre, ni que en sigui una: en ells hi ha l’Esperit que mou el món i la llavor de la seva permanent transformació i plenitud.
No hi fa res; sempre ha estat així.
Ara i aquí, la llavor ha estat sembrada. Ha trobat terra fèrtil i ja ha mort per donar vida.
El nou arbre ja germina i l’hora del seu fruit no està lluny. I el fruit serà gran en nombre i mesura, segons sigui la resposta del Poble. Està cridat a créixer per tot el país, a estendre’s a totes les nacions del món fins amarar tot l’Univers.
Però la resposta no està escrita; la partida ara es comença a jugar. I només n’hi ha un, d’ara.
Poble català: tu tens la paraula. No dubtis en respondre. No dubtis en donar-te ni un sol instant si no vols perdre’t del tot i per sempre, car saps que és en donar-te que ho reps tot. Estigues amatent i despert per sentir bé la crida.

Lluís Planes
Gener del 8

Escrits (diversos autors)

Comments Off

Permalink

Poema de Pep Aparicio (Figures de l’aigua)

Poema dedicat a en Lluís M. Xirinacs pel poeta

Pep Aparicio Guadas

i publicat al llibre Figures de l’aigua

(de l’Editorial Denes).

El podeu descarregar aquí.

Poemes

Comments Off

Permalink

Ple absolut a l’homenatge a Xirinacs a Vilanova i la Geltrú

Article publicat a les Cartes al director de VilanovaDigital (el diari electrònic del Garraf)

L’acte va reconèixer la trajectòria política d’una figura menystinguda per la major part de la classe política catalana.

Èxit majúscul el de l’homenatge a Lluís Maria Xirinacs, que va organitzar el passat dissabte 19 de gener la Candidatura d’Unitat Popular de Vilanova i la Geltrú a la Casa del Mar. La sala d’actes va quedar petita davant la gran afluència de públic.

(Dianna Altadill | Homenatge Xirinacs)

vilanova.jpg

Amb un acte senzill, però emotiu, la candidatura de l’Esquerra Independentista va reivindicar la figura d’aquest lluitador incansable per les llibertats dels Països Catalans, ja fos durant la dictadura franquista com ara, en el que ell mateix anomenava pseudodemocràcia. A banda de recordar punt per punt la seva trajectòria, el presentador de l’acte, Antoni Arrufat, va destacar que l’acte també volia ser un desgreuge davant el menyspreu que la classe política catalana va tenir amb Xirinacs quan va ser processat per la justícia espanyola per una frase extreta de context pronunciada al Fossar de les Moreres durant la Diada nacional del 2002.L’acte, silenciat des dels mitjans de comunicació municipals, el va obrir la intervenció de Fèlix Simon, membre de la fundació Randa i fundador de la plataforma Vegueria Penedès. Simon, amic personal de Xirinacs, va destacar els estrets vincles de l’homenatjat amb el Gran Penedès i com, fins i tot, havia donat suport a l’Assemblea d’Unitat Popular, precedent del que ara són les CUP. Simon va destacar que, tot i que moltes persones veien Xirinacs com un idealista, ell era plenament conscient que de res serveix el que es pugui dur a terme des de la política si està desconnectat de la lluita del poble. Núria Roig, també membre de la Fundació Randa, va exposar quines eren les línies de treball que es duien a terme des d’aquesta institució impulsada per Xirinacs l’any 1987.

Seguidament es va projectar el documental Xirinacs: de l’amnistia a la independència. El curt concentrava en uns cinquanta minuts tota la trajectòria política, i també filosòfica, de qui va ser impulsor de l’Assemblea de Catalunya, va patir empresonaments, va protagonitzar nombroses vagues de fam i fins i tot, després d’assolir el càrrec de senador, va ser proposat com a Premi Nobel de la Pau. L’any 2000 va reaparèixer amb la campanya Jo també em planto passant 12 hores diàries a la plaça de Sant Jaume de Barcelona convocant l’Assemblea dels Països Catalans.

El punt i final de l’acte, i també el moment més emotiu, el va posar la lectura per part d’una membre de l’Assemblea de Joves de Vilanova de l’Acte de sobirania amb què Xirinacs es va acomiadar. Un text que passava comptes amb la classe política i que va anar seguit de la interpretació per part del violoncelista Gilbert Bernadó del Cant dels Ocells.

Podeu consultar la notícia a: www.vilanovadigital.com

 També podeu consultar: www.kaosenlared.net

Escrits (diversos autors)

Comments Off

Permalink

A Lluís M. Xirinacs, des del Penedès (LA FURA-Fèlix Simon)

Article d’en Fèlix Simon publicat a La Fura (número 7 de setembre de 2007)

Escrits (diversos autors)

Comments Off

Permalink

Autòpsia d’en Lluís M. Xirinacs

Resultat de l’autòpsia de Lluís M. Xirinacs.
Informe amb data de 28 de novembre de 2007.
Document del Jutjat de Ripoll datat a 10 de desembre de 2007.

El cos de Lluís M. Xirinacs va ser trobat, sense vida, l’11 d’agost de 2007 al coll de la Tuta, als peus de la serra de Sant Amanç, prop d’Ogassa.

El resultat de l’autòpsia ha determinat que va morir de mort natural.

Sense dubte, aquest resultat obre una interessant i profunda reflexió a la nostra societat sobre la cultura de la mort: com pot hom decidir el dia de la seva mort i morir de mort natural?

Xirinacs ens explica el sentit i la seva cultura de mort en el llibre “Dietari final”, on manifesta que ens caldria ser prou lliures per poder escollir el moment i la forma de la nostra mort abans d’esdevenir càrregues socials, familiars i afectives, quan ja ho hem donat tot a la vida; saber morir amb elegància.

Vegeu també el seu escrit: “Cultura de mort” (Lluís M. Xirinacs)

General

Comments Off

Permalink

Jocs en homenatge a en Lluís M. Xirinacs

L’11 de setembre de 2007 l’IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada fa un exercici interactiu i un trencaclosques en homenatge a en Lluís M. Xirinacs.

Podeu accedir-hi en els enllaços següents:

Joc interactiu

Trencaclosques

General

Comments Off

Permalink

Article del Casal Català de Vancouver

Xiri. Dolor de país
Crec que el millor homenatge, el millor acte de decència, serà no dir mentides. Admeto que no et vaig respectar prou en vida. Aleshores pensava que podies replicar, és clar. Però ara em sap greu. També confesso que, si bé no et veia gaire lluny en preocupacions i somnis (patíem el mateix
dolor de país de tanta gent), el teu camí es trobava a l’altra banda de la gran vall. Davant del nacionalisme de baix consum que ens envolta, tu desterraves la ironia, rebutjaves l’acomodació i honoraves el sacrifici. Jo no. Mentre jo buscava la supervivència, tu abraçaves el calvari. Em commouen la teva figura i el teu capteniment, la teva manera de veure la pròpia immolació com un acte d’amor. I proclamo, admirat Xirinacs, que tu has estat valent i jo he estat covard, i em temo que ho continuaré sent. Tu vas dir que una nació no seria mai lliure si els seus fills no volien arriscar la vida. Segurament tenies raó, i reconec que amb més gent com tu probablement ja no seríem on som. Ara t’hem perdut, vell captiu, profeta incòmode, consciència sovint menyspreada; ara alces el vol cap al deslliurament personal. Aquí ens quedem nosaltres, els esclaus, la legió que t’admira i que no podrà o voldrà imitar-te. Ens aferrem a la vida de sotmès, al capdavall l’única que imaginem, i paguem el preu en dignitat. Perdona els retrets d’altres temps, Xiri, però és que en el fons m’espanta més la pròpia mort que la del meu poble. Com a tants altres. No en sabem més.

Pots descarregar el butlletí núm. 41 d’El Xàfec de Vancouver (Agost 2007) del Casal Català de Vancouver (2,73 Mb; pdf) o visitar la pàgina web del Casal (www.casalcatala.ca)

Escrits (diversos autors)

Comments Off

Permalink

COMUNITAT (Obra plàstica afí)

Quadre triat per en Francesc Soler com a obra plàstica afí de la categoria COMUNITAT del model de Globàlium d’en Lluís M. Xirinacs: Romería Vasca (Aurelio Ortega)

Imatges

Comments Off

Permalink