El jo comunitari (Lluís Busquets i Grabulosa)

El jo comunitari

(o el terror, la pau i el sagrat)

A Lluís M. Xirinacs

Pechai todas as portas
e que xa ninguén saia.
(Tanqueu totes les portes
i que ja no surti ningú).

Celso Emilio Ferreiro

 

Batzutan esan zaharrak erratzen dira.
(De vegades les velles dites s’equivoquen.)

Gabriel Aresti

 

Mantén l’alta cremor
del foc de llibertat.

Salvador Espriu

 

Perfer-me tot, i fer de la nit llum,
i esperit el cos tan ruïnós,
i portar la família al meu redós,
i arrossegar els germans enllà del fum!

Salvar el meu poble llosc de la ferum,
fer-m’hi comunitat, cos ufanós,
major d’edat, independent, zelós,
solidari, amorós, flairant perfum!

Un poble agermanat ben reeixit,
fet sardana i castell amb anxaneta
-a dalt sempre el més feble i més petit-,

tothom fent pinya sempre amb molta punya,
per ser d’Europa exemple i espoleta
i aconseguir el zenit de Catalunya!

 

Els ulls en la font” de

Lluís Busquets i Grabulosa