Igualada ciutat pionera en dedicar un carrer a Xirinacs (27set07)

Igualada disposarà, en breu, d’un carrer dedicat al mossèn, lluitador antifranquista, senador i líder independentista Lluís Maria Xirinacs (Barcelona, 1932 - Ogassa, 2007). Així ho va acordar, dimarts, el ple de l’Ajuntament d’Igualada, ja que Xirinacs, entre finals dels seixanta i principis dels setanta, va ser rector de la veïna Santa Maria del Camí, va impartir classes de religió en una escola igualadina i va ser un dels principals dinamitzadors dels col·lectius antifranquistes locals.

L’Ajuntament d’Igualada va aprovar una moció a favor que la ciutat disposi d’un carrer, una plaça o una avinguda amb el nom de l’exsenador, que va comptar amb els vots favorables de tots els grups municipals excepte els dos del PP. El cap de llista d’ERC, Joan Torras, promotor de la moció, va afirmar que “el que busquem és retre homenatge a la figura de Lluís Maria Xirinacs, una persona vinculada a Igualada i a l’Anoia i amb una trajectòria cabdal per a tots els Països Catalans. La vinculació de Xirinacs amb la comarca i Igualada ha estat molt estreta”.

Tant estreta que, segons el portal anoienc bonrotllo.cat, el 22 de novembre de 1970, 19 persones -entre les quals s’hi comptava Xirinacs o el futur president de la Diputació de Barcelona, Antoni Dalmau-, es van tancar a l’interior de l’església de Santa Maria d’Igualada fent dejuni durant 24 hores per protestar contra el consell de guerra dictat a setze membres d’ETA en l’anomenat Procés de Burgos. Xirinacs mateix recorda, al seu llibre La traïció dels líders: “Jo era a Igualada, compromès amb grups clandestins del barri de Sant Maur, on actuava el sindicat USO, amb el seu líder natural Ramon Gómez, i en menor mesura el PSUC. Vam repartir propaganda amb gran risc i el darrer diumenge de novembre ens vam tancar a l’església arxiprestal d’Igualada per fer-hi una vaga de fam”.

El llavors rector de Santa Maria del Camí, així mateix, va ser un dels principals dinamitzadors del Col·lectiu de l’Anoia de l’Assemblea de Catalunya. Segons ell mateix recordava, “mentre, anàvem organitzant la comarca de l’Anoia. El 3 de juliol (de 1971) va néixer l’organització unitària Col·lectiu de l’Anoia, fruit de la convergència de molts grups de lluitadors obrers, gent de barriades, del món de la cultura, del catalanisme d’esquerres, professionals, comerciants, cristians, anarquistes, socialistes, sindicalistes, cooperativistes. No estava dominat per cap grup polític (…). Es van muntar les Comissions Obreres. Es tractà d’integrar els universitaris igualadins més sensibilitzats que estudiaven a Barcelona. S’afinà la informació clandestina, es millorà el grup d’estudis…”. És a dir, va fer tot el que va tenir a les seves mans per evitar que el franquisme es perpetués després de la mort del dictador. En aquest sentit, Xirinacs va ser
present, el 7 de novembre de 1971, a la constitució formal de l’Assemblea de Catalunya en nom del Col·lectiu d’Igualada.

Xirinacs va ser escollit senador per Barcelona a les eleccions preconstitucionals del 15 de juny de 1977, durant la primera legislatura de la transició democràtica, ja que va guanyar el quart escó de la demarcació amb 550.678 vots. A Igualada, l’exrector de Santa Maria del Camí va ser el cinquè més votat, amb 4.541 sufragis, tan sols un grapat menys que Miquel Coll Alentorn (4.785) i a ben poca distància dels tres guanyadors: Josep Benet (6.815), Francisco Candel (6.138), Alexandre Cirici (6.052).

Dijous, 27 setembre de 2007

(Informació publicada a tribunacatalana - SIC Servei Informació Català)